Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio,
canviem de qüestió, hem dedicat els últims minuts
a parlar de trànsit, de la mà del director
del servei que té a la trànsit a Tarragona,
el senyor Josep Vidal Olmo,
i ara volem parlar completament de qüestió,
volem parlar d'una revista,
d'una revista que ha sortit a la llum,
el primer número es va repartir el mes de maig
en diferents habitatges i en diferents comerços
de la part alta.
Es tracta del Portal, una revista editada
precisament per l'Associació de Veïns
de la part alta.
Volem parlar de la revista, d'aquesta publicació
i sobretot dels temes que es tracten en aquesta revista.
Ens acompanyen dos dels responsables de l'entitat veïnal,
d'una banda en Francesc Díez, el seu president.
Senyor Díez, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el vicepresident de l'entitat,
en aquest cas el Gabriel Coy.
Gabriel, bon dia també.
Hola, bon dia.
Primer que tot, qui ens explica de qui va sortir
la idea de fer una revista?
I a més a més una revista no és per ensabonar-los gratuïtament,
sinó una revista de qualitat ben maquetada, atractiva.
De qui va sortir la idea de tirar endavant aquest projecte?
Nosaltres, quan ens vam presentar a les eleccions,
s'havien detectat uns problemes que eren un problema
de comunicació de la Junta amb els veïns.
De vegades això del boca-orella fallava o es distorsionava.
Aleshores, calia que tinguéssim un mitjà,
de manera que la Junta, les activitats de la Junta,
els acords de la Junta, que podien ser d'una manera o altra
vinculant els veïns, d'una forma o altra també aquests
en tinguessin coneixement.
I aleshores d'aquí va néixer la revista,
com una necessitat de comunicació.
Dèiem, Gabriel, que és una revista,
que són gairebé una vintena de pàgines
i que s'ha buscat per un model de qualitat, si em permets.
Sí, hem començat per això, que sigui un model de qualitat.
Però el que més ens interessa és que serveix
com un èxit d'unió entre el veïnatge de la Pararta,
que sigui més humana, que tothom pugui participar.
Parlem de tothom.
Començant per la Pararta i acabant per tota la ciutat,
perquè la Pararta és de tota la ciutat.
Però el que més volem és que sigui una ex-reunió
i, ante tot, que ens uneixi,
que sigui aquesta humanitat que n'hi ha de parar
al dia a dia entre els veïns
i això es pugui potenciar.
I això és la filosofia.
A partir d'ahí hem de que col·laborin.
Perquè així serà més humana.
No serà una revista que estigui prefabricada,
perquè si no participa ningú, algú la tindrà que fer.
Llavors, volem que tothom participi.
Si no, no aconseguirem el que realment hem volgut fer
en aquesta revista.
Crec que s'ha fet un tiratge de 2.000 exemplars
que s'ha distribuït als associats
i també a diferents comerços del barri, no, senyor Diez?
Sí, exactament.
Exactament ha estat així.
Si es dona un cop d'ull a la revista,
els temes de l'interior,
doncs, vaja, no direm que són monogràfics,
però gairebé el pla integral i la llei de barris,
que són els aspectes que en aquests moments
preocupen especialment els veïns,
i especialment l'associació de veïns,
on són els temes d'estrella.
Què s'explica en la revista en relació a aquestes qüestions?
A veure, el pla de barris és un tema estrella,
primer perquè va portar una sèrie de conflictes
entre la part alta per part de l'aleshores responsable,
la senyora Espósito.
Per això la senyora Espósito creia i deia
que no ens corresponia a la part alta,
que no hi teníem dret,
i que va dir que fins i tot s'havia de fer una llei nova
si volíem entrar.
Bé, aleshores, nosaltres fàcilment ens vam llegir la llei
i el decret que la desenvolupa,
i evidentment no hi havia cap element
que ens impedís poder-nos presentar.
Per tant, vàrem defensar fins al final aquesta idea.
L'Ajuntament, aleshores, va comprendre,
va entendre que nosaltres milloravem la puntuació
envers altres possibilitats que podia tindre la ciutat,
amb altres barris,
i finalment van decidir redactar aquest pla integral,
que és el document que s'ha de presentar
per poder accedir a la llei de barris,
als beneficis que et pugui donar la llei de barris.
fer. Això es va fer.
Es va fer que abans el mandat de l'Ajuntament anterior
no coneixem que s'hagi fet cap gestió directa de l'Ajuntament,
sinó simplement presentar la documentació i prou,
i per tant estem preocupats en aquests moments
que no pugui pensar la Generalitat
que ha sigut una manera de cobrir l'expedient,
que han presentat una documentació,
però com que l'Ajuntament no demostra interès
perquè no hagi demanat,
no hagi fet cap trucada,
no hagi enviat cap carta, ni res que ens consti,
aquesta és la nostra preocupació.
Per això m'he instat ja des del primer dia,
des del primer moment a l'Ajuntament actual,
perquè iniciï aquestes accions.
Vostès han trobat a faltar, per tant,
més implicació per part de l'anterior equip de govern?
Sí, probablement,
perquè ja es va entrar en un període preelectoral
i un període electoral.
La veritat és que desconeixem absolutament,
més aviat podem afirmar,
podríem afirmar,
que no es va fer cap gestió.
És difícil això de dir
no l'has fet i l'altre dir sí que l'ha fet,
però com han anat les coses,
intuïm que no,
que no se n'ha fet cap de gestió.
I aleshores és el que estem demanant
al nou Ajuntament,
al nou equip.
Però a banda de presentar
tota la documentació que requereix
aquesta quarta convocatòria de la llei de barris,
què més s'ha de fer?
No, esperar.
Òbviament esperar,
però quan vostès demanaven un plus d'implicació,
una trucada,
aquí quin tipus de gestió s'aclamen vostès?
Bé, és demostrar que l'Ajuntament,
l'Ajuntament actual,
té interès en que es doni la llei de barris.
A veure,
fàcilment es pot pensar
que la llei de barris implica unes despeses,
un compromís de fer unes despeses
al llarg de quatre anys.
Aquestes despeses pressupostades
en el pla integral que es presenten,
el 50% corren a càrrec de la Generalitat,
però l'altre 50% corren a càrrec de l'Ajuntament.
Per tant,
a veure,
si a l'Ajuntament es compromet
a unes xifres importants d'inversió
en tots els camps.
Aleshores,
si l'Ajuntament no truca a la Generalitat,
no demostra interès,
pot la Generalitat pensar
que ha fet un expedient,
ha omplert un expedient,
però que no hi té major interès
perquè les despeses són quantioses
i potser no hi vol entrar.
Això és un mal pensament
que nosaltres ens posem al cap
i que ens justifica la necessitat
que s'impliqui l'Ajuntament
i digui
ei, això ens interessa.
Tot i que els nous regidors
van prendre possessió
tot just aquest dissabte,
han notat vostès
en aquests 4-5 dies,
en aquests darreres setmanes,
una major receptivitat
per part del nou equip de govern?
A veure,
nosaltres vam instar ja
demanant que en la premura
que calgui
s'iniciïn gestions
amb la Generalitat
i això em consta
que la comissió de govern passada,
o sigui,
el dilluns,
el primer dia
que estaven actuant
ja ho van tindre sobre la taula.
Per tant,
entenc que
s'han posat les piles
i que comencen a treballar.
Per nosaltres teníem abans,
vam tindre
la promesa
i l'interès
que va demostrar
tant el Partit Socialista
com Esquerra Republicana
de Catalunya.
Per tant,
si ara són els que formen govern,
entenem que
aquest interès ja és
i continua sent.
Els resultats,
el veredicte,
podríem dir,
de la llei de barris,
la Generalitat
té per termini,
crec,
fins a l'octubre.
Han passat ja,
però,
ja alguns mesos
des que tots els barris,
totes les ciutats
van haver de presentar
els seus projectes.
Hi ha hagut alguna filtració?
Tenen alguna sensació
que els permeti ser
més o menys optimistes
sobre les possibilitats
reals
que la Partit Alta
obtingui
aquests diners?
Realment
no tenim això
perquè
no hem pogut
accedir
de cap mena,
de cap manera
directament,
evidentment,
rebutaríem,
però indirectament,
o sigui,
a través del propi Ajuntament
no hem tingut cap
cap nota
que s'hagi fet
alguna gestió
i de com estan les coses.
Si algú
ens ha dit alguna cosa,
ens ha dit
ei,
això és molt difícil
perquè, clar,
penseu que el camp clà
encara s'està desenvolupant
i dos subvencions
a la vegada
encara no s'ha donat
fins ara.
Bé,
això és un argument
que sempre hi ha
una primera vegada
que es pot fer
perquè, a més a més,
vull dir,
s'està optimant
i al cap clar
no queda massa
per acabar
el compromís
que tenia
en la llei de barri,
sí.
Vull ser per tant
optimista?
Amb pressió,
a veure,
sí,
per força.
I el que és
tot el veïnatge
de la Pararta
està molt il·lusionat,
estem
amb els reisos,
no?,
esperant a veure
si cau o no cau,
però,
ante tot,
tot el veïnatge
de la Pararta
està molt
il·lusionat.
em sembla
que amb massa
il·lusió.
Massa per què?
Perquè n'hi ha moltes
macances,
moltes macances
a la Pararta
i això és
una empenta,
un començament
per allò que és
la problemàtica
de la Pararta.
I això solament
és un petit,
un petit pressupost
del que es va fer,
perquè em sembla
en francès
que va arribar
els 84 millors
d'euros
dels projectes
de fer de la Pararta
i la llei de barri,
o per a més
en aquest pressupost,
són 14
no arribar
a 15 millors
d'euros,
fins a 84,
un fotiment
d'administració
en tenen
que col·laborar.
Quan es va fer
el pla integral
es va treballar
en poc temps,
però, bueno,
es va treballar
molt intensament.
Nosaltres
vam col·laborar
amb tot el que vam
poder, no?
Evidentment,
menys en l'últim moment,
encara que vam demanar
participar,
també en les decisions
no ens van donar,
l'anterior ajuntament
no ens va donar,
diem-li,
aquesta manera
d'ajudar,
no?
Vam ajudar
d'altres maneres,
però aquesta no,
i no vam poder
participar en les decisions,
i em refereixo
quan es diuen decisions,
doncs, per exemple,
les mancances
són moltes
en molts aspectes,
aleshores les decisions
és,
per exemple,
arreglarem aquest carrer
i, doncs,
esperarem que s'arregli
l'altre,
o arreglarem l'altre
i no arreglarem aquest,
o intervindrem
amb la gent gran,
o crearem uns menjadors
per la gent gran,
etcètera,
tot això nosaltres
no hi vam poder
intervindre,
o sigui,
ho va fer
el mateix ajuntament,
el que s'ha presentat
és el que
l'anterior ajuntament
va decidir fer.
Nosaltres
vam ajudar
a detectar
els dèficits
i fer propostes.
La decisió
de què ja es feia
aquí no hi vam
poder entrar.
Doncs,
detectant els dèficits
i fent propostes,
nosaltres vam
valorar
que passava
dels 80 milions
d'euros
les necessitats
que podia tindre
la part alta.
Per tant,
evidentment,
ni el pla de barris
aquest,
ni potser
amb 5 o 6
plas de barris
ho cobriríem.
Però,
la injecció
que pot suposar
aquest pla de barris
que està valorat
amb 14 milions
i mig
d'euros,
gastar
en 4 anys
és importantíssim
perquè aquests
14 milions
i mig
són
100 milions
250 mil euros
que gastaria
l'Ajuntament
i els altres
que vindrien
de la Generalitat.
I aleshores,
això,
si ho divideixes
per 4,
serien més
de 3 milions
i mig
d'euros
a gastar
cada anualitat.
Si pensem
que fins ara,
l'any 2006,
l'Ajuntament
ho va gastar
a la part alta,
260 mil euros,
em sembla,
no,
230 mil euros
per urbanitzar
uns carrers
i que l'any 2007
no hi havia posat
ni un euro
per urbanitzar res,
esclauen
per fer idea
de la dimensió
que té
i la importància
que té
pel barri,
que amb 4 anys
es pugui invertir
cada any
una mitjana
de més de 3 milions.
En aquests processos
sempre s'ha de pensar
en positiu,
vostè ha dit
que és optimista,
doncs sempre s'ha d'esperar
que afortunadament
la part d'altre
es pugui beneficiar
d'aquests ajuts,
però si per ix
circumstàncies
finalment
no es concedís
la llei de barris,
vostès pensen
demanar
a l'Ajuntament
que executi
de manera immediata
algunes de les reformes
d'algunes d'aquestes peticions
o bé s'esperaran
a una futura convocatòria.
En precampanya
se'ns va dir
que si no sortia
la llei de barris
que l'Ajuntament
invertiria
el que s'havia compromès
a invertir
dintre de la llei de barris,
per tant
la inversió
fora el 50%
però el compromís
hi va ser
en aquesta època,
en aquest temps.
Compto jo
que si no sortíssim
en guany
l'any que ve
insistiríem
i potser milloraríem
el pla integral
que s'ha fet
que pot ser
que hagi anat
coix
en alguns dels aspectes
per la premura
la rapidesa
en què es va tindre que fer
es va comptar
en dos mesos
per poder preparar tot.
Era molta la feina
que calia fer clar.
Una última cosa
ja per acabar
senyor Díez
a banda
de la llei de barris
l'apart alta
disposa
des de fa una setmana
ja
d'un centre cívic
situat
al costat
del pàrquing
de Jaume I
el pàrquing
encara no s'ha inaugurat
el centre cívic
sí que s'ha inaugurat
ja de forma oficial
ja hi ha activitat
en el centre cívic?
Sé que sí
i sé que hi fan
classes de repàs
el problema ja
és que al centre cívic
falta fer-li
el que diríem
un permís d'apartura
és a dir
un permís d'apartura
és la conseqüència
d'una sèrie d'informes
de compliment
dels reglaments
dels diversos reglaments
que hi ha
entre ells
els reglaments
de contrafoc
és a dir
si l'evacuació
és fàcil
no és fàcil
si té les amplades
de portes suficients
etcètera
etcètera
això em consta
que no es va fer
o sigui
s'està utilitzant
sense comptar
amb les garanties
diríem
tècniques
que allò es pot utilitzar
com
un espai
per activitats públiques
aquest és un aspecte
l'altre aspecte
és que nosaltres
a banda d'això
en cap moment
hem estat d'acord
amb allò
sempre li hem dit
una lluriguera
en fi
té
diversos noms
la veritat
és que no és un lloc digne
ni un lloc representatiu
per la història
i la prestància
i el que cal
i el que necessita
la part alta
i d'això tenim
el compromís
també
que el nou ajuntament
no utilitzarà
allò
com a
centre cívic
sinó que buscarà
una altra ubicació
és dir que
el centre cívic
no serà aquell
de moment
ja han fet
la demanda
que retirin
la placa
que posa
centre cívic
per lo menys
que n'hi hagi
una placa
que ho digui
Vostès han pensat
en alguna ubicació?
Nosaltres tenim pensat
on fa anys
ja era
que era
a l'antic mercat
fa anys
l'associació
de veïns
tenia
utilitzava
com a centre cívic
i hi havia
com a centre cívic
l'antic mercat
allí l'antic mercat
fia activitats
en cert moment
l'ajuntament
ho va retirar
en aquells moments
la gent
tampoc es va queixar
perquè evidentment
si no
no hagués passat
i bé
en aquests moments
hi ha
un organisme
de l'arqueologia
se'm fa difícil
recordar el nom exacte
però
és un centre
d'estudis
de l'arqueologia romana
l'ICAC
l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
aquest és el nom
amb el futur
del centre cívic
acabem
senyor Gabriel Coll
i senyor Francesc Díez
moltes gràcies
per acompanyar-nos
per haver-nos posat
el dia de l'actualitat
de la part alta
avui al matí
de Tarragona Ràdio
insistim en aquest desit
la màxima sort possible
en aquest camí
que han iniciat
i que esperem
que sigui a l'octubre
sigui abans
quan es faci públic
acabi amb l'atorgament
de la llei de barris
per a aquesta zona
tan important
de la ciutat
moltes gràcies
bon dia
bon dia
bon dia