Ens acompanya al matí de Tarragona Ràdio
el director del Departament d'Educació de la Generalitat,
senyor Zacarias Anar, molt bon dia.
Molt bon dia a tu.
Ja ha acabat el curs i probablement també ha acabat
o està a punt d'acabar una de les parts dificultoses del curs
com que és la preinscripció i la posterior matriculació.
Enguany, a més a més, hi ha hagut, com està succeint,
en els darrers temps un increment important de la demanda de places.
S'han pogut cobrir totes?
Efectivament, és a dir, de fet, la tendència del creixement
de la població del camp de Tarragona és important
en algunes comarques més que en d'altres
i això ens ha obligat, o s'ha, lògicament ens ha portat
a haver de planificar un curs en el que hi ha hagut un increment
de 100 grups d'educació primària, educació infantil i primària
i 32 d'educació secundària i batxillerat.
Un total de 132 grups més que el curs passat.
Doncs, d'aquest punt de vista, s'ha de dir que
el grau de satisfacció que en aquest cas tenim
des del punt de vista de la planificació és important
perquè, doncs, totes les previsions d'increment de grups
s'han complert i, a més a més, una cosa molt important
des del punt de vista dels usuaris, que és el fet
que les famílies hagin pogut optar
als centres que volen anar.
En aquest cas, l'índex de satisfacció
des del punt de vista de l'elecció del primer centre
de la llista és de l'ordre del 90 i escaig per cent
en el cas del camp de Tarragona.
Per tant, en aquest sentit estem satisfets.
Tot així, sempre hi ha alguna reclamació que d'altra?
Sí, evidentment, perquè, doncs, en aquest cas no sempre...
Evidentment, és a dir, parlem de l'índex del 90-92%,
depenent dels casos, hi ha un 7 o un 8% de persones
que no han obtingut la primera opció,
el que no vol dir que no hagin obtingut la segona o la tercera.
I en algun cas, també, puntualment,
finalment, doncs, hi ha famílies que han fet opcions
d'un centre concret que tenien molt, molt interès
i que no ha pogut ser, però són molt puntuals i molt excepcionals.
Clar, les dades són les que són,
però després hi ha manifestacions i fets diferents.
En el cas del Col·legi de Bona Vista,
la queixa que expressava el Consell Escolar
fins al punt de plantejar-se no participar
en el pla educatiu d'entorn,
pel fet que hi ha la possibilitat,
o em penso que ja està confirmat,
que s'augmenta una tercera línia al Col·legi Joan XXIII
del mateix barri,
havent-hi places lliures, no?,
l'escola pública de Bona Vista.
És la tesi que sostenen a l'escola.
Sí, a veure, quan diem les lliures, anem a veure,
és a dir, el cas del barri de Bona Vista,
doncs, passa al següent.
Allà hi ha dos centres educatius,
el Centre Concertat Joan XXIII
i el CEIP Bona Vista,
d'Educació Infantil i Primària.
El Joan XXIII, el Centre Joan XXIII,
va demanar, fa un any i mig, aproximadament,
modificar el seu projecte de centre,
va fer, en aquest cas, se li va autoritzar,
el Departament d'Educació li va autoritzar
aquesta modificació del projecte,
i, per tant, és a dir,
això significa que, doncs, arquitectònicament,
es va ampliar les instal·lacions
i va crear, doncs, espai per una línia més.
Posteriorment, es va demanar la modificació
i l'autoritzador d'obertura.
Un centre educatiu, en principi,
tant sigui concertat com a públic,
va vinculat, lògicament,
és a dir, a la demanda,
el seu increment de grups
va vinculat a la demanda que pugui haver-hi
i també a la voluntat de créixer
en el cas dels centres concertats.
El Joan XXIII, és a dir,
tenia, en aquest cas, tots els requisits
per poder incrementar aquesta línia que demanava.
Perquè, a més a més, és que es necessitarà,
perquè ja sabem que hi ha una demanda
i un flux continu d'alumnes que van venint
i, per tant, necessitarem que hi hagi
tres grups a Joan XXIII,
tres grups a Bonavista
i tres grups a la Canonja,
que és el que s'ha planificat.
Què és el que ha passat en la pràctica?
El que ha passat en la pràctica
és que, doncs,
el CEIP Bonavista ha tingut una demanda
d'unes 50 places
i el Joan XXIII d'unes 80 places.
Per tant, un ha complert i l'altre no.
Però aquest no és un problema
que, doncs, en aquest cas, el tema és que les famílies
han obtingut la plaça que volien.
És a dir, els usuaris han tingut la plaça que volien.
I no hem d'oblidar que hi ha casos molt curiosos.
És a dir, antics alumnes del CEIP Bonavista
porten als seus fills el CEIP Joan XX...
Perdó, al centre concertat Joan XXIII.
Per tant, és a dir, dins d'aquesta
estructura del sistema educatiu
de centres públics i centres concertats,
els usuaris decideixen
i, en aquest cas, han decidit aquesta línia.
La realitat, però, s'entesta, no en el cas aquest,
sinó en general.
Les dades diuen una cosa i la realitat també, no?
Que hi ha una tendència
a agrupar-se en determinats centres educatius
un major nombre d'immigrants que no pas un altre.
A veure, jo crec que és responsabilitat de tots,
evidentment, però nosaltres hem de partir en principi
de quines són les lleis que ens regulen.
I la primera és la Constitució.
I la Constitució dona, en aquest cas,
la possibilitat que la ciutadania,
els pares i mares, triïn un centre.
Aquesta tria no és un dret absolut.
És a dir, no està vinculada.
Les famílies que demanen un centre
el tenen sistemàticament, al 100%.
És un dret que està condicionat
a la capacitat d'oferta i demanda
dels centres demanats.
Però tenen, en aquest cas, la capacitat.
de triar.
I a més a més, és a dir, doncs, si hi ha vacants,
l'administració i els centres educatius
no poden negar aquest dret.
Per tant, estem davant d'un problema molt complex
que no és, en aquest cas, la solució no és fàcil.
Per què?
Si en un moment determinat, és a dir, doncs,
en el cas que posem l'exemple del barri Bonavista,
resulta que hi ha places,
hi ha 75 vacants ofertades,
hi ha 75 nens,
els pares dels quals tenen dret a poder portar-los.
I el que passa, és a dir, doncs,
és que, doncs, des del punt de vista
de la cohesió social,
sí que és molt important aquesta distribució.
En el sentit de dir, bueno,
hem de mentalitzar la ciutadania
de la possibilitat de que, doncs,
de distribuir, doncs, de manera que, doncs,
els percentatges de l'undes nouvinguts
siguin, doncs, assumibles.
Però, clar, això xoca amb els drets de les famílies
que volen optar per un centre determinat.
Aquí està, per un costat, la línia del convenciment,
la línia de la reflexió,
la línia socialment, doncs,
la importància que pugui tenir,
però davant d'un dret indiscutible
d'una família a portar el seu fill
a un determinat centre en relació al qual té
vacant i dret a anar-hi,
nosaltres no podem fer...
És a dir, no podem agafar les famílies
i portar-les d'un lloc cap a l'altre costat
si no volen a 20 places.
Aquesta és la qüestió, eh?
Per tant, el problema és, és a dir,
el que és impossible és, doncs,
obligar les famílies a anar a un centre
que no volen si hi ha places
en el centre que volen.
Aquesta és la qüestió.
Quina solució hi hauria?
No deixar créixer l'escola concertada?
Aquesta seria una pregunta.
És a dir, si no deixem créixer l'escola concertada...
Però la demanda també creix.
Evidentment, no, no, primer la demanda.
I després, la titularitat.
És a dir, doncs, en aquest cas,
els centres concertats tenen dret
a plantejar-se, d'acord amb les normes
que regulen els procediments,
de créixement a créixer, lògicament,
si o a si ho consideren i si ho volen.
Perseu que, en aquest cas,
és a dir, el créixement del Joan Velleres
ha implicat una inversió extraordinària,
milionària.
És a dir, molt important.
Una vegada que ha fet aquesta inversió,
no se li pot dir,
ni escolti, no,
vostè no pot créixer perquè, doncs,
considerem que no...
Enteneu?
Tot i que, és a dir, sí que és veritat...
No, però a l'escola concertada
no hi ha un nombre destacable
d'alumnat immigrat.
Bé, aquest és la cara enlluita,
aquest és l'objectiu.
Aconseguir que, doncs,
la implicació social
de les dos tipologies de centres
que conformen la xarxa
finançada amb diners públics
col·laborin en manera similar
en la integració dels alumnes no vinguts.
Aquest és un objectiu importantíssim
i prioritari per al Departament d'Educació.
El tema és com i de quina manera
arribem a aquest objectiu.
Hi ha situacions puntuals,
és a dir, doncs,
en les que, doncs,
en una zona determinada en un barri,
és a dir, doncs,
no s'ha pogut fer,
la qual no vol dir que,
en termes generals,
això no es vagi fent, eh?
És a dir, malgrat que,
doncs,
en alguna zona puntual,
en algun territori,
en una part del territori,
és a dir,
concretament en el cas del barri Guaravista,
sí que és veritat
que hi ha un problema
que és el fet que
si les tres unitats de preescolars
de les tres anys del CEIP Bonavista
es mantenen,
doncs, lògicament,
els alumnes no vinguts
al llarg del curs
aniran a parar
més enllà que a l'altre costat.
Aquesta és la realitat.
El problema és que aquí
això és conseqüència
de,
no solament,
d'un tema de creixement,
d'un centre determinat,
sinó d'opcions de la ciutadania
en un moment determinat, eh?
També s'ha de dir una altra qüestió.
Jo crec que aquí el problema està...
El problema és aquest
que estem plantejant,
però hi ha una altra
que és la conseqüència
d'aquest problema
que és el fet
que el centre
hagi decidit
sortir-se del pla d'entorn.
En aquest, fins aquí,
vull dir,
jo puc entendre
una determinada posició
crítica
envers a un procediment
que s'ha donat
per part de,
doncs,
de la direcció
o del CEIP Bonavista.
El que ja no comparteixo,
de cap de les maneres
no puc compartir-lo,
és que això tingui uns efectes
entre l'alumnat.
Sortir-se del pla d'entorn
significa renunciar
a uns recursos,
a una implementació
de coordinacions,
d'intervencions
de les administracions
de la Generalitat
i dels ajuntaments
per tal de millorar
justament,
és a dir,
aquesta cohesió social
buscant el màxim
de recursos adequats
per treballar
i lluitar
en contra
de possibles problemes
de cohesió social,
etcètera.
Jo crec que són
dues coses
totalment diferents.
Autoritzant
les seves pròpies paraules
no és un fenomen complex,
sinó que és un problema
molt complex
a resoldre
aquest que vostè deia,
perquè en tot cas,
si agafessin
percentatges
de determinades escoles
de tot el nostre mapa escolar,
sovint el nivell
d'alumnes
vinguts
de fora
en percentatge
no es corresponen
en aquella zona
geogràfica
de la ciutat
al nivell
d'immigració
que hi ha.
Si hi ha un 6%
de població
immigrada
a lo millor
tenim un 60%
d'alumnes
immigrats,
diu,
home,
no es correspon
a aquella realitat
de l'entorn.
Potser estic simplificant
les coses,
però això costa
una mica d'entendre,
no?,
la comunitat,
sobretot dels pares
i les mares.
Jo crec que
d'entendre no costa gaire,
és a dir,
en tot cas,
és a dir,
el que costa
és acceptar-lo.
Acceptar-lo,
sí,
probablement sigui així.
És a dir,
sí que és veritat
que la contribució
a la integració
dels alumnes
novinguts
a aquest país
de l'escola pública
en relació
a la concertada
és incontmesurablement
superior.
Això és indiscutible.
És a dir,
tenim una contribució
de les escoles
públiques
importantíssima
i és veritat
que hi ha escoles
que poden tenir
l'ordre del 25,
30,
40,
50,
60 i 70%
d'alumnes
novinguts.
Quan estem davant
d'aquesta realitat,
doncs estem davant
d'unes dificultats
afegides
al procés
d'integració.
Clar,
tu pots integrar
si estem dins
d'un 70%
d'alumnes
autòctens
en relació
a un 30%
d'alumnes
novinguts,
lògicament
la proporció
és tan gran
que el procés
d'assimilació
i integració
és molt més fàcil.
Quan és a la inversa
la qüestió
és molt més complexa.
Tot i així,
és a dir,
també està clar
que el Departament
d'Educació
mitjançant
els plans d'entorns
específicament
o especialment
està aconseguint
d'alguna manera
donar la volta.
Què hem de fer
en aquests centres
que tenen aquests percentatges
d'alumnes novinguts?
Hem de plantejar
el tema
de la qualitat
d'una manera essencial,
hem de plantejar
el tema
de l'excel·lència
si convé,
hem de plantejar
una intervenció
des del punt de vista
de la imatge
d'aquests centres
davant de la ciutadania
i hem d'aconseguir
demostrar
i modificar
aquesta correlació
de percentatges
demostrant
que els pares
portant els alumnes
en aquells centres
determinats
aconseguiran
un nivell educatiu
als seus fills
important,
un nivell important
de desoliment
dels objectius educatius.
Aquesta és la qüestió,
perquè en la major part
dels casos
el que passa
és el següent,
és a dir,
el percentatge
d'alumnes
autòctons
del voltant
sí que pot ser
del 60 al 70%.
El que passa
que a determinades escoles
aquests 60-70%
d'alumnes autòctons
exerceixen
el seu dret
d'anar a aquest centre
en un 15 o un 20%
o un 30%.
En aquell mateix territori,
en aquella mateixa zona,
en aquell mateix barri.
Hem d'intentar
aconseguir
donar-li la volta.
Aquest és el tema.
però per això necessitem
de la complicitat
de la ciutadania
i de la societat.
Els plats d'entorns
busquen justament això.
És a dir,
tot aquest entorn
d'associacions,
de clubs,
de societat civil
que està
en aquell context,
en aquell barri,
tractar de portar-los
a l'escola,
d'alguna manera
col·laborar
estretament
en el món
de l'educació
per intentar
treballar
i donar la volta
a aquests percentatges.
Sant Salvador,
Torrefort i Campclar,
si no va xerrada,
són els barris
de Tarragona
que treballen
en aquests plans
d'entorn
en determinats casos
amb resultats
molt positius
segons els propis
responsables
que estan al capdavant.
Tot i que és una experiència,
l'ensenyament
és com el vi,
és a llarg termini
que s'ha de fer,
és una feina allò
de corredor de fons,
però en principi
sembla que hi ha satisfacció
quan el resultat obtingut.
Jo crec que sí.
és a dir,
plantegeu
barris
que conec molt bé,
en la meva funció
d'inspector
he sigut
inspector
d'aquests centres,
la majoria d'ells.
I, efectivament,
és a dir,
tinc que dir
que el grau
de satisfacció
d'aquesta feina,
d'aquest treball,
d'aquests plans
d'entorn
que implica,
és a dir,
implica diverses coses.
Primer,
una coordinació
molt estreta
entre diferents
administracions
de la Generalitat.
És a dir,
aquí el que posem
és d'acord
i en sintonia
des de
benestar social,
joventut,
justícia,
educació.
Per tant,
i a partir d'aquí,
és a dir,
traspassem informació,
concretem plans d'acció
concreta
des del punt de vista
dels tècnics específics.
doncs de cap temps
recursos també
específics
per ajudar
les famílies
més desafavorides
a que puguin
portar a terme
tot tipus d'activitats,
és a dir,
busquem temes
de formació.
És a dir,
és tota una
coordinació,
en aquest cas,
de recursos
en una mateixa direcció,
conjuntament amb el treball
de les administracions locals,
en aquest cas
de l'Ajuntament de Tarragona,
que també,
és a dir,
estan vinculades.
de fet,
presideix
el regidor
d'Ajuntament de Tarragona
és qui presideix
els plans educatius
d'entorn de la ciutat.
Per tant,
és a dir,
tota aquesta feina
és una feina importantíssima
en aquesta direcció,
que jo crec,
sincerament,
que està donant
un bon resultat.
Feina n'hi ha per fer i molta,
perquè a banda de tot allò
que ha indicat
el Pacte Nacional
per a l'Educació,
van sorgint
noves iniciatives,
van sorgint
noves assignatures,
també,
pel que són els responsables
d'ensenyament.
En aquest sentit,
ja pendent la sisena hora,
el desenvolupament,
sembla que arribarà
a més centres,
no?,
que ara al curs vinent,
si més no és la previsió
que fa el departament.
Sí,
en aquests moments,
és a dir,
estem rondant
el 80%
de l'alumnat
del Camp de Tarragona
que durant aquest curs
ha fet la sisena hora,
que això,
doncs,
significa
un 55%
dels centres educatius.
Doncs,
de cara al curs vinent,
perquè les sisena hores
feien els municipis
de més de 10.000 habitants.
durant el curs vinent,
és a dir,
es portarà a terme
i s'implementarà
en els municipis
més de 5.000 habitants,
5.000 habitants o més.
Això significarà
que arribarem
molt a prop
del 80-85%
de l'alumnat
del Camp de Tarragona
i es quedarà
en les poblacions
més petites.
De fet,
la Generalitat
ha sigut
un dels elements
del Pacte Nacional,
fonamental,
el seu desplegament
d'aquest curs
que hem acabat
ara mateix.
Ha estat un repte
que jo crec que
es pot dir
que el departament
ha superat
amb una bona nota.
L'escola concertada
ha fet sempre
aquesta sisena hora?
L'escola concertada
l'ha fet històricament.
És a dir,
de fet,
era una de les crítiques
que hem hagut
d'escoltar
durant molts anys
i que fins i tot,
en aquest cas,
com a professional
de l'educació,
jo he fet
una certa competència
no al mateix nivell,
no a les mateixes condicions
entre la concertada
i la pública
que passava
per l'oferta
d'una hora més
de caràcter
si no curricular
però sí educatiu
que feia la concertada.
El desplegament
de la sisena hora
té aquest objectiu,
equiparar
la doble xarxa
del sistema educatiu
amb una oferta
de qualitat
en els centres públics
a un mateix nivell
que els centres concertats.
Però a més a més
hi ha un altre efecte important
del Pacte Nacional
que és la disminució
de l'hora
i lectiu
del professorat
de primària.
El professorat
de primària
tenia 25 hores lectives
fins a fa dos anys
i actualment
durant el curs actual
té 24 hores lectives
i el curs vinent
passarà
a 23 hores lectives.
Això ha significat
per exemple
aquest curs
que el nombre
de professors
de primària
s'ha incrementat
al voltant
d'uns 500 professors.
Aquests 500 professors
la meitat
ha sigut
per creixement vegetatiu
i l'altra meitat
uns 250
aproximadament
per implementació
de l'hora
sisena
i la disminució
de l'hora
i lectiu.
Això s'ha plantejat
un problema
a curt termini
que ha sigut
el tema
de les substitucions
que és de tothom
conegut
que doncs
ha obligat
el departament
a prendre mesures
excepcionals
per acords
dos acords
un del mes de setembre
i un altre
el mes d'octubre
que es va transformar
en un acord
del Consell d'Executiu
del mes de gener
pel qual
el professorat
de secundària
també podria
intervindre
a nivell
de substitucions
en els centres
de primària
i això permet
resoldre el problema
per tant
és a dir
doncs jo diria
que d'una manera
força correcta
el departament
ha resolt
el gran repte
que significa
implementar l'hora
sisena.
De fet ahir van arribar
o en les últimes hores
han arribat
un acord
amb el personal
en docent
no universitari
sobre el tema
de l'augment
de convocar
doncs
a prop
de 20.000 places
amb la mirada
posada
el 2011.
Efectivament
aquest és l'acord
que també
es desplega
del pacte nacional
buscant
doncs
aquest acord
doncs
aquest és una qüestió
important
és a dir
perquè
doncs
en definitiva
és a dir
és pactar
amb les organitzacions
sindicals
un creixement
important
del nombre
de places
a ofertar
en les oposicions
però aquest acord
no solament
té aquests efectes
sinó en té
alguns molt importants
des del punt de vista
doncs
de les condicions laborals
del professorat interi
quals són
per exemple
el reconeixement
dels trienis
que no reconeixíem fins ara
i el tema
dels estadis
de docents
és a dir
són uns complements
retributius
que han cobrat
cobràvem fins ara
doncs
els funcionaris
definitius
que han fet
les oposicions
del Departament d'Educació
i que a partir d'ara
començaran
doncs
a percebre
a partir d'aquest curs
començaran a percebre
el professorat interi
i d'alguna manera
és a dir
doncs
va en la línia
d'equiparar
els sous
aquest principi
d'igual funció
i igual retribució
d'altra banda
també hi ha una qüestió
important
que és el tema
de l'estabilitat
és a dir
els professors interis
i això
es rebaixa la interinitat
no?
es vol rebaixar
fins a un 8%
aproximadament
sí
es vol rebaixar la interinitat
però al mateix temps
es vol donar
unes certes garanties
d'estabilitat
al professorat interi
de manera que
el professorat interi
doncs no estigui
interi
substitut
no estigui cada any
pendent
amb les places
de l'oncle
si l'any que ve
tindré o no tindré
o no tindré
plaça
o en quines condicions
llavors buscant també
l'estabilitat
dels equips docents
que és un element essencial
de qualitat
en definitiva
doncs es garantís
l'estabilitat
fins al 2011
del professorat interi
de fet
aquest cap de setmana
s'estaven examinant
els opositors
per les noves places
que hi ha
efectivament
han començat
les oposicions
bé
és a dir
aquest és un
suposar un augment
de les plantilles
és important
efectivament
tot això
és a dir
lògicament
aquest increment
de plantilles
penseu que l'any que ve
doncs
el nombre de
posarem 15 centres
més en funcionament
doncs incrementa
ja he dit abans
en 100
el nombre d'unitats
d'educació infantil
i primària
i en 32
el nombre de grups
d'ensenyament secundari
obligatori
per tant
tot això
doncs significa
perquè un grup
d'escolarització
no és igual
a un professor
en el cas
de la primària
un grup
significa
en termes mitjans
1,7 professors
i en el cas
de la secundària
un grup
significa
2,5 professors
o sigui
per cada 10 grups
a secundària
hi ha 25 professors
i per cada 10 grups
a primària
hi ha al voltant
de 17 o 18 professors
això significa
que tots aquests grups
impliquen
un increment
de professorat
substancial
per tant
si tenim en compte
temes de jubilacions
que també
tenim
un estament
docent
que comença
a ser un estament
en fi
proper
als professors
de jubilació
la jubilació
en el cas
dels docents
pot ser voluntària
a partir dels 60 anys
la qual cosa
està molt bé
perquè és una
professió dura
això significa
que aquestes previsions
és a dir
tenim per objectiu
justament
anar cobrint
d'una manera clara
totes les
en aquest cas
les vacances
com a conseqüència
de jubilacions
i l'increment
de grups
i de disminució
de ràtios
que comporta
en aquest cas
l'objectiu
de la qualitat
en educació
tenim una assignatura
pendent
que escolti
no l'aprovem
cada setembre
i miri
que fem colza
tot plegat
a l'escola oficial
d'idiomes
com està el projecte
ara se l'ho començaran
ni que sigui provisionalment
ni nosaltres
què farem
aquí a Tarragona
l'escola oficial
d'idiomes
ja han fet
va venir
el conseller
Maragall
ara fa un mes
escàs
penso que va ser
el dia 17
18 del mes de maig
per presentar el projecte
aquest projecte
tira endavant
és un projecte
molt potent
que recupera
l'edifici
de la Chartres
de l'antiga
febril
terraconense
i doncs
esperem que
el projecte
definitiu
estigui acabat
a finals de novembre
i decembre
per començar
primers del mes
de l'any 2008
és a dir
l'any 2008
podria començar
ja la intervenció
al centre
segur
és a dir
durant l'any 2008
començarem les obres
a la Chartres
hi ha una previsió
ja sabem
com va el tema
de les obres
aquí jo no m'atreveixo
se n'han dit
algunes dates
però
la Chartres
és un edifici històric
i llavors
en els edificis històrics
ens hem trobat
que
doncs
a vegades
fem unes previsions
que després
no es poden complir
perquè apareixen
o restes arqueològics
o dificultats
no detectades
en el seu moment
tenim algun exemple
a Valls
a Puig-Pelat
etcètera
per tant jo no
m'atreviria
no m'atreveixo
en aquests moments
doncs a donar
una data concreta
fins que
no hagin començat les obres
i veiem una mica
l'evolució
però jo crec que
en un any i mig
una cosa així
en principi
és a dir
podria estar
podria estar
si les coses anessin bé
tot i que hem de donar
un cert marge
en tot cas
és a dir
és un projecte
que està
que està
absolutament encarrilat
i pel que fa
a l'EOI
de l'Escola Oficial
de Marceló
és un tema
del qual jo em sento
especialment orgullós
us s'atreveix
a autoavaluar
el departament
en la seva acció
aquí al Camp de Tarragona?
sí
millor que s'autoavalguin
vostès
que no els avaluïn
els altres
a veure
sí
m'atreveixo
seré una mica arriscat
i m'atreviré
no em vull avaluar
en la meva feina
però sí
per això ja l'he dit
al departament
per no personalitzar
el tema
el departament d'educació
jo crec que
ha superat
amb notable
alt
els reptes
complexíssims
que se li van plantejar
en aquest curs
que no hem d'oblidar
que va ser un curs
en el qual
un curs
que
doncs
es produeix
un canvi de govern
el mes de maig
del 2006
per tant
la planificació
del 2006-2007
la fa
una administració
doncs
amb un cert caràcter
d'interinatge
i amb un cert risc
com és natural
sabent que
com a conseqüència
del procés
de l'Estatut
hi haurien eleccions
a la tardor
que posteriorment
és a dir
hi ha un canvi
en aquest cas
de conseller
que no afecta
excessivament
perquè
hi ha una sintonia
entre el conseller
del Pozo
i el conseller
Ernest Maragall
d'una manera claríssima
però que
hi ha hagut
unes eleccions
municipals
pel Nits
vull dir que ha sigut
un curs
des del punt de vista
polític
molt complex
i des del punt de vista
dels objectius
del departament d'educació
sobretot amb el tema
del desplegament
de l'hora sisena
i l'increment
de població escolar
importantíssim
per tant
de reptes
molt significatius
perquè jo crec
que ha estat
a l'alçada
és a dir
ha estat a l'alçada
ha pres mesures excepcionals
a vegades
no prou compreses
per algun sector
de la comitè educativa
en el seu moment
però que actualment
jo crec que ja són
indiscutibles
per tant
jo diria
un nota pla alt
clarament
tot i la bona nota
que es posa
al departament
em penso que
hauran de fer
quadres d'estiu
perquè quan tornin
al setembre
es trobaran
amb moltíssima més feina
efectivament
el departament
en aquest cas
jo com a director
de les serveis terrials
no fa vacances d'estiu
perquè penseu
que hem de posar
15 nous centres
en funcionament
i hi ha 17 obres
que s'han d'entregar
vinculats a l'incidecurs
o al primer trimestre
obres noves
o grans ampliacions
de centres
d'equipaments
d'edificis nous
això significa
és a dir
ja sabeu
quan hi ha una obra a casa
és a dir
que estem molt contents
que arribin els paletes
però també molt contents
de quan se'n vagin
i no acabant de marxar mai
doncs això també
es passa a nosaltres
i per tant
és a dir
no farem vacances
estarem al damunt
tot així que pugui gaudir
d'uns dies de descans
com a mínim
moltíssimes gràcies
per acceptar
la nostra invitació
senyor Zacarias Anar
director del Departament
d'Educació
de la Generalitat
aquí a la demarcació
de Tarragona
gràcies
moltes gràcies a vostès