Ara són dos quarts de dotze del migdia, nou minuts,
ambientem una miqueta l'estudi i també l'exterior.
Anem fins a la Rambla Nova de Ben.
Segur que si vostès han passat per aquesta artèria de la ciutat
han vist que ja ha instal·lat un mercat,
o millor dit una mostra d'artesania del Marroc,
que podem visitar, contemplar tots els productes que s'hi exposen,
però també comprar productes d'artesania
que han arribat aquí a la ciutat de Tarragona en una mostra itinerant.
Visitem aquesta mostra amb la unitat mòbil en companyia de Joan Maria Bertran.
Josep Sunyer, bon dia.
Hola, Joana, bon dia, com estàs?
Si no fos perquè estàs així ennubulats, sembla que estiguis allò,
amb una mica d'imaginació, en un mercat de Rabat o de Casablanca, no?
Doncs sí, sí, és ben bé això, l'ambientació és aquesta.
Som al tram central de la Rambla Nova,
just al costat de l'antic edifici del Banc d'Espanya,
que de fet el vaig a aquí al costat,
i hi ha una vintena d'expositors.
Tot de detalls, de tallets d'aquest país, del Marroc,
hi ha, de fet, diferents expositors,
concretament una vintena de parades,
algunes obertes, altres en què estor encara no ho estan,
però és previsió que s'ha venut al llarg del dia.
I s'hi pot trobar tota mena de productes importants fets a mà,
és el que es comenten des d'aquí els seus venedors,
productes artesans,
i venedors que venen, per exemple, de ciutats com ara
la capital del país, Rabata,
però també de Gadir, de Casablanca, de Berkant, de Fes,
han pogut parlar amb en Hamal,
que ja és d'una ciutat que es diu Misur, que se fes...
En fi, hi ha tota mena de productes que podem dir
que són una part del que representen bona part
d'aquesta cultura i tradicions del país.
No tot, òbviament, perquè és molt rica i molt àmplia,
però a part d'aquesta cultura sí que és aquí representada
en diferents expositors,
hi trobem materials diversos,
per exemple, utensilis de la llar,
com ara tateres, cacetrils, coberts, també hi ha...
Perdona, Pep, jo ahir vaig veure unes tateres magnífiques,
precioses, no?,
i sembla que tenen aquest segell de fetes a mà,
que no és una cosa que estigui feta així industrialment.
Sí, sí, efectivament.
Mira, jo estic veient, per exemple, uns...
Saps aquelles làmperes que fan servir
per commemorar, per fer celebracions puntuals al Marroc?
Doncs també en tens tota una gran varietat de làmperes aquestes.
I catifes, vaig veure, i miralls, no?,
també en alguns mobles.
Catifes, miralls, sí, sí, taules...
Ara m'ensenyava un expositor d'aquí al costat,
ara parlem amb ells, eh?, parlem amb responsables,
però m'ensenyaven, per exemple, una mena de premsa,
però així de mà, que fan servir les dones
en algunes regions del Marroc per moldre,
i és totalment manual.
Són dues pedres en forma de premsa,
però petites, d'un pam aproximadament,
i aquí es ven també aquest producte,
que fan servir per moldre diferents tipus de gra.
També hi ha l'apartat gastronòmic,
i, de fet, des d'aquí es pot sentir una forta olor
que impregna tota l'estança,
tot aquest tram de Rambla Nova.
Què és, què és?
No ho sé, ara t'ho diré, perquè ho heu de descobrir, eh?
Jo hi vaig veure alguns dolços, eh?,
que té davant molt l'atenció.
El Joan Maria fa que sí, que sí,
perquè ell també des d'estar...
Les mans quietes, Joan Maria,
que quan veu això del dolç i tot plegat...
No, està aquí, no s'ha mogut encara,
de la unitat mòbil, però...
El controles, no?
Ei, olora, olora, i és que hi ha un dels estants
en què es venen productes de la gastronomia marroquina.
Hem pogut veure, en fi, tota mena de fruits secs,
hi ha també espècies, cacauets, en fi,
dolços típics, també.
Mira, ara parlarem amb el president de l'associació,
a dir que Viladi,
però primer deixa'm saludar el Hamal,
que ja fa senyor que és aquí.
El Hamal, com et deies, és d'emissor.
Hamal, què tal, com estàs?
Bien.
Bon dia, bon dia.
Bon dia.
Tu tens l'estant allà baix,
allà baix tens l'estant, què hi ha?
Què vendes tu?
Jo vengo de les coses precioses de Marroquins
que estan fabricades amb la mano de la gent
que estan allà en Marroquins
i les fem amb luisos de camillo
i també amb plata puro de Marroquins.
¿Y què haces?
¿Qué tienes exactamente tu?
¿Qué objetos tienes a la venta?
Sí, tengo en la venta, por ejemplo,
de la ropa, la ropa, y también de la alfombra.
La ropa son aquestes gilabes, no?
Sí, y también de las gilabes,
y de las gilabes blancas y negras,
y sabatos también, por ejemplo,
de los sabatos de la boda que tenemos ahí,
por ejemplo, la boda en Marroquins,
hacemos el sabato blanca y amarilla.
Unos zapatos creo que son característicos,
no tienen una forma especial, ¿no?
Sí, exactamente.
Pep, ¿qué es lo que hacen con los susos de camello?
Que he sentido que hacían alguna cosa
con los huesos de camello.
Exactamente, ¿qué es lo que hacen?
Sí, Jamal, me preguntan
que qué hacéis exactamente con los huesos de camello.
Sí, los huesos de camello
porque los hacemos ahí en la artesanía,
porque tienen una gran fuerza.
y sentar ahí siempre, toda la vida.
¿Me entiendes?
No, no, no, explícame, explícame.
¿Qué objetos son los que fabrican?
Con estos huesos, ¿qué hacéis?
Sí, lo hacemos ahí en la caja,
dentro de la caja,
porque tiene fuerza,
tiene una fuerza,
y sentar por siempre.
Ah, ¿entiendes como una plantilla,
como una horma, ¿no?,
a la hora de, por ejemplo,
hacer las zapatillas y esto?
No es muy otro huesos de la vaca
o de los huesos del cordero, no.
Los huesos de camello, otra forma.
Es más resistente, ¿no?
Es más fuerte, dura más.
Dura más, exactamente.
Doncs són objectes que ell exposa aquí
a la primera de les tendes que hi ha,
al Jamal.
A la primera tenda.
Jamal, gracias.
Muchas gracias por ustedes.
Al Jamal, que és de Misur,
i ara, com us deia,
en parlem amb el president
d'aquesta associació que es diu Adip Biladi.
Crec que ho dic bé,
si no, ara em corregirà,
el Hassan Shefali.
Hassan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ho he dit bé, això, o no?
Jo mateix, sí.
És l'associació Adip Biladi.
L'objectiu, una mica,
d'aquesta mostra d'artesania,
de cultura, de gastronomia del Marroc
és precisament apropar, no?,
a Tarragona, doncs,
tot aquest potencial que existeix el País Bahí
i que hem de conèixer, no?
En realitat,
un dels objectius és aquest,
és apropar la cultura marroquina
aquí a Tarragona,
però tanmateix,
i s'apropar la cultura catalana
als nous vinguts
que viuen aquí a Catalunya.
El nostre propòsit,
perquè com som una associació
que visquem aquí a Tarragona,
el nostre propòsit
és apropar les dues cultures,
que hi hagi una coadaptació
entre la comunitat autòctona
i la comunitat magrebina
o nouvinguda.
I, per tant,
l'objectiu d'aquesta fira,
aquesta exposició,
és que donar a conèixer el Marroc,
donar a conèixer la cultura magrebina
a través d'aquesta mostra,
d'aquesta artesania,
perquè no només es coneix el Marroc
a través de...
o es coneix l'immigrant,
entre cometes,
magrebí,
per la imatge negativa,
per el que passa
en el terrorisme internacional,
perquè en la immigració dels caiuacos
o de les pasteres,
sinó també amb tot un bagatge cultural
i d'artesania,
perquè així que la comunitat
o la ciutadania tarragonina
podria gaudir d'un conjunt de productes
que mai ha tingut l'oportunitat
de veure'l,
i és una oportunitat aquí a Tarragona.
Jo ara m'estic deixant portar
pel que dius,
òbviament,
però també per l'ofacte,
i m'arriba un olor molt penetrant.
Les olors,
és bona part de l'essència també del Marroc,
aquests fortes olors
que impregnen,
que s'adueixen.
Exacte,
perquè normalment la gastronomia
canvia d'un país a un altre,
i és cert que la cuina àrab
té una altra manera
de fer la gastronomia,
perquè amb les peces
que s'afegeixen
dona un altre olor,
dona un altre gust.
I normalment les dones àrabs,
marroquines,
donen tot el seu temps
per fer un apat,
per fer un menjar
que sigui tan dulç,
que sigui el més important
per a tots,
i que el donen el temps,
i quan dones temps per una cosa
sempre ha de sortir bé.
Això és cert,
és com la vida mateixa.
Els dolços també,
d'un i do,
la rebosteria que hi ha per allà
hem pogut veure uns dolços
fets amb base de mel,
que també crida molt l'atenció.
Perdó, perdó?
No, dic que hi ha uns dolços
de mel,
fets amb mel,
que també estan a la venda aquí,
en un d'aquests estants,
que també són les característiques
de la cultura gastronòmica del Marroc.
Sí, per a les pastés,
normalment el Marroc
és molt conegut
per la veritat
d'aquesta categoria
de dulços.
I sí que hi ha
tot un abanic
de coses
i que de veritat
que sempre et dona
el gust de menjar
més i més.
Les persones que viatgen
al Marroc
i les que surten
de les rutes,
sobretot,
de les rutes
més turístiques,
més conegudes,
sempre diuen
que no coneixem
en realitat
com és el Marroc,
com és la gent del Marroc,
que són uns grans desconeguts
per nosaltres
que som veïns,
però que si vas a fer
la ruta convencional,
turística,
i no veus
la realitat
del país en si,
com és la gent,
com es viu,
com és el dia a dia,
que no s'acabes coneixent
i que quan els coneixes
totes aquelles pors
que has tingut,
tot allò que t'has imaginat,
tot allò que has pensat
per concebut
abans d'anar al viatge,
tot es trenca,
és a dir,
tot és diferent
del que t'havies imaginat.
En realitat,
una cosa és certa,
és que entre el Marroc
i Espanya
no separa cap frontera,
però pareix
que sembla
que està tan lluny
que parla
per la llengua
i per la cultura.
I si veus
a un altre costat,
amb Amèrica Latina,
malgrat la distància
que separa entre Espanya
i el continent
llatinoamericà,
però pareix
que està al costat.
I normalment,
un viatger,
un espanyol,
un català,
un tarragoní,
quan viatja al Marroc
és que coneix
una altra cultura
que no és
la que coneix
d'aquí
a través de l'immigrant
que ve aquí
per buscar la vida,
per treballar,
etcètera,
sinó coneix
altres rutes
per visitar l'Atlas,
per visitar
al desert,
per visitar
llocs,
indrets
que són
tan tan meravillosos
que quan tornen,
doncs tornen
amb una altra idea
del Marroc,
tornen amb
aquesta idea
de tornar
i tornar.
I tot el que
els que conec aquí,
doncs quan van al Marroc
sempre els agrada
i que, clar,
coneixen un altre Marroc
que no és el que és,
que és conegut
en la història,
en l'escola,
en les xarles del carrer.
El pols de la vida,
eh?
És a dir,
el pols de la vida
del dia a dia, no?
Exacte.
Anem a fer un tom,
Hassan,
l'acompanyes a fer un tom
per aquí
perquè puguem veure
doncs què és el que
s'exposa
en algun d'aquests estants.
Tu, que et crid l'atenció
m'ho dius
si parem
i m'expliques.
Aquí, per exemple,
què estem veient?
Quins productes són aquests?
Doncs aquests productes
són artisanals.
Normalment,
per exemple,
com aquestes garrafes
o aquesta cosa,
és per al sopar,
per la sopar,
la harira,
la sopar
que és
tradicional
del Marroc.
De mateix,
que això
és artisanal,
és de la sorra,
no?
És de la terra
i es fa,
és molt antic
al Marroc.
Són com unes gerres,
perdona,
Hassan,
són com unes gerres,
estan pintades
amb uns dibuixos
molt elaborats
i que aparentment
semblen així
molt antics,
estan doncs amb uns acabats
que semblen que siguin,
doncs,
de fet,
ho tenen molt cèntics.
exacte.
Sí, exacte,
com per exemple,
trobar aquí
com els tamburs,
no?
que per seure,
això són per seure.
Les teteres,
això és per la llum,
com la bijuteria,
com xadors,
com...
Hi ha moltíssimes coses
que aquí,
que els tarragonins
poden gaudir
només que quan venen
per veure
és per quedar satisfets.
no ho podem explicar
per la ràdio
perquè s'ha de mirar.
És que és molt visual,
és que clar,
és que qui vulgui venir aquí
en aquesta fira
d'artessants,
en aquesta mostra
d'artessants del Marroc,
recordem que som a la ronda nova,
concretament davant
de l'antic edifici
del Banc d'Espanya
i aquí és que tenen
infinitat de productes
en aquesta vintena d'estants
que podran adquirir,
comprar,
com ara aquestes...
Si recordo el nom,
eh?
Aquesta és...
Que ximbas, perdó.
Sí, aquesta és per fumar la xixa,
és ara és molt...
és la moda
que normalment
a les cafeteries
i que es fica
de la poma
o...
es fica la poma
i després hi ha l'aigua
i, doncs,
hi ha...
fum que surt
i després,
doncs,
dona una satisfacció.
Són uns instruments
que cada vegada es venen
i que hi ha molts
que les agrada molt.
Com també trobem
paquets del té
de la henna
per al dibuix
dels mans,
com hi ha,
per exemple,
què és això?
Dos les catifes,
petites coses
que són tradicionals
del Marroc
que no es troben aquí
i normalment
tot el que trobem aquí
no està...
no es troba,
no es ven aquí
a Tarragona
i és per això
que aquesta fira,
doncs,
com és la primera mostra,
que tot el que ve d'allà,
tot el que està aquí
és ve totalment
del Marroc
i precisament
només per aquesta fira.
Quan acabaran,
doncs,
tornaran al Marroc
o a una altra exposició.
Venen de ciutats,
com comentàvem al començament,
de Gadir,
de la capital de Rabat,
de Casablanca,
Berkant,
fes,
en fi,
de diferents ciutats del Marroc.
Tenim temps
per anar fins a la gastronomia?
Molt poquets,
perquè ja saps tu
que hem d'anar a buscar
la darrera hora del nàstic.
Anem ràpidament,
doncs,
a la gastronomia
i tancarem aquí la connexió
perquè crec que valdria la pena
comentar-nos
algun d'aquests productes
breument, eh?
Hassan,
artesans que tenim aquí,
doncs,
a la gastronomia
o també de diferents songuents,
sabates per celebracions,
aquí, doncs,
hi ha xilaves,
en fi,
aquí tenim la gastronomia.
Comenta'm algun d'aquestes postres
breument
i tancarem la connexió.
Digues, digues.
Sí, doncs,
per aquesta és la gastronomia,
doncs,
aquí hi ha d'alemendres,
hi ha una...
una varietat,
una varietat de pasters
que no es troben aquí,
sinó s'han fet directament
del Marroc
i precisament
per venir aquí
a Tarragona.
Doncs,
com es veu,
no sé,
tu ho explicaràs millor,
jo crec,
perquè,
doncs,
ho veuràs...
Sí,
són com a...
com a empenedilles,
que diria,
quan s'ho dic fatal,
però...
són això,
imaginau-vos això,
però són tots dolços,
amb bases de mel,
amb moltes verdures a l'interior,
no?,
que hi ha per aquí,
que dius...
Provar-ho.
Sí, sí,
bueno,
després ja ho provaré.
Ja m'estranyava més,
Joan Maria ja en té una a la mà,
directament.
No, encara no,
però ja ho veuràs com el tindrà aviat.
Cassant,
és que hem de tancar la connexió,
aquí s'acaba el temps,
que s'han...
Això fa-li gràcies, eh?
Doncs,
és tota una veritat de coses,
i que és una oportunitat,
a través de vosaltres,
de Tarragona Ràdio,
doncs,
convidar la ciutadania de Tarragona
i tota la província,
que és una oportunitat,
perquè durà una setmana,
i mai s'ha fet aquí a la Rambla,
i jo crec que val la pena
visitar,
de mirar aquestes coses
que venen del Marroc.
Venen de Vitoria,
també de Màlaga,
després se'n van a Andorra,
però ara estem aquí a Tarragona,
fins aquest diumenge,
ja ho sabeu,
a la Rambla Nova,
concretament al costat
del Banc d'Espanya,
gràcies a Hassan,
també gràcies al Hamal,
que ens ha acompanyat
en aquest recorregut.
Jo,
Anna,
torno a la connexió,
que ha de parlar del Nàstic.
Molt rebeu.
I vaig a provar aquestes...
Doncs que vagi de gust, eh?
Gràcies.
Adeu,
fins després.
Doncs sí,
moltíssimes gràcies,
Hassan,
que ens ha donat tota mena de pistes,
però clar,
és com tot,
s'ha de veure,
s'ha d'olorar,
s'ha de tocar,
i per què no,
també comprar
algun recorregut
del Marroc d'aquest país
també.
I fins al diumenge,
una oportunitat
ben curiosa
aquí a la ciutat de Tarragona.
És moment
de tancar aquesta connexió
i en uns moments
parlem del Nàstic.