This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
...
Avui dilluns, 16 de juliol, dia de la Mare Déu del Carme,
el nombrós equip d'investigació de l'embalat de Tarragona Ràdio
ha fet un esforç titànic.
Com dèiem, aquest equip d'investigació ha aparcat el Google per una vegada a la vida
i ha tret la pols al costumari català per saber vida i miracles
de la patrona de la gent del mar, la Mare Déu del Carme.
Hem sabut que el Raval de Barcelona era festa major per la verge del Carme
i que la gent treia la muda dels diumenges aquest dia.
Era tradició que les noies es trenessin un vestit ben llampant
i si podia ser de flors o estampat, encara millor.
A la ciutat de Barcelona s'hi celebrava una de les fires més importants de l'any.
És sabut que en aquestes fires hi feien cap els promesos o les parelles que estaven recentment casades,
que feia poquet que eren matrimoni.
Les compres normalment eren manats d'herbes o ventalls.
Resulta que per la fira de Sant Cristòfol ja n'havien comprat de ventalls,
però per la del Carme feien una segona adquisició
en previsió que no en tinguessin prou amb el primer que ja havien comprat per Sant Cristòfol.
Aquesta central d'informació de l'embalat ha sabut del cert
que les fadrines del Raval anava a arrasar-li a la verge amb la següent pregària.
Mare de Déu del Carme, doneu-me un bon marit,
si a pobra, si a ric, mentre vingui de seguit.
Aquestes fadrines espavilades anaven tot seguit a la fira a la cerca dels fadrins solters.
La fira del Carme s'havia arribat a anomenar la fira dels marits.
No només la gent del Raval i els mariners la tenen per patrona,
i és que, furgant en llibres plens de pols,
hem sabut que la Mare de Déu del Carme era patrona dels Serenus de Barcelona,
ja que aquest servei es va inaugurar i es va posar en marxa tal dia com avui de l'any 1785.
D'altres gremis, que també la tenen com a patrona, són els butxins.
Antigament els butxins tenien a la verge del Carme com la més venerada
entre totes les figures que els feia falta venerar.
Resulta que als butxins li portaven un siri dels més grans que trobaven
i el feien cremar fins que s'acabava del tot els seus peus
per a cadascuna de les víctimes que havien caigut a les seves mans.
La gent que anava a l'església d'aquesta manera els identificava i els assenyalava.
A l'alta muntanya lleidatana eren moltes les poblacions
en què també era estimada la figura de la Mare de Déu del Carme.
En aquest territori es ballaven els coneguts com a valls carmelitans.
En aquests valls s'hi anava amb parella,
però l'home podia acabar ballant amb totes les acompanyants
que la seva parella hi portava.
Així que com més amigues tenia la senyora,
més havia de ballar el senyor.
A Reus, una tradició de les més antigues
era la dels frares carmelitans.
Resulta que aquests flares feien una mena de foguera
amb un moro ferotge enmig que anava ple de coets i focs d'artifici.
Aquesta figura acabava esclatant
amb una gran explosió que, segons diuen,
es podia sentir molts quilòmetres enllà.
I si marxem del Principat de Catalunya
i no deixem els països catalans
i ens n'anem cap a Eivissa,
coneixerem una de les tradicions
que les dones eivissenques tenien cap a la patrona productora,
que era, com no, la Mare de Déu del Carme.
Les dones eivissenques,
quan li demanaven un favor a la verge,
resulta que li prenien la figura del nen Jesús.
En moltes ocasions se l'arribaven a emportar a casa
i l'amagaven a sota del llit.
El tenien amagat a sota el matalàs
fins que la verge els hi concedia el prec.
Si el favor diví per aquelles coses
de la feina que se'ls acumula a vegades en el cel
tardava en arribar,
les dones eivissenques lligaven el nadó
i el fèiem baixar a la cisterna
fins que s'acomplís la seva demanda.
Amb tot aquest panorama d'antecedents,
actualment són moltes les poblacions
que celebren festes
en torn de la figura de la verge del Carme,
que la majoria de vegades
ha d'haver patrona del barri,
de la població
o del gremi que celebra la festivitat.
El calendari festiu
en torn d'aquesta vellata lligada al mar
l'anirem desgranant per territoris.
A la costa brava honoren en massa
aquesta verge marinera.
Les poblacions de Llançà,
Cadaqués,
L'Escala,
L'Estartit,
Castelló d'Empúries i Palamós
són alguns dels indrets
en els que podrem gaudir
de processons marineres
i actes litúrgics
en torn de la figura
d'aquesta Mare de Déu.
Però els que,
sent dubte,
arribaran més lluny
amb la imatge
són els mariners
de l'Estartit
i és que la porten
en processó
fins a les Illes Medes.
I anem baixant
a poc a poc
pel litoral català
fins al Maresme.
Aquesta comarca
de forma allargada
també té molta tirada
cap a la patrona
per excel·lència
de la comunitat marinera.
I és que aquí
les poblacions
com Arenys de Mar,
Montgat,
El Masnou,
Premià de Mar,
Pineda de Mar
i Vilassà de Mar
munten programes d'actes
en torn de la Mar
de Déu del Carme.
Les habaneres
i els àpats populars
són juntament
amb els actes religiosos
els que s'emporten
el màxim
de protagonista
en aquestes poblacions
costaneres.
I del Maresme
cap a la costa
de Barcelona.
Barcelona,
Ciutat,
Castelldefels
i Sitges
són algunes
de les poblacions
que també treuen
a la imatge
de la Verge del Carme.
Hi ha més a prop
de casa,
la Costa Daurada,
Altafulla,
l'Ampolla,
Sant Carles de la Ràpita,
Calafell i Cambrils
són també viles
amb gran devoció
cap a aquesta Verge marinera.
A Cambrils
es viu amb gran devoció
i la festa
que era tradicionalment
religiosa
ha deixat pas
amb el temps
a costums
paganes i festives
que conviuen perfectament
amb les properes
als oficis religiosos.
Finalment,
el barri
Tarragoní
del Serrallo,
tot i tenir
com a patró
a Sant Pere,
també s'encomana
aquests dies
a la figura
de la Verge del Carme.
I és que són molts
els pescadors
que es fan a la mar
cada dia
amb aquesta santa
com a protectora.
Així doncs,
celebraran també
la seva processó marítima
amb la Mare Déu del Carme
com a protagonista.
I amb aquest monogràfic
de la Verge del Carme
acomiadem-la
al nostre
embalat particular.
Fins demà,
que acabo de tenir
un bon dilluns.
amb la Mare Déu del Carme
amb la Mare Déu del Carme
de la Mare Déu del Carme
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!