Aquí seguim, hem tornat al pati del rei Jaume I
després d'aquesta breu passejada pel Saló de Plens,
pel Balcó de l'Ajuntament de Tarragona.
No estem en la recta final perquè encara romandrem
amb tots vostès fins a dos quarts de dues.
Sí que estem en un moment que va derivant cap a persones
que han estat vinculades amb Joan Miquel Nadal
des del punt de vista polític, per coincidència cronològica
en el món de la política, i que justament aquesta coincidència
ha produït també, que sorgia així, una amistat que encara es conserva.
Ens acompanya Josep Anton Burgassé. Bon dia, senyor Burgassé.
Bon dia.
No fa gaire. El temps passa molt de pressa.
Vam estar aquí i vam explicar una mica la primera experiència que vam tenir.
Va ser en motiu dels 25 anys dels Ajuntaments Democràtics.
L'edat no perdona i, per tant, anava a preguntar-li
a raó de què vam estar aquí?
No, vam estar a raó d'això, ja li dic jo, que va ser per això
que també ho vam fer aquí al pati del rei Jaume
i ja des del primer moment, bé, no, explicant batalletes
semblava que haguessin fet l'Emili junts,
perquè hi havia així una relació com a molt estreta.
Quasi.
En aquella època no era tant tant, no?
Segurament l'amistat ha vingut després, o no?
Bé, hem tingut èpoques de tot, no?
O sigui, la política comporta...
A veure, al cap de 25 anys,
el resultat d'aquesta vivència és que ens coneixem més.
i coneixes més vol dir que cadascú ho coneixem.
Jo conec més el Joan Miquel, el Joan Miquel me coneix més a mi,
sabem els nostres defectes i les nostres virtuts,
però això el 79 teníem bona relació, governàvem junts,
però després el dia a dia de la polèmica política,
doncs home, unes certes trastades ens hem fet, no?,
durant el llarg de la nostra trajectòria política.
Amb aquest nom, trastades?
Sí, però...
Podem explicar alguna després?
Es pot dir així?
Vagin fent memòria, va.
Però, bueno, no, jo ja...
Jo de memòria ja no,
i a més no la vull fer, la memòria de l'estrastada,
perquè si no semblaria...
Però de l'altre també farem.
De malgut.
No, no, no, però ningú...
No, no, és que...
El temps...
És que el que és el normal en la política, ens ve a dir, no?
Bueno, però en la vida, no?
I la vida també, clar.
En la política són en la vida, no?
25 anys junts,
doncs hem tingut moments en què,
potser si ens haguéssim tomat pel carrer,
doncs ens haguéssim perseguit un darrere a l'altre,
però després hem après una mica de dir,
escolta, és que tampoc val la pena estar enfadat sempre, no?
I per tant...
I jo crec que el salt, sobretot, el vam donar,
jo ho diria sincerament, eh?
Els últims quatre anys que vam governar junts, no?
En la que...
91-95.
Que devia ser 91-95 o 95-99, devia ser, no?
No, 95-99.
En la que...
95.
No teníem raons per barallar-nos,
o sigui, només teníem objectius comuns, no?
95.
I jo crec que aquests anys van ser també molt decisius
per conèixer-nos més, no?
Per acabar de conèixer-nos, jo he de dir,
les virtuts i els efectes que tenim, no?
Que tots en tenim.
I jo en aquest moment, doncs, considero que tenim una bona relació
i una amistat que en lo personal, doncs,
cadascú té la seva vida personal, no?
Però que jo considero que en aquest moment,
doncs, tinc una certa amistat personal
amb el que fins avui, o demà,
bé, fins avui és l'alcalde de la ciutat, no?
M'han avisat que és fins demà, eh?
El Pons Mascaró, el secretari de l'Ajuntament,
ens ha dit que en minutets abans de les 12 del migdia.
No, i a més m'ha dit que no puc deixar el telèfon.
I no pot perdre una sabata, com la ventafocs tan bo, eh?
Parlant d'amistat,
ens acompanya Joan Maria Sardà,
alcalde de la Pobla, senyor Sardà, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir.
Home, no és rotllo Telma i Lluís,
però vostès han fet molts quilòmetres junts, no?
El cotxe, seguint el nàstic.
I el barco.
I el barco també.
Per terra, uns quants també.
Sobretot l'any que va pujar el nàstic a segonar,
l'any 2000,
van viatges, van patejar,
jo diria pràcticament,
tota l'avenínsula de punt de punt.
De quant de té la seva amistat,
si es pot preguntar, més o menys?
A través de la política es van conèixer,
van prendre contacte, el mateix partit?
Sí, perquè jo, va ser curiós,
perquè jo vaig guanyar les eleccions o convergència.
les violències que vaig presentar per l'alcalde.
Ell es presentava com independent contra convergència.
Exacte, i que a partir d'aquí va dir,
bueno, això no pot ser, no sé què.
Bueno, total,
que per tant el tema del gimnàstic és el tema de...
No, però ell és més de l'edat del meu fill que la meva, també.
És més jove que vostè, clar.
Bastant, eh?
Però hi ha aquesta bona sintonia, no?
Jo diria que hi ha hagut diversos condicionants
que han produït aquest amistat, no?
Possiblement també el tema del net
i d'un fill petit que tinc de 7 anys
que va al mateix col·legi.
En definitiva, hi ha coses a vegades a la vida
que t'uneixen i potser...
De circumstàncies personals que més sumen, no?
Sí, no, i qüestió...
El teu fill amb el seu net van junts al col·legi.
Clar, és que això cal explicar.
Això és jove.
Per això hi ha remarcat allò del net.
Hi ha remarcat allò del net, perquè, clar,
vols pensar que el fill deia, no, el seu perdó, no.
Jo que aquí he dit, clar, que jo no tinc responsabilitat.
El col·legi...
El nau i el Guillem van junts.
Per això el que vostè deia abans,
jo no soc de l'opus, soc ha gitanat,
per això he tingut les criatures i els nets.
Això ho ha dit vostè, no, jo, eh?
I la relació s'ha fet de molta amistat, no?
Sí, perquè últimament, vaja, ha estat...
Vaja, moments molt difícils que ara faran que mai passar,
i això és un deute que tenia tota la vida amb ell,
ja ho diria aquí públicament, vull dir que no...
Parlem del Nàstic.
Parlem del Nàstic perquè, a més, juga a diumenge.
Parlem del Nàstic, si no, l'altre tema.
I ara jo els he vist perquè...
Des que no donem les alineacions nosaltres,
les coses no van bé.
Jo me n'entero de tot, i ara fa un moment
estaven quedant, i com quedem, i que...
Ja estan preparant el diumenge,
ja que vostè ja no serà alcalde, li recordo.
De tan bon rotllo com vulguis,
que si vols te dono el número del seient...
Però n'adurs tenim encara,
quan serem el telèfon, del Paco Flores.
Això què vol dir?
Vinti i vinti i vinti i vinti abans sempre...
I d'altres encara...
Truca amb el Paco i amb el Paco...
L'alineació, l'alineació.
Sobretot, i tal.
I diumenge, bueno, diumenge ja serà també
l'últim acte de servei que farem al Club Gimnàstic,
també, perquè, bueno, primera divisió, clar.
Però bé, realment, jo crec que el Gimnàstic
ha sigut una válvula d'escapatòria,
alegre, vull dir,
i som passat molt bé aquí dos anys de...
Recordo, viatges cap a Còrdoba,
anar i vindre de Còrdoba en un dia,
que Déu-n'hi-do.
Seguint el Nàstic, sí.
Seguint el Nàstic.
A més a més...
A l'Ejido també vam anar a Mundiana i tornar.
No, però jo recordo el dia del viatge a Còrdoba,
quan vam vindre a cinc el cotxe de la tornada.
Després tu l'endemà te'n vas anar a Huelva,
que hi va haver...
Ah, hi va haver l'accident.
L'accident, sí, sí, me'n recordo que em vas parellant.
Sí, que era de la gent gran,
hi ha un autobús que hi havia gent gran, sí.
Què passa? Que el dia de Còrdoba
era la festa de la Guàrdia Civil.
O sigui, no m'ho feu dir,
però era l'aniversari,
o sigui, era la festa de la Guàrdia Civil.
El Pilar, això és el Pilar.
Alguna festa d'aquestes.
I el cas és que aquell dia
no hi havia un Guàrdia Civil en tota la carretera.
Estaven de festa.
Que estaven de festa.
I ens vam plantar a Còrdoba...
No ho sé, vull dir...
Vam anar a fer l'aniversari a l'hotel de Còrdoba.
Imagina't el dia que vam fer.
Ara entraríem a la presó.
Home, ja a partir de la nova...
Amb la nova llei haguéssim entrat a la presó.
Doncs lleig, què volen que els hi digui?
A veure, no els he pogut dir una altra cosa.
Aquest vincle personal també l'ha tingut amb el senyor Burgues, eh?
Sí.
Experiències de parlar política,
doncs coincidir amb viatges, amb desplaçaments,
que vulguis que no...
Escolta, acabes parlant una mica més en el terreny personal,
sense explicar-se la vida, esclar.
Això coincidit més en aquesta última etapa...
No, hem fet algun viatge de promoció comercial del port,
vam anar a Tunes, no?
Vam estar a Miami.
I vam estar a Miami, també.
Jo, independientment de la relació personal...
Hi ha un cotxe, hi ha un cotxe, perquè...
No podem explicar...
És que el cotxe dóna molt de si, eh?
Sí, perquè si no...
A veure, nosaltres hem tingut la desgràcia
de quedar en una autopista a Miami sense benzina
perquè l'alcalde té un problema amb el color.
I no veu la...
Quan el cotxe està en reserva,
doncs no el veu.
I aleshores...
Oh, és que passa.
Quedar-se en una autopista...
També és una possibilitat.
Quedar-se en una autopista sense benzina a Miami,
doncs no és gens...
Home, dius, et quedes aquí sempre,
t'ha replegat algú per a Miami?
I el més fumut només és això,
sinó és anar a comprar benzina.
Anar a comprar benzina.
Anar a comprar benzina amb una llauna.
Qui va anar?
Qui va anar?
No, a tots dos.
Ah, a veure, aquí sí.
I a més, va arribar un moment
que amb una paperina
vam aconseguir entrar la...
No, el que...
A veure, situem el tema.
El cotxe.
Miami.
El cotxe petit,
el cotxe més petit dels Estats Units,
que portàvem nosaltres.
Una carretera...
No, se'n vam anar,
teníem un dia lliure,
i jo havia tingut la sort
de veure Key Largo amb avió
i amb els meus fills
en un altre viatge
i li vaig dir,
escolta, Josep,
hem de fer un esforç
per anar fins al final
dels keys de Miami.
I vam llugar un cotxe...
Petit, molt petit.
Molt petit.
I anaven tots dos sols.
Els dos, sí.
M'aclar.
No que no hi hagués més
gent de l'Ajuntament
o de l'Autoritat Actuària,
perdoni.
Fa la pena que va dir-lo.
I després,
quan ell me va deixar el cotxe a mi,
jo la veritat és que
no vaig veure
la setrillera...
És que ho estic visualitzant el tema,
eh?
I de veritat que és una mica peliculero.
i teníem una benzinera a prop.
Sí, però...
No ens volíem vendre benzina
perquè està prohibit
vendre a posar benzina en una llauna.
Escolti, ja no li explicaré una cosa.
I els presos que vam veure.
Te'n recordes dels presos?
Sí, sí.
Va ser traumàtic per nosaltres.
Traumàtic.
Que era com la peli Brubaker,
alguna cosa així.
al condat de...
De Miami,
de Miami,
els presos surten a fer treballs socials.
A la comunitat, esclar.
I anaven per la carretera
i jo li dic,
mira, aquí,
vaig veure un lletreo,
dic,
no sé què diu de presos en treball.
Sí,
presos trabajando per la comunitat.
Sí.
A la carretera,
un lletreo.
I al cap d'una estona,
aquell diu,
mira quin munt de presos.
Dic, va,
no fotis, hòstia.
Què dius presos ara?
Pantaló de ratlles.
Pantaló de ratlles.
Només faltava la bola i la cadena.
I alguns d'ells
anaven amb dues cadenes
de peu a peu.
Com a les pel·lis,
el que dèiem, no?
I neteixant tallant
la herba de la carretera.
Estem parlant de fa...
Quatre dies.
No, quatre dies.
Quatre anys,
no por hai de fer.
Els va impressionar,
aquest tema.
No sé si ens va impressionar
o ens va votar.
No sé,
és igual,
és igual que no.
Els comentaris...
Una mica el resum era,
a Occident,
per entendre's,
a Europa,
això seria un delicte.
Un presoner
tallant herba a la carretera.
Amb un llitrero que diu,
aquest és presoner,
que ho sàpigui.
O sigui,
que li estan dient a tothom
què passa per a mi,
que sàpigui vostè,
ciutadà de Miami,
que aquest presoner
està treballant per vostè,
però que sàpigui que és presoner,
i amb el pantaló de ratlles.
I amb un llitrero fosforessent
perquè la gent sàpigui,
abans d'arribar
i abans de banda i banda,
un llitrero,
igual feia dos metres,
que la gent sàpigués,
els ciutadans sàpiguessin
que aquells eren presoners
i que estaven treballant
i complint la pena
de treball
per als delictes
que havien fet.
Parlàvem dels blocs d'internet
i parlàvem dels llibres.
Al final,
hauran de fer un bloc
18 anys de Joan Miquel Nadal
per treure totes aquestes anècdotes.
Els sembla que fem
una petita pausa
per la publicitat,
escoltem les notícies
i tornem de seguida?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.