Són tres quarts de dotze del migdia, tres minuts, tenim a l'altre costat del fil telefònic en Jordi Llorenç, fotògraf, fotògraf de viatges, viatger.
És una persona amb la que, abans ho dèiem en el temps del sumari, teniu oportunitat de conversar, ni que sigui a través del telèfon cada any,
perquè un any més tenim la sort que ens porti les seves experiències de viatges pel món.
Jordi, molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Encantats de saludar-te un any més.
Igualment, no? Ja és el cinquè any consecutiu.
Sí, per això et dic que tenim una amistat telefònica interessant.
No ens coneixem in person, però...
És veritat, eh? Però comencem ja a saber coses.
Si vostès entren a la pàgina web del Jordi, poden trobar així d'entrada sentències com
El viatge que no ens transforma no és un bon viatge.
T'has transformat molt en aquest últim any?
Bé, en aquest últim any.
Cada viatge que faig em transformo, eh? Vull dir, primer el que faig, doncs, és que tot viatge l'intento viure al 100%,
ficar-me a la pell dels que viuen allà una mica, no?, o fer vida una mica ja com ells, relaxar-me, deixar-me'hi aportar i això, doncs, et transforma sempre, eh?
Vull dir, no és qüestió d'aquest últim any, no?, quantsevol viatge.
Però també haig de dir-ho que aquest últim any he fet viatges bastant potents, bastant importants i que m'han deixat també... potser m'han transformat més.
Més. Clar, el viatge al món evoluciona a mesura que tu també com a professional però com a persona també vas evolucionant.
I aquella mirada que podies fer d'un mateix territori fa 15 anys no és la mateixa que fas ara.
Totalment, totalment. El que passa que, bueno, ara ja no vaig... ara potser el que faig una mica també és que ja repeteixo,
hi ha països, però dins del país repeteixo una àrea que no conec, no?
Abans tenia aquella ansietat per conèixer països nous, ara ja hi ha per conèixer coses més específiques.
Doncs una tribu que viu a tal lloc, unes ceremonies que fan en una edat en concret, coses més específiques.
I com has trobat el món en aquests darrer any, tal com està fent un desastre?
Vas trobar territoris encara una miqueta nets, una miqueta tranquils?
No, l'octubre-novembre vaig estar en un país que no m'atreia molt i sempre em passen els països que no m'atreuen
i llavors hi vaig dir i torno encantat. I aquest va ser al Japó.
Vaig estar al Japó, un país que potser tampoc hi anava per lo que era i per els prototips que tenim al cap,
de com són els japonesos, de com viuen i això. Però realment un cop ets allà vius i ho fas de la mà d'una japonesa
t'en dones compte que és un país encantador, que és un país que té uns paisatges increïbles,
que la gent és tancada perquè potser no, clar, com que no parla anglès a la majoria,
però gent que si qualsevol cosa et perds en un metro de Tòquio o on sigui, en el tren,
doncs allà tens per intentar ajudar-te amb el que sigui.
I llavors el viatge també més mestre que he fet o més important va ser al gener,
vaig arribar al desembre i al gener he de tenir un projecte d'anar a televisió a l'Antàrtida, al Polo Sud.
Aquest ha de ser increïble, no?
Sí, he fet un viatge al continent del gel, va ser, bueno, per mi sempre havia sigut un somni
posar els peus en aquest continent, clar, i molta gent em dius, home, ara que està a la moda
el canvi climàtic, a veure, tu ho has notat?
Jo, home, dic, jo és el primer cop que hi he anat, no? No ho he notat, no?
Jo he vist molt de gel, molta gelera i molta fauna, no?
Però, bueno, és un lloc poder passejar per allà, doncs, amb el vaixell, doncs,
perquè hi hagi indrets, poder jo trepitjar terra, península, estar amb els pingüins,
estar amb els elefants marins, vull dir, aquest, i que a més a més penso que els déus
em van acompanyar perquè ja vaig tenir un temps esplèndid que com a fotògrafs
sempre desitgem no tenir sol i que ens acompanyi al bon temps.
Quan vaig acabar amb això, amb aquest projecte, vaig anar amb un altre, ja que estava allà a Xile,
vaig anar a la regió de l'Ai 100, que és tota la zona de la carretera austral.
La carretera austral va ser 3.000 quilòmetres per la part més desconeguda
de la Patagònia xilena i això va ser, doncs, també diferent a l'Antàrtida,
però també amb uns paratges que, bueno, que coneixen els xilens, només.
Ja ens agradaria colar-nos a la motxilla del Jordi Llorenç,
però ens consta que deu viatge a curt d'equipatge, no hi cabem.
Per tant, tenint l'oportunitat de repetir el viatge a través de la seva mirada,
de les seves fotografies i les seves explicacions.
Comenceu demà, no, Jordi?
Demà, demà.
I des de Laos.
Sí, ens en anem a Laos, un país també dins d'Àsia bastant desconegut i poc turístic.
Tothom té en ment, doncs, Vietnam, Tailàndia, Cambotja...
I Laos és un país, doncs, el que em va agradar molt és això, aquest poc turístic que era, potser,
el coneixíem perquè allà va ser on van trobar el Roldán, no?
Ah, sí, és veritat.
És una anècdota que el van trobar per allà i no m'estranya que es quedés per allà vivint, no?
Perquè realment hi ha llocs que t'atrauen molt.
Tonto no era, eh? Tonto no era el Roldán, eh?
No, no, tonto no era. Aquests que se'n van allà a viure en aquests països, realment,
bueno, mira, clar, és que allà, com que vius en poca cosa,
doncs, realment, el que hagis pogut robar, entre cometes, d'aquí, allà ho pots disfrutar...
Per tota la vida, clar.
Tota una vida, no?
I, bueno, i rebons, també m'interessava el tema jo de les seves i de Laos,
també vaig anar, vaig fer una recerca per anar per fer una ruta als elefants,
perquè allà hi ha llençones, principalment al sud-oest,
on encara els alefants s'han servit, doncs, com aquí,
s'han servit els bous ja per treballar al camp, no?
Llavors vaig anar una mica a la recerca dels elefants,
és un país que n'està ple,
i els tenen aquestes zones ja per treballar a la teca, no?
Entren en el bòs, recullen els troncs, i tant, vull dir...
O sigui, va ser bastant bret i llavors hi ha, naturalment,
una cerimònia que em vaig trobar a la ciutat patrimoni de la Unesco,
que és Luang Prabang,
una ciutat encantadora, amb uns temples meravellos, i això,
doncs, bueno, és això, té un encant especial per ser, potser,
el país menys tocat fins ara, no?
Està tocat, però és irrepetible,
i sempre es poden cercar noves experiències.
al Tíbet, que serà el paisatge que ens presentaràs el dijous 24 de maig.
Doncs sí, el Tíbet, el Tíbet també era una cosa que m'agradava molt fer,
i volia anar-hi perquè abans que arribés aquest tren,
que ara, doncs, es veu que està invadint l'assa de xinos,
i una mica, doncs, volia conèixer-la en aquest,
perquè això hi vaig anar-hi fa un any i mig o dos,
abans que arribés el tren.
I llavors una de les necessites també era arribar a fer el Kailash,
el Kailash és la muntanya sagrada dels etibetans,
i volia fer la Cora,
que la Cora és donar la volta, en el sentit de les agulles,
del rellotge,
que és el que fan els etibetans.
Va ser bastant dur illo,
perquè van ser 4 i 5 mil metres d'alçada
que havies de caminar.
No van ser molts quilòmetres,
va ser en total uns 50 quilòmetres en 3 dies,
però va ser dur per l'alçada,
no, per l'alçada.
Però per sort, no sé si és la mateixa
aquesta passió que tinc pels viatges,
que fa que qualsevol que ni el mal d'alçada
m'atura per fer aquestes fites que tinc.
Seguiràs per Guatemala,
i després l'Antàrtida, l'última frontera.
És aquest viatge a l'Antàrtida darrer que ens comentaves,
a l'inici de la conversa?
És l'últim,
i a més a més us haig de dir que l'inauguraré aquí a Tarragona.
El de Guatemala també l'inauguro aquí.
Són dos audiovisuals molt diferents.
Guatemala, per ser un país indígena,
que encara conserva molt totes les tradicions dels maies,
i per la part de l'Antàrtida veureu tot aquest temps
dels déus que m'han acompanyat,
aquests aparatges que són únics.
i jo em plantejava,
deia, realment la perfecció existeix?
No ho sé, no ho creia,
però un cop he anat a l'Antàrtida,
puc dir que sí que existeix.
Aquí a Tarragona també tens un públic,
Fidel, que ja estava desitjant viatjar amb tu
a través d'aquestes sessions que organitza la Fundació Caixa Tarragona.
Jordi Llorenç, moltíssimes gràcies, de veritat,
per atendre un cop més la nostra trucada.
Si no ens veiem abans,
fins l'any venen a través del telèfon.
Molt bé, doncs.
Una abraçada.
Un altre dia per tots vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, adéu, bon dia.