Fins demà!
Com que ara m'han dit, m'ha dit en Nadal que hi ha una noia d'aquí, és que era el Pulitzer.
Doncs seria bo guanyar el Pulitzer parlant d'aquestes coses.
Doncs ja ho saps, Pulitzer, bé.
Estimament només ens trobem per les celebracions, això està bé, no?
Que la gent es trobi per celebrar.
Exacte.
És que sí, no només per parlar de problemes, escolti, són dies de parlar de coses boniques.
Sí, però els problemes...
A veure, a veure, a veure.
Els problemes solament els deuen entendre els periodistes, perquè són els únics que pregunten pels problemes.
Vostè ens veu a nosaltres cara de tenir problemes, avui?
Avui sí, a vostè.
Serà possible.
Això és el fred, el fred que feia a primera hora del matí.
El fred, no, i ell que va mig a feitar.
Esteu com una mica així...
Esteu de vacances, ja.
Esteu de vacances.
Dóna una sensació...
Estem de festa.
Com una mica tirats.
Vostè ha sentit les noves sintonies?
No.
No li ha ensenyat ningú?
No, perquè com que no em dieu res, vull dir, no pinto res, no compteu en res per mi,
no m'expliqueu res del que passa, ho doneu tot per fet, i aleshores...
És allò de la llibertat que deia vostè, que treballem amb molta llibertat.
L'únic que passa és que això de la llibertat té uns límits que...
En aquest episodi...
Aquesta aigua és molt dolenta.
Doncs és la que n'hi ha, senyor Nadal, aquí a Tarragona Ràdio.
Perquè a vosaltres no me la contesta.
És evident que no li contesto.
És evident, però tinc la protesta de l'aigua.
Doncs no li poden canviar.
Per què no beuen aigua directament de Tarragona en comptes de gastar-se els diners amb aigua embotellada?
Quin impuls pensa donar, senyor Nadal, a la recta final del mandat?
Deixi-m'ho pel dia 17, per favor.
Me va trucar el conseller de la Generalitat, el senyor Joaquim Nadal, que, com es poden imaginar,
fa molts anys que es coneixem, i que, home, jo diria que hi ha una màxima entre alcaldes,
que és mirar de no aixafar-se la manguera, que és la mateixa màxima que existeix entre bombers.
Vull dir, el normal és entre bombers no aixafar-se la manguera.
Bueno, els amics de TV3 me venen a buscar a la sortida de l'avió de Ryanair.
Escolti, jo em vaig sentir, amb perdó de TV3, però em vaig sentir com si fos allò d'Ai Tomate, no?
I jo no soc d'aquestes persones que crec que hagin d'anar a un aeroport a fer declaracions.
Diu, no, és que també els hi volem preguntar pel casino de Lloret.
Diu, escolti, escolti, no m'ha...
Diu, això de l'Ai Tomate és per... de l'Ai Tomate.
Diu, ja no tinc edat pel tomate aquest.
Eh, sí, sí, sí, això és el que passa, jo per això...
Va!
Micros, micros!
Vinga, escolteu!
Val, tu, fes el favor d'apuntar.
Res més, res més, res més.
No tenen cap pregunta més capciosa a fer-me?
Ja, però estan avorrits vostès, eh, per ser el primer any.
No me pregunten sobre el Consorci del Camp.
Serà possible.
No me pregunten sobre terres cavades.
No me pregunten sobre el Pla General.
No me pregunten sobre res interessant.
No me pregunten sobre les relacions de la façana marítima.
No me pregunten sobre les relacions amb el...
Com se diu aquest noi que viu aquí al carrer Sant Francesc?
Que està... que fa de delegat.
El Sabater.
No me pregunten sobre el Sabater.
Bueno, no...
No me pregunten sobre les relacions de la façana marítima.