Són les 10 del matí, 38 minuts.
Seguim al matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara d'unes obres de remodelació
que s'han fet en els últims mesos
al Conservatori de Música de la Diputació,
aquell edifici que ja és situat al carrer Cavallers,
que segurament molts dels nostres oients reconeixeran.
Unes obres que han deixat al descobert
unes restes arqueològiques prou importants o prou interessants.
Com a mínim, ara li preguntarem al nostre convidat
sobre la importància d'aquestes restes.
D'alguna manera, l'hem convidat justament per això,
perquè ens expliqui què s'hi ha trobat
i quina importància tenen aquestes restes arqueològiques.
Ens acompanya el senyor Albert Vilaseca,
que és arqueòleg i és el director de l'empresa Cota64.
Senyor Vilaseca, bon dia.
Bon dia.
Primer que res, què han trobat?
Com ho podem explicar de manera planera
perquè els oients i els ciutadans ens entenguin
que han trobat això, en l'edifici
on hi ha el Conservatori de Música de la Diputació?
A veure, de forma molt, molt reduïda,
podríem dir que el que hem trobat
són els murs paraments
que delimitaven el que era el Fòrum Provincial de Tàrraco
en el segle I,
juntament amb estructures relacionades amb el ciut romà.
Això s'ho esperaven?
És a dir, era previsible de trobar-se això?
Era totalment previsible,
perquè aquest mur transcorreix des de la torre de l'Audiència
fins a la torre del Preatori,
i hi ha diversos solars d'aquest carrer Ferrés,
doncs ja l'havíem documentat.
Què passa?
Que en aquest procés de rehabilitació,
a veure, el primer que s'ha fet ha sigut anar repicant parets,
i el que n'ha sortit,
sota tots aquests arrebossats
i les pintades que hi havia,
ha sortit primer una torre medieval,
la primera torre medieval del Mur Vell,
datat en el segle XII,
i després ens ha anat sortint
la paret que ja coneixíem
amb un molt bon estat de conservació
en una de les sales,
feta amb carreus,
carreus ajuntats un al costat de l'altre,
sense utilitzar cap mena d'argamassa,
i després ens ha sortit,
que això ja no ho esperàvem,
al darrere d'aquest mur,
o sigui, cap a la banda del fòrum provincial,
cap a la banda del carrer Caballers,
ens ha sortit un mur perpendicular.
Això, Déu-n'hi-do,
suposo que és la feina de força temps.
Ara s'ha donat a conèixer
l'opinió pública,
els mitjans de comunicació,
però m'imagino que aquí
ja han estat treballant
durant una bona temporada.
Bàsicament,
qui ha treballat més
ha sigut el restaurador.
Nosaltres el que hem fet
ha sigut més aviat
a nivell interpretatiu.
A veure,
i això us ho explico jo,
però darrere meu
hi han intervingut
diversos arqueòlegs
de la Real Sociedat Arqueològica
de Tarracorens.
I llavors, entre tots,
hem fet
com un equip,
realment un equip,
allí dient coses,
equivocant-se,
encertant-la,
i arribar a certes conclusions.
Quines són aquestes conclusions?
Realment estem davant
d'unes restes
importants,
prou destacades?
Són realment molt importants
a nivell interpretatiu
i a nivell de poder començar
a reomplir aquest fòrum provincial
que realment
en coneixem ben poc.
Aquest fòrum,
sabem que era una plaça
porticada
de 280 metres de costat
per 180,
el qual li confereix,
és que és la plaça més gran
del món romà.
I això no és que sigui
tarragonisme,
és que és un fet
i és un fet.
Però,
de l'interior d'aquesta plaça
no en sabem res.
Sabem només aquest porticat
que estava aixecat
quatre metres,
quatre metres respecte
a la plaça oberta del fòrum,
i per la banda
que donaria el circ,
si la gent té present
la visió
de les maquetes
que s'han anat fent
reconstructives
de la ciutat romana,
aquest mur
sempre se'l dibuixa
com una paret recta,
sense res més.
sense posar-hi res més.
La importància
dels paraments
trobats a Montaliu
o a casa Montaliu
és que,
a veure,
hi ha diversos detalls,
un primer seria
que tenim tot de forats
en les parets
que corresponien
a l'enclatge
de posar-hi
tot un placat,
un revestiment
decoratiu
en marbre.
O sigui,
ja tenim
un aspecte decoratiu.
Aquest placat
donaria
a dos vessants,
diguem-ne.
Un vessant seria
que el circ romà,
o sigui,
els espectadors
sentats a les grades,
podríem contemplar
tot un relleu
decoratiu,
no sabem,
evidentment,
no sabem quins motius
tindria,
però que a la vegada
aquest placat
girava cap a l'interior
de la plaça del fòrum,
del fòrum provincial.
Hem localitzat també,
in situ,
o sigui,
al seu lloc,
una llosa,
una llosa
que correspondria
al visori del circ,
no?
El visori del circ
era la part
on transitava
la gent
per col·locar-se'n
a les grades.
Això
incide,
també.
Després
hem localitzat
també
el que seria
el reompliment
d'una escala
que connectaria
el que seria
el circ
amb el fòrum provincial.
amb tots aquests estudis
és molt bàsic,
és molt bàsic
també tenir en compte
establir paral·lelismes
amb altres restes
localitzades
en tot el recinte
del fòrum,
no?
Eh?
Llavors,
a veure,
a nivell interpretatiu
hem d'anar
posant-hi paral·lels
de,
per exemple,
a la pizzeria Pulvinar,
situada al carrer,
allà al carrer Major,
doncs allí
tothom que hagi anat
a menjar
haurà vist
que hi ha una cornisa,
no?
Una cornisa
allargada
en la paret,
aquesta cornisa
a Montoliu
no la tenim
però sí que tenim
la impronta,
no?
La impronta
devia estar repicada,
no?
Després,
amb una altra referència
que podríem anar
fins al Gallo Morón,
allí al
el peu de les escales
de la catedral,
allí tenen un menjador
que tenen les parets romanes
i una cornisa
de grans proportions
també in situ,
no?
Aquesta cornisa
fa uns 70 centímetres,
no?
Que si aquesta cornisa
l'afegim,
l'afegim
a la paret
perpendicular
que hem trobat
a casa Montoliu,
aniríem a parar
a un primer pis,
de forma que
tindríem un fòrum
format
per la plaça
porticada
als seus
quatre costats,
recordem
que aquest carrer
a la banda
que t'ocorís el circ,
allí no hi podíem
posar-hi res,
només hi havia
una paret sega,
ara ja hi podem
posar-hi un porticat
i un primer pis,
no?
Aquest pis
ens ve donat
per
el paral·lelisme
aquest
de posar
la cornisa
del gallo
moron.
Amb tot això
que han trobat,
doncs,
a casa Montoliu,
al lloc on hi ha
el conservatori
de música,
obre les perspectives
a vostès els arqueòlegs
de continuar
buscant
justament
en aquella zona
altres elements
que puguin ajudar
encara
a millorar
la interpretació
sobre aquesta plaça
del fòrum provincial?
Home,
pel que fa a excavacions,
no,
perquè nosaltres
només podem intervenir
quan es fan obres,
no?
Llavors,
com que a Tarrerot
totes les obres
són perceptives,
és perceptiu
que abans
hi passin els arqueòlegs,
doncs,
no hi podem actuar.
Però el que sí
que estem fent,
i ja hi estem treballant,
és amb aquest treball
d'anar recollint
les cotes
de cada element
arquitectònic
del fòrum provincial,
no?
I amb aquest treball
i estem,
bueno,
amb aquesta feina
i estem treballant
amb la Real Societat Arqueològica.
O sigui,
no soc jo sol,
no, a veure,
jo també m'equivoco,
però sempre n'hi ha un altre
que et pot fer veure
que no t'has equivocat
i llavors
es basa
bàsicament
en un intercanvi
d'idees,
no?
Una curiositat
que suposo que tenen
molts oients
després de veure
aquestes informacions
als diaris
i avui aquesta conversa
que tenim amb el Verbi
i la Seca,
si aquestes restes
del mur
a casa Montolí
es poden visitar.
Ja sé que això
no és competència seva
perquè això forma part
del Conservatori de Música,
però em sembla
que haia s'habilitat
com una aula,
com una aula
del Conservatori.
realment són dues aules
i jo suposo
que mentre no hi hagi
classe
es podrà visitar.
Ara ja fa uns anys
el Museu d'Història
va treure una guia
de restes
arqueològiques
del fòrum
i en aquesta guia
sortia tothom
que tenia
algun habitatge
que hi havia restes
i que tothom
estava d'acord
que hi podia passar
qualsevol visitant.
És recomanable,
vostè creu que qualsevol
persona del carrer,
i no estem parlant aquí
d'especialistes,
és recomanable
que si té un cert interès
pel tema patrimonial,
pel tema arqueològic,
doncs ho vagi a veure?
És altament recomanable,
perquè que jo sàpiga
potser és la primera vegada
que a Tarragona
s'ha treballat
damunt de restes
arqueològiques
d'aquest tipus,
en carreus
de grans dimensions,
amb tot un equip
format també
per arquitectes
i geòlegs,
i el Paleta mateix,
per tal de
fer una bona
restauració,
barrejant,
a veure,
hi havia forats
que s'havien de reomplir,
barrejant allí
tipus diferents
d'argamasses,
de colors,
amb la qual cosa
ha quedat una aula
que és
molt maca,
de luxe,
és de luxe.
Ens quedem
amb aquesta recomanació
i a més estarem pendents
dels treballs
que puguin fer
o les investigacions
que puguin fer
aquests arqueòlegs
al voltant
d'aquestes restes
que s'han trobat
a l'edifici
del Conservatori de Música
de la Diputació
perquè la gent ens entengui
a la Casa Montoliu
del carrer Cavallers.
Per acabar aquesta conversa
avui amb el Verbi La Seca
sí que li volíem preguntar
per una altra qüestió
perquè avui és notícia,
apareix una informació
al diari El Punt.
Segurament els oients
recordaran
que fa uns dies
els vam explicar
les obres
d'uns contenidors soterrats
que s'estan fent
a l'avinguda
Vidal i Barraquer,
davant per davant
de l'edifici
de l'antiga
Tabacalera.
I també recordaran els oients
que els vam explicar
que hi havia
diferents separers
entre els arqueòlegs
de la Generalitat
del Museu d'Història,
dels arqueòlegs municipals
i de l'empresa
que estava fent
les cates arqueològiques
en aquella zona
que és Cota 64,
precisament l'empresa
que dirigeix
el senyor Vilaseca.
I avui hi ha
una informació
al diari El Punt
segons la qual
el Departament de Cultura
està estudiant
la possibilitat
de sancionar
aquesta empresa,
Cota 64,
per no haver
excavat
pròpiament
aquest solar,
aquest terreny
de vida a l'Ibarraquer
on van els contenidors
soterrats.
En fi,
és un nou capítol
de la polèmica,
aprofitant que avui
ens acompanya
el senyor Vilaseca,
li volem demanar
justament la seva opinió,
la seva postura.
A veure,
la notícia que ha aparegut
avui en el diari
és que ja no sé
a què treu cap,
perquè això ja fa
dos mesos
que va pel món
i no sé ben bé
a què treu cap.
Pensava que aquest procés,
un procés
que no tenia que haver
ni començat,
doncs ara
torna a revifar-se.
i des d'aquí llavors
jo voldria recordar
que en aquesta excavació
d'aquesta illa
de containers,
allí va haver-hi
constantment
l'arqueòleg
i dos arqueòlegs
a la vegada
i no es va localitzar
cap tipus de resta
arqueològica
d'interès.
Tot eren runes
i abocaments
d'època moderna
i sense cap mena
d'interès.
I des d'aquí,
a veure,
per exemple,
a qualsevol
excavació arqueològica,
a qualsevol,
a totes,
primer el procés
sempre s'inicia
traient en màquina
el que són
les capes de terra
modernes,
contemporànies,
fins a arribar
a un punt
que tu decideixes
ostres,
aquí apareixen
restes arqueològiques
i llavors decideixes
parar
i continues
l'excavació manual.
Si no apareixen restes,
la màquina va seguint
i a més
és que és una zona
que la tenim
molt,
molt,
molt coneguda
i hem treballat
al voltant
durant molt temps
i a veure,
que en aquest cas
ho trobo
totalment desmesurat
i també
molt desafortunada
aquesta notícia
que ha aparegut
avui en el diari,
perquè en cap cas
hi ha hagut
destrucció
de restes,
la senyora
de la Generalitat
indica allí
que no es van
complir les normes,
totalment incorrecta
perquè ja van presentar
un projecte
a la Generalitat,
el va aprovar
la Generalitat
i nosaltres
el que hem fet
ha sigut
seguir el projecte.
Queda clara,
per tant,
la postura
de l'empresa,
segons vostès,
per exemple,
a elles podríem posar
dolç en els contenidors?
Sí,
podríem posar perfectament.
Perquè ja fa temps
que allò està aturat.
I a més,
el que està passant ara,
s'estan caient les parets,
s'estan caient
desplomant els laterals
de les parets,
s'està,
a veure,
ja tenim la cera
que queda a la vorera
i ja queda una mica
a l'aire,
amb el conseqüent perill,
no?
I llavors,
a veure,
d'això
se n'ha de ficar
algú.
Molt bé,
doncs queda clara
la postura
del Verbi La Seca
com a director
de l'empresa Cota 64,
responsable
d'aquesta excavació
allà a l'Avinguda
Vidal i Barraqueo
on hi ha d'anar
aquests contenidors
soterrats.
Acabem així
aquesta conversa
en què avui
l'hem convidat
al Verbi La Seca
per comentar-nos,
per mirar d'interpretar
de la manera
més planera possible
la importància
d'aquestes restes
arqueològiques
detectades
a casa Montoliu,
al carrer Cavallers
a la part alta
de la ciutat.
Senyor Vilaseca,
moltes gràcies
i bona feina.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.