This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Passant quatre minuts de dos quarts a dotze,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja ho hem explicat en diferents ocasions al llarg del programa d'avui.
La processó de Sant Magí compta des de ja fa una bona pila d'anys.
De fet, ens ho explicava en Jordi Bertran aquest dilluns,
que és tradició que vinguin molts grups de fora
a participar en la processó de Sant Magí.
Avui nosaltres volem parlar amb un d'ells,
el ball de la Rosaura de Calafell.
És un ball barrat que participarà en la processó de diumenge a la tarda,
però que ja podrem gaudir diumenge al matí a les 11 a la plaça de les Cols.
La Carme Olivella és una de les seves representants.
Carme, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Com teniu preparat l'espectacle per Tarragona?
Perfecte. A punt i amb ganes.
Escolta'm, com ens explicaries als oients de Tarragona Ràdio
qui sou al ball de la Rosaura de Calafell i què feu?
A veure, de fet, som gent que ens vam reunir exclusivament per aquest ball,
però que formem part de diverses entitats diferents del municipi.
Vol dir que no és que siguem d'una entitat en concret,
sinó que som socis de moltes
i que ens vam trobar perquè uns havien ballat,
els altres havien fet teatre, etcètera.
I quasi com un grup d'amics i gent que ens hem vingut
i amb ganes de recuperar un ball que vam un dia,
llegint el diari del Baix Penedès, que és un diari comarcal,
ens va sortir que es havia ballat l'any 1889
i com que se celebrava el 200 aniversari
de l'església més antiga de Calafell, de Calafell-Poble,
vam trobar l'ocasió de fer-ho
i, mira, una cosa va portar a l'altra.
Des de quant temps fa que heu recuperat aquest element?
Un any, un any.
Un any.
No fa gaire més.
Un any, un any.
I el vam ballar només i exclusivament per aquesta festa,
que va ser el 14 de maig de l'any passat.
i ara la sorpresa sigui que al cap d'un any just ens conviden a Tarragona
i, bueno, ha sigut això una cosa fora de lo normal i excepcional
que ens ha fet molta il·lusió, per suposat.
Què oferireu aquest diumenge que podrem veure
i, sobretot, escoltar els tarragonins aquest diumenge?
A veure, aquest ball parlat és com tots els que hi vèiem al segle XIX,
va ser molta...
segons hem sapigut després, no?
És una cosa molt popular.
Hem de pensar que abans no hi havia ni llum ni aigua a les cases
i que les diversions no estaven al carrer, no?
Segons hem sabut, es veu que primer era una mena de...
no era una obra.
És com una obra teatral representada,
però abans havia sigut un romanço.
O sigui que eren aquells trobadors que passaven pels carrers
i explicaven històries.
Segons diuen, està basat en un fet real.
I aquí és una obra de teatre.
I com és costum en l'època, serà en vers i en castellà.
En vers i en castellà.
Ah, exacte.
Això és per començar, és una sorpresa,
perquè, clar, nosaltres també ho va ser sorprenent.
Però es veu que passava, que era normal
i inclús acaba fent llibretes català,
no és que sigués foraster.
Però és el que es feia a l'època.
I explica i narra la història, doncs, d'una noia
que és de casa bona,
concretament de Trujillo, diu,
que és seduïda per uns joves
on li fan creure un d'ells que es casarà amb ella
i després, doncs, la prenen, la violen,
la lliguen amb un arbre i la deixen abandonada al bosc,
pensant-se que es moriria.
I que la salga un caçador i la torna a casa seva
i es busca els, diem no, els delinqüents
i es fa justícia.
Déu-n'hi-do...
Això, no, però, veure't, no fem tot l'obra sencera
perquè és un tos ton,
sinó que s'ha fet una mena de resum
amb el senyor que ens la va cedir,
que és en Josep Bergalló de Reus,
que és el que tenia el llibret.
I aquest senyor ens ha explicat molt com ho havíem de fer
perquè, clar, si no nosaltres no ho haguéssim sabut.
Home, Déu-n'hi-do, també quin tipus d'història
per explicar en clau de comèdia, en clau amena.
Però amb molt actualitat.
Pensa que és premsa rosa al 100%.
Pensa que aquell senyor ens ho va dir, diu,
va tenir un grèxit fabulós, no tan sols, a Calafell.
A Calafell va ser el tret de sortida de la comarca,
però va ser tota la comarca, incluït Tarragón i Reus.
O sigui, que la gent es desplaçava...
La gent es desplaçava fins al Baix Penedès
per veure aquesta representació.
No, al revés.
Veníeu vosaltres.
Que cada poble va fer la seva representació.
No els de Calafell.
Calafell va ser la seva,
l'Arbós, Vendrell, jo què sé,
l'Avis Bal, incluït Reus i Tarragona.
Però cadascú va volar a fer a casa seva,
amb els seus propis actors.
Modernitzeu una miqueta, reviseu el text cada any,
inclou referències d'actualitat,
com va prenent forma aquest cos?
La única cosa que hi ha d'actualitat
és que a la província de Tarragona,
jo heu que aquests anys parlats eren bastant de domini,
però a les terres tarragonines
es veu que només es costuma aquí,
al final surt un diable burlès que fa una mica de crítica.
I aquest sí que parla en català.
Aquesta és una de les particularitats.
Molts dels veig parlats...
I s'adapta una miqueta,
això sí que és el que s'adapta a on estàs.
Al territori on estàs,
intentes buscar el que hi hagi d'actualitat en aquell lloc.
És el que hem fet aquí a Tarragona.
La gent espera sàtira
i que fumeu canya, com es diu vulgarment.
Bueno, som una miqueta neutrals.
Escolta, me'ns conviden, no podem aixecar.
No podeu deixar-ho malament.
No podem aixecar el que pensem.
A sobre que els conviden,
no podeu deixar-los malament.
Exacte, exacte.
I a més ens ha fet molt d'il·lusió i molt d'honor
i creiem que això és important.
Veniu amb acompanyament musical,
com alguns d'aquests baig parlats?
I tant.
I a més a més amb un grup de trabucs,
de trabucs que són els miquelets,
que són els que agafen els delinqüents.
I aquestes són les que formen part.
Vau actuar l'any passat.
Heu estat convidats d'enguany a les festes de Sant Magí.
Això vol dir que aquest ball parlat,
que va néixer així de manera més o menys espontània
o amb un objectiu concret, pot tenir continuïtat?
Nosaltres ens han animat molt
que aquí a la capital de les nostres terres
ens hagin cridat.
Això ens ha servit de, no sé,
molt important i d'espelor per poder continuar, no?
Perquè és que vam creure que ningú ens faria cas
i, esclar, ha sigut una novetat
i a més a més ens ha fet molta il·lusió.
Doncs esperem poder veure-vos i escoltar-vos
atentament aquest diumenge
a partir de les 11 de mitja a la plaça dels Cols
i diumenge a la tarda també
durant la processó.
Carme Olivella, moltes gràcies per atendre avui
la trucada del matí de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé aquesta experiència a Sant Magí.
Doncs moltes gràcies per convidar-vos
per la vostra trucada
i esperem estar a l'altura que es mereixeu.
A reveure, molt bon dia.
Molt bé.