D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí,
com us anunciàvem fa moment en el sumari del programa.
Aquest matí de dimarts hem convidat l'alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal, per repassar la situació
en la que queda el govern municipal,
el govern de l'Ajuntament de Tarragona,
en aquest últim tram del mandat,
a només dos mesos i mig de les eleccions,
i després de la decisió que va prendre el passat divendres
d'expulsar Agustí Maiol, Maria Mercè Martorell
i Esteve Ortiz de l'equip de govern.
El govern, per tant, l'equip de govern queda en minoria
i així s'haurà d'afrontar aquesta recta final del mandat.
Recordem que les eleccions estan convocades pel 27 de maig.
Avui l'hem volgut convidar, com dèiem, a l'alcalde,
per abordar i analitzar aquesta situació, aquest panorama.
Alcalde Nadal, bon dia.
I bona hora.
La decisió que va prendre la setmana passada
ha estat de les més difícils de la seva vida política?
No, no, no.
Són decisions que et saben greu amb el personal,
però no pas de les més importants, ni molt menys.
I, a més, m'agradaria que quedés una cosa clara.
La decisió sobre l'expulsió d'Agustí Maiol,
no la he pres jo, la presa d'Agustí Maiol.
Vull dir que són dues coses absolutament diferents.
I, per tant, el que m'agradaria és dir ben clarament
a tota la ciutat que jo he tingut decisions molt més importants,
molt més transcendals, molt més compromeses
i, sobretot, molt més, diguéssim,
interessants per la vida ciutadana
i interessants per al propi alcalde o al govern.
Aquest és un fet anecdòtic,
però jo no he expulsat l'Agustí Maiol.
L'Agustí Maiol s'ha expulsat a si mateix
perquè ha pres algunes decisions de vida
i, per tant, res de res.
I el respecte a la senyora Martorell
i a l'Esteve Ortiz,
això és una decisió que jo no volia prendre,
que jo no volia prendre,
però és una decisió que el PP, en coherència, planteja
i, per tant, no em queda més remei.
En tot cas, me sap greu.
Me saben greu les dues primeres,
perquè havíem arribat a un acord
amb la Mercè Martorell i amb l'Esteve Ortiz.
Me sap greu aquestes dues.
La d'Agustí Maiol, me sap...
Aquesta és una decisió que no la fa jo,
que no la prenc jo,
sinó que l'ha pres ell mateix
i ell sabrà per què ho fa
i amb quines condicions ho fa.
Ahir, Agustí Maiol tornava a l'Ajuntament.
Havia estat uns dies a Catar.
De fet, a vostè li va comunicar
que es donava de baixa convergència
quan se n'anava cap a Catar.
Va tornar ja a l'Ajuntament?
A veure, el tema de l'Agustí Maiol,
si no li molesta a vostè,
el podem tancar ràpid,
perquè és que no té més interès la qüestió.
Un, quan arriba l'època electoral,
la gent pren decisions
i apareix el millor i el pitjor de la política.
un, dos, escolti'm,
a mi m'ha comunica
que deixa totes aquestes coses l'Agustí Maiol,
no m'ho comunica a Tarragona,
sinó que m'ho comunica per telèfon
des d'un aeroport d'Europa
que no sé si era...
Múnich.
Múnich, i jo li dic, escolta...
I la tercera qüestió és que jo li desitjo,
tercera qüestió i última,
jo li desitjo el millor a l'Agustí Maiol
i a la seva família,
que tinguin sort a la vida
i li desitjo de tot cor.
I ja està.
I jo ja de l'Agustí Maiol,
vostè pot fer les preguntes que vulgui,
però jo no li contestaré cap més.
S'ha acabat aquí el tema,
perquè com pot imaginar-se,
la decisió és de l'Agustí Maiol
i no és meva.
I a partir d'ara,
qualsevol cosa que hi hagi sobre l'Agustí Maiol,
li pregunta a l'Agustí Maiol
i a aquells que han esperonat a l'Agustí Maiol
perquè fes aquesta qüestió.
Jo ja he acabat.
En qualsevol cas, senyor Nadal,
sí que és dia o és moment,
crec jo,
per fer balanç.
Agustí Maiol ha estat amb vostè
més de 15 anys a l'Ajuntament de Tarragona,
en política,
ha estat 15 anys,
més de 15 anys al capdavant
de l'àrea de medi ambient
de l'Ajuntament de Tarragona,
va entrar a l'Ajuntament amb vostè,
en les seves listes,
en fi,
vostè com a cap polític
i màxim responsable de Convergència Unida
i de l'Ajuntament de Tarragona,
quin balanç fa d'aquesta...?
Així de senzill,
jo he defensat a l'Agustí Maiol 15 anys,
o 16, no me'n recordo.
L'he defensat a capa i espasa
quan li deien de tot
i algunes persones
que conservo els retalls del diari
del que li deien
i del que ell deia.
Jo l'he defensat sempre.
Escoli,
a l'Agustí Maiol
en un viatge
em comunica una decisió
i jo l'hi accepto
i l'hi desitjo el millor
amb ell i a casa seva
i que, sobretot,
sàpiga que
amb mi no trobarà
cap mena d'enemic,
que ell ha pres una decisió
que la té que justificar ell
davant de la ciutat,
no davant meu,
i que qui té que explicar-la
és ell.
Una altra cosa és
si després d'haver estat 15 anys amb mi
l'explicació és creïble o no.
Però això és un tema d'ell,
no és meu.
Una altra cosa és
si després d'estar 15 anys
enfadant-se amb els uns
i amb els altres
i ara això ho té que explicar ell
i no jo, per tant,
no m'afagi més preguntes.
Li desitjo el millor
i jo l'he defensat sempre
i, per tant,
com es pot imaginar,
el 99,9%
de les persones
que hi ha al carrer
si vostè li pregunta,
els hi pregunta,
escolti'm,
què en pensa
del que ha fet
l'Agustí Mallol
després de 15 anys
treballant amb el Joan Miquel Nadal
fer el que ha fet?
Doncs, escolti'm,
això,
la gent del carrer,
que és molt més senzilla
que els polítics,
doncs li dona un nom,
però jo no li donaré.
És a dir,
ha fet el que ell creia
que tingui sort.
Vostè en la roda de premsa
de divendres
on va anunciar l'expulsió
d'Agustí Mallol
i dels altres dos regidors
va dir
o va donar a entendre
que estava convençut
que anirà a les llistes
del PSC
en les pròximes eleccions municipals.
Ahir,
el primer secretari
dels socialistes
de Tarragona,
Xavier Sabater,
va dir textualment
que se'n passaran
les paraules
tots aquells
que diuen
que Mallol
anirà a la candidatura
del PSC
en una referència
em sembla a mi
evidentment clara
a les paraules
que vostè havia pronunciat
divendres.
El primer cas
que s'ho em passarà
serà l'Agustí Mallol,
no pas jo.
Però vostè va dir
que creu,
està convençut
que anirà a les llistes
del PSC.
Vull dir,
és que jo no ho sé
perquè m'ho hagi inventat
lògicament.
I escolti'm,
jo del que m'ha dit
l'Agustí Mallol
el que m'ha deixat de dir
és que ja no em penso
fer més qüestió.
Li desitjo molta sort
i sobretot
el que li desitjo
és que no es frustri
amb aquesta operació.
Jo crec que és una bona persona
però m'adona la sensació
que li han xeulat
a les orelles coses
i que s'ha deixat portar
per cans de sirena.
Li desitjo el millor.
Ara,
me sabria molt de greu
doncs que
escolti,
li desitjo el millor.
En tot cas,
en record i sant
que l'he fet l'ullet ara.
li pregunto
per les declaracions
del senyor Sabaté.
No, no,
és que no estic pendent
del que diu el senyor Sabaté
del conseller.
Del delegat del govern.
No, no,
estic pendent.
No, no,
és que no m'interessa.
Continuaran dirigint
les empreses municipals
Maria Mercè Martorell
i Agustí Mallol
que tenen.
Agustí Mallol,
recordem,
és el president
de l'empresa de transports
i Maria Mercè Martorell
del de mitjans de comunicació.
No hi ha temps material
per fer el canvi,
no?
I per tant,
no val la pena.
En qualsevol cas,
i més enllà del tema
que deixem-ho aquí
aparcat,
el tema d'Agustí Mallol,
vostè està a punt
de tancar 18 anys
com a alcalde,
18 anys que sempre
ha dirigit
i ha encapçalat governs
amb majories suficients,
amb majories sòlides,
majories absolutes
de Convergència i Unió
o en coalició
amb el Partit dels Socialistes
i amb el Partit Popular.
Vostè ha repetit reiteradament
una de les seves frases
més conegudes
és que estava disposat
a pactar amb el diable
per Tarragona.
I, curiosament,
la situació política,
la política és així,
segurament així de cruel,
farà que els últims dos mesos
el seu mandat
com a alcalde de Tarragona
siguin en minoria.
Això li dol personalment
a vostè?
No, no, no.
Si això fos com a...
A veure,
en primer lloc,
anem a situar les coses
amb els seus just terminis.
Escolti'm,
aquí hi ha hagut
una transformació
de la ciutat,
gràcies als tarragonins
i les tarragonines.
Aquí hi ha hagut
moltes persones
que han cregut en Tarragona
i que han ajudat
a fer aquesta Tarragona
de la que avui disfrutem,
que és una de les ciutats
més importants
que hi ha a l'estat espanyol
o que hi ha a Catalunya
i una de les millors ciutats europees.
Tot això
marca un final d'etapa,
lògicament,
que és el meu,
però no un final d'etapa
de la ciutat,
ni molt menys,
ni un final d'etapa
de la vida política
ni de Tarragona Ràdio.
Escolti'm,
aquí el Nadal acaba
i s'acaba la història
i punt i seguit.
que els dos últims mesos
com a conseqüència
de les vanitats humanes
hi hagi persones
que hagin fet aquestes qüestions.
Miri,
jo li asseguro
que l'anècdota
del final
del meu mandat
serà la inauguració
de la piscina del Serrallo.
Li asseguro
que no serà
l'Agustí Mallol.
I si vostè
l'altre dia
hi havia,
ara venen tots per aquí,
escolti'm,
això és un final d'etapa,
no sé què
i totes aquestes coses
que diuen
aquells que no m'han pogut
guanyar mai.
aquells
que no m'han pogut
guanyar mai
ara
se senten feliços.
Què passa?
Doncs passa una cosa molt
que a partir del moment
que jo dic
que jo no em presento
i això és veritat,
possiblement
tinc un error
que és haver dit
massa aviat
que no em presentava.
Aquest potser
és el meu error polític
i això ho dic
sis mesos abans
i aquí no es mou ningú.
Però com que ho vaig dir,
doncs,
escolti'm,
l'ho etxopeixo
que diuen a Castella
i aquí s'acaba la història.
El que passa és que
tots aquells
que no m'han pogut guanyar
ara
es mouen, no?
Es mouen
com amb intents
desesperats
per veure de guanyar
i de fer posicions.
Aquí tothom fa mèrits.
Escolti'm,
jo el que dic
que el ciutadà
que ens està veient
des d'aquí davant
o el de l'altra banda,
mirin,
aquells polítics,
per favor,
aquells polítics
que hagin fet mèrits
els tres últims mesos
abans de les eleccions
no els votin.
No els votin
perquè és que és una manera
de, diguéssim,
de sortir a la palestra
a partir d'una necessitat
que és la de continuar.
I és així de simple.
I ara li vindrà aquí
el senyor Sabater,
li vindrà aquí
el senyor Ballesteros,
vindrà aquí
el senyor Saura,
vindran tots aquests
que durant 18 anys
no han pogut fer res
a dir
això és un final d'etapa.
Home,
menys mal
que ho han descobert.
Hòstia,
que diu
som prou vius
que és un final d'etapa.
I tant que és un final d'etapa,
menys mal que se n'han donat compte.
Clar,
ve el Sabater qui diu
no és que això és un final d'etapa.
Doncs escolta,
ets de Premi Nobel.
Doncs sí,
és un final d'etapa.
Potser és un final d'etapa,
però jo l'acabaré
sigui en alcalde
i no com altres
que l'han tingut acabant
agafant-se
a qualsevol lloc
per poder solucionar
la seva vida.
Però que és un final d'etapa,
home,
suposo l'amic director
que ho sap,
vostè és un final d'etapa.
En qualsevol cas,
aquest final de mandat
amb dos mesos
que tenim per davant,
dos mesos i mig,
descomptant els 15 dies
de campanya,
podríem dir que dos mesos,
no queda res.
No queda res,
però queda un tema molt important
i vostè el va mencionar
El del Pla d'Ordenació Urbana Municipal.
Ah, no, no m'ho preocupa.
No m'ho preocupa.
Jo el tinc acabat.
El pla general
està damunt de la taula
i he acabat.
I el que el voti,
que el voti.
El que no el voti,
que no el voti.
Que cada un
se responsabilisi de les coses.
I aquí s'acaba la història.
Jo la meva feina
com a responsable polític
l'he complert.
El pla està acabat.
Que no el volen votar,
que no el votin.
Però, escolti'm,
que se'n recordin
els caps de llista,
que se'n recordi
el senyor Ballesteros,
que se'n recordi
el senyor Saura,
que se'n recordi
el senyor Sergi de los Rios,
que se'n recordi
el senyor Alejandro Fernández,
que sàpiga
la senyora Mercè Martorell,
que sàpiga
el senyor Joan Herégio,
que sàpiguen
que, clar,
que el que ha dit
el Joan Herégio
és absolutament veritat.
Que el vot
no és a mi.
El vot és a la ciutat.
Estan confonent
les històries.
És a dir,
el pla general
està acabat.
Ha estat acceptat
per tota la ciutadania.
Ha estat acceptat
per tots
les associacions
de veïns.
Ha estat acceptat
per tothom.
Si no el volen votar,
que no el votin.
Però no és
que no me'l votin a mi,
perquè jo a la feina
ja l'he acabada,
la meva obligació
és portar al damunt
de la taula.
No el voten
a la ciutat de Tarragona
i faran que continuïn
sense habitatge
a la ciutat de Tarragona
els que no el votin.
Però a mi,
com pot imaginar-se,
escolti'm,
jo no tinc ni un terreny
a Tarragona,
és a mi que no m'acompliquin
la vida.
És a dir,
si no el volen votar,
doncs que no el votin.
Així de simple.
Però,
vostè creu que a mi
en aquells moments
el pla general
m'acompliquin
d'altra manera
que no sigui
a qui està damunt
de la taula
el que el vulgui votar,
que no el votin?
Vostè creu que jo
estic amoïnat per això?
M'ho nota.
No,
jo no li he preguntat
si estava amoïnat,
jo li he preguntat
si portaria el tema
a plenari.
I sembla clar
que el portarà.
Jo el portaré
a Junta de Portaveus
i si em diuen que no,
doncs ja veuré
el que faré,
però és evident
que no el voten
al pla al Nadal,
el voten a la ciutat
i aniran davant
dels electors
i diran
nosaltres no hem volgut
votar al pla general
perquè resulta que què?
Els que diuen
que ara no és el moment
perquè estem a dos mesos
de les eleccions
i que estem justament
al final del mandat
i que això s'hauria d'aprovar
a l'inici del proper mandat,
amb aquests que els hi diu?
Doncs que redreçaran
durant dos anys
al pla general
novament a la ciutat
i que encariran els pisos.
Però a mi
no cal que m'ho diguin a mi
que no és el moment.
Li han de dir a la ciutat,
no a mi,
a la ciutat.
Li han de dir a la CEPTA,
li han de dir
a la Càmera de Comerç,
li han de dir
a les associacions
de veïns d'ICOMAR
o a l'associació
de veïns del Parc Riuclar
o de la Floresta,
li han de dir
a l'associació
de veïns de Bona Vista
perquè explicar com queda,
li han d'explicar
a tots els veïns
que el van veure
i el van aprovar.
A mi no me'l voten
al pla general,
no és meu
el pla general,
és de la ciutat de Tarragona.
El pla general
no és meu,
és de la ciutat de Tarragona.
Per tant,
si no el volen votar,
no el voten a la ciutat,
no a Joan Miquel Nadal.
Escolti'm,
això és tan senzill
com dir que és un final d'etapa,
home.
És a dir,
jo crec que vostè
quan arribi aquí
i hi hagi un polític
amb una tertúlia
i digui
escolti'm,
és que això és un final d'etapa,
doni-li un certificat
de premi Nobel.
O sigui,
fa certificat,
allò que feia l'Agustí,
certificat,
aquí tens un certificat
de premi Nobel
i aquí tens el certificat
perquè, cony,
que és un final d'etapa,
home,
és que és una evidència, eh?
Però a vostè no li agradaria
acabar aquest final d'etapa
aprovant el pla general?
Jo el que no m'agradaria...
Negociarà,
mirarà de parlar
amb els partits de l'oposició
per arribar a un acord
perquè el seu plantejament,
a priori,
per les paraules que diu,
és que aquí està el pla general
i que el votin,
que sí o no.
Escolti'm,
a mi el que m'ha...
Faré un escrit
sobre aquest tema,
no sé si ara sóc capaç
d'explicar-me prou bé.
La meva feina
era acabar el pla general.
Aquesta és la meva feina.
I posar un vot de 27.
Jo no el voto,
el pla general,
el voten el conjunt dels regidors.
Per tant,
si el pla general no es vota,
és pel que els regidors
no voldran.
I li han de dir a la ciutat
que no és meu el pla general.
El retracaran dos anys o tres.
Jo quan deixi de ser alcalde
al cap de dos anys,
vostè m'ha trucat un dia,
m'entrevistarà
i veurà com que ara estarem
amb el tema del pla general
si no s'aprova.
Però no és el pla general
del Joan Miquel,
és de la ciutat de Tarragona.
No estem parlant
d'una final d'etapa
de la ciutat.
Aquí sí que estem parlant
d'un final d'etapa meu.
Però, home,
vull dir,
és que ja és de Premi Nobel.
I és un final d'etapa
fent obres.
Serrallo.
La via Augusta.
Vull dir,
el centre de la ciutat.
La inauguració del pàrquing.
És un final d'etapa
que quan jo,
amb la conferència
que faré el mes d'abril,
l'explicaré,
jo crec que hi ha hagut
pocs finals d'etapa
com aquest.
Fem una comparació.
al final d'etapa
de l'alcalde Clos a Barcelona.
Que el van treure
per la porta de darrere
i el van portar
directament a Madrid.
A mi no.
Jo sortiré
per la porta normal
i me n'aniré
al meu despatx
a fer d'abogat.
Així de simple.
No s'anirà a Madrid
ni a Barcelona?
No, no.
Deixi'm preguntar-li
per una qüestió
al marge del Pla General
que ja ha quedat
prou clara
la seva postura.
Pla General de Tarragona.
Pla General de Tarragona.
Tema fortí de la reina.
L'última vegada
que va passar
per aquests micròfons
en aquesta mateixa cadira,
en aquesta mateixa taula
i davant dels oients
que ens estaven escoltant
va donar a entendre
que podia haver-hi
alguna solució
al fortí de la reina.
Avui li torno a preguntar
hi ha alguna novetat
sobre aquesta qüestió?
La vol avançar?
Ara no és el moment.
El fortí de la reina
en aquests moments
és un tema
que es pot defensar
amb molta claretat d'idees
i amb molta claretat de fets.
Que jurídicament
té camins a seguir
i que no hi ha
per què tirar la tovallola.
Ens al contrari,
el fortí de la reina
pot continuar
amb previsions diferents,
amb el context actual
i sense cap problema.
Crec que sóc clar, no?
Ara, deixi'm dir una cosa.
Si el fortí de la reina
s'ha enderroca,
el que va donar la llicència,
és a dir, els socialistes,
hauran causat un mal
a la ciutat superior
als 6 milions d'euros.
Per tant,
que quan vinguin aquí
i parli del fortí
de la reina segons qui,
que aixequi la mà
i digui
el meu partit
és el culpable.
Ho dic amb claretat,
és a dir,
el firmant de la llicència
era un titular
d'urbanisme
del partit socialista.
Suposo que encara ho és
i a més és amic meu.
Però que els seus companys
sàpiguen
que si no es defensa
el fortí de la reina,
el seu error,
que ha quedat clar,
pot costar a la ciutat
més de 6 milions d'euros.
I que, a veure,
6 milions d'euros
encara és important.
El que passa
és que despisten.
No, no, no.
Hi ha un error
assenyalat pel Tribunal Suprem
i pertany
amb una persona concreta
i amb un partit concret.
I, per tant,
que no m'aparlin a mi
que si resulta que això,
que si resulta que l'altre,
que si resulta
que el més enllà.
No, no, escolti'm,
no acusin els de més.
Autocrítica.
Molt autocrítica
perquè és molt important,
sobretot,
quan te presentes
en unes eleccions.
I el Joan Areggio
això ho ha dit
molt clarament.
És a dir,
jo demano el vot
pel Joan Areggio.
Jo puc demanar el vot
perquè no em presento
a les eleccions.
és ell que no el pot demanar.
Jo demano el vot
pel Joan Areggio.
Per què?
Perquè, home,
entenc que la capacitat
i la responsabilitat
que en aquells moments
està demostrant
amb aquest canvi polític
que és complicadíssim.
És a dir,
la substitució
d'una persona
com soc jo
després de 18 anys
és molt complicada.
Molt.
Perquè soc,
diguéssim,
per dir-ho d'alguna manera,
quasi omnipresent.
És molt complicada.
Però la manera
que ho està fent
demostra un estil
de fer política
que és el que necessita
la ciutat per això.
Jo,
jo que no em presento
a les eleccions,
jo demano el vot
pel Joan Areggio.
Alcalde,
parlem del Nàstic.
Oh,
ara sí.
Ara què?
Ara en salvarem?
Vostè,
vostè,
l'última vegada
que vaig vindre aquí
m'ha preguntat
el Nàstic
m'ha fotut un embolic,
vostè, eh?
No,
l'última vegada no,
ja fa dues d'això.
La penúltima.
Me va fombre un embolic, eh?
Fa dos mesos,
l'11 de febrer.
Ens tornem a ficar
amb un embolic
una altra vegada?
Jo li penso preguntar
clarament
per el pas
que ha fet
un grup d'accionistes
encapçalats
per José Luis García,
recordem a tota l'audiència,
el primer accionista
privat
de la societat
anònima esportiva.
Dijous
fan públic
un comunicat
en què diuen
que estan disposats
a parlar,
que volen parlar
amb el fins ara
únic candidat
a la presidència
de l'Assad,
que és Jordi Virgili,
i parlen de consens
i parlen d'arribar a acords.
I diuen que,
en fi,
que volen això,
que representen
gairebé el 30%
de les accions
i que volen parlar
amb l'altra part,
per dir-ho d'alguna manera,
del Consell d'Administració.
Com ho veu?
M'erremeto
al que he dit sempre,
unitat
dintre del Consell d'Administració.
Unitat.
És el que necessita el gimnàstic.
Unitat
dintre del Consell d'Administració
i professionalització
de tots els elements
del club.
Escolti'm,
si hi ha un grup
de persones
que volen fer,
volen unitat
i m'adona la sensació
que aquells
tenen més vots,
més accions,
més drets d'accions
que els altres,
el que convé
és que hi hagi
un autèntic consens,
una autèntica entesa,
una autèntica
estimació
pel gimnàstic.
Jo li vaig dir
fa temps
que veia
dintre del Consell
d'Administració
del gimnàstic
veia divisió
i veia
molta divisió
i vaig vindre aquí
i m'havien dit
que no,
miri,
si no hi ha divisió,
jo suposo que
algun d'aquests periodistes
esportius
alguna raó
m'adonarà
i en aquell moment
jo estava demanant
que entri
el màxim accionista
dintre del club.
Jo estic demanant
des de fa dos anys
i ara resulta
que inclús obro
un diari de Tarragona
i m'hi trobo
una de les persones
que escriu
i que diu
no, escolti,
més que el que el convé
és unitat.
Si jo no demano
que se'm reconeixi
que fa dos anys
que ho deia,
però ho deia.
Per tant,
unitat, unitat,
unitat i unitat
i que el problema
no ha de ser tant
la figura del president
sinó la unitat
dintre del Consell d'Administració.
Si l'Andreu
hagués tingut unitat
dintre del Consell d'Administració
ara no estaríem
en aquestes circumstàncies.
I el pas
fet la setmana passada
va en la bona línia
segons vostè?
És que jo no estic
al cap
ni al cor
de les quatre persones
aquestes
ni estic al cap
ni al cor
de les altres persones
perquè el que no faré
és polititzar el gimnàstic.
Jo no polititzaré el gimnàstic.
No obstant,
jo li deixaré a vostè
un escrit
perquè l'obri
per després de les eleccions
sobre el que em penso
del gimnàstic.
Però li deixaré a vostè
i que sàpiga
que jo en aquells moments
m'estic contenint
de determinades coses.
Vull unitat
al gimnàstic,
vull professionalització
del gimnàstic
i vull
menys política
o gens de política
al club gimnàstic.
I no hi ha hagut unitat
com és evident,
no hi ha hagut professionalització
com és evident
i hi ha hagut
alguns intents polítics
per allà
que jo he intentat tallar.
Dit això,
el que faci
el senyor Garcia,
el senyor Virgili,
el senyor Vilar,
el senyor Saed,
el senyor Armengol,
jo espero d'ells
que com a persones coherents
que sàpiguen
crear la unitat
i la professionalització
del club.
M'entén el que ja va dir
que creu necessari
que el primer accionista
estigui dins
del Consell d'Administració?
Mantinc això
perquè és un tema d'unitat.
Ara ho diu tothom.
Ja m'assembla bé
que ho digui tothom ara,
però és importantíssim.
I després,
escolti'm,
jo me'n vaig al Gol Nord
i estic molt bé allà
i no tinc cap problema
i no vull saber
res més de tot això.
Ara bé,
això que passa,
això ara,
ah, perdó,
ara,
això sí que és disfrutar.
Ara estem disfrutant.
No sé si ho nota.
No m'ho diu
del Consell d'Administració,
m'ho diu del futbol.
Futbol.
No, del Consell d'Administració
ja el que facin,
jo no tinc ni una acció.
No tinc ni una acció.
Ni la família té cap acció.
Ara està disfrutant?
Jo crec que disfruta
tot Tarragona ara.
és a dir,
ara estem donant
unes classes de tres coses.
Una,
que hi ha hagut un entrenador
i uns jugadors
que s'han donat compte
que representen
i dignifiquen una ciutat
i que estan jugant
amb profunditat.
Aquí hi ha que felicitar
els jugadors i l'entrenador
perquè alguna cosa
han fet diferent
que la primera part
de la temporada.
A lo millor,
el Luis César
amb la segona part
hagués aconseguit el mateix.
Però la veritat
és que el senyor Paco Flores
i els jugadors
estan donant una sensació
de coherència,
de treball i d'efectivitat.
I això és bo
inclús pels propis jugadors
perquè es revaloritzen econòmicament.
Perquè no és el mateix
un jugador
que demostra
que ha lluitat econòmicament
quan ha de buscar
un altre equip
com que surt d'un fracàs.
Ara s'està disfrutant
en aquest sentit.
Escolti,
ara la ciutat
disfrutant
en el camp de futbol.
Home,
ara es veu
la ciutat disfrutar.
Això sí que és un èxit.
Veure que la gent
treballa
amb esperit de lluita
fins a l'últim moment.
I consti
que a mi m'ha sap
molt de greu,
però
jo no crec
que el que fèiem
a la primera part
de la lliga
no fos altra cosa
que anar
de fracàs en fracàs.
Ara la gent
quan surt del camp
surt entusiasmada,
però surt
veient
que un equip
que ha treballat
es pot estar d'acord
amb els canvis
o no els canvis.
Jo això ja no hi entro
perquè no sé
ni els noms dels jugadors
moltes vegades.
Però home,
ara es dona
una sensació de joc.
Vull dir que
que s'ha canviat.
Vostè mateix
a les retransmissions
veu l'elder
que es mou
d'una manera diferent.
Vull dir que el sents
d'una manera diferent.
La ciutat disfruta.
La gent surt del camp
ben disfrutat.
Home,
que no em diguin
que no hi ha hagut
un canvi substancial.
Que no em diguin
que no era imprescindible
aquest canvi substancial.
I que no em diguin
que no és obligació
de l'alcalde
de tant en tant
posar el dit a la llaga.
I aquest canvi
ha estat gràcies
al canvi d'entrenador
i al canvi fins i tot
de president,
encara que sigui
una presidència temporal
com la de Raül Font.
Han tingut alguna cosa a veure?
No ho sé.
Això sí que no ho sé.
Perquè si vostè
me fa una pregunta trampa
és evident, no?
I jo no li vull respondre.
Jo dic que el Raül Font
està fent molt bé, no?
Vull dir,
perquè el futbol
desgraciadament
està assimilat.
L'èxit i el fracàs
està assimilat a la pilota.
L'èxit i el fracàs
està assimilat a la pilota.
I el que vulgui
enganyar-se d'una altra manera,
l'èxit és que la pilota entri
i el fracàs
és que no entri.
Deixi-s'estar.
Aquest és l'èxit o el fracàs.
Durant l'època
del senyor Paco Flores
hi ha èxit
i durant l'època
del Raül Gufflon
hi ha èxit.
I escolti'm,
els números canten, eh?
He llegit el diari
que diu que nosaltres
hem fet la segona part
de la Lliga
igual que el Barcelona, no?
Això és un èxit, no?
Clar, i ara,
bé, els periodistes esportius
que quan parlo jo
doncs es veu que
vull dir,
és com si digués coses raríssimes,
m'assembla que dic
el que diu
el 90% dels ciutadans.
Deixi'm acabar.
Tornant a parlar
del Consell d'Administració
només amb un supòsit.
D'aquí 15 dies
hi ha la Junta General d'Accionista.
Imaginem que al final
hi ha dues candidatures
i que guanya una
però que queda,
en fi,
queda dividit,
molt dividit
el Consell d'Administració.
L'Ajuntament,
que no haurà intervingut
en el procés previ,
creu vostè
que hauria d'intervenir?
No, no, mai.
Passi el que passi,
l'Ajuntament no ha de intervenir.
Per això,
quan surti el nou president
jo li faré una oferta
per explicar
com tindrien
que ha quedat aquestes accions.
Bé que sigui
amb una fundació,
bé que sigui
amb una societat
privada
formada
per presidents,
per membres
distingits,
etcètera.
Però no, no.
Mai, mai,
passi el que passi,
mai,
ha de intervindre
l'Ajuntament.
Ja sé que hi ha algú
que vol que intervingui
l'Ajuntament
però mai,
mentre jo sigui alcalde,
l'Ajuntament intervindrà.
I escolti'm,
què dic clar,
algunes de les coses
que no s'han entès
de les que he tingut que fer
és perquè hi havia
algunes persones
que estaven intentant
polititzar el gàstic
i probablement
no s'entés prou bé
el que jo he fet.
Però tinc molta,
bé, no sé si no em moro
però me'n reflexo
que tinc molt de temps
per explicar moltes coses.
I deixi'm acabar
com he començat.
Si és que és l'última pregunta,
desitjo a l'Agustí Mallol
que tingui,
que sigui feliç
i que li vagin molt bé
les coses
i sobretot
que sàpiga
que a mi tindrà
sempre un amic
i que les decisions
que hagi pogut prendre
allà a ell
i que solament
li desitjo sort
i que li respectin
aquells compromisos
que li hem pres.
Res més.
Doncs acabem
igual que començàvem
parlant de política
tot i que avui també
hem dedicat uns minuts
a l'actualitat del Nàstic.
Alcalde Joan Miquel Nadal,
moltes gràcies
i fins la propera.
Bon dia.
A vosaltres.