Tres quarts de dotze del migdia.
Potser que posem una mica de color a la ràdio,
ni que sigui de forma figurada,
i és que parlem de dibuixos, parlem de canalla,
de nens de tercer de primària,
que han estat els convocats per crear aquesta mascota
de la Guàrdia Urbana amb motiu del seu 150è aniversari.
Aquest matí s'ha fet públic el veredicte,
s'ha donat a conèixer l'obra guanyadora
i no s'ho han perdut Joan Maria Bertran,
el Dermolla. Bon dia, Elder.
Bon dia, Jolanda.
Ja tenim mascota aquí a la Guàrdia Urbana de Tarragona.
Doncs efectivament, és un any d'enhorabona
per la Guàrdia Urbana de la ciutat de Tarragona,
que recordem fa 150 anys,
i que avui, a partir d'avui, d'aquesta jornada,
en el dia d'avui, ja té mascota, ja té logo,
i és ni més ni menys que la figura d'un guàrdia urbà
agafant el que és abraçant el Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona
i a sota un lema que diu
Sant Pau, el Col·legi Sant Pau està en bones mans.
Aquí al costat tenim el seu autor,
que és alumne, evidentment, del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona.
Es diu Robert Cilleros i té 8 anys.
Robert, enhorabona i felicitats.
Gràcies.
En què et vas inspirar per fer el dibuix?
Com et va venir la idea?
Doncs perquè, com que els guàrdies...
Els guàrdies urbans, els veus molts al voltant del col·le, per això?
Sí, per això, i també perquè protegeixen el col·le,
que protegeixen la ciutat, i jo em vaig inspirar amb això, més o menys.
Et va suggerir algú aquesta idea?
Quan estàveu tots els alumnes a classe, allò parlant,
comenteu que anàveu a dibuixar?
No, no...
Escolta, realment t'esperaves guanyar avui?
No, gaire, és que no sé, no sé si els agradaria als guàrdies.
Has vist els altres dibuixos que ja havien penjats avui al pati de Jaume I d'aquí de l'Ajuntament,
hi havia molts animals, fins i tot hem vist gossos, gats, fins i tot un cactus,
i deien que el que ha premiat el jurat...
Es moixava el cactus, el d'er?
Sí, no, no, molt de proximitat a això del cactus.
Aquest nen molt de carinyo no l'hi té a la Guàrdia Urbana, eh?
No, no, ha sigut una cosa que ens ha fet molta gràcia veure el cactus,
perquè, evidentment, el que ha acabat dient el jurat
és que s'ha buscat molt la iniciativa i la creativitat,
però també un logo proper,
i sense cap mena de dubte el del Robert, doncs ho és,
perquè, clar, això del cactus...
El cactus no era gaire escaient.
Complicat. Mira, Jolanda, li passo l'auricular al Robert
i, si vols, hi pots formular alguna pregunta.
Hola, Robert, bon dia.
Ja el té? Hola, enhorabona, eh?
Gràcies.
Escolta, quin curs fas? Tercer de primària, no?
No, ara faig quart de primària.
Ai, és veritat que tens vuit anys, fas quart de primària.
Què heu fet? Dibuixos tots els nens i nenes de la classe?
Sí.
I a tu t'agradava algú d'algun company o companya teva,
o tu deies, calla, que el meu potser té possibilitats?
Sí, me n'agradaven bastants.
Dels teus companys, no?
I quan et van dir que havies guanyat?
Quan t'ho van comunicar que el teu dibuix
era el guanyador del logo de la Guàrdia Urbana?
Al col·le?
Avui, avui, li han comentat a la guàrdia urbana.
Avui mateix t'ho han dit?
Sí.
És a dir, que ho acabes de saber ja.
Sí.
I t'has quedat així molt parat?
Sí, molt emocionat.
I els pares ja ho saben o encara no?
Sí, ja ho saben.
Perquè dius, calla, que quan arribi a casa això pot ser una festa.
I escolta, Robera, entre tu i jo,
a banda de l'orgull, hi ha premi per aquest dibuix?
Sí, sí que n'hi ha.
I què tens de premi? Explica-ho, home.
Un joc que se diu Tràfic.
Ah, mira.
Sí, que tracta que és com un puzzle.
És un joc com de taula, no?
Sí.
Home, no m'estranya, Robert, que tingueu la guàrdia urbana tan present aquí al Col·legi Sant Pau,
perquè aleshores punta en Déu-n'hi-do, eh?, l'Anra 9 que hi ha.
Sí.
És terrible, aquella zona per entrar a sortir i veus allà la guàrdia urbana desplegament perquè pugueu anar amunt i avall.
No em diràs que vols ser guàrdia urbana o de gran?
No, jo vull estar a la... vull un ofici que estigui relacionat amb els animals.
Ah, amb els animals.
Sí.
Veterinari.
Sí.
No sé, també pots treballar en un zoo.
Sí, també.
També t'agradaria.
Ah, doncs mira, que tens algun animal a casa, Robert?
Sí.
Què tens a casa?
Peixos i un canari.
Home, aquests com a mínim no els has de treure a passejar pel carrer, eh?
És una certa comoditat, oi que sí?
Sí.
Molt bé, Robert, escolta, una abraçada ben forta i enhorabona per aquest dibuix.
Tenim moltes ganes de veure-ho i jo m'imagino que et sentiràs molt orgullós
quan vegis que el teu dibuix forma part del logo i de la mascota de la Guàrdia Urbana de Tarragona, no?
Gràcies.
Moltes gràcies a tu, guapo.
Adéu.
Digues, Elder.
Si et sembla, acabem la connexió fent-li un parell de preguntes a l'Antoni Manxado,
que és tutor del Robert, que és professor del Col·legi Sant Pau,
al qual un servidor també va tenir l'honor de tenir-lo com a professor.
No em diguis que parlaràs amb un ex-profeteu.
Sí, sí, sí.
Oh, quina gràcia, va!
És una cosa que m'està fent bastanta il·lusió prèviament, quan hem arribat.
Si no et portes bé, que et doni un capó, eh, directament?
Bé, algun càstig m'ha rescut, tot es val a dir, també em va castigar al col·legi,
però vaja, és que n'havia fet alguna de grossa de tant en tant.
No, no, ja m'ho penso, ja.
Antoni Manxado, bon dia.
Hola, bon dia.
Com ha estat aquesta redacció dels dibuixos, aquesta creativitat que han desenvolupat els nens al col·legi
i que a Valtros, doncs, vau presenciar in situ?
Molt bé, quan va arribar la convocatòria de l'Ajuntament, doncs, es van posar ràpidament
les mans a l'obra i, doncs, bé, tots els nens ho van agafar amb molta il·lusió,
sobretot perquè és una cosa de la Guàrdia Urbana, com deia el Robert,
que ells veuen que estan al nostre costat, que ens ajuden, que controlen la circulació
i, per tant, doncs, ho van fer amb molta il·lusió.
Les preguntes típiques, que era l'inicial, amb llapis, amb colors i tal,
dic, com més colors hi donem, doncs més relleu i més bonic pot ser.
I a partir d'aquí, doncs, a mi, jo recordo molt, concretament això,
ni que hagi passat bastants mesos, però, doncs, la idea aquesta d'abraçar l'escola
com una cosa dintre del barri i tal, doncs, una cosa que em va copsar bastant,
vull dir, ser una cosa molt clara, no?, almenys per mi en un principi.
Potser dels que vas veure, dels que havien dibuixat els alumnes,
era el que era més diferent.
Sí, indiscutiblement, doncs, clar, els nens tots tenen unes trajectòries i tal,
però aquesta ja representava una idea més àmplia del que és el dibuix en si,
sinó la idea d'abraçar, vull dir, de protegir, i és una mica la idea, doncs,
que a mi em va realment agradar moltíssim.
I abans de que l'Elder m'agafi el micròfon,
simplement és que estic molt complecut realment que sigui un exalumne
que faig l'entrevista amb un futur, o millor dit, un alumne present.
Això realment, trobar dues generacions, també, doncs, a mi m'ha agradat moltíssim, de veritat.
Gràcies, Antoni, moltíssimes gràcies.
Em penso que eres una mica enxufadillo d'aquest profe, Elder.
No, no et creus, jo era una mica enxufadillo.
Jo era dels garrilleros, jo era dels garrilleros.
No ho sé, no ho sé, però parla tan molt d'efecte de tu, eh?
Sí, home, sí, és que això sempre queda, això sempre queda.
Molt rebé, doncs, escolta, el logo ja té, la Guàrdia Urbana, millor dit,
ja té el seu logo, ja té la seva mascota, obra de Robert,
de vuit anys, de quart de primària, del Col·legi Sant Pau de Tarragona.
Moltíssimes gràcies, Elder, per aquesta informació.
Ens retrobem després.
Fins després.
Adéu-siau.
Elder Moya, amb Joa Maria Bertran, a la part tècnica.
En vuit minuts seran les dotze, fem una petita pausa,
i de l'Ajuntament, molt ràpidament ens desplaçarem fins a Camp Clar,
perquè allà està Jordi Blanc, seguint l'entrenament del Nàstic.
Coneixerem la darrera hora des del futbolí.