de la llei Mesures de Protecció Integral.
Al llarg d'aquesta setmana,
amb motiu el proper dia 25, diumenge,
del dia contra la violència masclista,
contra la violència de gènere,
s'ho vinteixen moltíssimes activitats, sens dubte.
Aniran rebent informació,
coneixeran dia i hora de cadascun d'aquests actes
i sortiran les estadístiques,
aquelles que a vegades ens indiquen
que s'ha estabilitzat el nombre de víctimes, mortals,
el nombre de maltractaments.
Darrere de les estadístiques, òbviament,
hi ha autèntics drames personals i individuals.
Hi ha persones que treballen des de la funció social.
És el cas d'una entitat prou coneguda aquí a Tarragona
per l'abasta que té la seva actuació.
Estem parlant d'ara.
No només s'ocupen de la violència masclista de gènere,
sinó també de la violència en l'àmbit familiar.
Avui, però, parlarem d'aquesta primera qüestió
i sobretot des del punt de vista de la prevenció.
Pilar Montiagudo, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda i gràcies per venir.
Ens acompanya la Cristina Brú.
Cristina, bon dia.
Molt bon dia.
Ella és treballadora social.
Ara és quan traiem les estadístiques en un dia com aquest.
Durant tot l'any es va traient,
perquè disortadament van augmentant
i hi ha un ritme bastant esfereïdor, no?
A veure, augmentant no, es manté.
Es manté.
Nosaltres sempre hem dit que és una cosa
que fa molts i molts segles que passa,
molts i molts anys que es recullen dades
i pocs anys que es recullen les dades
amb fons fiables.
Llavors, nosaltres pensem que no és que creixi.
No.
És el mateix, només que s'està visualitzant cada vegada més.
De vegades, massa.
Allò que es diu...
No, no, és que abans sí que passava.
Vull dir, hi havia els maltractaments,
però aquest nombre de víctimes mortals, com ara,
no passava abans.
Passava, però no es tipificava com a violència masclista.
Ni es tipificava, ni sortia a la llum,
perquè les coses que passaven a casa,
doncs passaven a casa i no competien a ningú més.
Era de l'àmbit privat.
I fins que no ha passat a ser un problema públic,
que no s'ha pogut intervenir públicament, evidentment.
Què més ha passat?
Bé, doncs que s'estan donant...
Jo penso que, malauradament,
des dels mitjans de comunicació,
de vegades s'abusa d'aquestes notícies.
Abans sortien al caso,
ara surten al programa aquest,
al diari de Patrícia, etcètera.
Clar, però és la línia entre informar
i crear consciència social,
a crear un espectacle.
és una frontera molt feble, no?
Dius, a veure, fins a on he d'informar,
fins a on he de callar,
què serveix per crear consciència social
i què serveix per fer d'un drama un espectacle?
Vale, jo aquí no entraré...
Deus tenir la teva opinió, segur que sí.
El que sí que penso és que, evidentment,
si no es parla, no es coneix.
Una cosa de la qual no es parla no existeix.
Però no parlem bé, Pilar,
els mitjans en general parlo,
no estem valorant a ningú.
Doncs suposo que hi ha de tot.
Vull dir, jo d'aquest últim cas...
Això del diario de Patrícia,
de tothom en parla, tot va ple?
Sí, però és que jo no el vaig veure.
Jo el vaig veure per internet, no?
I em vaig esgarrifar perquè dic,
vale, si tot això ha sortit,
o sigui, totes les mesures
i tota la reforma legislativa
que ha sorgit a partir del 89,
que va ser quan va morir la Naurantes,
doncs aquesta és una segona, la Naurantes.
Han passat nou anys,
s'han dictat lleis, mesures,
s'han implementat recursos, de tot.
Les dones continuen morint,
vull dir, porten 72 en guany.
En guany 72 a tot l'estat,
víctimes mortals, eh?
No, víctimes mortals.
Mortals, 72 dones mortes.
I un fet molt similar al de fa 9 anys,
vull dir, bueno,
ens hem de replantejar què és el que passa.
Però potser donar tota la culpa
a un programa de televisió?
No, no, no, no.
No, no, ja t'entenc.
Però tinc entès que aquesta dona
havia rebutjat unes mesures
d'allunyament del seu excompany.
A veure, al mà...
Hem de crear consciència la dona, també,
imagino, no?
Sí, però al marge de tot el que hi ha
darrere del procés judicial
o de la parella,
sí que sembla ser que la dona no sabia
que la persona que tindria davant
era l'home.
Probablement, si haguéssim consultat,
s'hagués dit que no.
Jo imagino que aquesta dona
no hagués acceptat anar a un programa de televisió.
Ho deixo aquí.
Ara, la divulgació, la informació,
un programa ben portat, testimonis,
evidentment, forma part de la prevenció.
Però no fer un espectacle.
És molt diferent.
Què us anava a dir?
Dinem, has parlat de més de 70 dones mortes en guany.
Les xifres que tu tens en general
pel que fa a violència de gènere,
que és a banda d'aquestes víctimes mortals,
que Déu n'hi do.
A veure, sempre es diu que és un 10%
tant de...
Bé, les persones mortes no,
perquè ja es recullessin per diferents vies,
tot i que no es contemplen aquelles
que ferides o que...
Dones maltractades perquè no han mort.
Exacte, que no han mort.
Al cap d'un temps,
perquè sí que hi ha un límit,
no sé si són 36 hores després de l'agressió,
si moren, sí que es comptabilitzen
com a mort per maltractaments,
però si no, no entren a engrossar
aquestes estadístiques.
Doncs, de les altres,
de les que no només no moren,
sinó que denuncia,
doncs les denuncies només són
igual un 10-15%
de les dones que estan patint
aquestes violències.
Els mecanismes van funcionant,
a vegades millor, a vegades pitjor,
com altres àmbits de la societat.
Van funcionant millor que fa 5 anys.
La nova llei que es va aprovar
ha fet que es posin en marxa
els dispositius,
falten dispositius,
això no és cap novetat,
tots ho sabem.
De vegades sobren,
de vegades n'hi ha massa,
vull dir,
i no hi ha coordinació entre ells.
Jo és que crec que cada any,
amb tu i amb altres dones,
sobretot que treballen en aquest tema,
sempre és el mateix.
Escolta,
si no és un tema de quantitat de recursos,
és un tema de coordinació.
De coordinació
i d'optimització de recursos,
vull dir,
no pot ser que un cas
d'una dona
passi per 3 recursos.
Estem estimulant la dona
i no donant una solució
immediata i definitiva.
no.
A veure,
passen casos,
doncs el de Cambrils,
el de la dona morta en Cambrils,
ahir va fallar alguna cosa.
Bé,
doncs mirem-ho,
perquè jo penso que realment
recursos n'hi ha,
però,
què és el que hi ha?
pot ser una descoordinació,
falta un protocol
d'actuació unificat
que fa anys
i anys.
S'està demanant
fa molt de temps.
Bé,
doncs igual falta això.
I en diners
hi ha una llei
que en principi
pot posar tot en dansa
i falta aquesta coordinació.
Voluntat
de coordinació.
Doncs a veure,
cadascú que assumeixi
les seves responsabilitats,
què és l'important,
perquè l'objectiu
està ben clar.
Actuació d'una banda,
quan s'arriba a aquest límit,
doncs han d'haver-hi institucions,
entitats que recullin
tota la problemàtica
d'aquestes dones
i que intentin
que refassin la seva vida.
Però aviam,
és com les vacunes.
La prevenció
és el millor de tot.
Hem sortit aquí
al Martí Franques
i hem enregistrat
alguns joves.
Us asseguro
que ha estat aleatòriament,
no hem dit
mira,
agafarem els que parlen millor
i els més maquets.
No,
se'ls ha plantat el micròfon
i déu-n'hi-do,
el nivell ja voldrien
molts adults
tenir les coses tan clares.
Escoltem-los.
És la discriminació
entre sexes.
Entre el sexe femení
o masculí
o també pot ser
una violència
entre desigualtats físiques.
I què n'opines?
Que no sé,
tampoc sé perquè existeix,
la veritat.
En teoria,
tots som iguals,
tots som persones humanes.
Si ens punxem,
tots sangrem.
I si ens peguen,
tots ens fa mal.
Doncs t'hauria de trobar
una estupidesa.
és una gilipolles
de l'eixer humà
creada al llarg de molts segles.
T'ho explico?
Doncs el matracte
tant homes com a dones,
bé, els homes o les dones,
però es veu més reflectit
dels homes cap a les dones.
Però potser és perquè
escallen els homes,
no ho sé,
però té més ressò
a les dones.
És un problema,
tenen un problema
la gent que ho fa això.
amb els mateixos,
per això
despremen la ràbia
contra
l'altra gent.
Doncs que està malament,
que no sé,
que la societat
et diu que
les dones
sempre han sigut
inferiors
i ara que comencem
a ficar-nos
en igualtat
de condicions,
hi ha gent
que no li sembla bé
i tal.
Amb l'educació,
des de començament,
des de bon començament,
els nens,
ensenyar-los que hi ha
igualtat de condicions
entre els homes
i les dones.
No sé,
és que penso que
la violència de gènere
no és un problema social
en Espanya.
Crec que és un problema
grave,
però que no té nada
que ver
amb la consciència
de les persones.
Crec que cal
prendre les mesures
adequades,
però el que no cal
és criminalitzar
al home,
perquè és un percentatge
molt petit,
el de homes
que maltraten
a les dones.
Crec que en un cas
d'un percentatge
bastant elevat,
el maltratat
es produce
per algun tipus
de trastorn mental,
perquè és l'única
explicació
que crec que se pot dar.
El sistema patriarcal
que s'imposa
en gènere
sobre l'altre.
És que és greu,
evidentment,
però que tot aquest sistema,
tots els anuncis
i tot això
de les noies
així maquillades
i tot això,
ja s'ho busquen,
és una mica hipòcrita
després,
no ho criticarem
per les notícies
quan tot això
està ple
de propaganda
masclista.
És un problema
de moral,
directament.
Si deixem de fer
propaganda masclista
i des de l'educació
comencem des de la base,
es pot arribar a canviar,
però vaja.
amb aquesta societat
que tenim avui en dia
no és bastant difícil.
Noies,
tot és culpa
de la societat,
aquesta societat
patriarcal,
aquesta societat
amb la publicitat,
aquesta societat,
aquesta societat.
Què diuen
els nois i les noies?
Què feu als instituts?
Als instituts
fem,
intentem fer sobretot
una feina de prevenció
i d'educació
i d'educació
per explicar-los
una miqueta ben bé
el que és
els conceptes
que envolten
aquest fenomen
perquè notem,
des de d'ara
vam notar ja
des d'un bon principi
que faltava molt
la feina de prevenció
perquè hi havia molta gent
que no li quedava
de quedar ben clar
els conceptes
o a què ens referíem
quan estàvem parlant
de violència de gènere.
La saben distingir,
tipificar,
els joves,
quan es parla
de violència de gènere?
Saben exactament
de què estem parlant?
Bé,
saben
algunes coses.
Evidentment,
ara el que coneixen
els nois i noies
de les instituts
és molt,
estan més ben informats
que fa potser uns anys,
però encara costa
moltíssim
entendre termes
com gènere,
com la desigualtat
entre els gèneres,
com estereotip,
que són claus
per entendre
el fenomen.
Edat d'enamorament,
plena adolescència,
conceptes clars,
la gelosia,
el sentit de la propietat,
per part de les noies
la imatge
del príncep blau,
si realment m'estima,
doncs no vol que sigui
de ningú altre,
aquestes premisses
que han funcionat
al llarg de la història
en els adolescents d'ara
encara poc o molt funcionen,
no?
I a més,
a més d'una manera
molt forta,
perquè potser sí
que hi ha
un discurs
políticament correcte,
com hem sentit,
per exemple,
aquests nois
de l'Institut Martí Franquès
que realment
saben,
coneixen molt bé
la terminologia
i parlen en propietat,
però després
el que és
la pràctica
de la vida diària,
aquest discurs
políticament correcte
deixa de portar-se
a la vida quotidiana,
no?
i en les seves
relacions
de parella
comencen a sorgir
tots aquests elements
que poden
desencadenar
al final
en situacions
de...
o microviolències
o ja potser
una relació
de desigualtat
pròpiament dita.
Però que una
relació
de desigualtat
que probablement
no només potencia
el noi,
que diguem-ne,
un noi d'una família
normal,
amb una educació
normal,
sinó que diguem-ne,
que li ve de sèrie
com li pot venir
a la noia,
és a dir,
és aquell estereotip
que ella ha de complir
el seu paper
d'home
i ella ha d'assumir
el seu paper
de dona
i en aquest sentit
es pot donar.
Si el meu nòvio
no està una miqueta
gelós
és que no m'estima prou,
que sigui la pròpia dona
la que tingui necessitat
d'aquesta figura
de l'home
que la posseix,
que la desitja,
que la vol,
vull dir que aquí
hem de treballar
a dues vies ben diferents,
no?
Realment,
des de d'ara
i des dels tallers
que nosaltres fem
en els instituts,
partim sempre
de la base
que aquest sistema
no és positiu
ni per als homes
ni per a les dones.
O sigui,
no és aquí
de víctimes,
sí que potser
la víctima física,
la víctima més directa,
la víctima més visual
és la dona,
però no,
l'home com a víctima
també hi existeix.
Sí,
perquè potser
ha d'assumir
un comportament
que no li ve de gust
assumir, no?
Evidentment,
hi ha molts homes,
per exemple,
que no se senten
potser,
que la figura
o el paper
que ha de desenvolupar
l'home
en una societat
patriarcal
no és bonic
tampoc.
Ho deia un noi,
diu,
jo com a noi
em sento criminalitzat
perquè el fet
de ser home
ja m'estan dient
que soc
un maltractador
en potència.
O després,
per exemple,
ells han de,
la responsabilitat
que han de tenir
vers la societat
o amb una parella,
no?,
del Salvador,
de tota una sèrie,
de la persona
que és la que porta,
no?,
la que tira endavant
la família
i ha començat
a haver-hi
tota una sèrie
de rols
que ell mateix
veu que no pot desenvolupar
i després això
també li crea
una frustració.
Digues,
digues, Pilar.
Jo només volia
un comentari
que ha fet
un dels nois
que diu
no tots els homes
som potencialment
maltratadors,
se suposa
que hi ha
un tant per cent
molt petit,
però sí que és cert
que les dones,
o sigui,
les víctimes
com a les que mores
són dones.
Sí,
hi ha maltractament
de la dona cap a l'home,
també hi ha molts casos,
però no arriben
a aquesta violència,
no?,
que ha d'acabar
amb la seva vida.
El que passa potser
també és que,
per exemple,
quan parlem de...
Quan estem parlant
a nivell,
per exemple,
de guerres
o quan estem parlant
d'un genocidi,
segurament,
quan posem-nos en situació,
l'alemanya nazi,
potser segurament
també hi havia jueus
que devien matar
algun alemany.
Segur.
Però com que
era una xifra
tan, tan, tan minsa,
no tenia una...
Realment,
en el moment
en què poses a comparar-ho,
no té una significació.
I és el que passa,
per exemple,
en el cas
de la violència de gènere.
Potser sí que hi ha homes
que pateixen
una violència,
però a nivell de...
Però no és el mateix nivell
que les dones,
ni de bon tros.
Ni és un...
No s'ha d'obviar,
però no ho podem posar
en la balança
en igualtat,
no?,
en aquest cas.
Com són els tallers
que feu?
Doncs els tallers
que fem
són bastant dinàmics.
Intentem
entrar d'una manera
una mica divertida
dintre de les aules
perquè ells
no tornin a...
No els hi sigui
una càrrega
o alguna cosa
molt ferragosa
perquè realment
hi ha conceptes
molt teòrics,
però a partir
d'una sèrie
de dinàmiques
de grup
desenvolupem...
Treballem
aquests conceptes
que ells mateixos
vegin en...
Es vegin a si mateixos,
no?,
com...
I s'identifica,
el mirall.
Jo no hagués pensat mai
que jo pogués ser així,
no?,
perquè això ens passa a tots,
d'identificar-te
quan et posen com un mirall
i algú et fa veure
la teva imatge real,
dius,
mai hagués pensat
que jo fos de aquesta manera.
a les tallers hi ha moltes situacions
de persones que descobreixen
en aquell moment
que estan visquent
una situació de violència,
no?,
amb la seva parella
i és...
Les pots posar
un petit exemple?
Doncs,
de noies,
per exemple,
que comencen a detectar
que el que els està fent
el seu nòvio
no...
no és positiu,
que el que elles
han estat creient
que era amor desenfrenat
no ho és,
que és control desenfrenat.
I aleshores,
en el moment
en què elles mateixes
cauen de...
de dir,
ui,
potser no m'estima tant,
no?,
com em pensava,
potser no s'atreguen
el millor de mi.
Però pel treball
que feu dia a dia,
diríeu que els joves
i les joves
se pugen d'una altra manera
o diguem-ne
que aquest estigma
encara el tenen molt marcat.
La societat és massa forta,
no?
I sobretot
el que és la idea
de l'amor romàntic,
està calat
en tot el nostre imaginari.
Que són molts anys
de Walt Disney
i de princeses,
Cristina.
És molt difícil
treure-s'ho de sobre,
això,
eh?
Totes esperàvem
i esperem
el príncep blau,
no?
Sí,
se suposa.
Sí,
realment hi trobes,
no?
Que tenim tots
i totes
dins del nostre imaginari
aquesta idea
dels contes
i inclús
les cançons
més modernes,
no?
En els tallers
també treballem
a través
de les cançons.
Per exemple,
el fenomen
del reggaeton
és un fenomen...
Aquest fenomen
què vols que et digui?
Està molt lligat,
no?
Aquesta possessió
del mascle
i de la dona.
La manera com ballen,
no?
És una manera
de sotmetre
a la dona
d'una manera brutal
i això potser
a ells
els agrada la cançó,
els agrada el ritme,
els agrada inclús
el ball,
però no ho han interpretat
com que allò era...
Clar,
jo m'imagino
que un adolescent,
perquè poc o molt
tots podem tenir
fills adolescents
i amb això
del reggaeton
dius
home,
però no te n'adones
que aquest tipus
de ritme
de música
de manera
de fe
i de cultura
el que està fent
és submetenta
com a noia.
Ah, no, no,
a mi el que m'agrada
és la música,
sí, sí,
però escolta,
alguna cosa
deu quedar, no?
Amb aquesta...
Nosaltres tampoc
no creiem
en censurar,
sinó en saber llegir,
saber interpretar,
saber interpretar
el teu món
que t'envolta,
no?
Perquè no és
ara començar a dir
doncs fora
tots els contes
de Walt Disney
i jo fora
totes les cançons
del reggaeton
però que sàpigues
el que t'estan dient,
quin missatge hi ha darrere.
No, no,
només que t'aturis
a la tornada
de dir
aviam,
això t'ho diu
un individu pel carrer
i a veure
com reacciones.
No et faria massa gràcia.
No et faria massa gràcia
però t'ho diuen així
amb la musiqueta
i dius
no,
doncs
no ens agrada
gens ni mica.
Estem en una societat
com diuen ara
multicultural
en funció de les cultures
també hi ha una mirada
i una manera
de fer
de la violència masclista,
no?
Realment en els tallers
per exemple
en segons quins centres
on hi ha
multiculturalitat
es nota
la diferència.
Perquè
la gent d'aquí
pot veure
el perfecte masclista
i no donar-se'n
que ells
també ho són.
No, no,
hi ha països
que han d'evolucionar
encara més
en aquest sentit.
Haurem de parlar
un altre dia
perquè ja se'ns ha acabat
el temps
deixarem que passin
totes aquestes commemoracions
i un dia
que no sigui
dia de res
si us sembla
ens tornem a trobar
i fins i tot
ens podríeu convidar
a un taller d'aquests
que vindríem
amb la ràdio.
Després ja
jo és que les comprometo
sempre per antena
ja saben
perquè així no es poden negar.
Si encara continuem
cap problema.
Si no continueu
muntem una manifestació
ràpidament
només faltaria
Pila Montiagudo
Cristina Bruun
de Dara
no hem parlat
gaire de Dara
és prou coneguda
però
enhorabona
per la feina
que feu de debò
i us ho diem sincerament
molt bon dia
el que hem fet
ho hem fet bé
gràcies
gràcies
bon dia