Passen cinc minuts de dos quarts d'onze del matí.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio,
canviant absolutament de registre,
abordant altres temes i altres qüestions.
D'actualitat, una notícia del dia
és la decisió d'Òmnium Cultural del Tarragonès
d'atorgar el Premi al Balcó 2007 a un guardó
que pretén reconèixer el tarragoní de l'any,
una persona a nivell individual o un col·lectiu o entitat.
S'ha conegut en les últimes hores.
Enguany, el guardó és pel Casal Tarragoní.
Per això, avui hem convidat
el president d'Òmnium Cultural del Tarragonès,
el senyor Joan Andreu Torres.
Senyor Torres, bon dia.
Bon dia, tinguem.
I també ens acompanya el vicepresident del Casal Tarragoní,
el senyor Josep Saperes.
Senyor Saperes, també bon dia.
Bon dia.
I en el seu cas, felicitats.
Gràcies.
Senyor Torres, per què el jurat del Premi al Balcó
ha decidit atorgar enguany el Premi al Casal Tarragoní?
Nosaltres, el sistema del Premi és que fem una consulta popular
en la qual cosa ja ens dona unes pistes
de quina entitat o de quin personatge
creuen els ciutadans del Tarragonès
que val la pena donar-li i concedir-los un guardó com aquest
per la tasca, per la feina, una mica,
i pel seu reconeixement públic.
I la veritat és que pel jurat no és vinculant a aquesta consulta,
però bé, en aquest cas podem dir que hi havia forces vots a favor,
per tant, forces socis i persones relacionades amb òmnium,
que van veure que s'ho mereixien.
És una entitat que ha passat els seus moments complicats.
tots estem en les entitats que no estem passant tampoc moments massa dolços
amb l'associacionisme del nostre país en quant a defensa de cultura i llengua, etc.
I, per tant, és una entitat que s'ho mereix,
vull dir, amb la defensa que tenen i el treball que fan amb la Sardana
i altres aspectes culturals, creiem que val la pena.
També un reconeixement, fa 50 anys l'entitat,
i també, doncs, bé, això s'ajunta una mica a poder-li donar també una empenta
al casal tarragoní que, evidentment, s'ho mereix.
Quines persones o institucions formen part del jurat
que finalment decideix atorgar el premi?
Hi ha l'Ajuntament de Tarragona, vull dir, en aquest cas, l'alcalde
o qui ell envia com a el seu representant,
hi ha un soci d'Òmnium,
un de l'entitat, una persona de l'entitat
o un personatge que ho ha tingut d'altres anys,
aquest guardó, la secretària, que és un membre de la Junta d'Òmnium,
i jo com a president d'Òmnium.
El premi, el guardó, s'atorga des de l'any 1978,
va néixer en un moment que segurament no té res a veure a l'actual.
La filosofia del premi, però, continua sent, si fa no fa la mateixa?
Va canviar, va estar...
Els 10 primers anys va ser com a molt personalitzat,
que és el món molt, molt, bàsicament, cultural de la ciutat.
Però després es va voler donar i ampliar més cap al Tarragonès
i també ampliar en àmbits més altres especialitats,
com és l'esport, l'Oscar Cadillac li va donar,
com és entitats, el nàstic, per tant, entitats esportives,
musicals, etcètera.
Llavors, tant s'ha donat o gent de l'universitat,
tant el rector com el mateix de Tapuer,
que el mateix...
Eudol Carbonell.
I per tant, hi ha una gama de tots els colors i de tots els tipus
que s'ha anat donant tant a personatges o entitats
que creiem que, al llarg, o per la seva trajectòria
o per uns fets puntuals, s'ho mereixen.
Quan es farà el lliurament del guardó?
El lliurament el fem el dia 21, a les 6 de la tarda,
a la sala de plens de l'Ajuntament, abans del pregó.
Vull dir, ja és l'acte institucional,
que ja fa un grapat d'anys que fem,
i allà és lliure, al Saló del Ple,
uns moments abans que es faci el pregó de la Santa Tecla.
És un guardó honorífic,
en el sentit que no hi ha una dotació econòmica.
No estem parlant d'un premi amb dotació econòmica,
que ja suposo que els agradaria als guardonets,
però que...
No, no, i nosaltres també ho voldríem, eh?
També ho voldríem, també.
No, no, perquè és un guardó
fet per l'artista Medià Casas,
i per tant té aquesta simbologia de reconeixement
a una feina ben feta.
Pensem que, evidentment,
qui hi ha a donar els diners són altres entitats
que són les que s'han de mullar
més directament amb altres aspectes.
Bé, nosaltres ho fem amb el que podem,
que és el reconeixement públic,
i per tant altres entitats que ho poden fer
recolzant econòmica, en convenis,
projectant i proporcionant actuacions, etcètera,
són les que s'han de mullar.
Senyor Saperes,
què suposa pel cas del Terragoni rebre aquest guardó?
D'entrada, una sorpresa,
perquè la veritat no s'ho esperàvem.
Quan precisament dimarts
estàvem preparant els actes
de l'11 de setembre
i el concurs nacional de sardanes
que es fa el dia 16,
vam rebre la trucada per part de l'Òmnium
comunicant-se i va ser una sorpresa.
La veritat va ser una sorpresa
i una alegria per part
que és una satisfacció
amb aquests, no diré perquè jo 50 anys
de vida del casal no els he viscut,
però sí que n'hi porto bastants.
I més quan l'any 2000
el casal va estar a punt de desaparèixer,
perquè es va assistir a una junta
que el casal tancava portes
i vaig dir no.
I junt amb altres amics vam,
sembla que estem salvant-lo
i l'estem recuperant de mica en mica,
però és clar, hi ha molta feina,
depenem molt de les institucions públiques,
d'ajuntaments, diputacions,
per poder-ho tirar endavant,
perquè clar, aquest és el que ha dit el senyor Andreu,
aquestes associacions,
si hi han de viure de l'ús dels socis,
ni per pregar la neteja
dels locals.
Un reconeixement com aquest serveix com a mínim
per donar moral?
Donar moral, sí, donar moral.
Els socis que ho saben,
doncs ja tenen una altra,
de moment tenen una altra cara,
fan una altra, tenen més alegria,
però doncs és ajuda,
aquestes ajudes sempre van bé.
El Casal Tarragoni fa 50 anys,
ha estat una vida segurament
amb molts alts i baixos,
amb moltes etapes,
com definiria ara, senyor Saperes,
el moment actual del Casal Tarragoni?
Jo pràcticament diria que estem,
com aquell que diu,
refundant-lo.
Ja dic,
el 2000 va desapareixer,
o sigui,
pràcticament estava desaparegut.
Feia el concurs de fotografia,
o sigui,
el que hi havia en conveni amb l'Ajuntament,
el concurs de fotografia,
la ballada de sardanes de l'Aplec,
que es feia el mes de maig,
no, es feia l'agost,
que el feien allà al passeig de les Palmeres.
Naltros hem aconseguit tornar-la a trasladar
al parc de Saavedra,
que doncs és un lloc on els sardanistes,
tant en un lloc com l'altre,
ja anaven,
però allà al parc del passeig de les Palmeres
semblava més un Aplec pels turistes.
Potser sí que hi havia més gent,
però doncs era gent que passava per allà
i que s'encantava mirant allà,
badant a veure què es bocaballàvem,
perquè doncs potser el mes d'agost a la nit
allà hi havia més turistes que balladors.
Aquí a Saavedra doncs sembla que l'hem tornat a recuperar,
la que ja portem tres anys o quatre,
portant tres cobles,
però l'any que ve ja tenim en paraulada
la principal de l'Avisbal,
que fa molts,
bueno, un guany també va venir
amb la inauguració del cinquantenari,
a fer una ballada de sardanes
i un concert del Metropol.
L'any que ve ha aconseguit que vingui a l'Aplec.
Clar, de mica en mica,
parlant amb unes institucions,
estem lluitant perquè hi hagi sardanes
almenys una vegada cada mes,
perquè ara només n'hi ha els mesos d'estiu
i para de comptar,
perquè ara passat ja a Santa Tecla
fins al mes de març
ja no hi torna a haver sardanes aquí a Tarragona.
Doncs estem parlant amb el Port
i amb altres institucions
a veure si podem aconseguir
que hi hagi sardanes
almenys una vegada al mes.
i anem lluitant
i mirant d'aixecar el casal.
Hem aconseguit també augmentar
el nombre de socis,
perquè quan vam entrar
no sé si hi havia 80 socis
o 85,
ara estem amb cent i pocs,
però bé,
anant traient hores de feina
d'aquí i d'allà,
doncs ho anem aixecant.
L'activitat sardinística
és l'única ara que fa el casal?
A part dels dos concursos de fotografia
que es fan,
que se celebren per la Setmana Romana,
la Tàraco Viva,
se'n fa un,
i l'altre es fa ara
per les festes de Santa Tecla,
que en guany està basat,
o sigui,
el tema és únic de Tarragona,
ja sigui turística,
folclòrica,
acostumista,
industrial,
comercial,
o sigui,
qualsevol cosa
sobre Tarragona.
L'objectiu de l'actual Junta del Casal
és mantenir aquesta direcció
d'activitat sardinista
o ampliar-la?
No, no,
si la podem ampliar,
ampliarem,
perquè tenim
pel novembre segurament,
no segurament,
penso que és el novembre
que es farà un concert d'orga i tenora
aquí a Tarragona,
i volem anar ampliant
a mesura que vagin aconseguint
ajuts i coses,
doncs anar-ho ampliant.
També es vol fer un congrés
l'octubre,
el 28 d'octubre,
també fem l'assemblea
dels aplecs
de les comarques de Tarragona,
es farà aquí a Tarragona,
que és el dia 28 d'octubre,
tots els aplecs de la província de Tarragona
es reoneixen aquí
i es parla,
doncs es prepara el calendari
de l'any que ve dels aplecs,
i es parla,
o sigui,
es va treballant,
es va lluitant
perquè, doncs,
el Casal Tarragoni
torni a ser el que havia sigut
els anys 73
quan se va fer Tarragona
i la ciutat Pobilla,
que llavors, doncs,
el Casal Tarragoni
se'l coneixia d'othom
i sabia el que feien
i tot,
i així, doncs,
anem lluitant.
Ganes a fer coses,
ja està clares,
i activitats,
home,
Déu-n'hi-do,
potser el principal problema
segurament és el de l'econòmic,
no?
És l'econòmic,
és clar,
és el que hem dit,
disposem d'institucions públiques,
si sigui ajuntament,
generalitat,
cada any,
doncs,
estàs esperant
que et surtin
els botllotins oficials
per treure les bases,
vinga,
comença a presentar instàncies
per aquí,
instàncies per allà,
demanes 10,
te'n donen un,
però, doncs,
bueno,
ja en tens un,
que abans no en tenies cap,
i així, doncs,
anem lluitant
i anem aixecant
el casal tarragoní
i el sardanisme a Tarragona.
L'activitat sardanista
com la veuen
ara mateix a Tarragona?
Això és un problema
que...
A veure,
fas un acte sardanista
i hi ha gent.
El sardanista està mort?
No.
Perquè, doncs,
fas un aplec
i hi ha gent.
Fas una ballada
de sardanes a la Rambla
i hi ha gent.
Però no hi veus gent jove.
Si treus
les que ballen
amb les anelles
de sardanes a Tarragona,
no en veus
de gent jove.
Potser vaig dir
una paraula
que no agrada gaire,
però semblen
trobades d'incerso.
Ja dic que em perdonin
amb aquesta paraula.
Hi ha una ballada
de sardanes.
Hi ha un aplec.
Hi ha gent.
Però no...
Almenys,
aquesta és la meva impressió,
eh?
Cuidado.
No és molt respectable,
però, doncs,
ja dic que es fa
qualsevol cosa,
vam fer el concert
del Metropol
i el vam omplir.
Fas qualsevol cosa
i ja dic que la gent
te respon,
però...
no, no, no...
Veiem,
almenys,
jo veig que hi falta
que la gent jove,
doncs, bueno,
sí,
balla,
balla de sardanes
amb les colles,
van els diumenges,
ballen,
les audicions que fas
a la Rambla
van i ensegen,
però, doncs,
és que no...
Llavors ja no els veus més
en aquest canall.
menys aquesta és l'impressió
que jo tinc, eh?
Cuidado,
que no vull dir que sigui
la general de tothom, eh?
Un altre dels aspectes,
jo em recordo aquí a Tarragona,
haver organitzat concursos
de sardanes
a la plaça La Font
i la fenyada que teníem
per posar-hi 60 colles
i en guany,
bueno, i en guany,
i aquí a Tarragona
la gent es tornen
ximples
per venir a ballar
per Santa Tecla
i diuen que és un èxit,
diuen que és un èxit
i tenim 17 colles.
Queda clar.
Queda clar.
Entitats culturals
com el Casal Tarragoni
i Omnium Cultural,
que de fet,
en fi,
amb diferents vessants,
però tenen una voluntat
de difondre
la llengua i la cultura
del país.
Amb aquesta precisió
que comentava
el senyor Saperes
de la gent jove,
això també,
per exemple,
una entitat com Omnium
ho nota?
Sí, sí, també es nota.
Que cada cop
hi ha menys en jove
participant
de l'associacionisme?
No,
el que passa és que,
a veure,
clar,
si fas un concurs
de hip hop
t'està ple de joves.
És a dir,
la jugada que tenim
és en aquest moment
lligar generacions
i penso que
en l'associacionisme nostre
ens trobem
que els que estem davant
ja comença a ser gent
una mica gran
i que
o no hem sabut
fer el relleu
o alguna cosa
s'ha perdut
per aquí al mig.
Però jo penso
que no,
vull dir,
que a veure,
que els enterats
surten gent jove
o el que passa
que jove
ja diem-ne
són quasi
dues o tres generacions
al mig.
Però jo penso que
optimista amb això
i penso que no,
que ja sorgiran,
ja sortiran.
hem de treballar-hi
i hem de començar
a posar
a les nostres juntes
directives
gent jove
perquè puguin fer
aquest relleu
i que és una mica
el treball
que penso que
en aquest moment
les associacions
d'aquest tipus
hem de tenir
molt present
i molt en compte.
Però jo penso
que no,
que ens en sortirem
sobradament.
Ara,
ens hem de treballar,
ens hem d'esforçar
i tots ens hi hem de posar,
clar,
ens hi hem de remengar tots.
Feina segur que,
feina segur que,
senyor Saperes,
vicepresident del Casal Terraní,
la nostra felicitació
i la nostra enhorabona.
Gràcies.
La traslladi a tota la Junta
i a tots els socis del Casal.
Gràcies també a l'Omni Cultural
per haver concedit
aquesta distinció
i amb tots els socis
que ho van proposar
estem contents.
Sempre està bé
que se'n recordi amb tu,
no?
Exactament.
Senyor Saperes,
com dèiem,
moltes felicitats
i l'enhorabona
i senyor Joan Andreu Torres,
president d'Omni Cultural
del Terraní,
gràcies també per acompanyar-nos
i felicitats
i també l'enhorabona
per mantenir vigent
aquest premi,
el balcó,
aquest guardó
que cada any
distingeix un Terraní
a nivell particular
o a nivell col·lectiu
per la seva tasca.
Senyor Torres,
també moltes gràcies.
Molt bé,
la gran bandesa
és que tinguem gent
per poder-los donar
i això és el més important,
que hi ha entitats
i persones
que encara els hi puguem donar.
A tots dos,
moltes gràcies
i l'enhorabona.
Bon dia.
Bon dia.