Parlem tal com hem anunciat de la candidatura de Tarragona
per ser escollida Capital Europea de la Cultura l'any 2016.
Aquesta setmana s'ha presentat una mena de full de ruta,
podríem dir-ho, quins són els següents passos que farà la ciutat
i els promotors d'aquesta candidatura per intentar que aquesta candidatura
arribi a l'èxit, arribi a bon port.
Volem parlar ara, durant uns minuts, amb Xavier Tudela,
ell és el president de l'Organització Capital de la Cultura Catalana.
Senyor Tudela, hola, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per acceptar la invitació del matí de Tarragona Ràdio
per compartir uns minuts amb nosaltres.
Un plaer.
Quin és aquest full de ruta que podríem dir?
Quins són els següents passos que farà Tarragona per impulsar aquesta candidatura?
Bé, en aquests moments resten tres anys, des d'ara d'aquest principi del 2007,
fins que s'alegeixin els dos finalistes de l'estat espanyol
i posteriorment, al cap de mitjany, hi haurà l'elecció d'entre aquests dos finalistes
de la ciutat que finalment sigui designada com a capital europea de la cultura 2016.
M'agradaria recordar que va ser el 3 de desembre de l'any 2004,
quan l'Ajuntament de Tarragona, per decisió unànim de tots els grups polítics del municipi,
va decidir de presentar la candidatura per optar a aquesta designació,
que és l'any, el 2016, que li correspon a l'estat espanyol amb el nou reglament d'eleccions.
Recordem també, fins ara, hi ha hagut tres ciutats a l'estat espanyol,
designades com a capital europea de la cultura, que van ser Madrid 92,
Santiago de Compostela 2000 i Salamanca 2002,
i la propera, en els propers gairebé 30 anys, serà l'any 2016.
A partir d'ara, per tant, i és aquesta setmana el que hem presentat a l'Ajuntament de la ciutat,
iniciem el compte enrere per assolir, en primer lloc,
ser una de les dues ciutats finalistes de l'estat espanyol
i, finalment, després, al cap de pocs mesos, ser la guanyadora.
Aquest full de ruta, que, com molt bé comentaves,
s'inicia justament ara, aquest mes de gener,
amb l'inici de la popularització i de la promoció de la candidatura
a la ciutat de Tarragona i al Camp de Tarragona.
Ben aviat s'anunciaran una sèrie d'accions
que permetran que totes les ciutadanes i ciutadans
puguin conèixer el que és aquesta candidatura
i adherir-s'hi, si s'escau, en els principis de la candidatura.
I aquesta fase, diguem-ne, molt primera,
acabarà la propera Diada de Sant Jordi,
Diada, diguem-ne, cultural i cívica, simbòlica del nostre país,
perquè tots els ciutadans de la Tarragona, del Camp de Tarragona
i de la resta de Catalunya,
puguin adherir-se de manera massiva a Tarragona 2016.
Aquestes són les primeres passes.
Durant aquests últims mesos s'ha fet feina
en relació amb aquesta candidatura.
Són constans les notícies que ens parlen
que diferents entitats i institucions a Catalunya,
clubs esportius, Barça, Liceu, Òmnium Cultural,
vaja, ens en deixem moltíssimes,
doncs s'han adherit a aquesta candidatura.
També moltíssims ajuntaments de Catalunya,
entre els de les ciutats més importants,
ja han recolzat públicament la candidatura.
Però potser, senyor Tudela, no sé si té la impressió
que falta que a la mateixa Tarragona ciutat
els tarragonins tinguin consciència
de la importància que significa aquesta candidatura, no?
Sí, de fet, ha estat aquests dos anys,
des del desembre del 2004 fins al desembre del 2006,
un treball molt, si m'ho permet dir, molt discret,
però molt necessari per dos motius.
En primer lloc, per aconseguir que la de Tarragona
fos la candidatura de tot Catalunya,
això ja s'ha aconseguit,
però era necessari visitar, com qui diu,
gairebé ajuntament per ajuntament del país,
per explicar-los que Tarragona volia ser la candidata de Catalunya
i explicar-los les grans línies de la ciutat de Tarragona.
Això, per un costat.
I per un altre costat, es feia també necessari
fer tota la feina prèvia des d'un punt de vista tècnic,
és a dir, a nivell de concurs de logotip,
pàgina web, Constitució del Consell Assessor,
anar explicant la candidatura als grans actors del país,
però era necessari fer un treball molt discret
per aconseguir arribar ara, aquest gener del 2007,
amb tot apunt, amb la candidatura ben falcada,
per començar, en primer lloc,
a promocionar-la a la ciutat de Tarragona.
Jo soc molt conscient d'això que vostè diu
i coincideixo plenament,
però ha estat una feina o ha estat una intenció volguda.
En els dos primers anys hem volgut fer aquesta tasca discreta,
però absolutament necessària,
per començar el compte enrere ara, aquest mes de gener,
tenir-ho tot a punt i en primer lloc, evidentment,
i d'aquí a molt pocs dies
anunciarem la primera acció, diguem-ne,
de promoció i de coneixement a la pròpia ciutat de Tarragona
del que és aquesta candidatura.
El dia de Sant Jordi, aquesta propera primavera,
hi haurà aquesta campanya d'adació ciutadana a la candidatura.
Suposo, senyor Tudela, que des d'ara,
durant aquest 2007 i al llarg dels propers tres anys,
fins al 2010, que és la data en què un jurat ha d'escollir
les dues ciutats espanyoles que optaran a ser capital europea
de la cultura, l'activitat serà frenètica, no?
Sí, l'activitat ha estat frenètica,
però des d'un punt de vista molt discret.
A partir d'ara, l'activitat continuarà en el mateix ritme
i en el mateix àmbit i amb la mateixa potència frenètica,
però molt més públicament i, per tant,
si fins ara les notícies han anat sortint de manera constant,
però potser no molt amb una gran promoció,
a partir d'ara tindran aquesta gran promoció.
I a partir d'ara vull dir, a partir d'aquest diumenge,
per exemple, aquest diumenge,
amb motiu del partit Barça-Nàstic en el camp del Barça
i, per tant, amb una difusió no solament a Catalunya,
sinó planetària, els jugadors de Barça i Nàstic
sortiran amb la pancarta Tarragona 2016,
ja li puc avançar a vostè en primícia,
i també el Barça, formalment,
el president Joan Laporta,
lliurarà la carta d'adhesió d'aquesta entitat esportiva
a la candidatura a Tarragona 2016,
a la megafonia de l'estadi es farà una explicació
del que és Tarragona 2016,
és a dir, que comencem ja aquesta mateixa setmana
amb les accions de promoció.
a l'última part d'aquest mes de gener i començament de febrer,
que hi ha el FITUR, doncs comença també ja la promoció a nivell de tots els països del món
que participen al FITUR, és a dir, que hi haurà moltes accions de promoció pública
que realment faran que tothom conegui molt aviat,
i com a màxim per Sant Jordi, el que és Tarragona 2016.
Al llarg d'aquesta feina de formigueta,
si em permet l'expressió que s'ha fet al llarg dels últims dos anys,
s'ha constituït també el Consell Assessor de la candidatura
i s'han anunciat quins són els cinc pilars bàsics
que sostenen aquesta candidatura.
Els podem recordar molt ràpidament,
el fet que Tarragona és patrimoni mundial,
Tarragona com a cruïlla catalana,
Tarragona com a pont de l'Espanya pluricultural,
una Tarragona ciutat oberta a la Mediterrània,
i una Tarragona, una ciutat amb projecció europea.
Aquests són les línies bàsiques,
els trets definitoris de la candidatura,
però a partir de quan començarà a dibuixar-se
quins són els pilars més concrets,
els actes concrets que podria tenir
aquesta Tarragona capital europea de la cultura?
Doncs a partir d'allà, és a dir, molt aviat,
com comentava, invitarem totes les ciutadanes
i tots els ciutadans de Tarragona,
del camp de Tarragona i de la resta de Catalunya,
a que puguin fer les seves aportacions
a partir de la...
Els pilars que vostè ha esmentat
són una mica la filosofia de la candidatura.
Després, baixant a un terreny ja molt més pràctic,
hi haurà deu aspectes diferents
que aniran a tots els vessants de la cultura,
i no solament de la cultura,
sinó també del turisme com a font de riquesa,
el turisme cultural com a font de riquesa,
accions adreçades a la joventut, etc.
i, per tant, invitarem a tothom d'una manera molt pedagògica,
per tant, molt senzilla,
a que pugui manifestar les seves idees,
que pugui fer arribar les seves propostes,
i que aquesta sigui una candidatura feta,
que anem molt bé de temps,
per a tothom qui vulgui participar.
I que ningú...
Una qüestió fonamental per a nosaltres
és que aquesta estigui,
com ha estat fins ara i estem convençuts,
que ho serà una candidatura de suma,
de consens, de màximes complicitats a tot arreu,
i, per tant, volem que tothom qui vulgui participar,
amb una independència de l'àmbit
en el qual desenvolupi la seva activitat,
ho pugui fer,
i així serà, amb tota seguretat.
En la primera de les seves respostes,
vostè ha dibuixat una mica el calendari a llarg termini,
amb aquestes dates importants de l'any 2010 i 2011,
en què primer a nivell estatal
i després a nivell europeu
es definirà quina seran aquesta ciutat europea de la cultura.
Potser, però, hi ha molts oients
que no tenen clar per què aquesta seguretat
que hi haurà una ciutat espanyola
que serà capital europea de la cultura.
Podríem explicar, si li sembla, senyor Todela,
aquest caràcter rotatori
que té la capitalitat en els últims anys.
Sí, la capital europea de la cultura
va néixer l'any 1985.
Atenes, Grècia,
va ser la primera ciutat
designada com a capital de la cultura
arreu del món
amb el nom de capital europea de la cultura.
Aquest concepte, el de capital cultural,
s'ha anat extenent pel món.
Existeix a diverses parts del món.
Existeix a Amèrica,
existeix a països concrets
com Brasil o Canadà,
existeix a Portugal,
existeix a una part de Rússia,
existeix també en els territoris de parla catalana
amb el nom de capital de la cultura catalana.
1985, per tant,
l'origen històric de capital de la cultura,
en aquest cas amb el nom de capital europea de la cultura.
De l'any 85 a l'any 2004,
capital europea de la cultura
era una iniciativa intergovernamental,
és a dir, era una iniciativa
entre els estats membres de l'aleshores,
en primer lloc Comunitat Europea
i, posteriorment, Unió Europea.
Des de l'any 2005 i fins a l'any 2019,
el reglament d'elecció
de les capitals europees de la cultura canvia.
Hi ha dues grans novetats.
La primera és que es calendaritza per anys
quin estat o estat
tindrà la capital europea de la cultura
i en quin any ho tindrà.
En el cas de l'estat espanyol,
li correspon l'any 2016,
juntament amb una ciutat de Polònia.
Per tant, amb tota seguretat,
l'any 2016,
una de les dues capitals europees de la cultura
pertanyarà a l'estat espanyol.
I la segona gran novetat
és que deixa de ser una iniciativa intergovernamental,
és a dir, directament entre els estats,
i passa a ser una iniciativa
directament assumida i desenvolupada
per la Unió Europea,
la qual cosa indica
que, finalment,
qui elegeix la capital europea de la cultura
no són els estats,
sinó que és la Unió Europea.
Per acabar d'aclarir aquestes qüestions
més formals dels oients,
podríem dir que l'any 2010
és l'estat espanyol
qui aprova dues candidatures
i serà l'any següent, l'any 2011,
quan la Unió Europea decidirà
quina serà la ciutat espanyola
capital europea de la cultura.
És important,
sí, sí, ho heu dit molt bé,
simplement complementar-ho dient
que qui dins de l'estat espanyol
elegirà la capital europea de la cultura
l'any 2010
és un jurat mixt
constituït per ciutadans de l'estat espanyol
a parts iguales
amb ciutadans de la resta de països
de la Unió Europea
i qui, finalment,
elegeixi la capital europea de la cultura
d'entre els dos finalistes
serà un jurat constituït
per persones de la Unió Europea,
però en la qual no hi haurà
cap ciutat de l'estat espanyol.
Tarragona té ja diferents competidores,
són diverses les ciutats
que ja han anunciat
la seva intenció de presentar
igual que Tarragona
la seva candidatura.
Si li sembla,
les podem anomenar molt ràpidament.
Còrdoba, Màlaga, Càceres,
Segovia, Saragossa i Tenerife.
No sé si ens deixem alguna,
però aquestes són les principals ciutats
que ja han presentat la seva candidatura.
Tot i aquesta competència tan dura,
vostè, senyor Tudela,
sempre és molt optimista.
Sí, sí, sí.
Per què?
Miri, jo sempre,
quan hi ha alguna ciutat nova,
a l'estat,
que es presenta
o decideix manifestar
que es presentarà
per optar a la capital europea
de la cultura,
sempre truquen mitjans
de comunicació d'allà
i et pregunten
escolti-me,
vostè què pensa
que Santa Cruz de Tenerife
decideixi presentar
la seva candidatura
i hi haurà més competència?
I la meva resposta
sempre és la mateixa.
En primer lloc,
felicito la ciutat
que decideix presentar
la seva candidatura
perquè crec que
adherir-se a uns principis
de cultura europea
i d'unió
i de cohesió europea
és molt important
i que la pròpia ciutat
aconsegueixi
durant uns anys
reflexionar
entorn al que vol aportar
i al que vol plantejar-se.
Per tant,
és molt positiu.
Jo soc partidari
que quanta més competència
hi hagi,
millor.
Miri,
ara fa uns mesos
s'acaba d'elegir
la capital europea
de la cultura
de l'any 2010.
Una
de les capitals
europees
de la cultura
correspondrà a Alemanya,
finalment l'elegir
d'estat Essen,
i l'altra,
a Hongria,
finalment l'elegir
d'estat Peig.
En el cas d'Alemanya
hi va haver-hi
17 candidatures,
en el cas d'Hongria
hi va haver-hi
11 candidatures.
Per tant,
no només
personalment
no m'espanta,
sinó que m'agrada.
Quanta més competència
hi hagi,
millor,
perquè entre tots
aconseguirem
de fer els millors projectes.
Personalment,
jo sempre,
vostè ho ha recordat
i em plau que ho faci,
jo sempre sóc molt optimista
i dic que Tarragona
té grans possibilitats
i crec que té grans possibilitats
per tres motius diferents.
En primer lloc,
perquè en un estat
pluricultural
com és el nostre,
fins ara
hi ha hagut
dues ciutats,
capitals europees
de la cultura,
pertanyents a la cultura,
diguem-ne,
castellana,
Madrid 92
i Salamanca 2002,
una pertanyent
a la cultura gallega,
Salamanca 2002,
se suposaria que,
tot i que això no sigui
un avantatge clar,
però se suposaria que en aquesta
Espanya pluricultural
una de les finalistes
hauria de ser
d'una de les cultures
més importants de l'estat
que és la cultura catalana.
Però,
més enllà d'aquest primer aspecte,
hi ha un segon aspecte
que també és molt important
i és
que el target,
és a dir,
el tipus de ciutat
que s'està legint
com a capital europeu
de la cultura actualment,
després que
en la primera fase,
aquella que recordàvem
quan era una iniciativa
intergovernamental
de l'any 85 al 2004,
fonamentalment...
En grans capitals europees.
Efectivament.
A partir d'ara
estan passant
ciutats a les dimensions
de Tarragona,
en segon aspecte,
dins del qual
també m'agradaria
incloure
el fet que
la candidatura
de Tarragona
és una candidatura
de tot Catalunya,
és una candidatura
de consens absolut,
de tothom,
i que, per tant,
això fa que
tingui molts punts.
I en tercer lloc,
que en última instància
és el que,
òbviament,
ho decidirà,
el propi projecte
de candidatura.
Nosaltres aquesta setmana
hem presentat un fet
que crec que és
capdalt
per la
solidesa
de la candidatura
i és que
nosaltres volem
que l'any 2016,
que a Tarragona,
com així tots esperem,
sigui la capital
europea de la cultura,
hi hagi presència
de tots els països
membres del Consell d'Europa,
que són pràcticament
tots els del nostre continent,
i de totes les cultures
europees.
A Europa,
al Consell d'Europa,
hi ha 46 països,
però hi ha gairebé
70 cultures a Europa.
Per tant,
nosaltres
pensem
que aquesta és una eina
que serà molt determinant,
a part de totes les altres
que anirem confegint
en aquests
propers
tres anys.
Ja per acabar,
senyor Todela,
suposo que
en un procés
d'aquestes característiques
és inevitable
que hi hagi
ciutats
favorites
i ciutats
menys favorites,
com per exemple
en els Jocs Olímpics,
que setmanes abans
de la decisió
ja sabem
que la cosa
sempre està entre
dues o tres ciutats
i que n'hi ha d'altres
que estan més despenjades.
D'aquella llista
que hem comentat abans,
hi ha alguna ciutat
que vostè temi,
entre cometes,
més que la resta?
Sincerament,
per respecte
a totes les candidatures,
jo prefereixo
dir
que
totes les ciutats
tenen les mateixes opcions
perquè totes les ciutats
estan treballant
amb il·lusió
i amb la voluntat
d'arribar en primer lloc
a ser finalistes
i després
a poder obtenir
la designació.
Diguem-ne que
conec jo els projectes
de les altres ciutats
i a nivell privat
doncs sí que veig
que n'hi ha unes
que van més avançades
que les altres.
Potser Còrdoba
és una de les ciutats
que van més avançades
en aquest sentit?
Còrdoba va ser
la primera ciutat
que va manifestar
la seva voluntat
de devenir capital
europeu de la cultura
però repeteixo,
jo no em vull manifestar
públicament
en torn
si hi ha alguna ciutat
favorita
pel respecte
que em mereixen
totes les candidatures.
Senyor Tudela
moltes gràcies
per compartir
aquests minuts
al matí de Tarragona Ràdio
i esperem anar
comentant cíclicament
els avanços
de la candidatura
tarragonina.
Moltes gràcies
a vosaltres.
El senyor Xavier Tudela
és el president
de l'Organització Capital
de la Cultura Catalana.
Manquen
tres minuts
per dos quarts
d'onze
anem a la publicitat
i parlem de trànsit.
de l'Organització