Jordi Rovira, molt bon dia.
Molt bon dia, hola.
Què tal? Com anem?
Perfecte, molt bé.
Veig en forma.
En plena festa, diguem.
En forma.
Hi ha alguna cosa que no sàpigues, tu, de Santa Tecla?
Hi ha moltes coses que no sé i algunes que no me'n recordo, però...
Sí?
Evident, sí.
Però és que jo crec que de Santa Tecla...
Jo he estat buscant coses i al final tinc aquí un munt de papers, ja ho veus,
i fotografies de les petjades de la Santa pel món.
Ves que jo ho simplifico que ens ho expliqui el Jordi,
que serà molt més senzill.
Aquí el que feu és...
A vegades s'han explicat la llegenda, la història de Santa Tecla.
El que proposeu des del Museu d'Història és seguir una miqueta les petjades de la Santa
i aquells espais, aquells moments que la ciutat de Tarragona
té la seva presència ara en l'actualitat, no?
Evidentment, ens movem per la part alta.
Estem sempre fent recorregut per carrers i, evidentment, arribant fins a la catedral,
que és el punt de referència bàsic per Santa Tecla a la nostra ciutat.
El que acostumem a fer és un recorregut on, pas per pas,
anem seguint aquells petits detalls que hi ha en carrers,
unes rajoletes que hi ha a la Baixa de Misericòrdia,
el signe de la Tau, que és la T de Santa Tecla,
elements que podem anar trobant,
i també alguna referència històrica de la Santa a la ciutat,
les seves relacions a vegades difícils amb els tarragonins,
perquè no sempre ha estat fàcil aquesta relació.
Per què? Perquè teníem el famós aigua de Santa Tecla.
A Tarragona ens va caure una aigua solemne de Santa Tecla el 1876
i, malgrat tot, la vam seguir estimant.
Altres poblacions que també la tenien per Santa Patrona,
en canvi, van preferir prescindir dels seus serveis.
És el cas de ciutat.
No va haver-hi rancúnia, doncs, a Tarragona?
A Tarragona no, a Tarragona no li vam culpar el fet que coincidís amb la seva data.
Eren més racionals, en tot cas, pensàvem que era un fenomen meteorològic
i que la Santa no havia intervingut, no?
Segurament.
En qualsevol cas li va quedar el nom d'aquell famós aigua de Santa Tecla
que va ser un referent històric, doncs, per ben bé...
Home, va ser una autèntica tragèdia.
...del segle XX, no?
Santa Tecla va néixer a Turquia?
A veure, a Santa Tecla n'hi ha moltes.
Aquest és el primer tema.
La nostra, com si diguéssim.
La nostra, sí, podríem dir que està cap a la zona de Turquia,
a la zona d'Armènia, diguem, dintre de Turquia estaríem en territori armeni
i, doncs, és una santa que, en principi, es vincula a Tarragona
perquè es recupera en la seva memòria, doncs, ja en plena època medieval.
És una miqueta, diuen, Santa Tecla, ens en recordem que a Tarragona hi ha una tecla,
busquem-la i busquen la tecla, doncs, aquesta Armènia,
que és la que ens servirà com a referència, és la que tenim, doncs, al voltant seu,
totes les representacions a la catedral, tots els elements, doncs, simbòlics i tradicionals
giren entorn d'aquesta Santa Tecla.
El que passa és que, per complicar-nos una miqueta les coses,
ens va aparèixer una inscripció de Santa Tecla a la zona de l'actual Parc Central,
en el conjunt de la necròpolis, diguem, doncs, i de tota aquella zona
del conjunt forerari del Franculí, i aquesta tecla, que és del segle, doncs, cinquè,
ens ha vingut a complicar una miqueta les coses, eh?
I això de quan és, aquesta tecla? Fa poc, aquesta segona tecla?
A veure, aquestes troballes es van fer en el moment de la construcció,
el que passa és que se n'han publicat recentment,
i ara en sabem més dades ja perquè, doncs, aquest any passat es va ja fer,
la publicació definitiva de tota aquella investigació arqueològica, no?,
sobre...
Perquè quantes tecles hi ha al Santoral, així, en principi?
Unes 17, de bones, eh?
De bones, després, diguem, que allò de tot ocien poden haver-hi unes quantes més.
També hi podria haver alguna més, eh?
I per què aquesta i no una altra? Va venir tecla a Tarragona?
Va a veure pau, com si diguéssim?
La tradició diu que sí, diu que hi ha una relació de tecla i pau,
això seria possible, plausible, d'alguna forma,
és a dir, la vinculació de pau a Tarragona,
bé, tot i que també està en un àmbit, doncs, en el llindar de la llegenda,
però hi ha referències que diuen que és possible que Sant Pau hagués vingut a Tàrraco,
va passar per Hispània molt probablement,
doncs per Tàrraco, com que hi havia línia directa de vaixell amb Roma,
doncs era molt fàcil.
Llavors, que fos pau el que introdueix el culte a Santa Tecla,
això és una miqueta més forçat,
però, en qualsevol cas, sí que és simpàtica aquesta relació,
que ja els vincularia en un moment molt inicial.
Ja se sap que això es feia una miqueta conveniència a tot plegat.
Més o menys.
Si no he vero, he ben trobat, i tira milles.
Estem dintre d'aquella zona gairebé mítica,
és a dir, que no ens podem moure amb documentació,
que no n'hi ha gaire,
sí que hi ha una documentació que ens parla de pau,
de tecla també, però que la vinculin a Tarragona,
ens hem d'endinsar més en la història
per anar trobant dades segures.
I, escolta, Jordi, tu t'has encuriosit alguna vegada
per conèixer algun detall de les altres 16-60 tecles?
Home, n'hi ha algunes, a veure, n'hi ha algunes que sí.
Home, doncs aquesta és com a més atractiva, que no pas la nostra, no ho sé.
N'hi ha alguna que ens va bé,
perquè n'hi ha una que és egípcia, d'origen,
i aquesta ens aniria bé perquè la nostra tecla de Parc Central
també és egípcia, i això té la seva gràcia.
Però aquesta té relíquia o no té relíquia?
Aquesta jo no l'he trobat.
És que sense relíquia no sé jo què trauríem el dia de la processó.
Home, relíquies, de fet, no és que ens en faltin, en tenim més d'una.
És a dir, que si mai ens hagués...
De la nostra tecla tenim més d'una?
De la nostra tecla tenim més d'una relíquia.
Què més tenim de la tecla? L'osset aquell de...?
Dos, n'hi ha dos.
De fet, n'hi ha dos, perquè això va perdre.
I com que la vam perdre durant un temps,
ràpidament es va poder recuperar,
va ser l'època de la Guerra del Francesc,
una època cruel per Tarragona,
es produeixen robatoris i saquejos,
la catedral també en pateix,
i la relíquia del braç de Santa Tecla desapareix.
Sembla que la roben les tropes napoleòniques,
algun soldat en concret.
Però a Tarragona no hi ha problema per això,
perquè es podia acudir a un convent de Barcelona
que tenien un altre trosset del mateix braç de Santa Tecla.
Perdó, jo no vull ser reverent,
però és que, clar, aquestes coses saps tu que fan gràcia.
Doncs bé, doncs...
Dic que, escolta, que ens donin un altre trosset de l'os i així...
n'hi havia un altre,
doncs n'hi havia un altre,
però saps què és el més bonic?
Que anys més tard es va trobar l'original,
es va tornar a trobar l'altra.
I què han fet amb l'altra?
Tenim les dues.
Juntes?
No, separades, eh?
I escolta, és la mateixa part del dit?
No, però jo ja tampoc...
Ah, és que a veure, aquí hi ha una cosa falsa,
Carbono 14, eh?, ràpidament.
Jo no sé si seríem capaços que es pogués solmetre
això amb alguna prova d'ADN,
alguna cosa semblant,
perquè potser ens defraudaríem una miqueta, no?
Però en qualsevol cas, doncs bé,
és interessant saber que,
si mai ens en falta una, tenim l'altra,
i si no, potser hi haurà algun convent
que també ens en cedirà algun altre fragment.
Hi ha reserves, doncs.
Mil coses que passessin, trobaríem...
Podem assegurar per la festa, no ens faltarà.
I si busquem potser fins i tot una relíquia
de la tecla egípcia, aquesta més exòtica,
que dius que podria ser.
En fi, esperem que surti aquest treball publicat.
Quedem-nos amb la nostra,
que és la que commemorem i venerarem en guany.
Una tecla que, davant de tot,
va defensar la seva virtut,
com pertocava una santa.
Sí.
I arrel d'això, em penso que va ser
la mare dels ous que va provocar
tant de martiri i tant de mal de cap, no?
Però, a més a més, és una tecla valenta.
És a dir, la tecla aquesta de la llegenda,
del fet que és la llegenda àurea...
Ens agrada, no?
Està bé.
Ens agrada, està bé.
És una tecla una mica rebel i tot.
És una tecla que ella diu...
Contemporània, eh?
Una dona del seu temps,
o del nostre temps, millor dir.
dir que sí, eh?
Perquè, a veure,
de fet, una miqueta el contingut de la llegenda
ve una miqueta en això.
Ella està escoltant el missatge de Sant Pau,
és un nou missatge, el missatge cristià.
Visualitzem.
Tecla ve a Tarragona, des d'Armènia?
No, no.
No va la cosa així.
En algun lloc determinat d'Orient
es troba amb Sant Pau,
escolta el seu missatge
i hi ha un problema
que hi ha més gent que l'està escoltant
i entre els que l'escolten hi ha el seu novi
i el seu novi no li fa gens de gràcia
que la tecla s'estigui encandilant
per un missatge de Pau, en aquest cas.
No li fa gens de gràcia
i, aleshores, ell,
amb una imatge molt simpàtica que tenim
al retaule de la catedral,
es veu com l'estira,
com la vol allunyar,
com se la vol endur.
Ella no...
Ella resisteix, evidentment,
i llavors és molt simpàtica
això de veure com hi ha aquest gest
del novi que la vol allunyar
d'aquesta fe.
No se'n sortirà, de fet,
tot i que Sant Atecle
és denunciada i és perseguida
després amb tots els problemes
que això li reportarà...
Sí, perquè la família d'ella
també estava en contra, no?
També estava en contra.
Això malament ho tenia, eh?
Per això que dèiem
que era una tecla rebel, en aquest cas,
una tecla que no sotmetia
ni el que li deia a la família
ni el que deia al novi
ni el que li deia a ningú.
En principi, doncs,
és aquesta de Sant
que també la veiem copsada
allà a la Malabastre,
en el retaule major de la catedral
i té, doncs, certament,
aquesta gràcia, no?
De dir,
algú que no se sotmet,
en el que li manen
les autoritats, no?
Quin és el moment
o quina és la circumstància,
perquè hi va haver-hi moltes
a la seva vida,
per la qual es va decidir
que aquesta senyora seria santa?
Ja sé que això és un tema del Vaticà,
però diguem-ne que...
Per quin fet,
Santa Tecla
és Santa Tecla
i venerem el seu braç?
Vena Santa Tecla,
Santa Tecla,
perquè defensa, doncs,
aquesta nova religió en aquell moment.
és una santa
que, de fet,
és màrtir
i no només és màrtir,
sinó que és una cosa
que la paraula
antigament, doncs,
s'associava molt amb ella,
és protomàrtir,
és una de les primeres màrtirs
de la fe
i és dona, a més a més.
Doncs no era massa freqüent, això.
En principi, doncs,
és això,
és la seva defensa
de la religió
el que fa que, doncs,
sigui santa,
com en tants altres casos,
no?
I el seu exemple,
perquè és un exemple
de constància,
de persistència
amb això de voler
doncs pertànyer
en aquesta religió.
Doncs aquest és el motiu,
una mica, no?,
el que la porta.
Aquí veig una frase lapidària,
perdre abans la vida
que deixa de ser donzella.
Això és una de les vessants.
De les moltes que se'n diuen, no?
Que també, ja seria
la relativa a la virginitat.
Les petjades de Santa Tecla
a Tarragona
es poden seguir perfectament
amb tota aquesta explicació
que es fa des del Museu d'Història,
el Jordi Rovira.
hi ha altres mostres
de devoció a Santa Tecla
a altres llocs del món, no?
Hi ha, a veure,
és el que dèiem,
de Sant Estècles,
tenim, doncs,
a Galícia,
el Monte de Santa Tecla,
que és famós,
també, no?
Tenim també
el Salvador,
tenim una població,
amb la que a Tarragona
té molta relació,
doncs,
que és també Santa Tecla.
i tenim
Sant Estècles
ja de menor,
diguem,
importància
en moltes esglésies
d'arreu de l'Estat.
És a dir,
que també n'hi ha
a Milà,
per exemple,
a Milà tenim
Santa Tecla
i també tenim
una vinculació simpàtica
amb Burgos,
la catedral de Burgos
té una capella
de Santa Tecla
que s'havia d'haver fet
a Tarragona
però com que van traslladar
a l'arcabisbe,
ell va dir
ja tinc el projecte fet,
quedarà tan maca,
m'és igual
que no estigui a Tarragona
i la farem a Burgos
que és la seva destinació
i s'ho van d'o tot,
projecte i tot
i allà a Burgos
hi ha una capella barroca
que hagués hagut de fer-se
a Tarragona.
Doncs mira,
un altre pretext
per anar a Burgos
que també és ben bonic.
Tres martiris va patir?
A veure,
diversos,
segons les llegendes,
n'hi ha diverses,
de fet,
el primer seria
en un anfiteatre,
això també ens vincula
una mica
a l'ambient tarragoní
tot i que no seria
l'amfiteatre de Tarragona
que en aquell moment
encara no estava...
Visualitzo allò que o abadis,
els lleons,
aquella cosa una mica per aquí,
una mica peplum,
però vaja.
Doncs això bé,
els lleons es tornen mansos
quan s'apropen a Santa Tegla,
per tant aquí
no té problema,
Santa Tegla se'n surt
dels seus martiris
amb molta facilitat,
també tenim el del foc,
és a dir,
Santa Tegla la volen intentar
cremar
i no se'n surten,
el que es cremen
són els perseguidors
i de fet,
Santa Tegla després
l'intenten partir,
doncs li lliguen
unes cordes
amb uns bous
a les extremitats,
a veure si
la parteixen
per la meitat,
que és una cosa horrorosa,
però no patiu
que es trenquen
les cordes
i no hi ha problema.
Estava tocada
per la divinitat,
clar.
Bastanta sort
en aquest aspecte,
estava protegida
en tot moment,
té uns angelets
que l'estaven seguint.
I el tema del braç,
que segur que hi ha noients
que expliqui allò del braç,
que expliqui allò del braç,
per què venerem el braç?
El braç,
doncs el braç
perquè és la relíquia
que els tarragonins
van trobar l'any 1321,
que van fer una pesquissa
per tot arreu del món,
es van trobar a Carbènia
i hi havia un rei
que es deia Òssimo
i aquest rei
tenia una relíquia
d'un suposat braç
de tecla,
d'aquesta tecla tarragonina.
Es va muntar
una expedició
amb galeres de l'època
que va travessar
tota la Mediterrània
per anar fins allà
i van portar regals
meravellosos.
Vam acabar
amb l'existència
de formatge de Tarragona,
no?
Quants formatges
del món mundial és igual.
Formatges de Mallorca
que van servir
per decantar l'intercanvi,
a part d'algun tron d'or,
un gran silló d'or
i també amb teles
de les més exquisites
que es van trobar
per tots els ports
de la Mediterrània
on es anava passant
i també molts altres obsequis
com algun cavall
de pura raça,
també tot això
va servir
per vescanviar
aquest braç de Santa Tecla
que va arribar
d'una forma solemne
a Tarragona
el 1321
i que, fixa't si
va ser important
aquest retorn,
diguem,
aquesta arribada
del braç de Santa Tecla
a la ciutat
que el que molts anys
se celebrava
després,
durant segles,
era la rondalla
de Santa Tecla.
Això era
simplement
recordar la data
d'aquelles festes
fantàstiques
que s'havien fet
a Tarragona
per l'arribada
del braç de Santa Tecla.
No, devia ser
una cosa extraordinària.
com unes olimpiades,
com unes superolimpiades
i aquí van participar
més de 7.000 cavallers
vinguts de tota Europa
per fer també tornejos,
és a dir,
si ens posem a pel·lícula
d'ambientació medieval,
aquells tornejos
d'allò
amb llança llarga,
doncs hi va haver
cavallers
que en el marc del circ
romà de Tarragona
que llavors ja estava
una miqueta en ruïnes,
doncs allí van fer
els seus tornejos
per celebrar
la vinguda
de Santa Tecla.
Se m'acaba d'acudir
un altre acte
i mira que n'hi ha,
dins de la tecla gastronòmica
fer alguna cosa
relacionada amb els formatges,
commemorant aquests
6.000 formatges
que vam...
Que gràcies a ells...
Eh, poca broma.
A veure,
tot és qüestió
de posar-s'hi
i donar-li forma,
no?
Què et sembla, Jordi?
Treballem que ara l'any vinent
i presentem la proposta
a l'Ajuntament?
Estaria bé, sí.
Bé, doncs escolta,
tot és parlar-ho.
Explica'ns,
si és que som a temps,
si és que som a temps,
com podem participar
d'aquestes visites?
O està tot ja
dat i ben aït
i mai millor dit?
Jo diria que estava estant complet
perquè ja estan lliurades
les invitacions
de fa temps
del Museu d'Història,
en tot cas bé,
no sé si poden haver baixes
però en el Museu d'Història
Casa Castellarnau
seria, doncs,
el lloc de referència.
Preguntar,
escolti,
hi ha alguna...
Quan ho feu?
A quines hores?
Com són?
Quina durada tenen?
Això és a les sis de la tarda,
doncs,
aquests dos dies
i llavors, doncs,
bé,
és aquest recorregut
que dura una miqueta menys
de dues hores
i, doncs,
entrem a la catedral
i fem carrers
de la part alta també
sortint des de l'Ajuntament.
Molt bé.
Doncs,
què t'he de dir?
que segur que tothom...
Què et preguntan de Santa Tegla
la gent així?
Tothom ho sap tot
o hi ha alguna pregunta
que cridi l'atenció
més que una altra
de les persones
que fan la visita?
El que sobta molt
són els temes
al voltant de la relíquia.
Hi ha una miqueta
de màgia
o de misteri
podem dir al voltant d'això,
però també,
evidentment,
aquest tema
d'aquest intercanvi
comercial
que es va generar
al voltant dels gràcies
de les coses
que més sobta
i també una miqueta
el detall
de les diferents
escenes
de Santa Tegla
en el retaule major
de la catedral
o en l'altar major
que són les dues versions
que tenim
d'una història
una miqueta
diferent
amb alguna variant.
En una,
Santa Tegla
doncs,
és perseguida
i entra dins
de la roca
i surt al braç,
queda només al braç
amb el que beneeix
els seus perseguidors
i amb l'altra,
amb la versió
que tenim
a l'altar major,
és molt més benèvola,
Santa Tegla
que mora molt belleta
amb una mena de castell
i es veu
com uns àngels
s'enduen
la seva ànima
en forma
de colom
cap al cel,
és una cosa simpàtica.
Sí, hi ha finals
per a tots els gustos
però jo m'imagino
que nosaltres
continuem apostant
pel primer
i aquesta història
de la Santa
ja saben
que des de fa
un quant temps
aquí a la ciutat
de Tarragona
es materialitza
un dia com avui
dijous
amb la representació
del retaule
de Santa Tegla.
Jordi Rovira
com sempre
agraïdíssims
per la teva visita
i per tot el que ens expliques.
Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.