Els protagonistes del Metropol, sense dubtar,
demà seran la formació del camp de Tarragona a Txala,
que presentarà el seu disc, Txalària.
Efectivament, són les xalapartes d'aquesta formació del camp de Tarragona.
Tenim dos dels seus representants aquí al matí de Tarragona Ràdio,
Nandu Taló, bon dia, Nandu, i el Sisko Busquets.
Sisko, bon dia.
Bon dia.
Jo estic encantada que ens acompanyeu.
Vam parlar fa un quant temps, us en recordeu?
Que estàveu acabant de...
O havíeu participat en la banda sonora de la pel·lícula Logo.
Exacte, exacte.
Ens vam veure a la Rambla, potser ens vau fer una entrevista
i vam estar xerrant una bona estona.
I parlàveu d'un disc, del futur, de tot el que havia suposat.
Doncs fer aquesta troballa per vosaltres, una autèntica troballa,
una autèntica joia de la xalaparta.
I deia, prudents com sóc, ja en parlarem, ja en parlarem.
Ara ja en podem parlar.
Ara sí, ara sí, s'ha fet realitat.
Hi ha un disc que es va presentar a l'Auditori, al mes de febrer, ara ho comentàvem,
i demà el presenteu aquí, a la ciutat de Tarragona.
A casa.
Té un som magnífic.
Puja, puja, Lluís.
Jo no sé si un xalapartari o un casero del País Basc,
si sent això, poden identificar la xalaparta.
En el fons la pot identificar, perquè hi ha instruments contemporanis,
però heu fet aquí un treball increïble, no?, d'integració de músiques.
Sí que la poden identificar. De fet, ja la van identificar fa dues setmanes a la xalaparta festa d'Arnani,
que ens van convidar allí, que és la festa gran de la xalaparta,
i fa 21 anys que la fan, i és la primera vegada que un grup de fora,
i de Catalunya, hi va fer el concert estrella, vaja.
En vam parlar en el seu dia, el Jordi Bertran un dia va dedicar un programa a l'Espai de Tradicions i Cultura Popular
a parlar d'aquest instrument mil·lenari, un instrument tradicional que els propis músics
i també el País Basc va quedar oblidat, no?, es va perdre, era un instrument molt ritual,
molt que tenia a veure amb el ritual de la festa, i està desaparegut en el temps durant un període d'anys X.
Sí, sí. Bueno, el que nosaltres presentem, i la xalaparta moderna,
o sigui, és un instrument jove, molt jove, és un instrument molt arcaic,
però l'evolució de poder fer melodies i poder treure diferents espais rítmics dintre d'una xalaparta
és algo relativament modern. Tradicionalment sí que és molt antic,
que és el que el Nando sempre explica, que la feien antigament amb un tauló
per comunicar-se entre els caceríos...
És com un morse, era com un morse.
Sí, sí, realment era un morse, o sigui, no saben l'edat exacta, no?
Sí, sí.
L'única sort que hi va haver és que hi va haver dos germans bessons de la Sarte
que la van mantenir cap allà a finals del segle passat,
la van mantenir i no es va perdre, però si no s'hagués perdut.
Diuen els filòlegs d'Ebscadi, eh?
Clar, i diuen que després també es va incorporar a la festa,
per fer salvació, a la sidra, a la festa de la sidra, tot aquest tipus de...
Fins i tot s'ha fet servir amb batejos, eh?
Sí, com a instrument tradicional.
Exacte, exacte.
I vosaltres com la vau trobar? Jo ja sé que ho heu explicat moltes vegades,
però és que és bonic, no?, d'explicar.
Aquests dos nois i la resta del grup, lògicament, del camp de Tarragona,
que fan amb una xalaparta.
Tenim com tenen instruments tradicionals.
Tot va ser per una amistat amb uns xalapartaris que toquen i tocaven
amb una coordinista famosa del País Basc, que era en Quepa Junquera,
i vam entablar una mica de relació i a partir d'aquí jo em vaig encuriosir pel tema,
llavors el cisco i llavors a partir d'aquí hem anat evolucionant la història.
I què us va agradar de la xalaparta?
Què us va cridar l'atenció?
Tot, hi ha moltes coses.
Això que estem escoltant és un enregistrament de luxe amb altres instruments,
amb unes xalapartes fets per ells mateixos.
Clar, això sí, estem parlant d'un nivell.
Però clar, la xalaparta com a instrument que podíeu sentir en una festa,
així qualsevol, què us va treure d'aquest so?
Mira, a mi personalment hi ha dues coses.
Una, el so, el so de la fusta picada,
aquesta força que treu els trossos,
perquè són grans, si veniu al Metropol ho veureu, de fusta.
I l'altra, una cosa que és molt apassionant
i recomano, és tocar en parella.
O sigui, és un instrument...
O sigui, el Nando i jo toquem sempre junts.
És un instrument que per les seves dimensions
provoca que haguem de tocar en parella.
I les sensacions són molt xules,
has d'estar molt en contacte, segem junts,
el contacte físic, estudiar-te la meitat de les melodies,
totes aquestes coses,
provoca que vagi creant addicció, addicció, addicció.
És un matrimoni sense sexe.
Ja, ja, veus-ho de pietós, absolutament...
Exacte.
Molt bé.
I, escolti, hi ha partitura?
Com funciona el tema?
Perdoneu la meva ignorància, però...
Bueno, sí que hi ha partitura.
Si no es pregunta, no s'aprèn.
No, no, no.
Els bascos tenen una manera d'escriure-la.
N'altros...
N'altros no l'utilitzem.
N'altros no l'utilitzem,
perquè, a veure,
el que és un dos, un do,
i el que és un si, un si, saps?
N'altros, doncs, bueno,
que, evidentment,
composem la melodia,
bueno, la composa el Guillem Anguera,
que és l'ecordionista.
El nostre compositor.
El nostre compositor.
Ells ens passa la melodia,
n'altros estudiem la part que ens pertoca,
i a partir d'aquí,
doncs, a treballar-ho, no?
Les xalapartes no es venen a les botigues de música,
se les fa a cada xalapartari, no?
Cada xalapartari, això sí que...
Sí, cada xalapartari.
És una aventura, això és una aventura.
És una aventura i és tot un món,
perquè, o sigui,
encara que tinguis la mateixa fusta,
no sonen igual.
Vull dir, ens hem trobat casos
que la mateixa nota amb la mateixa fusta
no ha sonat igual
i l'hem hagut de llençar a la brossa.
Vosaltres en porteu tres al concert.
Sí, una...
I sonen tres, el disc.
Sí, sí, sí.
El disc no sonen tres.
Hi ha la tobera,
que és la xalaparta de ferro,
que li diuen allí.
Llavors hi ha la xalaparta de pedra,
que són pedres naturals.
I llavors hi ha...
Aquesta quina és, perdona?
Això és fusta.
Això és fusta.
És que és un so absolutament
net, és un so polit,
és fantàstic.
Sí.
Porteu-ho a la sang,
això de la xalaparta.
Us miro a la cara
i esteu disfrutant vosaltres
que heu fet el disc, eh?
Sí, sí.
És magnífic.
Disculpa que t'heu interromput.
No, i llavors hi ha
la de les pedres
i la de fusta,
que la de fusta és...
Primer vam tindre una,
que era tota de roure,
llavors vam descobrir
que el cirerè
tenia un so molt més obert,
molt més ampli,
molt més profund
i llavors ara
la que portem ara
és tota de cirerè.
Tots els taulons
són de cirerè.
Heu trobat que aquesta
és la que treu el so
que vosaltres voleu.
Sí, ara us agrada aquesta.
Ara us agrada.
És d'aquí un temps
que potser descobriu una.
Clar.
Estem mirant, eh?
Estem mirant altres fustes
a veure què passa.
Això no se sap mai.
Una xalaparta
no és com un piano.
No sé si es fa una xalaparta
per tota la vida,
si la durada que té,
si va amb data de caducitat
com els iogurts.
Com funciona la cosa?
I depèn de la data
que la facis.
Depèn de la fusta
si està més seca,
depèn de amb el temps
si se t'asseca més
i se et desafina,
depèn de moltes coses.
Són,
jo és que no sé
si els oients
es fan una idea
si han vist alguna...
Hi ha com uns cavallets, no?
Sí.
I damunt, doncs,
la superfície
en la qual aneu picant.
És com un xilòfon
una xilòfon.
És una superfície flonja
i llavors els taulons
reboten allà al damunt
i ja està.
Llavors això
despren un so.
No utilitzeu
baquetes convencionals?
No, no.
Són unes baquetes més grosses
que...
Són uns pals,
uns 45 centímetres
de llargada
i uns 40 mil·límetres
de diàmetre
i vinga.
I vinga.
Clar, després
hem anat a buscar la fusta,
les pedres,
el ferro,
hem fet la nostra xalaparta,
més o menys
hem composat una melodia
i diem d'això
hem de fer espectacle,
hem de fer una música
que es pugui escoltar
i gaudir més enllà
del que és la festa de carrer.
Anem a cercar
altres instruments,
clar,
qualsevol instrument
jo no crec que es pugui,
des de la meva més absoluta ignorància,
jo no tinc ni idea de música,
només tinc l'oïda
per gaudir-ne.
Quins instruments,
penso jo,
que poden anar bé
amb aquest so,
amb aquesta manera
d'entendre la música,
que a més
vol projectar sentiments,
emocions...
Com vau fer aquest procés?
Mira,
molt fàcil.
Primer,
el més important...
Tot ho troben fàcil,
és magnífic.
No,
saps què passa?
Primer,
crec que el més important
és trobar,
no instruments,
sinó instrumentistes
que també creguin
amb el projecte
i llavors
tot se crea més fàcil.
O sigui,
la majoria de músics de xala
som gent que es dediquem
a la música professionalment
i llavors també va ser fàcil
per aquest aspecte
perquè tots vam dir
ostres,
hem de fer un projecte,
hem d'agafar instruments
que lliguin
amb aquest instrument
tan peculiar
com és la xala aparta,
però tampoc sense
perdre els orígens
i les arrels.
O sigui,
no des de ser
un instrument tradicional,
per tant,
els instruments tradicionals
sempre hi lliguen,
però no van voler renunciar
a portar percussions africanes,
a portar instruments
més moderns
per poder fer
aquesta fusió.
Llavors,
fusionant
aquests instruments
sense deixar
el tradicional de banda,
doncs ha sortit
la barreja
que és xala
i amb moltes ganes.
Doncs puja,
puja,
llavors bé.
En un panorama
on estem tots
una miqueta
i no sempre,
estem generalitzant
i això sempre és perillós,
una certa monotonia,
una certa
diguem-ne
homogenitat
en la música,
doncs això és molt diferent,
és fresquet,
arriba molt,
no?
És una...
Bé,
vosaltres que heu de dir,
però ja ho dic jo.
No, no,
és cert,
té uns aires
completament diferents
del que hem escoltat fins ara.
Més que res,
que tothom
que ha comprat
o té el disc
o l'ho ha sentit,
no se li fa pesat,
no?
I això ha sigut
un gran cas
que ens hem trobat tots,
que tothom,
persones que menys
t'ho esperaves,
no?
Allò,
ostres,
m'ha passat el disco volant,
no?
O m'ha passat el concert volant,
no me n'he enterat
ni de l'hora que era
i me passa
el temps volant,
no,
escoltar,
no?
Vull dir que no es fa pesat,
no?
Llavors és una cosa
que nosaltres
la valorem molt,
no?
Això vol dir que estem fent,
que estem treballant bé,
no?
Vull dir que no ens estem equivocant
de moment
amb res.
És música
que perfectament
pot sintonitzar
amb persones
que els agrada molt
l'anomenada música d'arrel,
persones que estan amb la música
de fusió,
amb el jazz,
és a dir que heu creat
una música
apta per a tots els públics,
que no personalitzen
determinats grups
o col·lectius,
això també és un valor afegit.
És molt important,
a més es nota als concerts
que poden venir gent
de totes les edats
i cadascú pot disfrutar
de la seva manera,
pots disfrutar
des de l'aspecte visual
de la xala aparta,
pots disfrutar
des de la fusió
de músiques més modernes
com el jazz,
la música llatina,
que les percussions
ho comporten,
portem percussionistes
amb congas,
bongos,
gembés,
des de la música tradicional
amb l'acordinista,
o sigui,
són diferents camps,
diferents edats
i això també ens atrau molt.
Ara,
si us sembla,
comentarem breument
una miqueta
com van a l'auditori,
però jo ja obriria
el 977-2447-67,
habitualment,
ja saben els nostres boients,
que a cadascun dels espectacles
del Teatre Metropol
ens agrada convidar-los a anar-hi
per la gentilesa també
del propi teatre,
de l'àrea de cultura,
anava a dir,
ja poden començar a trucar,
però de fet ja han començat a trucar
per aconseguir aquestes entrades.
Donem pas a la...
Tres trucades,
dues entrades per persona.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb l'Anna Bullet.
Què tal, Anna?
Bé, molt bé.
Havia sentit parlar
de la xalaparta, vostè?
Sí.
Ui, sí,
per tant,
ja sap que ha de veure,
i a més li hem posat la música.
I tant, i tant.
Li agradarà moltíssim
que l'he de dir?
Seguríssim que sí,
que m'agradarà.
Jo ja la veig molt entusiasmada
pel so que ha sentit ara
i perquè segurament
ja per determinades circumstàncies
havia sentit a parlar.
Doncs Anna té les entrades
aquí a la ràdio.
Gràcies per trucar.
Molt bé, gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
La primera oient, eh,
que ja havia sentit a parlar
de la xalaparta.
Poden encara...
Anava a fer-vos la pregunta
de l'auditori,
però escolta,
donem pas a una altra trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Angelina.
Què tal, Angelina?
Què més?
Boronat.
Què tal, Angelina?
Molt bé,
estic escoltant això
i m'agrada.
Ah, li agrada.
Guai.
Déu-n'hi-ho.
No hi puc trobar entrades ni d'ell.
Doncs, escolti,
no cal que les busqui
perquè li regalem aquí, eh?
Bé.
Per haver trucat al matí.
Sí, ha de venir aquí
a la ràdio a buscar-les.
Molt bé, moltes gràcies.
Doncs si li agrada així
amb el disc enregistrat,
jo crec que en directe
li agradarà més o igual.
Per això que estic escoltant
i m'agrada,
doncs, a veure,
mira, i anirem a veure-ho.
Havia sentit parlar mai
d'aquest instrument?
No.
No, no,
és que és un instrument
que, en principi,
fins i tot per a molts bascos
és estrany.
Vull dir que no ens pensem
que som uns ignorants nosaltres, eh?
Jo fins que no vaig conèixer
la gent de Xala
no es pensi, eh?
Que tampoc no.
Doncs gràcies, Angelina,
aquí té les entrades.
Molt bé, moltes gràcies.
A vostè per trucar.
Bon dia.
Bon dia.
Déu-n'hi-do,
jo us anava a preguntar
per la reacció de l'auditori
però jo crec que és prou eloquent.
No estan preparades, eh?
Són absolutament espontànies.
Millor, millor, millor.
La tercera i última,
perquè només tinc sis entrades
i ens agrada sempre obsequiar-ne amb dos.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Dolors Espinosa.
Què tal, Dolors?
Com va tot?
Molt bé.
Dolors Espinosa.
Sí, sí.
A veure si...
Vam al teatre l'altre dia
i m'agrada molt.
Què vas anar a veure?
Eh?
Què vas anar a veure?
Que no ho recordo, disculpa.
Ai, és l'última que vam fer, eh?
Com s'ha de dir?
Ai, no m'ho recordo.
Mòbil?
Era la de Mòbil?
L'obra Mòbil de Sègi Belbel?
Mòbil, mòbil.
Me va agradar molt.
I et va agradar, no?
Sí, sí, sí, molt divertida va ser.
Em penso que em truques des d'un mòbil, tu, ara.
Sí, sí, truques des d'un mòbil.
Veus?
Ets militant de l'Aparell.
Per què?
No, perquè em truques des del mòbil,
vas anar a veure mòbil
i trobo que estàs molt tematitzada.
Estic treballant, no puc trucar d'un treballo.
No, no, doncs escolta, Dolors,
com que estàs treballant,
que sàpigues que tens les dues entrades.
Vale, moltes gràcies.
Oi que t'ha semblat molt atractiva, la música?
Sí.
Per això has trucat, clar.
No els conec, eh, per això.
Doncs mira, descobri,
ha fet tot un descobriment musical,
què et sembla?
Vale.
Gràcies, Dolors.
Moltes gràcies.
T'esperem aquí a la ràdio.
Bon dia.
Adéu-siau.
Molt bé.
Bé, doncs escolta,
envenu tot el peix, eh?
Molt bé, molt bé.
I ràpidament.
Com va anar l'auditori?
Molt bé.
Nervis, molts nervis, no?
Sí.
I l'auditori, una cosa nova,
músiques noves, no?
La veritat és que va ser una experiència molt xona.
Molt.
Molt, molt, perquè veu, no sé,
va ser només arribar ja a la professionalitat
amb què et tracten allà, no?
Sí, clar, per això n'altres és una cosa nova, no?
Vull dir, que arribis allà i vinga,
tot fet, tot, no sé, tot...
Quanta gent sou a Xala?
A Xala, ara, actualment,
som vuit músics, més el tècnic de sol.
Més el tècnic, no?
I el tècnic de sol.
Que veiem n'altres a tot arreu.
Home, clar.
Des del primer dia.
És un pack, eh?
És un mes.
L'Oriol és un mes.
I pobre d'ell que no.
Pobre d'ell que no vingui,
però sort d'ell.
Sort d'ell perquè realment
hi ha algun problema.
I tal com ens van dir lliure al País Basc,
no és fàcil sonoritzar una Xala a parlar.
Home, és que clar,
no és un instrument conversant.
I l'Oriol, de veritat,
és que ho fa molt i molt bé.
I tant, i tant.
I si ens està sentint...
Oriol, ets l'ànima de Xala, eh?
Ja ho veus, ets l'ànima.
No, la veritat,
ja parlant de l'auditori,
va ser una experiència molt xula.
Primer,
perquè vam poder portar molta gent de casa,
la gent ens va seguir,
molta gent...
Al fer l'estrena del disc a Barcelona
i no fer-lo a Tarraona,
doncs va comportar que moguéssim quantitat de gent.
Vam fer un autocari i tot.
Oh, Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
Com els equips de futbol, que guai.
I realment
la sala és un plaer.
Tocar-hi, dona ús,
la professionalitat dona ús.
La repercussió mediàtica
també va ser important
perquè, bueno,
l'auditori provoca que, bueno,
premsa, internet, televisió,
provoca moltes coses.
I després que, bueno,
era el nostre disc.
Clar que sí.
I realment costa treure un disc
dintre del món de la música
en qualsevol camp.
I a més amb aquesta novetat
que tenia forma de meló
que fins que no l'obres...
Exacte, exacte, exacte.
A veure què surt.
No tenim més temps.
De totes maneres,
a mi m'agradaria ni que fos breument
recordar que demà estaran
al Teatre Metropol de Tarragona.
Després, què?
Hi ha cosetes,
hi ha plans,
teniu plans, projectes...
Sí, exacte, exacte.
Bueno, ja en principi
tenim el mercat de...
No hi ha el mercat.
El Festival de Música Tradicional de Calà
el dia 29 de juny.
Després hi ha el Film PT,
que és el Festival de Músiques del Món de Vilanova.
Ens podreu veure a l'Auditori de Vilaseca
ben aviat,
em sembla que és el 6 de juny.
Però totes maneres,
a la web de Txala,
que és Txala.com,
ho podeu visitar quan vulguem.
I podeu veure fotos de les Txalapartes.
I el Metropol,
qui vingui,
podreu començar a veure
el projecte del segon disc,
perquè ja comencem a estrenar temes.
És a dir,
que hi haurà temes nous?
Sí, sí, sí.
Sí, nosaltres presentem tot el disc,
però mirant cap a un futur
ja comencem a presentar feina nova.
Jo no sé vostès,
jo no m'ho perdria.
És demà,
vés a saber quan tornaran,
tantes actuacions que tenen pel món.
Nandu,
Sisko,
moltíssimes gràcies per venir,
enhorabona pel disc.
Moltes gràcies.
I gràcies per fer aquesta música.
Molt bé.
Un minut i mig,
en dos quarts de dues,
ens empaiten els serveis informatius
de Tarragona Ràdio.
Posem el punt i final al matí.
Tornem endemà,
recordin,
al punt de les set.
Entre altres coses,
demà serem en directe
entre les 11 i les 12 del migdia
al Col·legi de Sant Rafael.
Adéu-siau,
bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.