Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio
i tal com els hem avançat en el sumari de continguts,
volem dedicar els següents minuts del programa
a parlar sobre el canvi climàtic,
perquè durant precisament la jornada d'avui i la de demà
tindran lloc a Escorna el Bou, al Cassell d'Escorna el Bou,
unes jornades de debat sobre el canvi climàtic.
Ens acompanya una de les directores científiques d'aquestes jornades,
la professora de la Universitat de Rovira i Vergili, Manola Brunet.
Senyora Brunet, hola, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, Jordi.
Els oients més fidels segurament recordaran
que ja parlàvem fa uns mesos amb la doctora Brunet,
començaments del mes de gener, aproximadament,
perquè intuïem que el canvi climàtic
seria un dels grans temes de debat durant aquest any 2007.
I efectivament va ser així.
Quan va venir la doctora Brunet ens va comentar
que era imminent l'anunci per part d'un grup de científics de l'ONU
de l'abast real del canvi climàtic.
Unes sàmores més tard es va produir aquest anunci
i a partir d'aquí s'han desencadenat un seguit d'accions.
Com valora, doctora Brunet, aquesta espiral d'informacions
que hem rebut al llarg dels últims mesos?
Doncs la meva valoració és positiva,
perquè donar a conèixer a la gent,
en aquest cas a la gent de Tarragona,
o a la gent catalana, o a la gent espanyola,
aquesta problemàtica té força interès.
D'altres aspectes, perquè és molt important
que la gent prengui consciència d'aquest real amenaça
pel nostre futur, pel futur del nostre planeta
i, per tant, pel futur dels nostres fills,
per tal que prenguin consciència
i puguin actuar en un sentit tendent
a minimitzar els aspectes més negatius
que aquest canvi climàtic produït per l'home
doncs ens pot aportar.
En aquest sentit, la meva valoració ha de ser positiva.
I, per una altra banda, també penso que és doblement positiva
perquè en el nostre país s'havia quedat molt enrederit
amb aquest tema,
mentre que d'altres països europeus del nostre entorn,
el tema del canvi climàtic ja havia estat plantejat,
ja la gent havia començat a prendre consciència
des de fa molts anys enrere
i a prendre algun tipus de mesures,
en el nostre s'havia tractat sempre d'una manera molt més marginal.
I, bé, estic força contenta de veure
que en guany tant a nivell social
com a nivell dels mitjans de comunicació
com a nivell polític,
la problemàtica del canvi climàtic que s'està enfrontant.
Per què creu que aquí aquest canvi de xip
ha arribat tan tard en comparació amb d'altres països
perquè aquí mateix vostès,
aquesta no és la primera edició d'una jornada d'aquest tipus
ni de bon tros,
i ja fa anys que vostès i companys seus
estan alertant sobre els perits del canvi climàtic,
no només a Tarragona, òbviament,
sinó a Catalunya i arreu de l'estat espanyol.
Per què creu que aquí, en el nostre estat,
en el nostre país,
ha costat tant de canviar aquesta mentalitat?
Bé, potser una raó,
potser seria que fins ara els mitjans de comunicació
no s'han bolcat amb aquest tema
d'una manera més tan decidida com ho estan fent ara.
Potser.
Potser també està en relació amb l'estrany hivern que hem tingut,
amb un hivern que ha fet que, per exemple,
les nostres muntanyes pirinanques tinguessin un paisatge realment estrany,
on, per exemple, la gent que els agrada l'esquí,
doncs hagin tingut que esquiar...
En guanyo han tingut força complicat.
Exactament.
o hagin tingut que esquiar pistes de neu artificial envoltats per un paratge muntanyenc sense neu.
Potser aquest tipus de coses ha fet que la gent fos més receptiva.
Llavors, també la preocupació per part del govern tan regional de la Generalitat
com del govern estatal de la nació,
una preocupació molt més decidida muntant una sèrie d'organismes,
com, per exemple, les oficines del canvi climàtic
i començant a tenir una real preocupació per afrontar els reptes del canvi climàtic
siguin algunes de les claus d'aquest nou interès.
Mentre que en el passat, com tu has dit, per exemple, amb el grup que dirigeixo,
doncs és evident que des de la banda científica nosaltres ja estàvem treballant
del canvi climàtic observacional des dels anys 90.
Però, clar, això es queda molt relegat a l'àmbit científic
i, per tant, sortia poc a l'opinió pública.
Hem vist que com han anat avançant el temps,
com quan s'han anat acumulant evidències d'aquesta realitat,
doncs hi ha hagut una pressa de consciència social
i, en aquest sentit, els mitjans de comunicació,
sobretot enguany, esteu ajudant bastant.
Ara parlarem d'aquestes jornades,
però m'agradaria preguntar-li si vostè creu que són suficients
o són prou oportunes les mesures que han posat en marxa
les diferents administracions.
Per exemple, la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa
de manera força potent una oficina sobre el canvi climàtic
amb una important dotació econòmica.
Des de l'estat espanyol, l'executiu de Rodríguez Zapatero
també està emprenent diferents accions.
Creu que són accions oportunes?
Són les actuacions que s'haurien de fer en aquest moment?
Crec que són accions oportunes,
però també crec que són accions inicials.
De moment, diríem que s'està muntant la superestructura
per afrontar el problema,
amb la creació d'organismes experts que vigilin
i que actuïn en diferents camps,
perquè el canvi climàtic té molts aspectes
per tractar i per actuar sobre d'ells.
En aquest sentit, benvingudes seien les dues,
les dues o d'altres iniciatives regionals,
d'altres comunitats autònomes,
també s'han muntat com a còpia de l'estat central
d'oficines del canvi climàtic,
algunes tindran menys continguts,
altres com la catalana sembla que volen tenir un contingut real,
tant des del punt de vista científic com des del punt de vista
de minimització i de control del que està passant al nostre país,
però ja dic que és un pas inicial.
De moment hi ha aquest marc d'actuació,
però cal que es formalitzi,
cal que es comenci a treballar,
cal que les mesures que es comencin a definir es posin en marxa.
Què ha de portar la batuta en tot aquest procés?
Perquè de moment sembla que la veu dels científics de l'ONU
per anar en plata és el cap a missa.
Els seus anuncis són els que marquen la pauta.
La setmana passada, divendres,
estaven reunits, crec que a Bangkok,
van fer uns anuncis importants
que han tingut, òbviament, les seves repercussions.
Ha de ser l'ONU qui porti la batuta,
quin paper ha de jugar a la Unió Europea
i quin paper ha de jugar, per exemple,
a aquesta oficina de la Generalitat?
A veure, la batuta
l'han de portar en funció
de les escales d'actuació del que estem parlant,
o de les escales especials.
l'ONU, amb aquest grup intergovernamental
per l'estudi del canvi climàtic,
l'únic que fa és alertar els governs de tot el món
d'aquesta realitat.
Ara hi ha evidències més que sobrades
que l'home ha forçat l'increment de temperatures
en el nostre planeta,
com a mínim des dels darrers 50 anys.
No hi ha cap altre factor de tipus natural
que expliqui el que estem observant
que està passant en el nostre planeta.
Per tant, aquest és un organisme internacional
que l'únic que és cridar les consciències
dels governs i dels agents socials i econòmics.
Llavors, han de ser, amb aquesta escala,
han de ser els governs
els que han de prendre mesures decisives,
com s'estan començant a prendre aquí a Espanya,
i a intervindre per tal d'adoptar estratègies
d'adaptació als impactes negatius del canvi climàtic
i per adoptar estratègies de mitigació del canvi climàtic.
Si parlem de mitigació del canvi climàtic,
passaria per tot el conjunt d'accions
que portessin cap a una reducció en les emissions
de gasos amb efecte hivernacle.
Aquest és un problema que ha de ser absorbit
per instàncies governamentals més amplis que les nacionals,
les europees o a nivell internacional.
I aquí en tenim el protocol de Kyoto,
que no s'ha fet servir, però que...
Tenim el calaix, l'obrim i el tanquem com convé.
Exactament.
Però bé, que va ser un primer pas
que intentava posar ordre dintre d'aquest camp.
En aquest sentit, el paper de la comunitat europea
ha estat força important en quant capdavanter d'aquest protocol.
Després del protocol de Kyoto,
cal, i sembla que es podrà aconseguir,
cal anar cap a la construcció d'altres mesures
o d'altres acords a l'escala internacional
per tal de reduir realment
les emissions de diòxid de carboni
i de reorientar el consum
i l'ús de carburants fòssils
o l'ús de l'energia bàsica
que necessitem per desenvolupar
tot el conjunt d'activitats humanes.
És un altre nivell que continua a l'escala internacional.
A l'escala nacional és l'escala d'interès pels governs
que han d'intentar regular,
intentar legislar
per aconseguir un comportament
de la nostra societat
a tots els nivells,
a nivell econòmic, a nivell social,
doncs molt més equilibrat,
molt més eficient des d'un punt de vista energètic.
Ha d'intentar no d'en sols,
vigilar què és el que s'està emitent,
sinó també posar les vies
per aconseguir que les emissions
tan nacionals com les emissions de diòxid de carboni
per càpita es redueixin.
En els temps de la globalització,
aquest és un tema que és obvi,
que afecta a tots els països,
a tots els estats.
Creu vostè que es poden produir conflictes
entre els diferents països
per aquesta qüestió ens expliquem.
Per exemple, la setmana passada,
doncs semblava que països com la Xina o l'Índia
eren especialment reticents
a seguir les directrius
que avançava Nacions Unides.
La Xina és un país que està duent a terme
en aquests moments un creixement econòmic impressionant,
un 11% anual,
gairebé el triple que la mitjana de la Unió Europea,
un procés econòmic que arriba
força més tard del que s'ha viscut aquí.
I, clar, alguns d'aquests estats
que estan ara en vies de desenvolupament
molt importants poden dir
jo també tinc dret a arribar
al desenvolupament que ha arribat a Europa,
que ha arribat als Estats Units,
i ara, per a aquestes mesures del canvi climàtic,
no m'ho deixen fer.
Què s'ha de fer?
Què maticina vostè
que poden produir-se conflictes
per a aquestes qüestions?
A veure, acabes de plantejar un tema
que és força complicat,
que és un tema de política internacional
i un tema de defensa d'interessos nacionals diferents.
Però, tal com has iniciat
fent aquesta pregunta,
tu mateix ho has dit,
el canvi climàtic,
és a dir,
que es produeix a l'atmosfera.
Aquest canvi de clima
té una dimensió que és global,
que afecta tot el planeta.
L'atmosfera és una realitat física solidària,
que no està separada per fronteres polítiques,
que no està compartimentada
com està compartimentada.
No hi ha fronteres,
no hi ha una part de l'atmosfera
que pertanyi a Espanya.
És a dir,
que el que es fa malbé
amb un costat
arriba a una altra regió
ben allunyada.
Per això és necessari
prendre acords internacionals.
Ara bé,
també és cert
que els interessos
dels diferents grups de països,
ja no de països particulars,
sinó dels diferents grups de països,
poden ser molt divergents.
n'hi ha un grup de països
que legítimament
volen desenvolupar-se.
El desenvolupament
l'estan portant
utilitzant
les tecnologies obsoletes
que consumeixen
una energia excessiva.
Però és legítim
que vulguin arribar
als graus de desenvolupament
que han arribat
als països més desenvolupats,
als països
de l'àmbit occidental.
D'altres països
encara estan
en pitjor situació
en què
la manca
de recursos
és completa
total,
estic pensant
en els països africans,
que han tingut
poc a veure
amb aquest forçament
antròpic
del clima
o del sistema
climàtic,
és a dir,
ells no han estat
no han sigut
emissors
de gasos
d'efecte hivernacle,
però en canvi
seran els països
que rebran
les pitjors
conseqüències.
Doncs també és legítim
que demanin
que, bueno,
que ells
no han estat
responsables
perquè han de pagar
de la mateixa manera.
És tot un nivell
de discussió
política
a l'escala internacional
que evidentment
planteja
conflictes
entre grups
de països
perquè estan
defendent
doncs
interessos
diferenciats.
És a dir,
no és una situació
senzilla
per resoldre,
però jo penso
que amb bona
voluntat
hi ha
vies
de resolució.
Cada vegada,
tecnològicament
parlant,
podem
mantenir
els estàndards
de desenvolupament
sempre que
reorientem
cap a l'utilització
de noves
fons d'energia
neta.
Però a la vegada
complementat
amb d'altres
accions
en què l'ús
de l'energia
sigui més eficient,
podem
arribar
a reduir
notablement
les quotes
d'emissió.
I en aquest sentit,
bueno,
doncs hi ha mecanismes
que el propi
protocol de Kyoto
va implementar
que
estaven
basat en la redistribució
de tecnologia
neta,
per exemple,
per afrontar
aquest
canvi.
Jo
estic,
personalment
sempre
he estat
una persona
optimista
i en aquest sentit
també
soc optimista.
Espero
que
en les noves
negociacions
internacionals
s'arribi
a trobar
una fórmula
que sigui
equitativa,
que
distribueixi bé
les responsabilitats
entre els diferents
països
en funció
del que
han emès.
Estim parlant
amb la professora
Manola Brunet,
una de les
més grans
expertes
que tenim
sobre la qüestió
del canvi climàtic
a les nostres
comarques.
Hem parlat
del canvi climàtic
a nivell internacional,
a nivell domèstic,
a nivell
de l'ollent
de Tarragona
ràdio.
Els nostres
ollents
poden fer alguna cosa
per evitar-ho
o totes
redueixen
la qüestió
de high politics,
de reunions
de grans líders
internacionals?
No, no,
i tant que poden
fer coses
per evitar-ho.
A part de les
accions
a nivell polític,
el ciutadà
té també
la seva responsabilitat
amb els seus
hàbits
de consum.
I en aquest sentit,
el ciutadà
pot fer moltes coses
millorant
l'ús
de l'energia
que utilitza
quotidianament,
pensant
en altres termes,
pensant
en termes
de
quina és
l'emissió
personal
que jo faig
de gasos
amb efecte
hipernacle,
m'explicaré.
Si, per exemple,
quan hi vaig a comprar
a la plaça
compro un producte
que m'ha vingut
que s'ha produït
a Nova Salanda,
per exemple,
aquest producte
que l'estic comprant
perquè m'agrada
o perquè el preu
és més barat,
dur.
Aquest producte
ha contaminat
ha emès
molts més
gasos
efecte hipernacle
que un producte
que s'ha fet
al Delta de l'Ebre
que està aquí al costat
i que no ha
gastat bé.
Aquesta és una via.
Primer,
informació.
Informació
de com pot
reduir
les seves emissions
fent
un ús
més eficient
de l'energia
que té a casa
de l'electricitat
perquè es redondarà
amb un estalvi
fins i tot
personal.
Després,
anar canviant
a cap aplicacions
elèctriques
més eficients.
Anar
demanant
també
als polítics,
els seus polítics,
perquè es prenguin
molt més seriosament
mesures
de reducció
de les emissions
de gasos
efecte hipernacle.
Utilitzar
en d'altres camps,
per exemple,
el transport.
Sobre el transport,
no utilitzar
sempre el cotxe
per fer qualsevol cosa
o utilitzar
mitjans de transport
col·lectius
o anar caminant
si no es requereix.
Bé,
n'hi ha un munt
d'activitats
de la nostra vida
quotidiana
que podem
fer
i per aconseguir
que la nostra
emissió
per càpita
de gasos
efecte hipernacle
els redueixi.
I amb aquesta reducció
no tan sols
estem ajudant
el planeta
i per tant
estem minimitzant
el canvi climàtic
sinó més
a més estem estalviant.
Es tracta
d'un canvi
de mentalitat,
d'un canvi
d'hàbits.
Queda clar,
per tant,
que tothom té
el seu grau
de responsabilitat
o la seva feina
a fer
en aquest procés.
Què sabem
del clima
del passat
i com ho sabem?
Aquest és el lema,
el títol,
d'aquestes jornades
de debat sobre
el canvi climàtic
que se'n realitzen
aquesta setmana
al Casell
d'Escornalbou.
Senyora Brunet,
per què han escollit
aquest títol?
Bé,
en tot cas
una miqueta
d'història.
Aquesta és la segona edició
de les jornades
de debat
del canvi climàtic
que de voluntat
cada any
anir tractant
aspectes específics
de la ciència
del canvi climàtic.
L'any passat
l'Ajuntament
de Rua de Canyes
i la universitat
doncs ja van
engegar
aquest cicle
de conferències
que té
com a objectiu
apropar
la ciència
que s'està fent
sobre el canvi climàtic
a la societat
i en aquest cas
la societat tarragonina.
Aquell treball científic
que abans comentàvem
que de vegades
quedava una mica diluït
doncs era un dels vehicles
per fer-lo.
Doncs exactament.
Aquestes jornades
es mouen
en el camp
de la divulgació
de la divulgació científica
amb rigor
però de forma entenedora
adreçada a la població
de Tarragona
i sobretot
als estudiants
de la Universitat
Rovira i Virgili
que seran
en un futur
no llunyà
doncs
els agents
socials
econòmics
que decidiran
sobre el futur
de la nostra societat.
En aquest sentit
ja que l'any passat
la vam dedicar
a plantejar
un tema genèric
de què era
el canvi climàtic
com què havia passat
que s'havia observat
que s'estava preveient
que passés
quins serien
els impactes
amb la societat
o amb els sistemes naturals
etc.
Enguany
vam pensar
que
un dels elements
claus
per poder fer
una molt bona
o una previsió
dels futurs
climes
amb garanties
que aquests
escenaris
climàtics
de futur
fossin
fiables
és conèixer
què és el que ha passat
en el clima
del passat.
I aquí diu
que qui sap la història
sap el futur.
Aquesta és una mica
la idea subjacent
que serveix
per això també.
S'ha produït
un procés
similar
en altres èpoques
de la humanitat
de la Terra?
Ara ja
des que a París
es va presentar
l'informe
ja es pot dir
que no
que no té
precedents
tant
l'escalfament
observat
en els darrers
30 anys
estic parlant
dels darrers
30 anys
tan sols
com
els actuals nivells
de diòxid de carboni
no han tingut
cap precedent
almenys
en els darrers
500.000 anys
per exemple
parlant
de concentracions
atmosfèriques
d'aquest gas
del diòxid de carboni
que és el més representatiu
de tots ells
doncs
mai
havia passat
ni en els períodes
interglacials
càlids
com aquest
que estem vivint
ara
dir que
en els darrers
2 milions d'anys
la Terra
ha passat
per una sèrie
de cicles
glacials
e interglacials
ara estem
en un cicle
interglacial
el cicle glacial
temperatures
gairebé
de 8 graus
més baixes
que les presents
cicles interglacials
temperatures
8 o 10 graus
més altes
que les presents
bé
les concentracions
de diòxid de carboni
que els hem pogut
analitzar
o les hem pogut
obtenir
gràcies a
una de les tècniques
de reconstrucció
paleoclimàtica
que es tractaran
aquí a les jornades
com és
l'anàlisi
de l'escol
dels testimonis
de gel
doncs
evidenciant
que mai
amb aquest
període
de 500.000 anys
i podríem parlar
fins i tot
d'un milió
d'anys
ja
doncs
els nivells
les concentracions
de diòxid de carboni
mai havíem superat
els 300
parts per milió
de volum
a l'aire
en aquest moment
en menys
d'un segle
hem arribat
als 390
parts per milió
de volum
a més a més
se sap
que
les concentracions
de diòxid de carboni
encara que tenen
unes relacions
complicades
no lineals
amb l'evolució tèrmica
són
paral·leles
quant més
diòxid de carboni
hi ha a l'atmosfera
més altes són
les temperatures
del planeta
i a l'inrevés
per tant
estem
en aquest moment
en una situació
que és excepcional
que no té precedents
amb la història
del clima
del passat
més remot
i en aquest sentit
evidentment
és preocupant
és preocupant
perquè és clarament
l'home
qui pot modificar
aquesta fina pel·lícula
que és l'atmosfera
si la comparem
amb l'espressor
de la terra
l'atmosfera
no és res
i l'home
amb l'emissió
de gasos
efecte invernacle
un conjunt d'activitats
està canviant
aquesta composició
química
d'una manera
clara
i sostinguda
en el temps
hem de fer alguna cosa
doncs crec que
aquesta és la millor manera
per posar el punt
final d'aquesta conversa
senyora Manola Brunet
directora científica
d'aquestes jornades
insistim
una de les majors
expertes
sobre el canvi climàtic
a les nostres comarques
gràcies per haver atès
els micròfons de Tarragona
a ràdio
una altra vegada
i de ben segur
que serem ben atents
al resultat
d'aquestes jornades
a veure
molt bon dia
molt bon dia
i gràcies a vosaltres
per la invitació
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres