Aquesta hora, sense anar més lluny, la cinquena farem una sortida,
un parell de sortides a l'exterior, millor dit.
D'una banda, ens acostarem fins al Centre Cultural del Pallol.
Allà es pot visitar l'antiga audiència,
una exposició de fotografies dels alumnes del Col·legi Sant Domènec Guzmán.
Fins allà es desplaçarà Jordi Sorinyac.
Després coneixerem els diferents aspectes relacionats amb la bota del Carnaval,
la presentació de les figures del Ninot i la Ninota.
Anirem amb la unitat mòbil, després de la una coneixerem els detalls.
I entre una cosa i una altra,
també parlarem de temes relacionats amb el món del dret,
en companyia de Xavier Terrés,
aquest espai que fem en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona
i que avui posarà l'accent en temes relacionats amb el dret mediambiental.
Parlarem de contaminació acústica
i altre tipus d'aspectes relacionats amb aquest àmbit de la justícia.
I Mans Unidas es troba ja immersa en la seva campanya anual.
Aquests dies compta amb la visita d'un missioner per explicar
en què s'inverteixen els diners que recull aquesta ONG.
El sacerdot, Lluís López, ens explicarà en directe avui
a partir de dos quarts d'una els projectes que es duen a terme
per lluitar contra la pobresa en una zona de l'Alti Pla Peruà.
I, naturalment, no ens faltarà tampoc el temps de les tradicions
i la cultura popular amb Jordi Bertran.
Però ara sortim a l'exterior, només a estrenar aquesta hora,
perquè sembla ser que des de primeríssimes hores del matí
hi ha moltes persones fent cua a les portes del Teatre Metropol de Tarragona.
Per què? Ja sentim el soroll.
Per què? Doncs perquè estan esperant recollir la invitació
per la disfressador, que és un dels actes que plega
centenars, que dic centenars, milers de persones cada carnaval.
Hem desplaçat fins allà la nostra unitat mòbil
amb Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, Quin Xivarri Casascent.
En Josep, bon dia. Hola, Joana, bon dia.
Hi ha embufetades per les entrades, per les invitacions?
Doncs mira, gairebé, eh, gairebé, perquè hi ha moltíssima gent aquí esperant.
Quanta gent has dit, quantes persones?
Jo he dit centenars, milers, després dic,
ei, para, para, para el carro, no et passis.
Jo n'he comptat de 150 fora a l'exterior.
No, no, jo dic quan facin la disfressador.
La disfressador, doncs sí, sí.
Doncs Déu-n'hi-do, i em penso que algunes estan des de les 7 del matí, no?
Doncs sí, sí, des de les quarts a vuit del matí
moltes persones estan aquí davant del Teatre Metropol fent cua
esperant que s'obrissin les portes.
S'han obert ara fa poca estona, eh, a les 11 del matí.
Penseu que la cua arriba fins a la cantonada del carrer Adrià.
És a dir, que ocupa tot aquesta franja de Rambla
i la gent ja comença a entrar.
S'han venut algunes entrades,
ara en parlarem amb algunes de les persones
que ja han adquirit les entrades.
Però a veure, per aquí tinc una noia que es diu Sònia,
que crec que d'aquí a Marro,
i que ara està parlant per telèfon.
No sé amb la fan que pengi,
i podem parlar amb ella que ens expliqui
des de quan està aquí, per què he vingut a fer avui
i quanta estona pensa estar-s'hi.
Sònia, què tal, bon dia.
Hola, bon dia, què tal.
Què he vingut a fer aquí?
Jo he vingut aquí que, teòricament,
donen unes entrades per la disfressador,
i no sé on, encara no he arribat,
encara no les tinc, no sé el que donen.
Tu de quina comparsa ets?
Jo soc d'aquí a Marro.
I què hi fas a la comparsa?
Doncs el que puc, una mica de tot.
Una mica de tot.
Ajudar i, bueno, tot.
Molta feina, no? Porta, Déu-n'hi-do, eh?
Doncs sí, perquè aquest any som el rei,
portem el rei i hi ha moltíssima feina.
El que passa és que, com que ens agrada tant
i ens dediquem bastant, doncs, bueno...
Estem més o menys al capdavant de la cua.
Des de quina hora estàs aquí, tu, Sònia?
Jo estic aquí de les 9, menys 10, una cosa així.
Quan s'ha arribat hi havia gent aquí, esperant.
Sí, hi havia una noia de la meva comparsa
que es diu Vanessa, que ha vingut a les 7 i mitja.
Ja n'hi-do.
Sí, sí, però, bueno, això és el que vivim al Carnaval, no?
I si realment t'agrada, llavors no et costa fer tot això.
Digues, Jolanda, digues.
No, no, jo deia que n'hi ha en un concert dels Rollins.
N'hi ha en un concert dels Rollins, imagina't.
Déu-n'hi-do.
Per cert, que ens apuntàvem des d'aquí, des de la redacció,
que el Palau de Congressos, que és l'escenari que acollirà
aquest acte destacadíssim de Carnaval,
té una capacitat d'unes 1.100 persones, aproximadament,
una mica més que el moll de costa
que acollia en anys anteriors aquest acte de Carnaval.
unes 1.100 persones, però, clar, pensem
que al Carnaval de Tarragona hi participen moltíssimes més.
Deixem de parlar.
Sònia, gràcies, Sònia, que vagi bé.
Gràcies a vosaltres.
Aquí a Marro, la comparsa aquí a Marro.
Surto a l'estarió, a veure si s'inveixen, eh?
Si s'inveixen sortir a l'estarió.
Ara hi ha ambient, eh? Hi ha ambientillo, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
Ara la feina serà meva per sortir fora,
perquè l'entrada del motriopó està colapsada.
Hola, què tal?
Hola.
Què feu aquí?
La cola.
La cua, doncs, us queda una miqueta, encara.
I que era la que tenia ja a l'entrada.
A veure, a veure, a veure, no el trobo ara.
Estava per aquí esperant-me.
La Vanessa, que ja té entrades.
Doncs ja té l'entrada i hauria fet la feina ja avui.
Vanessa, què tal?
Molt bé, molt bé.
Com estàs?
Molt bé.
Tu has estat la primera, eh?
Sí, des de les 7.30 porto aquí fent cua.
Bé, fent cua no, sóc la primera, però...
A veure les entrades, a veure les entrades.
És que abans me'ls ensenyava tota orgullosa.
Imagina't, clar, des de dos quarts d'avui del matí...
Aquestes són tres, portem sis.
L'entrada que diu la disfressador, quant costa, Pompol?
La disfressador, el recinte Firol, el Palau de Congressos.
Ah, bé, és gratuïta l'entrada, és a dir, clar, cal fer cua per això, no?
Sí, sí, sí.
I quan tu s'ha arribat aquí a dos quarts d'avui, de primera hora hi havia gent fent cua?
No, no, estava jo sola i els homes que netejaven els vidres del metropol per lluir aquests dies.
De quina comparsa m'has dit que ets?
Jo soc d'aquí a Marro, que aquest any porta amb el rei.
L'any passat vam guanyar i aquest any porta amb el rei.
Vanessa, gràcies, eh?
De res, adéu.
Déu-n'hi-do, eh, en Josep?
Les imagina't, eh?
Mira, vaig a recórrer una mica la cua, a veure si arribo.
Mira, estic passant per davant de la façana d'un conegut,
una coneguda franquícia nord-americana.
Clar, perquè què deies, una coneguda franquícia nord-americana?
Ja veus, no sabem on ets.
El Cafè di Roma, bueno, sí.
Escolta, què dius, que arriba fins al carrer Làuria?
No, fins al carrer Adrià.
Ah, carrer Adrià, sí, sí.
El carrer Adrià, més o menys, fins allà s'acaba.
Déu-n'hi-do, eh, és una cua generosa.
Mira, ara estic al mig de la cua, més o menys de banda de viatges a Barcelona,
i parlem amb una senyora que hi ha aquí.
Hola, bon dia.
Hola, buenos días.
Com es diu vostè?
Jo, Consuelo.
Consuelo, ¿desde quina hora està aquí?
Des de las diez.
De las diez.
I de quina comparsa és?
De ninguna.
He venido a coger la entrada para ir a verlas.
Sembla bé això de fer cua, sí, no?
Clar, no, si anem a remei, no, a fer cua?
Pues bueno, pues esperamos y ya está.
No pasa nada por eso.
Que vagi bé.
Venga, gracias.
Vinga, vinga, doncs continua la cua, eh.
Mira, ara estic a Yolanda, va mateix, del cafè Capuchino, sí?
És igual, estàs a la Rambla, no pateixis.
A veure si puc parlar amb l'última persona que hi ha a la cua.
Això són reminiscències de la viateca, encara tens, eh?
Sí, sí, sí, no.
No cal donar pistes, ets a la Rambla.
Mira, estic al carrer Diria ara mateix, eh, la cantona del carrer Diria,
i aquí hi ha un noi, hola, què tal?
No vol dir res, aquesta senyora.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Vostè està per aquí més a menys al final de la cua, eh?
L'última, la penúltima.
Quanta sona porta aquí?
Cin minuts.
Són d'alguna comparsa?
No, jo no, ella sí.
A veure, jo, d'aquí de comparsa. Hola, bon dia.
Els eslàstics.
Els eslàstics?
Sí.
I veniu aquí, heu arribat una mica tard, eh?
Oh, treballem, i hem demanat una miqueta d'estoneta
per venir a buscar les entrades.
Digue'm a quina alçada som, per si no s'ho creuen a la ràdio,
quina alçada som ara mateix?
Al carrer Adrià.
Al carrer Adrià, Déu-n'hi-do, eh?
Sí.
Tenim per estar el banc.
No li diem el nom del banc per no fer propaganda.
No cal, no cal.
Veus, no som com tu, que fas propaganda a tothom, Pep.
No cal.
A la cantonada d'un banc.
Molt bé.
Esperem que aconsegueixin entrada, eh?
Això esperem, això esperem.
Adéu.
Molt bé, Josep, Déu-n'hi-do, eh?
És un testimoni, doncs, que volíem donar als oients a dir
si realment des de primeres hores, primeríssimes hores del matí,
hi ha tarragonins i tarragonines que volen gaudir d'aquesta desfilada
que enriuten de la passarel·la Cibeles del que podrem veure en aquesta disfressa d'or.
En tot cas, us deixem perquè heu d'anar cap a l'Ajuntament.
D'aquí una estoneta, doncs, s'ha de presentar...
La Bota ja s'ha presentat, però s'ha de presentar el Ninot i la Ninota.
Us deixarem perquè després de la una ens ho podeu explicar, d'acord, Josep?
D'acord, fins ara.
Doncs vinga, fins després.
Nosaltres ara farem una petita pausa per la publicitat,
canviarem radicalment de tema i saludarem Javier Terrés.