Ara som tres quarts de dotze del migdia i un minut deixem enrere el món sanitari
i abordem una altra qüestió que té molt a veure amb els joves,
amb el conjunt de joves, sobretot emprenedors de la nostra ciutat.
La Jove Cambra Internacional ha presentat la candidatura de Tarragona
per organitzar el Congrés Europeu de l'entitat que se celebrarà l'any 2010.
Volem saber exactament en què consisteix el certamen i el que és més important,
quina transcendència pot tenir la ciutat.
Per això hem convidat el vicepresident de formació de la Jove Cambra Internacional de Catalunya,
Gerard Monguió, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut a això de Jove Cambra Internacional. Exactament, què és?
Bé, la Jove Cambra és una entitat de joves emprenedors que, com bé diu el nom,
estem a nivell mundial i, per tant, es diu Jove Cambra Internacional.
Per tant, és la Jove Cambra de Tarragona amb la resta de cambres catalanes,
és a dir, es va fent un organisme ja més superior, no?
Exactament. És a dir, és una entitat que s'estructura a primer nivell local,
en aquest cas tenim la Jove Cambra de Tarragona,
però també hi ha la de Reus, la de Barcelona, la de Manresa, Terrassa, Sabadell, etc.
Llavors, aquestes conformen el que seria la Federació de Jove Cambra de Catalunya,
que seria l'organització nacional, en aquest cas és nacional perquè estem recorrent
a nivell internacional com a Catalunya, cosa rara, no?
Tot això que passa amb el futbol, doncs nosaltres ja ho tenim fet,
ja no cal que anem a buscar res, no?
I, finalment, a nivell internacional, doncs es distingeixen els cinc continents
i s'organitzen primer a nivell de continent i després a nivell mundial.
La Jove Cambra aglutina aquests joves, homes i dones, emprenedors d'entre 18 i 40 anys.
Correcte. De 18 a 40 anys.
Hi ha qui diu que un és jove fins al 35, hi ha qui diu que un és jove fins als 40.
Quins criteris s'apliquen? Són criteris també internacionals, no?
Sí, sí, sí, és a dir, això està marcat per estatuts internacionals,
la qual cosa no vol dir que no puguis ser membre si tens més de 40 anys.
No, perquè tu pots ser de la Jove Cambra, però no necessàriament has de tenir el carnet dels super3, m'entens?
És a dir, que són criteris ben diferents, no?
Exactament. És a dir, tu pots ser...
La idea de l'entitat és aprendre mitjançant l'acció, és a dir, mitjançant la realització de programes.
Per això, una mica limitem l'edat dels 18 als 40, que seria una mica...
Des que comença la teva capacitat d'aprenentatge a nivell empresarial, emprenedor, etc.,
fins que més o menys ja l'has de tenir assolida i ja podem orientar-nos cap als 40 anys.
I aquí comença una altra etapa de la teva vida que potser ja és una miqueta més...
Un cop ja tens les habilitats adquirides, hi ha l'etapa de maduresa de la vida, no?
Aleshores, no vol dir això, com et comentava abans, que no puguis ser membre.
Pots ser membre, el que passa és que no tens dret a vot.
És a dir, tu existeix la figura dels sèniors.
Nosaltres ens diem juniors, que són els que teniu...
Que sou els que esteu en actiu, com s'ha dit.
Exacte, en actiu, de 18 a 40 anys.
I després tu pots adoptar la figura del sènior a partir dels 40 anys, no?
Formes part de l'entitat, participes dels programes,
però no ja no tens aquesta capacitat de decisió,
que la deixem més a la gent jove que està en el procés d'aprenentatge,
perquè precisament del que tracta és d'equivocar-se, de poder-se equivocar.
I aprendre-t'ho solet, sense que t'expliquis el que ha de passar.
Exactament.
Fora una bajanada, segurament preguntar-te què feu la Jove Cambra,
i en particular a Tarragona, perquè sou present en moltes accions de caràcter social,
a banda de les empresarials, que en principi és l'objectiu,
accions que tenen a veure amb la comunitat i que tenen a veure amb diferents àmbits.
Però en particular, a nivell internacional, les joves cambres, com a organisme com a tal,
a nivell internacional, quin és el paper que teniu en aquests moments a la societat?
Oh, pregunta així, però intentem allò de fer la planera.
Sí, és una pregunta una mica complicada, perquè a més a més no pots caure en el de dir
no, és que nosaltres serem molt importants, no, nosaltres intentem aportar el nostre granet de sorra.
La Jove Cambra té contactes a nivell internacional, per exemple,
estem treballant amb l'ONU, estem treballant amb el Parlament d'Europa,
de manera que mitjançant el nostre granet de sorra, la nostra aportació de treball,
de treball puro i duro, de mà d'obra, diguéssim, nosaltres aprenem i ells ens ensenyen
i a més a més els hi podem aportar algunes coses, no?
Per exemple, hem anat a l'ONU aquest passat estiu a Nova York
per parlar de temes relacionats amb els infants dels països desafavorits, no?
Bé, és una de les coses...
Temes socials.
Temes socials.
I des d'un punt de vista més local i particular,
quins seria, o quins serien, perquè afortunadament deu ser molt terigeni,
els perfils dels joves que esteu aquí a la Jove Cambra de Tarragona?
És a dir, parlem de joves empresaris que poden estar en diferents sectors,
parlem de joves que opten per l'autoocupació,
però que també entrarien dins d'aquest sector de...
No sé, quins serien els perfils?
Perquè jo m'imagino que afortunadament, insisteixo, són molt variats.
Sí, sí, sí. Precisament, la Jove Cambra, som una federació mundial de joves emprenedors.
Això ja vol dir que anem més enllà de l'empresari.
És un concepte més obert.
Exactament. Nosaltres tenim quatre àrees de treball, bàsicament,
que una és la comunitat, és a dir, fer programes socials per aportar a la nostra comunitat,
a la nostra ciutat, a Catalunya, a Europa, etc.
Això seria una part, però després hi ha la part empresarial, evidentment,
hi ha la part de formació i la part tan important que és la internacional,
que és on es situa, diguéssim, la Conferència Europea,
que és aquest espai internacional del qual pots gaudir si ets membre d'això a la cambra.
Clar. Si parlem de candidatura, vol dir que hi ha altres ciutats
que també volen acollir aquesta trobada.
Quins són els altres candidats a acollir aquesta distinció?
Concretament, després ja d'un procés inicial, hem quedat dues candidatures.
Una és la de Tarragona i l'altra és la de la ciutat d'Aros, a Dinamarca.
Res a veure un amb l'altre, eh?
Res a veure.
Nosaltres tenim moltes coses a favor.
De fet, tenim bastant ben orientada el que seria la votació a l'Assemblea.
Sí, perquè ara que esteu finalistes, ara quins són els passos que s'han de seguir?
Ara es tracta de fer promoció de Tarragona, de fer promoció de Catalunya
i d'avançar-nos en tot i quedar primers en el moment de l'Assemblea d'Europa,
que se celebrarà a Finlàndia, concretament a la ciutat de Turku,
el juny de l'any que ve, el juny de 2000.
O sigui que ara tenim un any d'estants, de recepcions...
Perquè és allà on es decidirà, d'aquí un any allà?
Correcte, a Turku.
I com vendreu Tarragona per acollir això?
Ja heu fet un pla estratègic, ara que es diu tant aquest terme?
Més o menys, és a dir, quins arguments utilitzareu, òbviament,
els mateixos que heu posat fins ara per arribar a aquest punt?
Que ja arribar a aquest punt ja és important, arribar a aquest punt de candidatura.
Arribar a aquest punt, a vegades potser no es valora lo suficient,
del difícil que ha sigut, no?
Perquè pensem que la Jocambra de Catalunya es planteja això,
però és la Jocambra de Catalunya.
És a dir, a Catalunya hi ha moltes ciutats amb Jocambra,
i per tant hi havia molt d'escoctaven.
Això és un primer procés intern de dir,
bueno, si ens presentem per acollir la Conferència Europea, no ho fem.
Arreu, a Tarragona, a Barcelona, a Girona, a Terrassa...
Llavors aquí vam acabar amb quatre ciutats,
quatre territoris de Catalunya,
i es va escollir Tarragona, finalment.
Llavors, un cop l'Assemblea d'aquí a Catalunya ha aprovat Tarragona,
que ja està aprovada, ens presentem a nivell internacional.
O sigui que el procés fins ara ja ha sigut complicat.
i d'ara ja per ser escollits potser no serà tan difícil,
però sempre que tens un competidor estàs d'esforçar una miqueta més.
Clar, perquè en el cas de Castri i Tarragona,
com a capital per acollir aquesta trobada,
estem parlant de més de 2.000 persones,
de tot el món pràcticament,
que es donaran cita aquí a la ciutat.
Sí, de tot el món, bàsicament de tota Europa.
Estem presents a tots els països d'Europa,
això vol dir inclús a les Noves Repúbliques,
als nostres països bàltics.
També hi ha joves cambres a cada un d'ells.
Per tant, clar, és obrir una porta,
és obrir la ciutat a molta gent que probablement no ens coneix.
És obrir la ciutat al món, diguéssim.
I què és el que presenteu?
És a dir, les infraestructures, els equipaments hotelers,
el nostre Palau Firal i de Congressos, clar.
Heu de presentar tot...
Quina és l'oferta, no?
I què és el que podeu oferir a aquests milers de persones
perquè sigui una trobada realment important?
S'oferir és tot el que Tarragona...
Totes les capacitats que té Tarragona, no?
És una ciutat que realment potser no l'estem aprofitant del tot
i nosaltres, doncs, en el nostre afany de treballar per la ciutat,
tenim ganes de treure'l a l'exterior.
Oferirem hotels,
oferirem estructura per acollir congressos,
Palau de Congressos, Camp de Mar,
és a dir, tenim una carpa al Camp de Mar fantàstica
per acollir una inauguració i, bueno,
és un bon espai.
Plaça de Toros, que segur que estarà acabada el 2010,
vull dir, un altre espai nou, innovador,
evidentment hotels, capacitat hotelera
i, evidentment, mar, sol, platja,
que pels països d'Europa és una cosa molt important.
Home, doncs sí, perquè, què vols que et digui,
Finlàndia és molt bonic,
però segons l'època de l'any que feu aquesta reunió,
la platgeta i tot plegant no està malament.
Exactament, és un dels punts forts, diguéssim.
Doncs, escolta, et preguntaríem
per l'hipotètic contingut d'aquest congrés,
però no t'ho preguntarem,
perquè, en tot cas, en parlarem
quan ens diguin que Tarragona acull aquest congrés
i haurem de parlar àmpliament,
perquè hem de tenir la confiança
de que optin per la ciutat de Tarragona.
Home, pensem que sí,
pensem que sí, estem treballant en aquest sentit
i anem ben encaminats.
A veure si tenim una miqueta de sort,
que és l'únic que falta, i ja està.
Doncs esperem que així sigui,
Gerard Monguio, vicepresident de formació
de la Jove Cambra Internacional de Catalunya.
Gràcies per venir avui a la ràdio.
Molta sort, eh?
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.