És un quart de dotze del migdia i un minut.
Seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Abandonarem per una estona els nostres estudis de l'Avinguda Roma.
Interessats per una trobada per un congrés
que se celebra des d'avui fins divendres a la ciutat de Tarragona.
El Palau Firal i de Congressos
està acollint el segon congrés forestal de Catalunya.
Hem desplaçat fins allà la nostra unitat mòbil
tenint en compte que tot i que és un congrés molt especialitzat
per a professionals s'han vinculats a través d'entitats i institucions.
És important per la transcendència que té per a la població en general.
Estem parlant de boscos,
uns boscos que cada cop més tenen la presència de l'ésser humà
i en particular de les urbanitzacions.
De tot plegat, en parlem tot seguit, com dèiem,
i a la unitat mòbil està el Joan Maria Bertran i el Josep Sonyer.
Josep, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Ja des de primera hora del matí hem començat amb les conferències
amb una activitat molt intensa, no?
Doncs sí, sí, un programa d'activitats molt intens.
Des de primera hora del matí, com ho deia,
s'ha allargarat fins divendres.
Fa poca sona podíem escoltar el conseller de Medi Ambient,
Salvador Baltasar, que ha vingut aquí,
pres part en la conferència inaugural.
Ara s'està fent, de fet, la conferència inaugural s'està fent en aquests moments,
però ha intervingut en primer moment el conseller de Medi Ambient
que ha fet una radiografia de com estan els boscos a casa nostra.
Avui s'ha parlat i molt que els boscos de la superfície,
concretament que ocupen els boscos a casa nostra,
s'ha explicat, per exemple, que a nivell de Catalunya,
també tenim dades a nivell de Tarragona,
però a nivell de Catalunya el 65%,
concretament el 61% de la superfície,
uns dos milions d'hectàries,
és considerat terreny forestal.
I la gran majoria d'aquests terrenys forestals, d'aquests boscos,
de fet, pràcticament el 80% són de propietat privada.
La resta pertanyen o gestionen, millor dit, administracions locals,
ajuntaments o altres entitats.
Això és una dificultat perquè, clar, aquests boscos,
generalment, això també s'ha explicat molt aquí,
no són rendibles.
La majoria d'aquests boscos, abans ho eren,
abans es podia viure, per entendre'ns del bosc,
i avui dia això és molt difícil.
Cada cop és menys la gent que viu directament del bosc
per esportar la fusta, en fi.
Però el 80% és molt, no, Josep?
Sí, sí, no.
Vaja, a mi m'ho sembla, eh?
No, és així, el 80% d'aquests boscos són de propietat privada,
és a dir, són boscos...
Tu pots anar, per exemple, per algun bosc d'aquí de casa nostra,
o te'n vas al Pirineu i potser estàs trepitjant
un terreny que és de propietat privada,
allò té un amo, i, en fi,
hi ha una persona que és la responsable, la propietària,
i que, en teoria, se n'hauria de fer càrrec,
és a dir, n'hauria de tenir cura,
sota bosc, encarregar algú que ho fes,
explotar els arbres, si és que són explotables,
per la finalitat que sigui, no,
i treure un rendiment econòmic.
Això és una de les grans dificultats que hi ha,
és a dir, que els boscos no són rendibles,
i, precisament, en aquest congrés,
que recordem que l'últim congrés d'aquestes característiques,
aquest dia el primer, es va fer fa 18 anys,
és a dir que, Déu-n'hi-do,
ja han passat uns quants dies, d'això,
i, clar, hi ha moltes tardes per actualitzar,
però el que es parla aquí és una mica de buscar
aquesta rendibilitat del bosc,
és a dir, fer que el bosc sigui rentable
des del punt de vista econòmic,
però també que tingui una rendibilitat social,
és a dir, que persones puguin, doncs,
d'alguna manera tenir alguna vehiculació amb el bosc
perquè tingui una utilitat també des de l'àmbit social.
I el tema de la protecció,
m'imagino que és fonamental també, no?,
en tot aquest procés de socialització
i de tenir cura i d'explotació, no?
Efectivament, perquè també s'ha parlat
de com pot afectar els nostres boscos
el canvi climàtic, a llarg termini,
però, vaja, en qualsevol cas ja s'estan posant
alguns dels senyals d'alerta en aquest sentit,
i també, doncs, que és el que han de dir
les administracions, especialment el govern català,
que ja existeix, està, de fet,
en fase d'elaboració, un decret,
un pla especial de protecció dels boscos,
que fa, més o menys,
si ho tinc per aquí, algunes dades,
un parell d'anys que estan en procés
de, diguéssim, de tirar-lo endavant,
de provar-lo, i no acaben de,
diguéssim, de definir-lo en aquest sentit, no?
Llavors, també s'està parlant del paper
que han de tenir les administracions
en aquesta protecció dels boscos,
en la preservació dels boscos,
i també, doncs, en la incentivació, doncs,
que aquests boscos puguin ser rentables
o puguin tenir utilitat.
Parlarem d'aquí poca estona, Joana,
si et sembla alguna altra connexió,
perquè és justament fent la conferència inaugural
amb el de Gala,
Col·legi d'Enginers de Forestal de Catalunya,
José Antonio Bonet, ho anunciàveu al sumari,
amb ell hi parlarem d'aquí una estona,
just quan surti,
però sí que podem parlar allà, en aquests moments,
amb un enginyer forestal.
De fet, jo particularment desconeixia
que existia la carrera d'enginyeria forestal,
avui ho he descobert.
En qualsevol cas, parlem amb una enginyera forestal
que ve del municipi que es diu Callús,
és Sònia Lloguet,
i també amb Moïssès Suades,
que és cap a tasc forestal.
El Moïssès Suades ve de Súria.
Moïssès Suades, bon dia.
Hola, bon dia.
Per què has vingut al Congrés?
Hem vingut al Congrés,
una mica per compartir experiències
amb els companys del sector
i veure una mica com està el món forestal.
Tu, en tant que cap a tasc forestal,
treballes al bosc, no?
És a dir, vius el dia a dia del bosc.
Com el veus, tu que hi ets?
Amb el bosc, bueno, depèn de la part de Catalunya,
però la zona que treballem nosaltres,
que és la Catalunya central,
afectada pels incendis,
bàsicament del 94 i del 98,
doncs està bastant afectada
i des de les associacions de propietaris forestals
estem fent treballs de restauració d'aquestes zones forestals.
al CDF, no?
És a dir, és que esteu al territori.
Suposo que al CDF veieu, doncs,
que abans hi havia més gent al bosc, no?
És a dir, gent que hi treballava,
gent que s'hi dedicava
i ara potser no n'hi ha tanta, no?
Sí, jo també particularment
sóc d'una casa de pagès, també,
i sí, és una realitat, doncs,
que l'abandono una mica del camp,
tant per part dels propietaris forestals
com també una mica, doncs, de la gent,
doncs, cada dia més superfície, doncs,
de bosc i estar una mica més desertitzada.
Tu què creus que s'hauria de fer a nivell personal, Moixès,
a nivell personal,
què creus que s'hauria de fer
per poder preservar els nostres boscos?
Jo crec que una mica des de l'educació,
des de les administracions,
doncs, una mica, doncs,
incentivar la gent jove,
informar una mica més,
educar una mica més
amb cultura forestal
i amb cultura mediambiental,
doncs, perquè la gent, doncs,
els agrada i el tema forestal
i llavors, doncs,
que es puguin arraigar,
que es puguin quedar al camp
i que puguin treballar el bosc.
Algun exemple a seguir?
És a dir, algun país que ho faci bé,
a les boscos,
a preservar els boscos?
Exemples a seguir
és una mica més difícil
perquè estem en una zona mediterrània
forestalment no gaire bona
i llavors els països nòrdics
sí que tenen molta més cultura que nosaltres,
però exemples a seguir no gaires.
Deixem-me, gràcies, Moixès.
Vale, gràcies a tu.
Deixem parlar, encara que sigui breument,
en Sònia Llobeta,
ella és enginyera forestal,
véns d'un poble que es diu Callu?
Sí, Callus.
Callus, de quina comarca?
De Barcelona, a prop de Manresa.
De quina comarca?
Del Bages.
Per què has vingut, Sònia, al Congrés?
Bé, jo he vingut
perquè treballo a l'Oficina de Prevenció d'Incendis
de la Diputació de Barcelona i, bé, per veure una mica, doncs,
tots els factors que participen en tot el que és el món forestal,
per veure com podem posar tots els nostres coneixements en comú una mica, no?
Quina és el gran problema dels nostres boscos?
Òbviament, els incendis en són uns, no?,
però també hi ha unes causes, no?,
que afavoreixen que hi hagi incendis cada any.
A veure, un dels problemes que tenim,
sobretot amb el bosc mediterrani,
sobretot amb el Pi Blanc,
que és una de les espècies bastant dominants,
sobretot a la Catalunya central,
és la baixa rendibilitat dels boscos.
Llavors, això ocasiona que no es gestionin,
no s'aprofitin aquestes masses forestals,
llavors fa, doncs, que hi hagi un abandonament del que és el bosc.
Sí, no rendable.
En el que és a la zona que, per exemple, jo treballo més,
que és la Catalunya central,
amb l'espècie aquesta del Pi Blanc, no?
El que és més espècies com poden ser la pinassa
o boscos ja més al nord, nord-est del país,
sí, és un altre, o Montseny,
depèn de... Hi ha llocs que encara es pot treure una rendibilitat del bosc,
però la zona on concretament treballo jo,
és el meu àmbit d'actuació, no.
Allà no... Allà ja tenim un problema de rendibilitat
i a part també del que és el problema que hi ha en el món rural,
que hi ha molta gent que està abandonant
el que és les zones on viuen
i llavors tota una sèrie de factors
fan que hi hagi una desruralització del que és el camp, no?
Llavors fa que hi hagi poca gent que hi viu,
a més es gestiona poc perquè abans s'aprofitaven
el que era tot el sotabosc, per carbó, etc.
i bueno, hi ha tota una sèrie de factors
que fan llavors que hi hagi continuïtat de les masses forestals
i davant dels incendis, bueno,
són factors que això ho accentua
el que és la problemàtica actual.
I com ho podem solucionar això, Sònia?
Ui, és complicat.
Per això també és un dels motius que estem aquí, no?
Perquè tots els sectors i totes les parts involucrades
a el que és el sector forestal,
doncs puguem intentar buscar alguna sortida
per tot això, entre altres qüestions, no?
Entre altres problemàtiques que hi ha actualment al sector.
Suposo que els incendis forestals
també mireu a l'horitzó el canvi climàtic, no?
Bueno, sí, a veure, és un aspecte que està començant a sortir ara molt
i que bueno, que és una qüestió de tenir en compte a mitjà a llarg termini, no?
De totes maneres, el que és el sector forestal
també és un món que ja tot el que es fa ja es mira a llarg termini
perquè qualsevol actuació que fas avui
no la veus de demà ni al cap d'un any,
o sigui, els fruits igual et repercuteixen
al cap de 20, 30, 40 o 50 anys, no?
Sònia, Llobet, gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres, adéu.
Doncs déu-n'hi-do, Josep, realment aquest congrés,
com dèiem a l'inici de la connexió,
no és només per a especialistes i professionals,
sinó que els temes que tracten ens influeixen
i són a l'abast de tothom, no?
Sí, sí, efectivament, tothom està implicat.
Només pensar en els incendis forestals,
és una de les coses que preocupen aquí al Congrés,
aquests incendis forestals, que cada cop sovint vegen més,
aquest any, precisament, en les nostres comarques
hem tingut un incendis més gran de Catalunya,
amb 40 o 50 hectàrees cremades,
i és clar, són dels temes que preocupen,
perquè tot va lligat, no es neteix el sotabosc,
no s'explota el sotabosc,
llavors, mira, per exemple, ja tinc algunes dades
que són molt significatives.
Els últims 12 anys, la superfície ha dit simforestal,
la forestal, és a dir, en conjunt,
els últims 12 anys ha pujat un 4%.
Això diuen que no és un augment significatiu,
però sí que ho és, em sembla, sí que ho és, en canvi,
l'augment de la densitat dels boscos.
L'augment de la densitat, doncs, ja es xifra
amb molt més, un percentatge molt més alt,
és a dir, que els boscos noteixen, però sí,
la seva densitat, això, evidentment,
no propicia la propagació d'un incendi.
No hi ha, fixeu-vos, a veure qui coneix un pastor
que estigui pasturant,
en Tarragó no sembla que n'hi ha un,
i està la canonja, segurament a l'àmbit hi havia molts més,
no?, que...
Sí, no, no, estan en plena extinció ja, eh?
Aquest tipus de tasques del bosc,
en tot cas, caldria reconvertir-ho,
perquè no es tracta de tornar al passat,
però sí, doncs, buscar estratègies
per mantenir aquests espais.
En tot cas, per això, on estan els especialistes,
i si et sembla, Josep, com que ens comentaves
que estan fent, doncs, l'acte inaugural,
et deixem que el segueixis,
i d'aquí uns minuts tornem al Palau de Congressos, d'acord?
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.