Diuen els experts i els que no ho són,
fins i tot també que els cantants, les cantants de hip-hop,
són els actuals cantautors,
aquells que reflecteixen amb les seves maneres
i amb les seves estètiques allò que els envolta i els preocupa.
La ciutat de Tarragona està de sort perquè la Fundació La Caixa
serà l'escenari d'un seguit d'activitats
relacionades justament amb el hip-hop i la cultura urbana.
Aquest matí s'ha presentat el programa detallat d'un cicle
que tenim intenció de seguir de prop des del matí de Tarragona Ràdio,
però avui com a preludir volem conèixer a grans trets en què consistirà.
Per això s'ha desplaçat fins a la Fundació La Caixa,
Joan Maria Bertrani, Josep Sonyen, Josep, bon dia.
M'has promès que t'avillaries per anar aquí al tema del hip-hop,
que et vestiries, que et mouries, que caminaries,
com el més característic d'aquesta cultura urbana.
Doncs sí, sí, ja ho fem.
Has complert la teva paraula?
Anem al ritme, tant el Joan Maria com jo al ritme del hip-hop ara mateix.
Molt bé, m'ho crec.
I també tenim uns esprais per començar a fer un grafit aquí a l'exterior.
Molt bé.
Però primer hem d'aprendre, i per aprendre podem venir aquí a partir del dia 22,
perquè començaran unes jornades, ja una mica de tot,
ara ho explicarem detalladament,
però ja podríem dir que tot el que té a veure amb el món del hip-hop
i també la cultura urbana.
Del hip-hop, per exemple, aprendrem que té quatre pilars bàsics, fonamentals.
Era una cosa que jo francament desconeixia fins avui,
perquè hi ha altres disciplines,
perquè no estan dintre d'aquesta moguda del hip-hop.
I de fet, el hip-hop com a tal va néixer ja fa 30 anys aproximadament als Estats Units
i està arribant aquí a casa nostra des de fa alguns anys, ja uns quants,
i des de l'obra social de la Caixa han dut a terme un procés d'investigació, diríem,
des de fa aproximadament un parell d'anys, amb una experiència totalment pionera,
que va començar a Barcelona i que ara ha vingut aquí a Tarragona,
que podrem comprovar i veure i aprendre molt, sobretot aquests propers mesos,
aquí al Centre Social i Cultural de la Fundació de la Caixa.
Per cert, que es pot entrar per davant i pel darrere,
ho diem ja d'entrada, per si després n'hi pensem,
perquè per aquí, pel Passat Xacobos, on som nosaltres ara,
es crearà un espai lliure, un espai on tothom que ho vulgui
podrà venir aquí i mostrar si la seva, el seu mestratge,
per dir-ho d'alguna manera, si podrà fer el seu grafiti,
si podrà participar en un espai lliure on tothom que vulgui podrà vindre fins aquí.
Però és que, a més a més, també hi haurà tallers, en fi, moltes coses.
Entrem a matèria perquè, si no, no tindrem temps
i hi ha moltes coses a explicar.
Seguirem d'entrada la Gabriela Berti,
ella és investigadora i escriptora especialitzada en cultura urbana.
Gabriela, bon dia, què tal?
Buenos días.
Molt per explicar, moltes coses per explicar, no?
Sí, hay muchas cosas y muchas actividades que estamos proponiendo aquí
en esto que hemos denominado Tarragona Urbana.
Ara ho explicarem.
Deixem també saludar la Carme Garrido,
que és coordinadora del programa, que ens explicarà això,
que de fet ja fa un parell d'anys que va sorgir aquesta investigació,
al voltant del món del Xicop, perquè cal trencar molts tòpics, no?
Carme, bon dia.
Cal, cal. Cal sempre trencar amb tots els tòpics
i aquest és un que jo crec que ens donarà, jo crec, moltes sorpreses.
Nosaltres estem treballant, com bé deies, en aquest sentit,
en recuperar què passa, d'on ha sorgit el Xicop,
quines són les seves arrels i verdaderament avui en dia
no només s'està movent en el sentit en què veiem més festiu o més d'oci,
sinó que verdaderament la cultura hip-hop a darrere porta tota una sèrie de situacions molt de creació de xarxes,
d'inserció, de treballs comunitaris, una sèrie de coses molt, molt, molt interessants.
De vegades però ens quedem amb la imatge del grafitero, no?
Del grafitis i aquesta estigmatització que allà sobre aquest món, no?
Que veiem una pintada i l'esborren, tu, no?
Sí, tot i que hi ha pintades que no valen massa la pena i ja està bé que s'esborrin,
hi ha treballs verdaderament molt, molt interessants.
I el que passa és que, clar, el tema de l'espai públic i les expressions personals,
doncs ja sabem que sempre han tingut els seus problemes.
Vull dir que també ens tanquen terrasses perquè prenem una cervesa tranquil·lament
però cridem una mica, vull dir que nosaltres aquí,
més que venir a reivindicar que l'espai públic és per a tothom,
el que venim a plantejar és verdaderament què hi ha darrere de tot això,
quines són les capacitats artístiques i quines socials.
Sí, diguem, diguem, diguem.
Seria bo fer un reset abans de vindre's, a dir,
esborrar tot allò que tenim per concebut sobre aquest món del hip hop i partir de ser-ho?
No, res de resets, que vingui tothom amb les seves idees
i quan arribin aquí diran, ostres, ara me vuelvo hip hopero, si esta a mi me gusta.
No, no, no, no, jo crec que no.
Mira, ara diré una banalitat, però jo hi he pensat moltes vegades.
Sembla que venir a un concert de hip hop ha de ser una cosa
que solo está para unos i que és una cosa molt al marge,
però tanta gent que ens pensem que som cools i fantàstics,
diem, ai, a mi l'òpera és que no sé.
I vas a veure una òpera i dius, ostres, m'ha encantat.
I jo tenia moltes reticències.
O al revés, gent que és un apassionat de l'òpera
i que després descobreus una altra cosa i inclús li veu similituds.
Vull dir que vingui tothom amb les seves idees preconcebudes
i aquí, amb un concert, amb un taller, amb el que sigui,
que després surti i ho digui.
És a dir, que el hip hop també es posarà de pell de gallina, no?
Hombre, ja t'ho puc assegurar.
Jo l'he descobert no fa gaire, fa 3 o 4 anys
que de la mà de la Gabriela Berti estic coneixent aquest món
i t'explicaria moltíssimes anècdotes de posar-te de pell de gallina.
Gabriela, els 4 pilars fonamentals del hip hop, quins són?
Bàsicament podríem dir que aquests 4 pilars
tenen que ver amb el b-boying,
que normalment se les suele conocer com el breakdance,
que en realitat seria el breakdance,
que seria com un estil dintre del b-boying,
però que és el més coneixit.
El altre que té a veure amb el DJing,
que és el treball que fa el DJ,
amb els discos i altres,
o sigui, generar música amb samplers,
o sigui, utilitzar una cierta tecnologia
como si fuera un instrumento
para generar su música.
Luego, lo que té a veure amb el univers de els escritors
o els grafiteros,
que dentro del món del grafiti hi ha un estil,
que és el grafiti del hip hop.
I, per últimament,
tot el que té a veure amb el que és més mediàtic encara,
el tema del rap, els MC,
que són, se llaman MC,
les letres, les iniciales, MC,
queren dir maestro de ceremonia.
Bàsicament, esos serien els quatre pilars del hip hop,
però es discute si no hi ha més.
Per exemple, els que fan human beatbox,
que seria com la percussió vocal,
o un desenvolupament de la percussió vocal,
típica del hip hop.
I això es dava, el human beatbox,
especialmente en el moment de nasciment del hip hop,
donde no hi havia demasiats diners
per poder comprar tecnologia
i fer la música,
doncs improvisaven els sonits amb la boca,
emulant, com si tuvieran,
per exemple, uns platos i uns discos.
A partir d'aquí, es genera aquest sonido.
Hay otros que diuen que el estilo,
que la ropa també és part,
i seria un element més del hip hop.
Però, basicament,
hi hauria aquests quatre pilars,
quatre o cincos pilars.
Estos són un dels temes que vam a debatir
en una de les meses redondes,
la primera, la del dia 22,
per veure si realment existen aquests quatre elements,
o hi ha més, o hi ha més,
o, bueno, ja els actors
de la cuestión del hip hop
lo contarà molt bé.
Tu, com a investigadora,
què dirías que hi ha alredor de este mundo
del hip hop a nivell social, sociològico,
què està passant?
És molt interessant aquesta pregunta
perquè normalment suele verse el hip hop
i tot el que té que veure
amb les culturals urbanes
des d'un certes estereotipo,
del estereotipo del ghetto,
de la marginalització,
del vincívico,
i fora d'aquesta imatge estereotipada
hi ha moltíssim més.
Podem veure que,
moltes vegades el hip hop
serve como una manera
de treball en red
i d'inclusió social.
Hi ha projectes aquí en España
i en altres parts del món,
que és un tema
que nosaltres estem desenvolupant
també amb la Mediateca
de la Fundació La Caixa,
en un projecte que pronto verà la luz,
que es llama Hip Soma,
que analitza de alguna manera
en més de 20 países
què és el que passa
al redor de la cultura hip hop
com una manera
de generar
desarrollos culturales
colectivos
i comunitarios.
Llavors,
això també és part
de la cultura hip hop
i això també es veïen
els orígens de la cultura hip hop,
els orígens més socials
i polítics.
Hi ha un compromís
des del moment,
des de la actitud creativa
de crear
per dir-li alguna cosa
a la gent,
per tenir alguna cosa
que comunicar
i això és molt important.
És una situació
d'un compromís
puntrant fins in de peu
a estètic
i també es social.
S.
Creo també que
van a venir
els principis
artistes,
de hecho,
perquè també es considera
un art,
de un pano
Sí,
la idea
de este proyecto
de Tarragona Urbana
era invitar
artistes consagrados
i a alguns artistes locales.
Per exemple,
��ah serà
Vendrell Crew
i Fraggle Rock,
que és una crew
de B-Boys,
que harán una batalla
fields
amb els Folling Angels
que són els els ganadors
de la Battle of the Year
que es la batalla más grande que se hace así a nivel mundial
y una de las más reconocidas.
Y entonces la idea es que puedan compartir escenario.
Luego haber espacios liberados para pintar,
como comentabas al principio, o sea que los artistas locales,
los escritores locales pueden venir a utilizar esos espacios libres.
Va a haber talleres para que los que quieran iniciarse en esta cultura
también puedan hacerlo de mano de algunos artistas conocidos
como Sosen o Willem Lowe o el DJ Messia que viene desde Alemania.
Entonces la idea es mezclar de los artistas más consagrados
con artistas locales y con gente que quiera empezar a iniciarse en esta cultura.
Doncs tot això serà aquí al Centre Social y Cultural de la Fundació de Caixa.
És una iniciativa de l'Obre Social de la Caixa
amb tot aquest treball, tota aquesta experiència que es podrà veure aquí
en aquests propers tres mesos.
Una iniciativa que tindrà lloc aquests propers dies
i amb el que tothom que vulgui podrà venir per aquí al carrer Colom
d'una banda però també, com us deia al començament, el Passatge de Cobos
per la part d'arriba d'aquí a Carrero Estrella, Holanda,
que quan vas cap al mercat, saps que tires cap a la dreta, no?
Dreta, no? Perdó, esquerra.
A l'esquerra, segons d'on vinguis o cap on vagis.
Per aquí podran entrar a l'espai lliure.
Hi ha moltes més coses, és que...
Doncs ja en parlarem, Josep.
Jo crec que sí, que podem anar a parlar-ne perquè és que n'hi ha moltíssimes
i valdria la pena.
Ara no tenim temps i, com dèiem, tenim intenció de fer un seguiment
de prop exhaustiu perquè el hip-hop, tot el que porta,
forma part de la nostra cultura, forma part de la ciutat de Tarragona.
Gràcies, Josep, i moltíssimes gràcies a les teves convidades,
que de ben segur tindran més temps també aquí al matí de Tarragona Ràdio
de donar molts detalls.
Fins després, Josep.
Fins ara.
Nosaltres ara abandonem aquest espai de la Fundació La Caixa
i molt ràpidament cap on anem?
Cap al nou estadi o cap a l'Estigma?
I me'n recordo, ens ho diu Quim Pons.