This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Música
Aquesta cançó de Joan Manel Serrat
i aquesta altra, que ara escoltarem dels pets,
tenen almenys una cosa en comú.
Música
Fungles brutes i un munt de repels
Enfilant-se a un arbre ple de préssecs permets
Després de la bassa tots nuets
Vigilant la roba i que no arribi el pagès
El clàssic Mediterrani de Joan Manel Serrat
i el més recent, Pantalons curts i genolls pelats
entre els pets, són les cançons, com a mínim dues cançons
que identifiquen els nostres propers convidats.
Són, almenys, els temes musicals que van triar
ara fa uns mesos, quan els vam entrevistar
per separat al matí de Tarragona Ràdio.
Representen, segurament, una manera de fer o de viure,
un moment personal de cadascú, un pensament, una idea.
En qualsevol cas, són les cançons
que identifiquen a dos tarragonins, dos polítics,
que avui, però, no els entrevistarem per separat.
Avui els hem reunit en aquest programa
i en un lloc emblemàtic, com és el pati del rei Jaume I.
L'Indret, on ara fa just sis mesos
van signar un pacte per governar la ciutat de Tarragona.
Senyor Josep Feliç Ballesteros, bon dia.
Hola, molt bon dia, i fred.
I fred dia.
Senyor Sergi de los Rios, bon dia.
Hola, bon dia.
L'alcalde de la ciutat, que era cap de llista del PSC
a les últimes eleccions, i el segon tinent d'alcalde,
que era cap de llista d'Esquerra Republicana
en els comissis d'ara fa mitjany,
l'alcalde s'identificava fa sis mesos
en campanya electoral amb Joan Manol Serrat
i amb aquesta cançó, amb Mediterrani.
Sí, amb Mediterrani, amb Paraules de mort,
però també amb els pets.
Tarragona, amb Esborrona dels pets,
és un emblema, és una icona.
I Sergi de los Rios, amb els pets,
per alguna raó en especial?
Jo crec que no només perquè és un grup d'aquí,
sinó també per el tipus de lletra,
també per una generació,
estem parlant de tot el boom del rock català
a principis dels anys 90,
i també coincideix amb aquella època
que un ja estava en una adolescència una mica avançada,
però que poder...
és una època que t'arriba en moltes coses.
Vostès, amb Serrat d'una banda i els pets d'una altra,
fa sis mesos van signar un pacte de govern.
Serrat i els pets podrien fer un disc conjuntament, creuen?
Això no ho sé, però que formen part de l'imaginari col·lectiu
i de les emocions i de les vivències de joventut,
però també de maduresa de molta gent, segur.
Sí, sí, no?
Podria ser una experiència musical, eh?
Els hi podien dir, els protagonistes.
Els hi poden donar una idea.
I si s'atreveixen, que ho facin a Tarragona.
Som el pati del rei, Jaume...
A més, tots dos estan vinculats amb productes de la terra,
el Jaume Nel Serrat amb el vi i ells amb l'avellana i l'oli.
Podria sortir una idea d'aquí,
de fer una mena de disc conjunt entre Joan Monal Serrat i els pets.
Com dèiem, eren les cançons que triaven Josep Félix Ballesteros
i Sergi de los Rios, ara fa sis mesos,
quan estaven en plena campanya electoral,
a pocs dies de les eleccions.
Després de les eleccions va haver-hi converses
i ara fa just sis mesos, just en aquest espai,
al pati del rei, Jaume I,
avui, per cert, sentiran de fons el soroll i els oients.
És un soroll que correspon a l'ascensor
que s'habilitarà i que estarà a punt la setmana vinent.
Doncs en aquest lloc emblemàtic van triar els nostres protagonistes
en lloc per signar el pacte de govern.
Satisfets d'aquell fet, d'aquella assignatura,
sis mesos després, alcalde?
Jo, molt satisfet, el meu grup també, el meu partit també,
i jo crec que les sensacions a la ciutat són molt bones.
Hi ha molt bona acollida,
evidentment tot és perfectible, com quasi tot en la vida,
tot, però molt satisfets, ampliament satisfets,
perquè l'origen d'aquest gran acord
és un origen molt obert, molt clar, molt sincer,
molt basat en els interessos de la ciutat
i no tant en el repartiment de poder dels partits respectius
i amb un objectiu i un horitzó molt clar de treball
en cadascuna de les àrees i en el conjunt de la ciutat,
com jo vaig posar damunt la taula
amb la valoració dels 100 primers dies de govern
o el senyor de los Rios va posar damunt la taula brillantment
a la cambra de comerç amb la seva intervenció
sobre el comerç, el turisme i la dinamització econòmica
de la nostra ciutat.
Per tant, molt satisfet.
Sí, no, jo crec que aquell acord de govern
que vam signar aquí ara fa sis mesos,
que també, doncs, Déu-n'hi-do, no?
El que ha passat en sis mesos, Déu-n'hi-do,
però crec que el resultat
i el resultat el marca el dia a dia.
De fet, un pacte de govern, doncs,
és un compromís amb uns objectius clars,
però, en definitiva, fas camí al caminar.
Fas camí al caminar i, precisament, és el que marca.
Jo crec que aquell pacte de govern
que vam signar ara fa sis mesos
era l'inici d'aquest camí,
però estem fent pacte de govern dia a dia
i, per tant, estem construint govern dia a dia.
I jo crec que aquell objectiu que ens vam marcar
ara fa sis mesos, precisament,
aquí al Pati Jaume I, i que vam dir, no?
Un govern amb la pluralitat de partits,
jo crec que aquesta màxima s'està respectant
i, precisament, crec que és la clau de l'entesa
i de combinar un govern amb una pluralitat
i, per tant, amb dues ideologies diferents.
I això, doncs, es transmet a nivell de carrer
i a nivell de ciutat.
Estan veient un govern sòlid, un govern que escolta,
però també un govern que, quan ha de ser exigent
i ha de ser, doncs, contundent en algunes qüestions,
doncs, també ho és.
Mirarem, sobretot, el futur, en aquesta entrevista,
tot i que és per fer balanç de sis mesos,
però ara que ha passat, precisament, mitjà any,
alcalde i segon tinent d'alcalde,
com es van trobar a l'Ajuntament?
Quina herència van rebre
quan van entrar a l'Ajuntament el 16 de juny d'aquest any?
Doncs vam rebre una herència complicada.
El que passa és que ens hem fet el fet propòsit
de no referir-nos al passat constantment.
És a dir, no fer la cançó de l'enfadós, ni...
Doncs l'oposició, perdoni, alcalde,
els acusa contínuament de fer referències crítiques al passat.
Doncs, home, algunes n'hi ha, però fixi's,
sempre que fem alguna referència al passat
és perquè alguns ho demanen.
Per exemple, amb les últimes entrevistes que jo he donat,
doncs, parlem del camp del Nàstic,
parlem del futur econòmic, turístic i comercial d'aquesta ciutat,
parlem dels reptes de futur,
i no més quan algú demana per l'herència del pàrquing de Jaume I,
o quan algú demana pel POU,
és quan parlem, quan fem referències a aquestes coses,
perquè no volem de fugir de parlar-ne,
però no volem fer d'això el nostre objectiu polític,
perquè l'objectiu polític de qualsevol governant
no és el passat, és el present i sobretot el futur.
Per tant, tot i que l'herència és complexa,
que nosaltres tenim no només capacitat, idees, propostes,
objectius i energia i il·lusió per tirar endavant aquesta ciutat,
sinó que crec, modestament, que estem donant senyals
que efectivament aquesta ciutat té grans oportunitats,
té uns reptes plantejats importantíssims
i que tenim solucions d'acord amb el conjunt de la ciutat
per tirar-la endavant.
Sí, jo coincideixo amb el fet que s'estigui parlant
d'una herència, si ho podíem dir-ho d'aquesta manera,
complexa i complicada.
Realment ha estat complexa i complicada
i amb la qual, doncs, déu-n'hi-do als mals de caps
que ens ha donat aquesta herència.
Però jo discrepo molt de l'oposició en aquest sentit.
no ens hem passat el dia parlant del passat, ni molt menys.
Hauríem pogut estar molt, perquè l'herència complicada i complexa
hagués donat per parlar-ne el triple o el quadriple
del que hem arribat a parlar del passat.
I senzillament no ho hem fet, i ho hem fet amb la mida justa, crec jo,
només per, primera, perquè remenant el passat no se va enlloc.
Crec que aquesta ciutat té un present i té un futur
amb uns reptes i un potencial increïbles,
i precisament no parlem del passat
perquè tenim moltes coses a explicar de projectes de present i de futur.
Perquè si només parléssim de passat,
voldria dir que no tindríem projectes ni de present ni de futur.
I com n'hi tenim molts, doncs precisament no ens dona temps
de parlar del passat.
Permetim-ho, de totes maneres, s'ha agafat...
Un exemple objectiu, que l'oposició s'equivoca amb això que diu,
amb això que diu, jo crec que l'oposició ha de fer el que ha de fer
i està en el seu legítim paper de fer-ho.
Però, miri, avui comptàvem les rodes de premsa així, diguéssim,
una mica importants, no les ordinàries després de Junta de Govern,
que ha fet l'equip de Govern en conjunt,
i són més de 25, 25-28 aproximadament.
Només dues han estat bàsicament referides al passat.
Una per parlar del POUM, que vam fer conjuntament,
i una altra a petició dels periodistes per parlar del pàrquing de Jaume I.
En qualsevol cas, jo volia fer una referència precisament a la tertúlia
que hem tingut abans aquí amb tres companys periodistes,
perquè un dels protagonistes de la tertúlia deia els marrons,
i utilitzava aquesta expressió que s'ha trobat aquest equip de guard,
i nomenava el fortí de la reina, el pàrquing de Jaume I,
la façana marítima, el pla d'ordenació urbana municipal.
Tot han estat marrons en aquests sis mesos,
i d'aquests n'hi ha algun que sigui especialment dur
i que els preocupi especialment?
Home, l'herència no només són marrons.
La ciutat no estava malament, la ciutat no estava en crisi,
la ciutat no estava contra les roques.
Per tant, no podem simplificar injustament dient que tot eren marrons,
però sí que és veritat, com ha dit el senyor Dorriós,
que teníem una herència complexa amb temes complicats
que ens han absorbit molta energia.
Vostè els ha dit, bàsicament, són aquests,
probablement el tema del Metropol també és un d'ells,
i projectes eternament sense començar.
el Tadis, Camp del Nàstic, Teatre Tarragona i alguns altres,
o inclús la vorera de la Nacional 340
entre la Canonja i la plaça Imperial Tàrrec.
Bé, tot això que són herències complicades,
jo crec que parlant molt amb tots els afectats
i parlant molt amb tots els implicats,
ho estem aconseguint de desaturar o desencallar.
Jo crec que estem en el bon camí.
Jo crec que, a més a més, tenim la certesa
i la claretat que ho pilotarem bé
i que finalment sortiran bé.
Ara, també ha de saber el ciutadà
que estem gastant molta energia
en resoldre tota aquesta herència
a l'hora que plantegem el present
i el futur de la ciutat
amb una convicció clara
que Tarragona, com deia l'altre dia
el conseller Joaquim Nadal,
no és el segon motor de Catalunya,
és motor de Catalunya.
El pitjor marrón, senyor de los Rios,
si és que n'hi ha algun de pitjor?
Jo crec que tots els marrons,
o com deia jo abans, els maldecaps,
per referir-me a aquests marrons,
jo crec que la llista ja pràcticament l'hem completat.
Jo crec que tots ells són especialment greus.
Tots són resolubles?
Tots tenen solució?
Hi ha un que t'afecta molt,
que és el de les escales, també.
Sí, el de les escales del Palau,
l'escala mecànica del Palau,
que va seguir un procés quan vam arribar,
doncs això va ser precisament el meu primer marron
que em vaig trobar hores de prendre processió,
doncs, amb un procediment de contractació,
doncs, que no s'havia fet de la manera més correcta,
i que vam haver d'anul·lar i tornar a tirar enrere.
Bé, jo crec que el més gros de tots,
sense dubtes, i tots ho són, de grossos,
crec que és el del Pla General,
perquè aquesta diferència d'altres,
sobretot, ha afectat a gent.
Ha afectat a gent i els ha afectat,
doncs, d'una manera important.
Allò que de cop i volta un dia descobreixis,
perquè has obert un mitjà de comunicació escrit,
que la teva casa va a terra,
això és molt dur,
i hi ha hagut molta gent, doncs,
que realment ho ha estat passant molt malament,
gent de la nostra ciutat,
i en molts casos, doncs,
no deixa de ser gent de classes populars,
diguéssim, per tant,
gent normal i corrent,
i que realment això ha estat molt dur per ells,
i no em voldria posar excessivament transcendental,
però aquest fet jo crec que dins de tots aquests marrons
crec que és el que ha afectat,
a qui ha afectat,
l'ha afectat d'una manera importantíssima.
I jo crec que aquí, doncs,
sobretot la feina que va començar a fer el Josep Lluís Navarro,
vaja, mai li agrairem prou, no?
Perquè, precisament, jo crec que va ser el primer que va...
és a dir, li va donar una visió humana
a l'hora de reconduir aquest marron.
I aquesta visió humana jo crec que és la que provoca
en aquest fet concret que sigui el més,
el més, diguéssim, el més gros de tots els altres,
sense treure-li gravetat a cap dels altres.
Vostès han fet, en fi,
han dit reiteradament que s'ha canviat l'estil,
que aquest és un govern dialogant, obert,
l'oposició, concretament Convergència i Unió,
i s'ha traçat especialment al Partit dels Socialistes,
l'alcalde deia que s'està instaurant
una mena de règim socialista
en què només afavoreixen els que som propers a vostès.
Ho deia ahir, ho deia dimecres en una tertúlia
a Tarragona Ràdio,
i ho deia ahir en una reprensa fent balans dels sis mesos.
Això és un règim?
Això és el que diu Convergència i Unió sempre,
ja ho deia a l'època de l'anterior alcalde a Recasens,
però no donen ni una prova que això és així,
perquè no n'hi ha.
Perquè no n'hi ha pel meu despatx
i pel despatx de tots i cadascun dels regidors del govern,
no del Partit Socialista, del govern,
passa gent de totes les ideologies,
de totes les tendències,
inclús gent molt crítica amb nosaltres,
molt crítica amb nosaltres.
Jo he rebut a la Federació de Veïns segle XXI,
quan l'anterior alcalde no va rebre mai
a la Federació d'Associacions de Veïns.
he rebut entitats representants
de totes les tendències polítiques, socials,
de tots els estactes socials,
fins a més de 800 visites que portem ja,
en el meu cas, segur que la majoria de regidors és així.
I en cap cas, en cap cas,
ningú ha quedat sense resposta o sense explicació
o sense projecte, si és que hi ha projecte,
per ser d'una determinada ideologia o d'altra.
Li puc posar molts exemples, moltíssims,
però seria com autojustificar-me innecessàriament.
El que estem fent és fer un ajuntament molt proper,
molt dialogant,
de fet estem fent un gran esforç.
Jo ara vinc aquí d'una escola,
de parlar amb tots els mestres, amb tots els pares,
amb els nens,
de l'escola Marcel i Domingo de Sant Perí i Sant Pau.
Però és que ahir vaig estar també
amb un grup molt nombrós de professionals de la química
i a la tarda vaig estar amb gent preocupada
pel tema de l'abastament de l'aigua.
I a mi m'és igual,
si són d'un sindicat, si són d'un partit polític,
si són d'una determinada tendència,
l'important és que sumin per la ciutat.
I aquí no s'obre ningú.
I Esquerra té la sensació, senyor Dolorios,
que està governant sota el paraigües
d'un règim socialista del PSC?
No, el que som conscients des d'Esquerra
és que aquí coincideixo amb el senyor Arejo
i coincideixo amb el fet que hi ha hagut un canvi.
Efectivament, hi ha hagut un canvi.
I no s'ha instaurat cap règim.
Senzillament s'està canviant el model.
I hem passat d'un model,
sobretot parlo dels darrers vuit anys,
de govern, de Convergència i Unió amb el Partit Popular,
un model bàsicament clientelar.
És a dir, un model on, a nivell d'entitats,
de tot tipus, des de l'àmbit social, econòmic,
cultural, gent individual,
s'ha fet una política clientelar només per a aquells,
però diguéssim, només els blaus,
els vermells, els grocs, i això, quedaven al marge.
Què ha fet aquest govern?
No està fent un model de política clientelar,
diguéssim, que ara els blaus ja no els estimem
i només estimem els grocs i els vermells,
sinó que atenem els blaus, els vermells,
els verds i els grocs,
perquè som el govern de la ciutat.
I som el govern de tota la ciutat.
I, per tant, efectivament,
estem fent un nou model
que hem abandonat la política clientelar
que només els amics o els amics, els propers,
els propers,
retiro la paraula amic perquè pot ser mal interpretada
i no era pas la meva intenció.
Els propers eren ben tractats
o eren atesos, millor dit,
quan s'està passant en un model
on tothom és atès.
I, aleshores, s'intenten solucionar els problemes,
doncs, si es poden,
no tots es poden solucionar,
moltes vegades, doncs, les demandes que venen
són impossibles de complir,
altres vegades tenen sentit comú
i és precisament aquest el model
que no règim,
el model que s'està implantant
a la nostra ciutat per part del govern
i jo crec que és un model
molt més modern,
amb més sentit comú
i, per tant, doncs, actual.
Vinga, doncs, parlem també de...
Un exemple més, també objectiu,
perdoni, que sempre faig.
S'han convocat més juntes de portaveus que mai,
més juntes de portaveus que mai,
per consensuar temes tan importants
com el defensor del cindit de Dreuges de Tarragona
o models de gestió, façada marítima,
intentar consensuar, inclús, l'emblema,
cosa que no va passar, que no va succeir en el passat.
Es convoquen escrupolosament plenaris cada mes,
cosa que tampoc passava a l'anterior etapa,
i els últims pressupostos són els que han sortit
de l'última dècada amb més vots favorables
i amb menys vots negatius.
Per tant, en fi...
Doncs, vinga, al fil d'això últim que deia,
de pressupostos, parlen ja de futur, del 2008.
La ciutat té molts reptes, façada marítima,
el més important.
Han passat sis mesos, una data màgica
que vostè havia posat en campanya
i després ja quan va prendre possessió
com a alcalde de Tarragona,
se va esteros, façada marítima.
En quin estat tenim el projecte?
Doncs avança, progressa adequadament,
avança sòlidament
i espero que més aviat que tard
tindrem bones notícies.
I no ens pot especificar res més?
No.
Senyor de los Rios, part tecnològic,
un altre repte de futur.
Efectivament, jo crec que...
Aquest va tant a llarg termini com la façana marítima?
No, jo crec que...
Crec no, afirmo.
Precisament ahir veníem de fer una sèrie d'entrevistes
amb diverses entitats,
l'associació de l'Ecotem, de la Química,
l'accepta, etcètera,
per parlar-ne de la idea que tenim de part tecnològic,
l'any que ve, l'any 2008,
serà clau per, sobretot,
recuperar molt temps perdut en aquest projecte.
Ens el vam trobar realment,
allò que diuen el mes calent a la lligua,
totalment verd,
quan només calia veure la resta de parcs tecnològics
que s'estan fent al Camp de Tarragona en aquests moments.
En concret, hi ha una falset.
De l'etnologia, hi ha un a Vilaseca, del turisme,
i el Tecnoparc de Reus de Nutrició i Salut,
el nostre, que ha de ser de la química i l'energia,
estava absolutament endarrerit
quan aquests altres tres
hi anaven tirant camí.
Per tant, l'any 2008
serà un any important pel part tecnològic
perquè precisament recuperarem temps perdut
i sobretot a nivell, entre d'altres,
del propi pla general,
que hi ha una part important
d'un aspecte d'ordenació urbanística
a l'hora de definir el part tecnològic,
doncs això ho tindrem resolt,
a part de tenir-ne projecte,
perquè el part tecnològic de Tarragona
no tenia projecte i ara en tindrà.
La general, alcalde,
pla d'ordenació urbana municipal,
ara el tinent d'alcalde d'urbanisme
torna a parlar amb els veïns de les zones
on encara no hi ha acord.
Com ho veu?
Estem seguint fent un gran esforç
i hem d'agrair també la complicitat
i la comprensió dels afectats,
que estan molt neguitosos i angoixats
i és lògic que ho estiguin
i, per tant, entenem perfectament
que estiguin neguitosos.
El primer trimestre de l'any vinent
hi haurà aprovació inicial, de nou,
amb tota la recollida d'aquestes alegacions
i les aportacions que des del govern
i també des de l'oposició
es facin en el projecte.
Tindrem el projecte complet per primera vegada,
per tant, amb els informes econòmics,
financers, de mobilitat,
de sostenibilitat social
i l'informe previ mediambiental
presentat en el govern de la Generalitat
i jo espero que al llarg del 2008,
ja sé que el període és molt llarg,
estiguem en condicions de produir
una aprovació definitiva.
Més qüestions.
Parlant de promoció externa de la ciutat,
tenim dues candidatures en marxa,
la de la Capital Cultural Europea del 2016
i la dels Jocs del Mediterrani del 2017.
Senyor de los Rios,
continuem apostant per les dues de manera paral·lela?
Jo crec que apostar per una candidatura
obre les portes
a l'hora de la projecció exterior de la ciutat,
obre moltes portes.
De fet, si no haguéssim tingut la candidatura
presentada de Capital Cultural Europea,
Tarragona no hagués estat present
a la Fira de Frankfurt.
Un esdeveniment absolutament importantíssim
i d'aquells que marcarà un abans i un després.
Doncs bé, vam ser-hi presents com a ciutat de Tarragona
gràcies a tenir aquesta candidatura.
Per exemple, amb la Fira del Turisme
que es fa a Madrid, FITUR,
importantíssima a nivell de l'estat espanyol,
que es fa la darrera setmana del mes de gener,
de gener de 2008.
Doncs precisament els tres dies de Fira,
dimecres, dijous i divendres,
que són els dies dedicats al públic professional,
ens permetrà fer tres presentacions.
Una, presentar la candidatura
de Capital Cultural Europea 2016.
Dos, presentar l'any jubilar
per l'any que ve i el tercer dia presentar
la candidatura dels Jocs del Mediterrani.
Per tant, tenir aquestes candidatures
són un argument, una excusa,
per entendre'ns, excel·lent,
per poder tenir portes obertes
per poder presentar la ciutat.
Independentment després
del resultat, o de l'èxit o no èxit
de les candidatures,
perquè com en tot concurs,
si presentes una candidatura,
doncs pot ser que la guanyem
o que no.
Però, si més no,
el fet d'haver arribat amb això
ja ha valgut la pena
per poder tenir aquesta presència exterior,
que si no les haguéssim tingut,
no l'haguéssim tingut,
aquesta presència exterior.
El camí, alcalde,
ha de continuar amb aquestes dues línies,
doncs, el 2016 i 2017?
Sí, sí, no, coincideixo plenament
amb el que acaba de dir el senyor Sergi Dó-Rios.
És a dir, és una gran oportunitat,
en primera instància,
de donar a conèixer
la nostra ciutat en el món.
I, finalment, si les aconseguim,
doncs, és evident que serà
un gran èxit de la ciutat
i també del territori.
I això reforça la nostra capitalitat
i això és molt important.
És un tema importantíssim.
L'any jubilar,
l'inici del camí de Sant Jaume,
que també el tindrem d'acord
amb el govern de Catalunya,
doncs, el tindrem engegat
i les dues candidatures.
és molt important.
Nosaltres hem d'estar presents en el món
i és una ciutat que té suficient potencial
i un territori que té suficient riquesa
com per ser un gran territori,
un gran polos,
un gran node
del sud d'Europa
amb creixement,
amb cultura,
amb integració social,
amb capacitat logística, etc.
Abans em deia el senyor Ballesteros
que la façana marítima
avança adequadament
i el Banc d'Espanya,
les negociacions del Banc d'Espanya?
Més adequadament.
Més encara, eh?
Sí.
I tampoc ens dirà res avui?
No, perquè jo vaig dir
que seria molt discret,
potser en el passat
s'havia parlat massa
i s'havia fet poc
i nosaltres fem just el contrari,
el canvi de model
que deia el senyor Del Rius abans.
Parlem poquet,
però treballem molt, no?
Però abans de les properes eleccions
generals espanyoles
del mes de març
tindrem
algun acord?
Ho dir,
perquè si hi hagués un canvi
en el govern...
jo em jugaria alguna cosa
que sí.
No, jo crec que
en aquests dos casos
que ara plantegeu,
tant el projecte
de façana marítima
com la recuperació
del Banc d'Espanya
per la ciutat,
crec que són
d'aquells projectes,
també teníem aquí
una llarga llista
de projectes,
d'aquells que
vam parlar molt
que la manca
de diàleg
havia provocat
que es quedessin
en vies mortes.
i la manca
de diàleg
bàsicament
era una manca
de diàleg
de l'Ajuntament
de Tarragona
en primer terme
amb la resta
d'administracions.
I per tant,
la manca
de diàleg
entre l'Ajuntament
de Tarragona
i la Generalitat
de Catalunya,
fins i tot
una manca
de diàleg
anterior al 2004,
és a dir,
el primer govern
on Convergència
no hi era present,
és a dir,
ja hi havia
manca de diàleg
entre l'Ajuntament
de Tarragona
i la Generalitat
en els governs,
sobretot
en els darrers governs
Pujol.
estrictament
de coincidència
o no
de partits.
Estic parlant
d'una relació
d'institucions.
Era una manca
de diàleg
amb la Generalitat
important
i després també
una manca
de diàleg
amb l'administració
de l'Estat.
Precisament
aquests dos aspectes
com molts d'altres,
a l'hora
de trobar
una solució,
parlo fa
Sant Amarit
i la Banc d'Espanya
i també tenim aquí
una llarga llista,
precisen
de molt
de diàleg
entre administracions
perquè
en tots
aquests casos
o en la majoria
d'aquests casos
estan implicades
dos o les tres
administracions
alhora
i per tant
per exemple
el cas
de la façana
està implicat
tant la Generalitat
com l'Estat
com l'Ajuntament
i per tant
precisen
de molta feina
de diàleg
interna
d'aquella que no es veu
i que precisament
quan l'alcalde
diu que està
progressant adequadament
està progressant
en aquest sentit
és a dir
aquest diàleg
s'està fent
i aleshores
quan hi hagi resultats
d'aquest diàleg
i n'hi hauran
és quan
haurem de parlar
perquè si no
era senzillment
parlar, parlar, parlar, parlar
i no es feia la feina
la feina que no es veu
que és realment la important
també s'està dialogant
s'està parlant de la Sabinosa
alcalde
perquè vegi un exemple
del que deia el senyor
Sergi Dó Ríos
és a dir
el senyor
Sergi Dó Ríos
i jo
el mes de juliol
vam anar a veure
el conseller
de Política Territorial
i Obres Públiques
li van plantejar
la necessitat
de donar-li
una embranzida
en el projecte
de la façana marítima
li van plantejar
li van fer un plantejament lògic
no un caixa o faixa
escolta'm
l'important és la façana marítima
en el traçat
posem-se d'acord
bé, quatre mesos més tard
està recollit
el projecte
de façana marítima
d'alliberament
del tren
a la façana marítima
del terme municipal
no només del pont d'Armes
fins al riu
en un document oficial
que és el pla territorial
això és
la forma de funcionar
aquest govern
anar treballant molt
molt sòlidament
amb molta complicitat
amb totes les administracions
siguin del color que siguin
perquè amb la diputació
tenim molt bona relació
i el govern no és
del nostre color polític
i
donar resultats
i explicar resultats
i aquest és el tarannà
que ens marca
el camí
la línia
i el mètode que tenim
li volia preguntar
per la Sabinosa
que és propietat
de la diputació
aquí també s'ha avançat
alguna cosa
aquest està
més verd
hem de ser sincers
que aquest està més verd
i hi ha un acord
la idea de l'Ajuntament
què seria per la Sabinosa
perquè jo crec que el ciutadà
fa tants anys que parlem del tema
la idea de l'Ajuntament
i de la Universitat
de l'URB
i també de la Diputació
i del president
de la Diputació
compartit amb el govern
de Catalunya
és que
la Sabinosa
sigui un centre
d'àmbit
universitari
internacional
de l'àmbit de la Mediterrània
on hi hagi
a la Universitat d'Estiu
un espai
per convencions
i trobades internacionals
per tant
un equipament
d'àmbit nacional
en el conjunt de Catalunya
i de projecció internacional
de la ciutat
i de Catalunya
amb això estem d'acord
ara l'estem
madurant
sòlidament
amb la Diputació
estem parlant
de les compensacions
perquè això
sigui de la ciutat
ja estem d'acord
amb les compensacions
i amb què sigui de la ciutat
ja ho va manifestar
el president
de la Diputació
amb el govern
de Catalunya
li estem demanant
el lideratge
compartit
d'aquest projecte important
amb la universitat
li estem dient
que aporti el seu coneixement
la seva
el seu
think tank
no volia dir
aquesta paraula
però vaja
i la seva
experiència
d'universitat
pionera
en la Mediterrània
líder
en la Mediterrània
i en el govern
de Catalunya
i d'Espanya
li demanem
que la UE
aposti també
per aquest projecte
això és el que s'està fent
i s'està fent
insisteixo
com abans parlàvem
de manera sòlida
i discreta
i discreta
efectivament
però és veritat
que li concedeixo
que va una mica més
endarrer que els altres
i el temps
efectivament
jo crec que
que la llista
era llarga
i en sis mesos
doncs arribes
on arribes
també
i en aquest sentit
jo crec que
molts aspectes
els principals
s'estan encarrilant
altres
com podria ser el cas
de la Sabinosa
doncs
va per llarg
és més verd
però clar
pla general
façana marítima
etcètera
etcètera
etcètera
el dia té 24 hores
i la setmana
tenen 7 dies
i també per economia
d'esforços
és a dir
han prioritzat
desencallar un tema
tan important
com el part tecnològic
és un aspecte fonamental
i el tema marcat
senyor de los rios
com ho tenim
a nivell de finançament
de projecte de reforma
perquè vostès
quan van arribar
a l'equip de govern
m'han dit que
en fi
que sí
que hi havia un projecte
per tirar endavant
però que quedaven moltes coses
per acabar de lligar
amb la Generalitat
i amb l'Estat
aquí ho tenim tot tancat
o no?
pràcticament
aquest és un dels primers aspectes
allò
de quan arribes
el primer dia
que t'asseus a la cadira
i que
expliques el panorama
i efectivament
hem fet molta feina
amb el tema del mercat
tothom coneix
que el projecte
de mercat provisional
que vam inaugurar
ara al setembre
ja estava iniciat
les obres
ja anàvem
quan antros
vam entrar al govern
ara fa sis mesos
i per tant
això ja tirava
ara bé
hi havia tota una sèrie
d'aspectes
que havíem d'activar
i posar fil a l'agulla
i eren bàsicament
dos
l'un és el projecte
és a dir
hi havia un projecte bàsic
per tant
una idea
del que s'ha de fer
al mercat
però en canvi
el que s'anomena
un projecte executiu
això no estava encarregat
i per tant
el que vam fer
el mes de juliol
va ser encarregar-lo
i alhora
també
el mes de juliol
iniciar
el que és
l'excavació arqueològica
que tampoc
estava feta
que
quan vam entrar
ara fa sis mesos
ens hauria agradat
molt
ja tenia
el projecte
executiu
fet
o redactant-se
i l'excavació
arqueològica
feta
o realitzant-se
evidentment
però
diguéssim
la nostra responsabilitat
comença
el 16 de juny
i el 16 de juny
amb el que
sí som responsables
és que
no vam trigar
ni un més
a encarregar
el projecte executiu
i l'excavació
arqueològica
que vol dir això
que l'excavació
arqueològica
que tots els ciutadans
veuen
que la poden veure
perquè a més a més
tampoc
crec que
això és una altra
de les
de les mostres
del tarannà
d'aquest govern
no hi posem pas
lones de color verd
perquè la gent no vegi
l'excavació
qualsevol que passi
pel carrer
Cristòfol Colom
està veient exactament
que s'està fent
que s'està trobant
que tot
aquesta és la transparència
d'aquest nou model
al qual ens referíem
abans
doncs bé
quan tinguem clara
tota la intervenció arqueològica
i és detecti
si és que hi ha algun element
a preservar
això haurà de quedar integrat
dins del projecte executiu
que s'està redactant
un projecte executiu
no es redacta en 15 dies
ben bé
es triga
8 mesos bons
amb la redacció
d'un projecte executiu
el qual vol dir
que jo crec
que la licitació
de les obres
es podrà fer
aproximadament
el mes d'octubre
de l'any vinent
perquè
serà quan ja tindrem
el projecte executiu fet
i la intervenció arqueològica
algú dirà
heu perdut un any
bé
necessitàvem un any
per redactar això
i per fer
l'excavació
si no s'ha fet abans
ni l'alcalde
ni jo
podem respondre
perquè
és anterior
al 16 de juny
ni altres aspectes
de la vida de la ciutat
que no depenen
vull aprofitar
per felicitar
el senyor Sergi Dó Riós
i la gent de la
d'Espimsa
home ara no cal que
s'infoli
no no no
però a propòsit d'això
ho dic de manera molt seriosa
jo tenia
em feia moltíssima por
aquest període transitori
moltíssima por
a què s'està referint
el tema del mercat
a la carpa actual
era crucial
perquè
en definitiva
del que estem parlant
és del comerç de la ciutat
perquè els comerciants
els paradistes
dels marxants
del mercat
no patissin
i s'ha fet
de manera excel·lent
tan excel·lent
ara estan encantats
tan excel·lent
que estan encantats
però estan encantats
els botiguers
la gent del mercat
i els compradors
els usuaris
estan encantats
fins al punt
que s'han augmentat
les vendes
sí sí
perquè
han recuperat clients
que havien deixat d'anar
al mercat
i a més a més
una cosa encara més important
està començant
a entrar al mercat
una generació jove
que mai havia entrat
al mercat municipal
i això és el futur
per tant
diguéssim
del declivi del mercat
que per entendre
ens havia tocat
terra
ara ja
no
és a dir
la recuperació
la remuntada
no començarà
dintre de
bé
quatre anys
o els que hagin de ser
jo he dit
que quan estigui
la intervenció arqueològica
ja direm exactament
quina previsió
de temps
de duració
de les obres
hi haurà
doncs
no serà
en aquell moment
sinó
ja ha començat
la remuntada
ja ha començat
va començar
a mitjans
del mes de setembre
que va ser
quan es va inaugurar
el provisional
els venedors del mercat
estan encantats
hi ha altres ciutadans
que segur que no estan
entrant encantats
jo vull recuperar
unes paraules
de les coses
de les coses
que no podem tirar
ens a floretes
ni nosaltres
ni l'anterior equip
de govern
és dels paradistes
a la Rambla
i això ho reconec
a mi una senyora
amb un dinà
em va dir
escolta
a mi no m'agrada
això dels paradistes
a la Rambla
dic a mi tampoc
oh
i tampoc m'agrada
l'asfaltat
dic a mi tampoc
i a qui ho hem anat
dic l'alcalde
per què?
perquè és una solució
és la menys dolenta
de totes les solucions
però no és una
no és la millor solució
no és el que volem
la Rambla
ha d'estar
per passejar
per gaudir-la
perquè els visitants
vegin un bolivar
extraordinari
però la Rambla
tindrà aquest asfaltat
durant aquests 4 anys
o es plantegen
tindrà
no
esperem poder tenir
una solució
més amable aquest any
més estèticament amable
però mirin
no hi ha mal
que provien no venga
que diuen en castellà
hi ha molta gent gran
que ens està felicitant
efectivament
perquè no rellisca
almenys no rellisquem
o almenys no
ens entrebanquem
a les rajoles trencades
alcalde ahir
va respondre
en la línia directa
els oients de Tarragona Ràdio
amb diferents qüestions
hi ha el tema del pàrquing
Jaume I
avui reflecteixen
els diaris
les paraules
potser aquest equip de govern
s'haurà de plantejar
el de sota la muralla
però avui també parlant
en la tertúlia
amb companys periodistes
deien que aquest equip de govern
digui ja realment
què passa amb el pàrquing
quan s'obre
en quines condicions
no té resposta
l'equip de govern
ni l'alcalde
per aquest tema
en aquest equip de govern
li agradaria tenir
una resposta sòlida
contundent
i definitiva
i no la tenim
seriosament
no la tenim
per això és impotència
i incapacitat
no no no
hem forçat
tot
hem forçat els tècnics
hem forçat
en aquest moment
tècnicament
no estem segurs
que acabi funcionant
no estem segurs
que acabi funcionant
amb tota la capacitat
prevista
i
tenim un problema
que si tot això
si aquestes dues primeres
condicions
estiguessin resoltes
que espero que ho estiguin
més aviat que tard
la tercera
que és el tema
del trànsit
a la part alta
s'haurà de pensar
i pensar molt
per tant
jo
aquí sí que
he de dir
que
el pàrquing de Jaume
és un autèntic desastre
un desastre
de concepció
de gestió
un desastre econòmic
i un desastre
de decisió política
i aquí sí que
no em sap greu dir-ho
perquè és exactament així
i
per aquesta sinceritat
que jo crec
que hem de transmetre
amb el ciutadà
jo no li puc vendre fum
no li puc dir
escolta i no pateixi
el febrer estarà fet
no
perquè jo no tinc
la seguretat
que així sigui
el que sí que puc dir
és que quan estigui
primer
la nostra prioritat
és que funcioni
sigui com sigui
que comenci a funcionar
i una vegada funcioni
nosaltres
aquest equip de l'Ober
serà el primer
que explicarà a la ciutat
tot el que ha passat
qui són els responsables
i en qui imputem
responsabilitats
polítiques
de gestió
i econòmiques
algun comentari
senyor de los Rios
del tema del pàrquing
jo crec que
allò que dèiem
del nou model
d'aquest govern
hi ha moltes vegades
no tenim respostes
a tot
el que succeeix
a la ciutat
tenim moltes coses
i tenim la voluntat
de treballar
però hi ha moltes vegades
que les respostes
allò de dir
que es defineixi
què volen fer
doncs
triga temps
hi ha una variable
que es diu temps
i en aquest cas
per a totes les complicacions
que té aquest projecte
des de tots els punts de vista
jo sobretot
crec que és un
de tota aquesta llista
d'aspectes
hi ha un que és el tècnic
en aquests moments
no tenim la seguretat
que tota l'estructura interior
de tota aquesta mena
de sistema
complicat
per amagatzemar cotxes
estem parlant
d'un pàrquing intel·ligent
pugui funcionar
i evidentment
en tant en quant
no se'ns demostri
que això pot funcionar
no podem donar
la resposta
que la ciutadania espera
per tant
estem en aquesta situació
el desastre
ha estat monumental
en aquest aspecte
acabem amb qüestions
molt més amables
digui
no
acabem
volia dir
aquesta conversa
amb qüestions més amables
estem en el pati
del rei Joma I
segur que els oients
hauran sentit
en algun moment
sorolls a fons
això és que
està a punt d'estrenar-se
l'ascensor
i pot semblar una tonteria
però és un tema emblemàtic
jo crec
que finalment
el Palau Municipal
tingui un ascensor
per fer accessible
doncs
això
a totes les persones
també a les discapacitades
estarà a punt
de seguida
el dia 21
l'estrenem
per això
tenen els oïdors
aquestes molèsties de fons
perquè estan treballant
a marxes forçades
amb una solució
que permeti
no només tenir l'ascensor
que finalment
tindrem un ascensor
que era una autèntica vergonya
jo vaig prometre
que abans de final d'any
tindíem l'ascensor
i també el tindrem
el que passa
d'aquesta promesa
ningú se'n recorda
però és així
sinó que hem aconseguit
que
no com estava previst
que els minuts vàlids
o persones
que portessin un carret
o amb dificultats
de mobilitats
entressin pel darrere
de l'Ajuntament
sinó que podran entrar
d'aquí
l'urgència
de acabar-ho
podran entrar
per la porta principal
i pel costat
de l'escalinata central
i aquest era
simbòlicament
en un model
molt important
perquè el que volem
és que tothom
entri per la mateixa porta
i que tothom
tingui les mateixes possibilitats
per tant
el dia 21
tots els terragonins
que vulguin
estan invitats
a pujar
amb l'ascensor
amb l'alcalde
i amb tots els residus
el ciutadà
que vingui al pedir
al régimen primer
podrà veure
les obres
de l'ascensor
i podrà veure
en fi
la maqueta
els dibuixos
del nou estadi
de Camp Clar
com que sé
que van al futbol
tant Sergi de los Ríos
com Josep Félix Ballesteros
estan contents
aquest camp
que serà com una mena
d'ànfil
en petit
a mi m'encanta
aquest disseny
aquí ja és
una qüestió
de gustos
i personals
jo a part de ser
molt bon aficionat
al futbol
i soci del Nàstic
he tingut la sort
de poder veure
partits de futbol
al Regne Unit
i en concret
jo he estat
a Old Trafford
al camp del Manchester United
veient un partit
de Premier League
i també he estat
al camp
del Celtic de Glasgow
també veient
un partit
de Lliga Escocesa
al Celtic Park
per tant
aquest estil
d'estadi
diguéssim
molt
escocès
anglès
per tant
britànic
a mi personalment
m'encanta
i que estigui tot cobert
i tot
amb aquest disseny
doncs ara
bé
jo el que miro
és veure exactament
la meva localitat
que tinc a preferent
exactament
on quedarà situada
i la visió que tenim
que crec
que amb el conductor
del programa
compartim la zona
de l'estadi
en la qual
estan ubicats
els nostres seients
ens veiem habitualment
a preferent
a l'alcalde suposo
que li agrada
perquè en fi
gairebé ha dirigit
vostè el projecte
m'agrada
no no
si em permet l'expressió
ha recomanat
no
jo el que he fet
és forçar el projecte
de tal manera
que complim
allò que en el pacte
de govern
vam dir
les dues forces polítiques
que el camp
havia de ser
un camp de pressió
que havia de ser
un camp
totalment cobert
i que
havia de tenir
una gran ciutat esportiva
i que s'havia
de poder realitzar
econòmicament
i aquestes són
les condicions que nosaltres hem posat
d'acord amb l'Assad
i d'acord amb el club
a mi m'encanta
realment
jo recordo
que el president
de l'Atlètic de Bilbao
quan va venir a fer
l'amistós aquell
de pretemporada
i ell sabia
que havíem de fer
un estadi
i diu
no cometeu l'error
que va fer la Real Societat
que és anar a buscar
un camp de futbol
amb una pista
d'atletisme
enmig
fred
que ara ja s'ho estan
replantejant
a Sant Sebastià
i em va dir
i diu
basa't en els models anglesos
i el juliol
que em va anar
a la ciutat germana
d'Stanford
ens en vam anar
a Liverpool
un momentet
i vam veure
a Anfield
jo no conec la resta
aquí això no ho havien dit
alguns íntims
ho sabien
que jo sabia
que no s'havia dit públicament
que havien anat a Liverpool
per anar a Stanford
has d'aterrar a Liverpool
i llavors vaig aprofitar
una hora i mitja
però és veritat
això no ho havíem explicat públicament
aquí està la notícia
alcalde
i em van fer posar
en un còrner
i em van fer cridar
no molt alt
i la reverberació
del crit
o de la veu
i això que la tinc
no tinc una veu
especialment agraciada
era espectacular
la pressió
de 17.500
o gairebé 20.000
que podran haver
en el camp
animant el nàstic
en fi
a mi se'm posa
la pell de gallina
només de pensar-hi
jo també
jo també a part
de Old Trafford
a Manchester
i del Celtic Park
a Glasgow
també vaig tenir
l'oportunitat
d'estar a l'estadi
d'Averdeen
també a Escòcia
i Reu
que és molt semblant
a més a més
és curiós
l'Averdeen va de vermell
el Manchester
també va de vermell
i nosaltres
anem de vermell
jo crec que som
podem ser equip de Champions
en aquest estavi
convidem els ciutadans
també a que vinguin
a veure
la maqueta
i en fi
els dibuixos
els plànols
d'aquest nou estadi
de camp clar
que començarà
a ser una realitat
a partir de la primavera
de l'any vinent
començaran les obres
l'any vinent
acabem doncs
aquesta trobada
que hem tingut avui
amb l'alcalde
Josep Félix Ballesteros
i amb el segon
tinent d'alcalde
Sergi de los Rios
en aquest pati
del rei Jaume I
on ara fa sis mesos
ells dos
van signar el pacte
de govern
entre el partit
dels socialistes
i Esquerra Republicana
sis mesos després
n'hem fet balançar
a tots dos
moltes gràcies
bones festes de Nadal
i també
feliç 2008
gràcies
gràcies a vosaltres
bones festes
i bon any
tanquem des d'aquí
des del pati
del rei Jaume I
aquesta part del matí
de Tarragona Ràdio
de seguida
les notícies
de les 11
i després
seguim el programa
ja des dels estudis
de l'Avinguda Roma