Dos minuts, un quart d'una del migdia.
Sap greu, eh?, trencar l'encana que crea aquest so,
que és el característic dels set pecats.
Però és que volem saludar el Quico Sampera
i la Ramè i Tell de l'envall dels set pecats de Capitals.
Molt bon dia a tots dos.
Bon dia.
Benvinguts. Déu-n'hi-do la que ens heu preparat, eh?,
per aquest dissabte per a la mostra de Folclore Viu.
Heu preparat una de ben grossa,
heu convidat grups de diferents indrets, de Catalunya,
d'arreu de l'Estat, fins i tot venen de Sardenya.
Ara tindrem ocasió de parlar amb alguns dels seus representants.
A veure, una miqueta, com plantegeu fer aquest treball?
Perquè, vinga, va, sí, organitzem la mostra.
Això no és a les pàgines grogues de la telefònica.
Vull dir, això s'ha de currar molt, no?
Home, internet ajuda bastant amb tot això.
També és veritat.
Però s'ha de buscar.
Però s'ha de buscar, s'ha de saber buscar.
I, bueno, tenim la sort que ja hi ha una tradició,
a Tarragona 25 mostres d'aquestes,
hi ha gent que també té contactes.
I hem sabut trobar molta gent.
I després, doncs, un dels problemes que hi ha
és que són grups una mica anàrtics,
quan a l'organització hi costa molt
de fer-los entrar en el rotllo.
Hi ha gent que diu, hosti, tan lejos, tan lejos.
I jo, no, no, qui quiera ver-nos que venga aquí.
I ens hem trobat amb gent que no surten del poble
perquè són pobles molt petits,
però molts d'aquests grups són d'una tradició secular.
No volen treure de context, a vegades, no?
Sí, sí, hi ha coses d'aquí, no?
Ens ha passat, fins i tot, aquí a Catalunya,
que amb Verges, amb la dansa de la mort de Verges,
hi havia d'haver una votació popular
per acceptar si sortien...
Molt assembleari, tot, no?
Sí, sí, és una cosa...
Com que ara són patrimoni de la humanitat,
llavors no els deixaven sortir amb ells,
ni baixar els seus músics,
ni fins i tot deixar-nos les partitures
perquè a la banda que els acompanyarà poguessin tocar,
saps?
Hem tingut un petit problema amb aquest tipus.
Amb els de Verga.
Sí, amb els de Verga.
A partir ja amb unes certes limitacions
que imposava la pròpia circumstància, diguem-ne,
i el protocol i la normativa de cadascuna de les entitats, no?
I aquesta era una...
El tema, l'eix temàtic, l'eix motiu,
són les màscares festives, també, diguem-ne,
que és molt ampli i podíeu anar tirant-ne per molts llocs.
Com vau fer la tria?
Ara saludarem alguns dels representants,
perquè en parlin de les entitats que representen.
Home, la tria, doncs, més o menys...
Vam buscar gent que no hagués estat mai a Tarragona
amb aquestes mostres,
perquè hi havia alguns grups que ja havien estat
i es tractava de buscar-ho novedors.
I després, doncs, vam mirar que hi hagués una miqueta
de tota cosa litúrgica i una altra cosa més festiva.
I un dels que ens va captivar molt
és la figura aquesta del Jarramples del Pional,
que és una persona sola
que sembla un comú, no se sap ben bé l'origen,
però sembla que és l'expiació d'un lladregot
que a tot el poble li fum l'estomac amb naps
i coses d'aquestes.
Hi ha qui m'ha dit que com que no és a poca de naps
que li llencen patates.
Sí, pataconets que portaran ells directament des d'allà
i llavors els tiraran pel mig de la Rambla
i el tiren damunt del personatge.
Però clar, cauran a terra,
llavors hauran d'estar la gent xafant els patacons aquests.
Jo em veig que tenim l'Àngel Díaz,
l'Àngel Díaz, a l'altre costat del Focat Telefònic.
Ell ho explicarà millor.
Us sembla que el saludem i després continuem?
Àngel Díaz, molt bons dies.
Àngel?
No, doncs encara no hem pogut contactar amb ell
però de ben segur que ho podrem fer.
Aquest és un, parlarem amb l'Àngel Díaz.
Tenim un altre representant
que també podrem contactar amb ell
que és el Pepe dels Boteiros de Viana do Bolo.
Es veu que ell no pot estar
però sí la seva companya
que és la Concha Domínguez
que és integrant del grup.
Concha, buenos días.
Hola, buenos días.
Que Pepe no podia estar,
hemos saludado a Pepe,
però estamos encantados de saludarte, Concha.
Gracias, buenos días.
Bueno, Concha, explíquenos un poquito
cómo es este grupo festivo
que usted representa.
Es una entidad de carnaval, fundamentalmente, ¿no?
Sí, esto es en carnavales,
cuando se representa por las calles.
y está compuesta de bombos enormes, grandes,
con dos mazas tocando,
que antiguamente se decía
que era para ahuyentar los espíritus,
y también van unos aperos de labranza,
que pueden ser de todo,
de todo lo que suene que sea apero de labranza.
y después unos boteiros,
como bien han dicho,
que, bueno,
si quiere,
le digo de qué se compone el boteiro.
Sí, sí, por favor.
Bueno, pues, vamos a ver,
llevan unas polainas que son de cuero,
el pantalón de raso,
llevan unas esquilas
que son macho y hembra,
o sea, tienen diferentes sonidos,
después lleva una camisa
que va compuesta de cintas de raso,
lleva 1.500 metros de cinta,
que eso va cosido, plegado,
puede ir funcido,
lleva un palo que nosotros le derivamos monca,
que es como para separar,
pues, la comitiva del resto de la gente,
y la pantalla que va hecha de madera,
a mano, artesanalmente,
y lleva unos, pues,
tres metros, dos metros de altura
de alambre recubierto con papel.
Eso sería el boteiro.
Es, ahora aquí cuando se ha dado una fotografía,
nos ha enseñado una fotografía,
es una figura espectacular.
Es espectacular.
La pena es que ahora,
en este mundo nuestro de ahora,
pues, no pueden hacer lo que hacían antes,
porque ellos con la pértiga o la monca,
pues, la clavada en el nación,
y saltaban por encima de esa gara, ¿no?
Y ahora, pues, claro,
como hay asfalto,
pues, eso no se puede hacer.
Eso, con una pantalla
que le llevamos nosotros a la máscara
de tres o cuatro metros de altura,
por encima de un palo
que debe medir, pues, dos metros,
pues, espectacular.
Y, claro, eso no se puede hacer ahora.
Tengo entendido por la información
que nos han pasado
que el personaje ha de mantener
su anonimato hasta el final de la fiesta, ¿no?
Sí, sí, sí.
Ellos no se descubren
hasta que termine la actuación.
No se pueden descubrir.
¿Qué viene a representar,
de alguna manera,
Concha, este elemento?
Este elemento.
Decían que, bueno,
para la fertilidad
y para orientar los malos espíritus
y esas cosas.
Era lo que se decía.
No se sabe muy bien
qué origen tiene.
Se dice que celta,
pero no,
no se sabe muy bien
qué origen tiene también.
Entonces,
no sabemos muy bien
lo que...
de dónde viene.
Es que, además,
viendo todos estos coloridos,
toda esta sofisticación
en el traje,
en la mitra,
en la máscara,
uno podría pensar
que puede pertenecer
a cualquier cultura,
pero eso sí,
muy antigua.
Muy antigua.
Es que no se sabe la época.
Ya le digo,
algunos libros,
algunos historiadores
dicen que viene de los celtas,
pero exactamente
no se sabe
de dónde viene.
No se sabe.
Y, Concha,
¿ustedes suelen salir
fuera de Orense?
Pues, la verdad
es que no.
Es un caso excepcional
que vengan a Tarragona.
Sí, es que,
bueno,
aparte de que es lejísimos,
quedamos en el otro extremo,
reunir las personas
que somos necesarias,
porque, bueno,
un espectáculo de estos
pues tiene que ser
pues de 15 personas
hacia para arriba.
Serían dos máscaras
para esas personas.
Intentaremos llevar alguna más
porque se trata
de ir tan lejos,
porque lo realmente bonito
es la máscara.
Y entonces, bueno,
es difícil salir por ahí
y de otra manera
la gente también dice
oye,
el que quiera verlos
que venga a verlos aquí
porque tenemos que ir
nosotros afuera.
Entonces, bueno,
sí es un poco excepcional.
Claro, pero mire,
entre verlos,
un grupo de personas reducido
que se desplazara hasta allí,
a que les vea
toda una ciudad
como Tarragona en fiestas,
yo le aseguro
que les va a valer la pena
porque además
nos gusta mucho
este tipo de cosas.
Somos agradecidos
aquí en Tarragona.
Y tenemos muchos paisanos
ahí nuestros
en Tarragona.
Bueno, pues ya veo
que Kiko y Remey
son persuasivos,
han conseguido
que vengan
y que podamos disfrutar
realmente
de este espectáculo
porque no deja de serlo
tradición,
cultura,
espectáculo,
milenario
y que ustedes también...
Pues muchas gracias.
¿Me puedo dirigir un poquito?
Sí, y que ustedes puedan ver
a otros grupos
que también vienen
que a lo mejor los desconocen.
Dígame, dígame, Concha.
Digo, si me puedo dirigir
a mis paisanos
que están ahí.
Naturalmente,
solo faltaría.
Le voy a hacer mi idioma.
Pues venga, encantados.
Bueno, pues para muchos paisanos
que están en Tarragona
desechamos un buen día de fiesta
y que nos vayan a ver.
Mucho agadimo para todos vos.
Muchísimas gracias.
Concha, por cierto,
me han dicho que van a comer
cuando vengan aquí
en la Casa Gallega, ¿no, René?
Sí, sí, eso es.
Sí, me lo han dicho también, sí.
Bueno, pero ustedes también
intenten probar algo de aquí,
que ya verá cómo les gusta.
Sí, supongo que sí.
Concha, Domínguez,
muchísimas gracias
por atender nuestra llamada.
Bienvenidos a Tarragona
y estamos encantados
y esperando impacientes
que vengan aquí
y ver su trabajo.
Buenos días.
Vale, muchas gracias.
Concha, integrando al grupo
Pels Boteiros de Viana
do Bolo.
Hem previst parlar,
també ho havien dit abans,
amb l'Àngel Díaz
dels Jarramples de Piornal,
sembla que de moment
hi ha algunes dificultats,
i també amb el Rafael
de los Mamutones
i Soadores de Maimuada Noura,
de Cerdanya, Itàlia.
Parlem nosaltres mentrestant.
Sabeu ara que no...
Sí, és que hi ha un problema
amb el telèfon
i ara m'han donat un altre telèfon.
Bé, doncs a veure si ho podem arreglar.
Jo, clar,
diu que allà que pecaràs d'ignorant
i que és normal que ho sèiem,
però a mi això em semblava
com a molt ancestral,
molt africà,
molt americà, fins i tot.
Jo penso que és la part més comuna
entre ells,
que són unes màscares
bastant primitives.
I no tenen unes coreografies
com ara tenim els Set Pecats,
ni una música molt elaborada,
amb organitzacions.
Són tot màscares i ball
com a molt primitius,
amb unes coreografies
no massa elaborades
i per això precisament destaquen.
Clar, perquè els Set Pecats
és una cosa així com a...
Més majestuosa.
Més sòbria, més així,
i cosa que no passa
amb aquestes danses
que són com a més esbojarrades, no?
Sí, moltes d'elles van.
Sí, amb unes màscares de pell
o de fusta, no?
Molt antigues
i també hi ha unes pells al damunt
i fan com unes danses
com a amics trivials, diríem.
No sé si tenim algú encara,
estem tenint alguna dificultat,
però en fi,
segur que la solucionarem
i els organitzadors
tenen prou informació
per donar-nos algunes pistes.
Què us sembla?
Per exemple,
tenim un grup que ve de...
Home, la Momada Xatiba,
aquesta és famosa, no?
Del País Valencià.
Sí, ja havia vingut un any
i fa uns quants anys
havia vingut la de València
i un any, doncs, clar,
hem buscat la de Xatiba.
A més, Xatiba, doncs,
té una característica
que és que té una parròquia
de Santa Tecla i la Mercè,
que això és de l'edat...
Suposem que és de l'època
del repartiment,
quan van anar allí
amb el Jaume I.
I, bé, és una ciutat
que ha recuperat això,
aquesta Momada,
una escola de danses,
i, bé, a través d'amics castellers
i muixaranguers del GMSI,
doncs, vam contactar amb ells.
Hi haurà enfrontament
entre la Momada i vosaltres?
Sou els pecats,
ella és la virtut, no?
No.
Cap ni un.
És que els set pecats,
som set pecats
i set virtuts, eh?
També és cert,
diguem-ne que esteu equilibrats.
Som neutrals.
Sí, sí, sí.
per fer una mica d'ambient.
Nosaltres tenim sis virtuts.
Sis virtuts?
Sí, solament en tenen una.
Així es queda un pecadillo, eh?
Per allà que faci.
També destacaríem els malmotones,
que no tots són de destacar, eh?
Sí, tots aviamen.
És una sana molt sempre jonant.
Els malmotones pertanyen, doncs,
a una de les cultures més antigues
de tot Itàlia, eh?
De l'illa de Sardenya.
Llavors, ells actuen...
Ara'm diuen que sí,
que tenim al Ángel Díaz,
da el...
Jarramplas.
Jarramplas de Pjornal, Cáceres.
Ángel, buenos días.
Buenos días.
Que me ha dicho que la temporada de nabos
está fatal y tendrán que tirar patatas.
Claro.
Eso me han comentado, vaya.
Normalmente esta fiesta se celebra en enero
y es cuando hay nabos.
Ahora en esta época no hay este tipo de fruta.
Entonces hay que tirar por otra cosa,
lo que hay, patatas.
Está aquí también Remé y Kiko,
si se quieren saludar.
Sí, hola, Jorge.
Hola, buenos días.
Al final hemos resuelto el tema telefónico.
Sí, por fin sí.
Pues nada, aquí estamos dispuestos a...
Venga, explica...
Pues explíquenos un poquito
en qué consiste eso del Jarramplas.
¿Quién es? ¿De dónde viene?
Bueno, pues yo lo voy a hablar un poco, ¿no?
La fiesta esta de Jarramplas
se celebra cada año en Pjornal, Cáceres.
Este pueblo es el más alto de Extremadura.
Estamos a 1.200 de altura.
Durante los días 19 y 20 de enero.
Fiesta que ha sido declarada de interés turístico regional
y en ella se comparte el protagonismo,
la figura de San Sebastián,
porque es el día 20 de enero,
la fiesta de San Sebastián,
y simboliza el bien.
Y Jarramplas,
una máscara de invierno
que nos remite como la idea del mal.
Es la fiesta más popular
y es la más esperada por los pionolegos.
Realmente los pionolegos nos sentimos,
yo creo,
todos
muy contentos
y estamos todo el día,
todo el año esperando esta fiesta.
Y es un personaje
vestido de extravagante manera
con una chaqueta
y un pantalón
de color blanco
cubierto de
tiras de
de tela de distintos colores
y lleva una máscara
muy pintada
de forma cónica
en la que salen dos enormes cuernos
y una nariz muy
muy considerable.
Y en la parte superior de la máscara
lleva
aparte de los cuernos
una cola de caballo,
una crinde,
eso de caballo.
En la actualidad la máscara
es de fibra de vidrio
muy pesada
porque realmente
se tiran nabos
que suelen pesar
a más de un kilo.
¿Qué dice?
Sí, sí, más, más.
Esto mal tirado,
puede hacer daño, ¿eh?
Pero le voy a decir ahora
que se tiran
a lo mejor
15.000 kilos
que compra el ayuntamiento, ¿eh?
15.000 kilos de nabos.
15.000 kilos de nabos, sí, sí.
Esto lo que se va a hacer ahí
va a ser una representación,
no se va a hacer
ni mucho menos la fiesta
ni como es, ¿no?
Ya, ya.
Y el traje está,
ya hemos dicho eso, ¿no?
Y también lleva, pues,
lleva un tamborín
la parte de la máscara
y del traje
y en el interior
lleva una armadura
también de fibra, ¿eh?
para poder soportar
una descarga
de varias toneladas de nabos,
como he dicho, ¿no?
Que la gente le lanza
pues todo,
sobre todo,
dos días sobre él.
Pero a este hombre
le pondrán unas protecciones
o un algo, ¿no?
Está, ya te digo,
que está protegido
por una armadura
y después llama
el traje encima.
Y la, la, la, la máscara,
la máscara,
si la conocen ustedes,
pesa a lo mejor 20 kilos.
La máscara que así,
la fotografía que vemos aquí,
parece así como,
como africana, ¿no?
Sí, sí, sí, sí.
Esa es una barbaridad,
pero es el parecido
que tiene, ¿no?
Sí, pero ya verán
una la que lleven hoy,
que es la auténtica,
esa pesa muchísimo.
¿Cuánto puede pesar
esa máscara?
Pues puede pesar
de 20 o 25 kilos.
¿Qué me dices?
¿Con esa máscara
aguanta que le tiren
no sé cuántas toneladas
de nabos?
Aguanta, sí, sí.
Y con el traje,
lleva sobre unos 40 kilos
o de peso,
¿eh?
Encima de,
en el traje,
con el traje y máscara,
sí, sí.
¿Y esto cómo,
cómo se elige la persona
que representa
el papel del Jarramplas?
Pues,
no se sabe,
bueno, mira,
esto no se sabe
con exactitud
y el origen
de esta fiesta, ¿no?
Unos creen que fue
un martillo
que sufrió Jarramplas,
o sea,
que sufre Jarramplas
se debe al hecho
de haber sido
un ladrón de ganado
que era
un señor extraño
con unos cuernos
y algo
que Jarramplaba,
Jarramplaba
su ganado
y de ahí yo creo
que puede venir
el nombre de Jarramplas,
Arramplar,
quiere decir quitar, ¿no?
Y una vez cogido
ni un fragante
le condenaron a juicio,
se dice,
bueno,
porque es que
el origen de la fiesta
no se sabe
con exactitud
y le condenaron
a que se estuviera
todos los años
en el 19 y el 20,
coincidiendo
con las fiestas
de San Sebastián
y los niños
le lanzaran tronchos.
¿Cómo se elige?
Pues,
hay ya una lista aquí
hecha ya
para el año
2015
o 2016,
ya.
Pero esto
antiguamente
se...
eran mandas
o promesas
que se hacían
por si salvaba
a uno de la mili
o de alguna cosa,
¿no?
y entonces
era una...
decían,
bueno,
pues si me vengo
bien de la mili
soy garrampla
o si me curo
de esta enfermedad
soy garrampla,
me ofrezco.
Era como un martirio
porque San Sebastián
murió también
martirizado,
asateado
con saetas,
¿no?
y entonces
le hacían ese martirio.
Pero
no se sabe
exactamente
vamos,
¿cómo se elige?
Pues eso
como estoy diciéndolo.
Ya, ya,
si hay una lista
de espera
y bueno,
pues se va pasando
unos a otros.
Pero esto
antiguamente
se hacía por mandas
pero hoy día
ya lo dicen por...
Bueno,
mi padre fue a garrampla
pues yo también lo soy.
Claro.
O vamos a reunirnos
un amigo.
Un poco orgullo
de pertenecer a...
Por orgullo,
sí,
porque realmente
es el centro
de todo el pueblo
el garrampla.
Sí, pero es que...
Dígame, dígame.
Pero en el momento
que se quita la careta,
la máscara,
ya nadie le tira
y le vitorean,
le ensalzan,
le suben,
le...
Bueno,
entonces es un honor
para que se viste
esa garrampla,
sí.
Pero yo por lo que he visto
el garrampla
es este personaje
digamos que lo martirizan
todo el día,
que no es el ratito
que le tiran
las toneladas de nabos
sino que el hombre
va pasando
por diferentes rituales,
vemos aquí fotografías
que realmente es...
Bueno,
el hombre este...
cuando tiene la máscara
entonces es el garrampla
y entonces se le tira
el nabos.
Pero mientras no tiene
la máscara encima
entonces ya no es garrampla
y entonces
tiene que...
que están en todos
los actos religiosos
como vestir al santo,
las alboradas,
la procesión.
por ejemplo,
el día 19 por la noche
todo el pueblo
va a la...
a la puerta
de la iglesia
y allí
rezan dos...
dos o tres
avemarías
y cuando tocan
las doce de la noche
las campanadas
de las doce
en ese mismo momento
garrampla
empieza a tocar
pero con la cara...
con la cabeza
de cubierta
y marcha atrás
andando
al contrario
de otras personas
marcha atrás
va tocando
sobre el tamboril
y la...
el resto de las personas
van cantando
las alboradas
y así
corren unas cuantas calles
del pueblo
cuando termina esto
luego ya se van
dando una vuelta
por...
por las casas
que le han dicho
que le van a dar algo
como unos aperitivos
unos chorizos
unas cosas
lo van llevando
unos cestas
para después
hacer unas migas
sobre las dos
o las tres de la mañana
para todo el pueblo
y forateros
esta miga
pional
tiene aproximadamente
mil seiscientos habitantes
y las migas
suelen acudir
lo menos
tres mil personas
o sea que...
aquí migas
no podremos hacer
en el acto de mañana
pero tirar patatas
si que lo haremos
o como será
el tema
pero no le vas a hacer daño
de eso por supuesto
es que a mí me...
tirar una patata
a alguien
a mí me sabe
como muy mal
yo no puedo ir
porque tengo que ir
otro sitio
me gustaría
pero aunque le lancéis
con toda la fuerza
que le tiréis
no le va a hacer daño
seguro eh
usted nos lo garantiza
bueno
yo lo garantizo
Ángel
así que tirarle
con toda la fuerza
finalmente Ángel
suelen
suele viajar
o suele salir
este personaje
a muestras
como la de Tarragona
por ejemplo
es habitual
o es un fenómeno
bastante singular
nosotros
en la asociación
de Cori Danza
La Serrana
el grupo
de Cori Danza
pues le llevamos
a todas partes
donde vamos
mientras hay un cambio
de vestuario
de las chicas
que bailan
pues entonces
nosotros
hacemos la representación
un poco así rápido
de Arramplas
concretamente
hace muy pocos días
hemos estado
en Denia
en Alicante
y allí
ha sido también
un éxito
a Arramplas
pues aquí seguro
que también lo será
Ángel
Díaz
muchísimas gracias
por atender
nuestra llamada
y esperemos
que su visita a Tarragona
la de la entidad
que usted representa
pues que sea un placer
para vosotros
para nosotros
lo es con toda seguridad
contemplar
la actuación
de este personaje
y también van los chicos
que llevan su...
Hasta enero
Ángel
en enero iré
a...
Espero en enero
porque hay que verlo aquí
no allí
¿vale?
Un saludo a todos
Gracias Ángel
buenos días
portarás los naps
d'aquí
o esperarás
que te los donin allá
ya te los donaran allá
no cal que los portis
a la bossa
es espectacular
las fotografías
que nos heu portat
a mi em crida
moltíssim
l'atenció
a més que
es tan diferent
al que estamos acostumados
nosaltres a les nostres
figures festives
no?
Sí, sí
a més és un personatge
solitari
que sembla que
sí
aquí podré més
donar més importància
jo que he dit abans
no?
de la coreografia
la música que acompanya
en canvi ell sols
només el seu vestiment
i la màscara
ja són un espectacle
o sigui
aquestes banyes enormes
no?
que porta
hem parlat
de la moma
del jarramples
venen les masses
de la patum
del carrer de la pietat
de Berga
sí
reu-n'hi-do
sí
feran la part del final
que és la part de Sarkavila
que estan acompanyats
per la banda d'aquí de Tarragona
és el que et comentava abans
de les partitures
que han tingut problemes
en què les han vint
perquè estaven bloquejades
pel fet que són patrimoni
i ells obriran la mostra
i tiraran tot el
el seguici
amunt
l'itinerari
que està establert
i feran el lluament
allà dalt
davant de la catedral
de la plaça de les coses
els àngels
els dimonis
des de la dona
sí
sí
les carantoñas
de hace
uche
càceres
sí
aquests també
hi ha un parell de grups
de càceres
sí
sí
també és un grup
molt peculiar
també és
gairebé
no sé si
centenari o mil·lenari
aquest grup
porten uns pells
d'animal
i una vaca
la vaca tora
que després
és la que acaba
amb la dansa
i fan també unes danses
al voltant
d'una espècie
de processos
que fan
a Sant Sebastià
i van ballant
per parelles
en Can Antonyes
i això també
és molt espectacular
i molt bonic
Déu-n'hi-do
ara són canyeros
sí
porten
porten
branques
aquestes porten
branques
de feutxe
Déu-n'hi-do
vosaltres sou més discretets
paquets i virtuts
però aneu fent
discretament
aquests són
Déu-n'hi-do
portem pals i bares
però no fem res
a ningú
parleu-nos
perquè hem vist
una fotografia
també que ens heu portat
d'aquesta formació
que ve de Sardenya
havíem de parlar
amb el Rafael
però hi ha hagut
algun problema
d'última vegada
que no hem pogut contactar
però hi que ens donareu
quatre pistes
com a mínim
abans ens heu ensenyat
les fotografies
de les màscares
de fusta
mamutones i soadores
van venir aquí a Catalunya
fa dos anys
a la mostra de Manresa
d'espectacles de carrer
van ser un dels més
sol·licitats
dels més coneguts
llavors
van vestits
també amb unes pells
amb uns vestits
molt
enfalagosos
van amb aquestes
màscares
i llavors
el que tenen d'original
són els escallots
que porten
porten 40 quilos
cada mamutone
d'uns escallots
immensos
molt grans
llavors tenen prou feines
amb
amb córrer
no?
les fotografies aquí també
són magnífiques
els que porten els escallots
sinó els mamutones
i els que van
amb unes màscares blanques
i vestits de vermell
serien
i soadores
que d'un representant
com una guerra
no?
els més violents
els altres són
molt més tranquils
i el so de...
dels escallots
els escallots
és el so que ells porten
és el que porten
hi ha algun tipus de dansa
un moviment ritual
un que fan com uns salts
i uns moviments
altres són els escallots
que hem tingut un veritable problema
en poder traslladar
aquests vestuaris
cap aquí a Tarragona
perquè esclar
hem hagut de venir
amb avió
i els avions
ja sabeu
que no poden portar
més de 15 quilos
per persona
i cada un
ja portava
doncs
quasi 50-60 quilos
cada un dels velladors
clar
quan organitzeu les entitats
en aquest cas
el set a aquests capitals
dius
bueno
escolta
és trucar per telèfon
arribem a un acord
a tema de
doncs
una mica
les despeses
això
el que costa
el que no costa
la qüestió material
no sé què
no sé quantos
i que bonic
i organitzar-ho
però clar
s'ha de pensar
en tants detalls
tants detalls
teníem clar
que veníem a avió
però esclar
és que el pes
el podíem portar al damunt
no?
doncs hem de buscar maneres
per traslladar
tot aquest avestiment
i al final
he trobat
la solució
i no pots pagar
tot el que demanen
perquè
el pressupost
també és
a més aquesta gent
són d'una província
són sars
del centre
de la illa
llavors
s'ha hagut de traslladar
amb autobús
fins a arribar a l'Alguer
que és
l'aeroport més proper
de l'Alguer
cap a Girona
allí un altre autobús
que es portarà
fins aquí a Tarragona
vull dir que
el seu trajecte
també serà
bastant llarg
si ja teníem ganes
demà
de no perdre
de veure
la mostra
de Foclarabí
i haurà
després de parlar
amb vosaltres
i amb els convidats
que hem tingut
cridar molt l'atenció
un dels mamutones
a més a més
és un instrumentista genial
d'un organetto
que és una espècie
d'acordió
petitó sart
i ell s'ho ofera
a fer un concert
aquí a la ciutat
i la colla jove
dels castellers
els ofereix
una paella
popular
i alhora
ells fan el concert
aquí
a la plaça
allà al carrer
Cos del Bou
això serà la una
el dissabte
no el diumenge
demà
demà a la una
ells ofereixen
un concert
de música sarda
amb l'organetto
i per qui vulgui veure'l
estan allí
dinant
amb la colla jove
i després hi ha
la tarda a la mostra
la tarda a la mostra
que comença
a tres quarts de vuit
des de la font
del centenari
no Quico
i alliran
totes
i bé
anar passejant
anar mirant
aturant-se
i bé
comprim patates
si volen
jo de totes maneres
què voleu que us digui
és com de mal fer
no allò
llançar una patata
però la llançarem
tot sigui per la tradició
escolta
si ens garanteixen
que aquest senyor
després no ens ha de demanar res
doncs llançem patates
al que convi
alguna cosa més
que ens descuidem
jo clar
d'altres coses
podríem explicar
però en principi
jo crec que hem donat
prou estímuls
als oients
perquè no s'ho perdin
que s'organitzin la festa
i en un moment o en un altre
doncs contemplar
aquesta mostra
de folclore viu
sí
encorreixar-los
a que vinguin
a la Rambla
o si no
quan fan el lluïment
el pass a les cols
que penso que els agradarà molt
donarem
el lluïment necessari
a la 25ena
mostra de folclore viu
que ja potser
fins i tot
la Universitat
l'hauria d'introduir
algun crèdit
entre els estudiants
de la universitat
tenen en compte
la tradició
que tenim aquí
tot plegat
és una cosa
que té un pès
perquè a més
és una mostra
molt internacional
perquè sempre
venen gent
de fort
25ena mostra
i 5 anys
de pecats
de pecats
farem aquest any
per això vull dir
que tot lliga
és un any
molt especial
per a vosaltres
aquí a Corramell
moltíssimes gràcies
de veritat
per dedicar-nos
una estona
del vostre temps
per documentar-nos
informar-nos
i explicar-nos
tot això
que ens farà gaudir
demà encara més
del que serà
aquesta mostra
de folclore viu
moltes gràcies
i molt bon dia
i bona festa
adeu-sia
visca