D'aquí 6 minuts seran 3 quarts d'11.
Seguim des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Deixem ara uns minuts els estudis.
Ens anem al recinte final del Palau de Congressos,
on ahir, avui i demà,
hi ha la Fira de Mostres de la Setmana de la Ciència.
Una oportunitat perquè grups de recerca de tot arreu,
però bàsicament de la universitat,
exposin a la gent, a tothom,
perquè és una fira oberta a tothom,
exposin la seva feina, les seves investigacions.
Aquí podem trobar segurament coses prou originals.
Així que hem decidit aquest matí anar a fer un tomb
amb la unitat mòbil, amb els nostres companys Joan Maria Bertran,
a la part tècnica, i Jordi Sorinyac, als micròfons.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Molt ambient, suposo, no?
Sí, de mica en mica es van animant això.
Són molts els grups, majoritàriament,
d'estudiants de centres de secundària
que s'han acostat fins aquí,
fins al recinte final del Palau de Congressos,
per donar un tomb, i podríem dir, gairebé per jugar,
que és gairebé el millor que es pot fer
en aquesta fira de la recerca i el desenvolupament,
que hi ha instal·lada al recinte final del Palau de Congressos.
Són un total de 39 estants.
Nosaltres, òbviament, no els podem visitar tots,
i farem un petit recorregut per algun d'aquests estants
que està instal·lats en aquest recinte final.
Ens acostem?
En primer lloc, l'estant que té instal·lada
la Facultat de Química de la URB,
un dels estants que, de moment, sembla que té més èxit.
No sé si el senyor Jaume Capdevila...
Senyor Jaume, bon dia, com estem?
Hola, bon dia.
Vostè suposa que és un dels culpables,
el Jaume Capdevila és el responsable del Departament de Química.
Déu-n'hi-do, la concurrència que va tenir ahir
i també està tenint avui, eh?
Sí, la veritat és que estem molt sorpresos
de l'èxit que estem tenint.
Nosaltres imaginem també que és una mica, doncs,
perquè la química, vulguis o no,
aquí a la nostra ciutat de Tarragona,
és una cosa bastant coneguda,
i a la gent, doncs, vulguis o no, li atrau.
Potser aquesta generació encara no jugava
amb allò del quimicef,
amb aquells jocs de taula
que teníem una generació anterior.
Jo crec que sí, eh?
Sí, ja, ara sí.
Jo crec que hi ha gent bastant perillosa
amb aquest aspecte,
que a casa fan molts experiments, sí, sí.
Escolta'm, explica'ns una miqueta
què poden fer la gent que s'acossi fins aquí a la Samp,
perquè hi veiem, doncs, balances,
hi veiem tubs, hi veiem pots de Coca-Cola,
gots de Coca-Cola plens d'escuma.
Explica'ns una miqueta, Jaume.
Bé, de fet, nosaltres, la nostra intenció quan vam venir aquí
és no fer coses molt complexes,
sinó tot el contrari,
sinó que és apropar la química, doncs,
a la gent, a la gent al carrer.
Llavors vam pensar una sèrie d'experiments
que fossin bastant simples
i que exemplifiquessin, doncs,
temes químics, però molt de la vida quotidiana, no?
Llavors, doncs, per exemple, tenim un experiment
en el qual expliquem com funciona una pila,
o...
S'ha tallat per uns instants aquesta comunicació.
Teníem en directe Jordi Sorinyac
parlant amb un dels membres dels estants
que estan en aquest espai del recinte final
del Palau de Congressos.
Mirarem d'establir de seguida,
de restablir de seguida aquesta connexió.
Mentrestant, anem un moment a publicitat
i mirem de solucionar aquest problema
i de tornar al recinte final del Palau de Congressos.
Ja hem recuperat el senyal
que havíem perdut per un petit problema tècnic
al recinte final del Palau de Congressos.
Allí tornem, doncs, amb la unitat mòbil.
Endavant, Jordi.
Doncs, sí, han estat coincidències.
Estava parlant ara el Jaume de Vila
explicant, els que estan, doncs,
explicant, difonent als alumnes com es pot fer una pila,
com funciona una pila,
i precisament la nostra pila ha estat la que ha fallat
de manera inesperada.
Hem parlat de com es difon,
com s'explica quin és el funcionament de la pila
i també estàvem parlant de polimers.
Pels que són profans en la matèria,
a què ens estem referint?
Quan parlem de polimers ens referim
al que la gent de forma habitual
ho coneix com a plàstics.
Llavors, aquí el que fem és generar
d'una manera molt simple uns polimers,
perquè la gent vegi que és una cosa...
no és molt complexa.
Podem aprofundir-hi?
Com podem fer un polímer?
Ara, per exemple, crec que
hi ha algun dels companys
que estan realitzant aquest experiment en directe?
De fet, sí, no fem res més que barrejar
un poliol, que és la base,
amb el desmodur, que el desmodur...
Isocianato.
Llavors, quan s'abarregen aquests dos components
es produeix una reacció que és exotèrmica
i desprèn gasos.
Aquests gasos queden atrapats
dintre de la mateixa barreja
que és el que fa que es generi l'espuma.
Que és aquesta espuma que hem vist abans
perquè solta una miqueta
perquè són gots de Coca-Cola,
gots de bar, la beguda normals i corrents
en plena espuma, com si fos un sofler molt onflat.
Correcte, correcte.
L'espuma aquesta adquireix un aspecte físic
molt similar a la Coca-Cola.
Per això ho col·loquem dintre d'aquestos gots.
És com una petita joguesca que fem.
Aquí a Tarragona, però,
òbviament, quan parlem de química,
parlem d'indústria química,
parlem d'una indústria molt potent
i que moltes vegades també s'associa
amb un possible perill,
amb tot allò relacionat amb el pla secta.
També està bé per difondre
que la química té moltes altres branques, no?
Aquesta iniciativa?
De fet, és un dels nostres objectius.
Ensenyar a la gent que la química
no és realment una cosa perillosa,
sinó que és una cosa,
és una eina que fem servir,
que és molt quotidiana,
que és molt necessària
i que, de fet, nosaltres mateixos,
quan, per exemple, estem cuinant a casa,
estem fent química.
Vull dir, no solament hem de pensar
en aquest potencial perill
que realment tampoc existeix.
La química és molt àmplia.
Ja per acabar,
aquests últims mesos,
a la televisió d'àmbit estatal
s'ha produït com una mena d'auge
dels programes que parlen, precisament,
de divulgació científica.
Se m'acutarà un programa
que va estrenar a Telecinco ara fa poc,
en una secció d'un programa de quatre,
l'Hormigro,
normalment cada dia hi ha experiments.
Clar, els profans tampoc no sabem
fins a quin punt són verídics
i s'ajusten al que demanarien els professionals.
Però sembla com si els mitjans de comunicació
cada vegada se senten més atrets
per a aquesta matèria.
Bé, de fet,
nosaltres no podem fer res més
que estar contents per això.
Sempre hem pensat
que és una cosa molt important
que la gent difondre la ciència
i que la gent conegui realment
el que és la ciència
i se senti atreta per ella.
Pensa que realment la ciència
no és res més que una eina
que està a disposició de la societat
per fer-la avançar
i perquè tots puguem tenir
una qualitat de vida millor.
Ja m'acab de vida.
Moltíssimes gràcies
i que vagi bé.
Fins demà a la tarda, no?
Correcte, fins demà a la tarda
serem aquí.
Ja, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Avancem en aquest recorregut.
Hem fet un curset acceleradíssim
amb diferents conceptes bàsics
per a alguns,
impossibles per d'altres,
del món de la química
i ara ens traslladem
per l'interior d'aquest recinte final
del Palau de Congressos
i ens traslladem
perquè volem parlar de matemàtiques.
I a més a més,
volem resoldre un problema,
un problema
que té com a ponts protagonistes.
I algú pot pensar
què tenen a veure els ponts
amb les matemàtiques.
Doncs això mateix li volem preguntar
a la Carme Oliver,
que és professora de la URB.
Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
Tenim aquí un dilema,
vostès ens plantegen un dilema
amb les matemàtiques del Rarafons,
però que hi veiem
un riu i vuit ponts.
Què tenen a veure
vuit ponts amb les matemàtiques?
Bé, són set ponts, eh?
Set ponts.
És el riu
i era d'una ciutat
de Coningsberg
on va estar l'Oiler
i els habitants
d'aquella ciutat
es plantejaven l'enigma
de si podien passar
per tots els ponts,
només una sola vegada,
però per tots els ponts.
Això vosaltres
ho teniu plantejat aquí
de forma gràfica.
Qui vulgui pot provar-ho
i desesperar-se, suposo,
en veure com
que no ho aconseguirà
gairebé mai de la vida.
No, no, no.
Però, bueno,
si arriba el moment
es pot treure un pont
per a veure si traient-ne un
o afegir-ne un
pots aconseguir la solució.
La solució,
quina és
i fins a quin punt
té a veure amb les matemàtiques?
Te l'he de donar la solució?
Vinga, va, molt ràpid,
amb la boca petita.
Bé, la solució,
no hi ha solució,
no es pot fer
perquè té a veure
amb els nombres cenars
i parells.
Tot això d'aquí
va començar amb Oiler
i va donar lloc
a la teoria dels grafs,
que és el que s'estudia aquí, no?
A matemàtiques
i a informàtiques
es fa servir els grafs
i s'estudia
quants ponts, diguem-ho així,
arriben als punts
i depèn del número
de ponts que arribin
es pot resoldre
o no es pot resoldre.
Hi ha hagut molta gent
que s'hi ha passat
molts minuts
per aquí desesperat
com una mala cosa?
Sí, sí,
s'han enfadat al final
perquè, coi,
per què tant pensar
si era impossible, no?
Però bé,
es tracta d'això
també la ciència, no?
Quan parlem de matemàtiques
normalment és una
d'aquelles assignatures
més feixugues,
més temudes
per la gran majoria
dels estudiants
i dels no estudiants.
Suposo que aquesta
és una bona oportunitat
per representar
la cara amable
i també ensenyar
que després d'una cara amable
hi ha un fonament, no?
Sí, sí,
primer es maten aquí
a intentar fer això
dels ponts
i després els expliquem
la part matemàtica
que hi ha darrere
de tot això
aquí amb l'ordinador
que ho tenim simulat
i també els expliquem
el que és la teoria dels grans
però en principi
la manera d'entrar a les mates
sempre és visualment, no?
Porteu ja un dia
i una miqueta més
d'aquesta fira
que es va estrenar
i s'acabarà com dèiem
demà a la tarda
de moment
la valoració,
les impressions
del contacte amb els alumnes
quin ha estat?
Bé, sembla estrany
però els nois d'avui en dia
i les noies
tenen ganes
de fer aquestes coses, no?
Aquests enigmes
el que passa
que si els dius
que és de matemàtiques
a vegades
els hi tira una mica enrere, no?
Però inicialment
quan veuen el riu
i els ponts
ho intenten
Heu de combatre
el prejudici
Sí, sí
S'ha d'entrar
per la porta del darrere
diguem
a les matemàtiques
però bueno, s'intenta
Carme, moltíssimes gràcies
D'acord, gràcies
Avancem amb aquest recorregut
passem precisament
per damunt
d'un d'aquests ponts
Ja hem vist
si la gent s'hi vol acusar
doncs que ho sàpiguen
que aquesta famosa
enigma ja dels ponts
perquè la gent que sap
per aquí
en parla
en parla bastant
doncs que no es pot resoldre
i nosaltres
anem ara fins al tercer punt
que els hem preparat
concretament
anem cap a un estant
que ha preparat
l'IPES
l'Institut Català
de Paleocologia Humana
i Evolució Social
Pablo Senyudó
Què tal el dia?
Hola, bon dia
El Pablo és un alumne
de doctorat
de l'àrea prehistòria
de la URB
i el Pablo
serà l'encarregat
d'explicar-nos
una miqueta
què és el que fan aquí
els alumnes
què és el que fa aquí
la gent
quan s'acosta
a aquest estant
Què és el que ensenyeu
Pablo?
Bé, doncs el que podeu veure
a l'estant de l'IPES
és
bé, la proposta
que hem fet
per a la fèria
és agafar
tres espècies
d'hominis diferents
Aquí tenim
tres calaveres
d'entrada
que és la presentació
gràfica
més inapalable
que estem parlant
de tres hominis
Sí, el que aprofitem
és que cada un
d'aquests hominis
és un Homo habilis
un Homo neandertalensis
i un Homo sapiens
cadascú va viure
en períods diferents
amb climes diferents
i
bé
el que
podem veure
és com
la nostra espècie
s'ha anat adaptant
als canvis
també
i les espècies
que
tant
faunístiques
com vegetals
que amb ells
convivien
també han tingut
un procés
d'adaptació
o en alguns casos
extinció
És allò de la constatació
més inapalable
de la frase cèlebre
de renovar-se o morir
Sí, podríem dir-lo així
De fet, el que acompanya
aquest instant
és el canvi climàtic
ja va existir
a la prehistòria
Pots posar-nos
Pablo molt ràpidament
algun exemple
per exemple
alguna característica
que van haver d'adaptar
innovar entre cometes
aquests antepassats nostres
Bueno
hi ha
hi ha una adaptació
molt important
que és el
bueno
diguem
quan podem dir
que n'és el gènere homo
és
quan comença
el bipedisme
els nostres avantpassats
van començar
a fer eines
per a
per a processar
els animals
el que és
probablement
siga
el canvi més important
de la nostra espècie
I a més a més
tots aquests avantpassats nostres
han hagut de passar
i patir
canvis de temperatura
segurament
les aparatures
que patien
o vivien
aquesta gent
no són les que
estem gaudint
nosaltres actualment
No
ja a lo llarg del temps
ha hagut
canvis
constants
de clima
i de temperatures
tant d'humitat
com de temperatures
Però
tot i que hi hagi la constatació
que el home és capaç
d'adaptar-se els canvis
millor no és jugar-hi
amb el canvi climàtic
que sembla que sempre tira
Millor no jugar-hi
perquè a més
és clar
que nosaltres
la mà humana
pot variar
un canvi normal
i fer-lo
accelerar-lo
Doncs Pablo
moltíssimes gràcies
A tu
El Pablo és un dels responsables
d'aquest estandà
de l'àrea de prehistòria
de la Universitat
de Rovira i Vergili
Són només tres
una petita mostra
dels 39 assents
que ja insistim
al recinte final
del Palau de Congressos
Aquesta fira
de recerca
i desenvolupament
estarà oberta
fins a mà a la tarda
És una fira
adreçada especialment
a estudiants de secundària
en veiem molts d'ells
acompanyats
dels seus professors
que van d'estar
fent aquests
diferents expediments
és una fira molt lúdica
però és una fira
també oberta
a tothom
Des d'aquí
des del recinte firal
si no teniu res més
tancaríem la connexió
Molt bé doncs
Gràcies Jordi
Tornem d'aquí una estona
des de la unitat mòbil
i des d'un altre punt
de la ciutat
Gràcies i bon dia
Fins després
Jordi Sorinyac
amb el suport tècnic
de Joan Maria Bertran
des d'una de les cites
que en fi
podem incloure
en l'agenda d'avui
en l'agenda d'avui dijous
anar a veure
aquesta fira
tan interessant
i tan original
de coses que podem trobar
al recinte del Palau de Congressos
Estarà avui
durant tot el dia oberta
també demà divendres
És una de les propostes
per a l'agenda
d'aquest dijous 15 de novembre
N'hi ha prou més
que de seguida repassarem
precisament
en el temps de l'agenda
aquí a la quarta hora
del matí de Tarragona Ràdio