Passen 10 minuts de les 11 del matí.
Som ja a la cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio.
Un matí intens, un matí amb moltes veus,
amb moltes declaracions dels polítics
que són els protagonistes de la jornada.
Unes veus a les que ara volem afegir d'altres perspectives,
altres comentaris, les de companys periodistes,
la de responsables de mitjans de comunicació
de la ciutat de Tarragona,
que avui hem convidat per participar en aquesta taula d'anàlisi,
de comentari i de valoració dels resultats
de les eleccions d'aquest diumenge.
Ens acompanyen els directors dels quatre mitjans de premsa escrita,
dos diaris de pagament i dos diaris gratuïts
que actualment s'editen aquí a Tarragona.
Tal com s'han situat a la taula, saludem Lluís González,
director del Gratuit aquí. Lluís, bon dia.
Hola, bon dia.
Al seu costat tenim Ramon Pedrós, director del Diari de Tarragona.
Ramon, bon dia.
Bon dia.
A l'altra banda de la taula, Jordi Salvat,
director del Gratuit més Tarragona. Bon dia, Jordi.
Bon dia.
I Mercè Ribé, directora del Diari El Punt aquí a Tarragona.
Mercè, també bon dia.
Bon dia.
Primer que res, és evident que hem de començar
pels resultats de Tarragona Ciutat.
La victòria clara, contundent, del Partit dels Socialistes,
fregant la majoria absoluta.
13 regidors davant dels 8 de Convergència i Unió.
És el gran titular avui a la premsa,
en tots els mitjans de comunicació de Tarragona
i fins i tot podríem dir que és un dels grans titulars
de les eleccions a nivell de Catalunya,
perquè això vol dir que el Partit dels Socialistes
es governarà a les quatre capitals de província del país.
D'aquest primer gran titular de la jornada,
en fi, quina valoració en feu?
Sorpresos per l'abast de la victòria del PSC?
Vinga, qui comença, Lluís?
En certa manera, sorpresos per la candidat de...
Per la magnitud.
Per la magnitud.
Jo crec que ha estat una victòria,
a mi, incontestable,
però, descomptat,
ni el ciutat de l'abast s'ha pronunciat
d'una manera molt clara.
Jo crec que,
i el mateix Josep Félix Ballesteros ho reconeixia,
que no se'ls pagaven ni ells.
Sí, treuen una majoria,
però no el número de 13 i quasi fregant la majoria.
Vull dir que és que és...
Bueno, 134 vots s'ha quedat de la majoria.
Sí, ho comentàvem.
Per tant, és una fita històrica, diria jo,
sobretot aquí a Tarragona.
I crec que ha estat un canvi radical.
Jo crec que, fins i tot inesperat,
perquè potser les coses s'intuïn una mica més ajustades,
tot i que es veia molt clar
que el Partit Socialista pujaria aquí a Tarragona.
Home, a veure, està clar,
el PSC, doncs,
que va capitalitzar aquest vot,
doncs aquest vot de canvi,
també, en certa manera,
hi ha hagut un vot útil,
perquè hem vist que, per una banda,
Esquerra s'ha estancat amb els dos que tenia,
iniciativa per a tota la representació.
Aquest seria el segon titular del dia,
aquest aper, doncs,
de representació d'iniciativa,
que és un partit que està pujant
a les eleccions, a la Generalitat,
a totes està pujant,
però, en canvi, ens trobem que perd la representació
de l'Ajuntament de Tarragona.
I queda un Ajuntament només en quatre grups,
també a veure l'altre titular,
que és que el PP manté els quatre,
i Convergència perd aquests dos regidors,
perd, comentàvem, més de 6.000 vots,
un 10% de percentatge electoral.
Vull dir, aquí veiem, doncs,
que hi ha un vot,
un vot clarament que era un vot Nadal,
vull dir que hi havia un percentatge de gent molt alt
que votava l'alcalde de Nadal
i que, en aquest moment,
aquest bloc de gent s'ha anat, doncs,
a votar socialista.
Més opinions, Ramon.
Bé, doncs,
i abondar una mica sobre aquesta idea,
jo crec que ha triomfat la idea del canvi,
no?, a Tarragona.
S'ha convertit,
i es va convertir, doncs,
en una idea motriu,
una idea força,
que realment, doncs,
ha quallat la gent.
La mateixa personalitat de l'alcalde Sortín,
doncs, jo crec que directament o indirectament
també ha contribuït en aquesta direcció,
quan una cosa és irrepetible,
doncs, gairebé, no?,
es fa difícilment inimaginable
una continuïtat.
El que passa és que estic d'acord amb vosaltres,
que em sembla que ni...
Parlàvem amb el...
Xavier Sabater l'altre dia,
ni de dotze, no sé,
ni ho imaginàvem de passar, no?,
d'alguna manera,
però això jo crec que és sorprenent,
des d'aquest punt de vista,
la magnitud de la victòria, no?,
trecant la majoria absoluta.
Bé,
jo crec que és històric,
ha sigut, tu mateix,
Judés fa un moment, no?,
un dels titulars, diguem,
d'aquests comissis a nivell de tot Catalunya,
i perquè s'havia plantejat com un duel, no?,
un duel de dues personalitats molt diferents,
cadascú, doncs, amb el seu perfil i tal,
i a hores d'ara,
bé, i mateix a la nit ja veiem de pressa
que aquest duel es va resoldre,
doncs, amb una rapidesa i una contundència,
doncs, molt, molt aclaparadora.
Una contundència que segurament gairebé ningú havia previst,
perquè parlàvem...
O teníem les sensacions que segurament
les eleccions serien molt més disputades
o tindrien un resultat més ajustat, no?, Mercè?
Sí, no, de fet, no queda gran cosa a afegir,
només que hi ha hagut un gran guanyador,
i en aquest sentit,
tan inesperat va ser per ells,
tenir una victòria tan aclaparadora
com per convergència baixar tant en nombre de vots.
Vull dir, les dues imatges del dia són aquestes,
vull dir, un Josep Félix Ballesteros Platòric
i un Joan Arejo,
que no va voler ni va saber dissimular la seva derrota.
Ara comentava el Ramon, l'alcalde, sortint.
Vull dir, ell també, en un moment determinat,
jo crec que el senyor Arejo ho devia tenir dintre,
vull dir, es va fer seva la derrota
i va apuntar, vull dir,
va apuntar quins podien haver estat els motius d'aquesta derrota,
no?, volen dir, no m'ho hem ficat fàcil,
no m'ho hem ficat fàcil ni des de fora
ni des de dintre al mateix partit.
Ahir, i no sé si et refereixes a això,
hi ha unes paraules en el discurs
o en el Parlament que fa Joan Arejo davant dels militants,
que parla que les circumstàncies
i el destí han jugat
en contra seu.
Ell després no va voler especificar exactament.
Vosaltres us atreviu
a analitzar aquestes paraules,
això de les circumstàncies i el destí,
que no l'han ajudat en aquesta campanya?
Jo crec que el plàning d'aquest últim mandat
era un relleu a mig mandat, precisament.
Qui ho ha fustrat va ser Unió.
I aquí hi està la clau, potser, del resultat electoral d'ahir?
Jo crec que amb un Joan Arejo, amb dos anys d'alcaldia,
per exemple, se n'ha de declarar el 2005,
per exemple, entre llavors,
jo crec que hagués mantingut un millor resultat.
Potser hagués perdut,
però no sé si ho hagués sumat.
És a dir, aquí l'escenari, quin era?
L'escenari de les enquestes donaven un 11-8,
11-9,
però no aquest 13-8.
Aquí veiem, potser més,
que el PSC ha pujat més de lo previst,
que no pas Convergència.
Convergència ha baixat,
però la Convergència n'hi ha assumit
que podia baixar-ne un, dos fins i tot.
I fins a un cert punt, aquí ha assumit una derrota.
Clar, és la derrota,
però aquí veiem aquests dos d'iniciative
que els ha de sumar algú.
Qui els ha sumat?
El PSC.
Esquerra s'ha quedat estancat,
també, i el PP s'ha quedat parat.
Clar, el PSC ha aglutinat totalment aquest vot de canvi.
I el tema és aquest,
i el tema és aquest,
no, és que Joan Eregio tenia una papleta molt difícil.
És a dir,
arribant a les eleccions
sense haver exercit l'alcaldia,
com han fet altres alcaldes,
el cas de l'alcalde Areu de Barcelona,
i enfrontar-se d'aquesta manera
a un candidat com el Ballesteros,
molt consolidat,
que ja s'havia presentat el 2003,
amb un grau de conèixement molt alt,
era una papleta molt difícil per Joan Eregio,
que, com deia la Mercè,
ahir no va dissimular la derrota,
i la va assumir,
i jo crec que el dignifica el paper que feia
quan va assumir la derrota tan ràpidament,
i sense...
M'ho va dir clarament,
a les eleccions uns guanyen i uns perden,
i ell havia perdut.
Jo crec que ells segur esperaven una baixada,
una davallada de vots importants,
precisament pel relleu,
jo estic d'acord que potser
que una de les claus
amb què cal analitzar tot plegat
és precisament el que apuntava el Jordi.
Un relleu, perdona, Lluís, frustrat,
perquè estava planificat perquè es pogués fer,
i fa un any i mig
va ser a principis del 2006,
quan va quedar absolutament descartat
perquè Unió Democràtica,
en fi, aspirava a assumir...
Era un Nadal abans.
Sembla que el demanem a aquest relleu.
A priori, les eleccions són això,
triem candidats,
i moltes vegades,
quan hi ha aquest relleu a mig mandat,
els mateixos periodistes,
i molta gent ho critica,
de dir, a veure,
nosaltres hem escollit un representant
pel nostre municipi,
i aquests canvis a mig mandat
no acostumen a agradar.
Vull dir que, en certa manera,
si a Barcelona hi va haver el relleu,
aquí a Barcelona hi va ser...
El que passa és que estem analitzant
el que ha fet de malament un partit,
en aquest cas...
Sí, no, no, sí, sí,
però he de l'estat m'ho dir,
perquè d'anys ens dono la sensació
que nosaltres mateixos, clar,
és que hi hagués hagut d'haver un relleu.
No són les eleccions,
s'haurien de presentar uns candidats,
i aquests candidats haurien d'esgotar
els seus quatre anys de mandat
perquè se'ls ha votat per quatre anys.
Vull dir que el que és una pràctica habitual,
ara nosaltres ho justifiquem
entre el mateix partit,
quan no hauria de ser així.
El que passa és que normalment es fa així,
no?
Tenim l'exemple molt directe de Barcelona...
Que ja s'ha fet dues vegades.
Es va fer amb Pasqual Maragall amb Joan Clos.
I d'un desconegut, doncs, mira,
s'ha convertit en un triomfador a Barcelona, no?
Jo estic d'acord amb la Mercè
que pot donar la impressió
que tot ho estem atribuint a això,
que es va fer malament aquella relleu.
Avui estava mirant ara
la contra del diari Tarragona, no?
Que hi ha l'Antoni Coll, la Plomilla,
el meu predecisor, no?
L'Antoni Coll em diu això, precisament.
Em diu,
Aregio començó a perder
al fracassar l'operació en relevo de Nadal.
És a dir, fa dos anys, no?
Quan efectivament s'hagués hagut de produir,
diem, aquella operació,
aquell canvi,
segons la norma habitual de procedir.
Vam, després d'una personalitat tan forta
com la de Nadal, que dèiem,
doncs, això hauria estat una transició
per presentar i consolidar un recanvi,
per dir-ho així.
Ara, això no vol dir que aquesta sigui
l'única raó.
Ho estàvem dient fa un moment
que s'ha imposat, des d'aleshores fins i tot, no?
Una idea de canvi,
una necessitat de canvi a Tarragona.
El mateix Aregio ha jugat amb la idea de canvi.
darrerament a la campanya.
Volien dir, no, el canvi sí, d'acord.
És a dir, assumint que era molt forta
aquesta necessitat i aquesta idea
que s'anava imposant, no?
I però després dir, no,
jo soc també el canvi tranquil, no?
El canvi, un altre canvi.
Per tant, tothom volia el canvi.
I, a més, s'ha trobat un candidat directe,
que arriba amb els mèrits propis,
personals i polítics,
el mateix Ballesteros,
doncs, què fa que aquesta victòria
hagi sigut tan contundent?
És a dir, les dues coses, no?
No només de dir que, si s'hagués fet allò,
la regió hauria guanyat.
Hauria tingut més possibilitats.
El duel hauria estat, potser, realment, un duel, no?
perquè el plantejament, les propostes,
el programa i la mateixa personalitat
de Ballesteros
fa que arribi molt directament a la gent
i hagi seduït, entre cometes, políticament.
Digui així, perquè, clar,
a tothom li atribueix la fama
del polític guaperes i tot això.
A mi m'ha arribat a dir que et diguis de Barcelona
aquests guaperes que teniu aquí.
Home, cony, guaperes, sí, però...
No, només ha guanyat per això, se suposa, no?
Fins a cert punt, no?
Per tant, són les dues coses, per mi.
Lluís, el raonament que feies
sobre el tema del relleu.
No, estàvem contestant una mica el que deia.
O sigui, jo crec que és l'anàlisi
que han de fer els partits, nosaltres.
Nosaltres intuïm que és una de les causes.
Segurament n'hi ha més.
Segurament n'hi ha més.
I jo estic convençut del que deia Ramon.
Jo vaig amb aquesta línia, també.
Jo crec que també Tarragona reclama
alguna cosa que passa a moltes ciutats.
El que passa és que no es consta
de reconèixer i d'identificar-ho, no?
Però la necessitat de canvi,
jo crec que és comú a moltes ciutats.
Hi ha un cansament.
i hi ha molts anys de govern.
Reus ha tingut una de ballada,
encara que hagi guanyat.
Però ha pujat una altra convergència,
en aquest cas.
I a més a més ha entrat un partit,
que això ja és de xou,
que vol dir que de poca sèrie...
Després ho podem parlar, si voleu, del cas de Reus.
Però què està passant, no?
Doncs ha passat en altres llocs.
Mireu Salou, mireu el cas d'altres llocs,
de Tortosa.
És a dir, que jo crec que va ser una nit
agradablement de sorpreses,
perquè crec que és bona l'alternància
i amb això hem de jugar tots.
I és que jo soc tres partidaris,
i això no ho dic ara,
fa molts anys que ho vinc dient,
que jo és que limitaries mandats a vuit anys.
Però per tothom,
no un alcalde de tot a la llista.
Jo crec que és per salut
i per higiene democràtica
que hi ha un canvi en el sistema electoral.
Però bé, és un pensament personal.
Estem parlant d'una alcaldia de 18 anys
que es trenca,
és un període realment important.
D'alguna manera podem dir
que la victòria d'ahir,
des d'una perspectiva històrica,
és realment important.
d'aquelles clares,
però a més a més perquè el PSC
recupera l'alcaldia perduda l'any 1989.
Vull dir que té un significat simbòlic
realment important.
De la resta d'elements
de les eleccions de Tarragona,
segurament el Jordi Salvat
ja comentava específicament
la desaparició del mapa municipal d'iniciativa.
No sé si és el vendaval del PSC,
de vots del PSC,
que ha rebassat
i que li ha tret aquesta representació d'iniciativa.
Ho interpreteu així?
Iniciativa, primer punt,
és el candidat.
Jo crec que el candidat
era un perfil baix
comparat amb la Dolors Comas,
la seva antassessora,
que era una persona
entre comets
estrelles del plenari,
a tot i del Nadal,
podríem dir, quasi-quasi.
El Lluís Valari
és d'una personalitat
totalment diferent.
Si això li sumes
al que anem
del vendaval socialista
i, jo crec,
el tema de la mesquita
d'aquesta última setmana,
seria el que en Castellà
es diu la puntilla.
Jo crec que l'iniciativa
estava en aquesta franja
de 0-1-0-1,
vull dir que podia
conservar-ne un,
però jo crec que el tema
de la mesquita
va restar molta credibilitat
amb el Lluís Valari
com a candidat.
I el tema aquest,
el del PSC,
que aquest vendemà
la gent ha buscat el vot útil,
veiem, mirem
que l'iniciativa ha perdut
més de la meitat
dels vots de l'any,
de l'any 2003.
Vull dir, són molts vots
perduts pel mig camí.
Quan veiem que l'iniciativa
és una força que,
en canvi,
la Generalitat
a les eleccions
autonòmiques últimes
va pujant.
Per tant, aquí veiem
que és un problema
de la llista
que han fet iniciativa.
Coincidiu amb això, Mercè?
Sí, coincideixo
pràcticament amb tot.
De fet, admirem...
I fins i tot
en el tema de la mesquita,
del que tant es va parlar
la setmana passada.
De fet,
en alguns cercles íntims
es veu que s'havia arribat
a dir que el senyor Valar
va treure aquest tema
per sortir als mitjans
de comunicació,
precisament,
perquè passava tan desapercebuda
la seva campanya
de haver-se ridícul
una mica gran
i se li ha girat en contra.
El que volia dir
és que, per exemple,
en el cas de Reus,
és a dir,
el relleu que hi ha hagut
a moltes ciutats
d'iniciativa
han anat a buscar
un perfil
que intenta captar
el vot d'una gent jove,
d'una gent
és el que comentava
i la Dolors Comas
era una persona
amb una personalitat forta,
amb una credibilitat,
amb una feina feta
que l'avalava.
Llavors,
el Lluís
és una persona
que el públic jove
no la trau.
Jo crec que
els d'iniciativa
tota la vida,
gent d'esquerres,
doncs,
deuen haver preferit
fer un vot útil
i promoure-ho en canvi
a l'Ajuntament
i, clar,
ell hi entra una cosa
i una altra.
Però, bàsicament,
jo crec que
un dels principals errors
en aquest cas
sí que és el candidat.
Sí, jo també,
però, en fin,
per insistir en això,
la figura del candidat
de Lluís Valar
és una mica,
té una certa tendència
que no agrada,
diem,
per una confrontació electoral
a donar una mica
d'imatge intel·lectual,
molt acadèmic,
és una persona
que sap ser també
molt propera,
però jo crec que
dic això
perquè em sembla
que és el que li va fallar
en el moment
de llançar això
de la mesquita.
És a dir,
els sondejos
ja no anaven bé
abans de la mesquita,
per iniciativa,
no anaven bé
i estaven al 0-1,
però jo també
estic d'acord
que en llançar això
d'aquella manera
i voler-ho fonamentar
de la manera
que es va fer
va quedar tot
com un exercici
molt intel·lectual,
que segurament,
intel·lectualment,
si fem un anàlisi,
s'hi pot estar
més o menys d'acord
amb el sentit
de dir,
home,
un estat laic,
doncs mira,
de tractar
totes les religions
igual,
no pots enviar
un grup religiós
del que sigui
a determinats llocs
d'allà,
un polígon,
el que sigui,
se li ha de buscar
una cosa
més tal,
però clar,
dit d'aquesta manera
i col·locat
doncs aquest edifici
emblemàtic,
no?,
en el lloc
on està i tal,
doncs va semblar
una provocació,
que intel·lectualment
podia ser somia
però sentimentalment,
doncs potser
no era el moment,
no?,
i dit això,
doncs també,
el tema del...
I que curiós,
perdona, Ramon,
que segurament molts pensàvem
que podríem tenir
un ajuntament més fragmentat,
és a dir,
que podia entrar
alguna altra formació política,
es parlava bàsicament
de Ciutadans
i de la llista
encapçalada
per Maria Mercè Martorell
i al revés,
resulta que tindrem
un mandat
amb quatre grups municipals,
no?,
jo anava a destacar
pres i a manejar
una mica
el manteniment
del grup del PP,
del Partit Popular.
Això sí que és un vot fidel.
Sí, sí, sí, sí.
Se li atribuïeu,
doncs,
a la pèrdua
d'algun regió,
en conseqüència
d'això que estàs dient,
no?,
de la fragmentació
de la tendència,
però no,
s'ha mantingut fidel,
sols ser així,
aquesta fidelitat
es repeteix
en d'altres llocs.
I el vot ocult
que mai detecta
les enquestes,
mai el detecten
aquest vot ocult.
Sembla dos, tres, tres,
però hi ha el quart que entra.
I per anar amb Alejandro Fernández
la sènta passada,
ell tenia clar
com veus això
de la no tendència
a la fragmentació,
sinó al revés,
el tenir només quatre grups
i la sortida d'iniciativa.
Jo crec que a llarg
és el que s'hauria d'imposar,
sincerament,
i a mi la sopa de lletres
no m'agraden mai.
Doncs déu-n'hi-do,
perquè tenim alguns exemples
aquí a prop
que ara podem parlar també.
Sí, i a més a més
on hi ha una quantitat
ínfima de votants,
o de electors.
Jo crec que,
i volem-ho,
jo crec que al principi
de la campanya
molts ho pensàvem,
era una lluita entre dos,
com així ha estat,
i és sempre,
vull dir,
el que passa és que
el que passa és que
el que passa és que
el que passa és que
el que passa és que
no sé per què
aquests propuscos
intenten,
i ja està bé,
amb unes municipals
tracta d'això,
que voten el més.
Jo volia fer una mica
d'insistència
amb el que parlava
abans del Lluís Valar.
Jo crec que amb unes municipals
on sabem tots
que el ciutadat
vota més el perfil
del candidat,
és a dir,
la seva proximitat,
a la persona,
més que a les sigles,
al Lluís Valar
li ha faltat a algú
que possiblement
també li ha faltat a rego,
que és el carisma.
I jo crec que
Lluís Valar
no ha tingut mai
aquest carisma.
I té la raó
la Mercè
quan m'apunta
a l'exemple
que posava de Reus.
Allí han buscat
un relleu
amb una persona dinàmica,
jove,
i que sintonitza
perfectament
amb la idea de partit,
el que va traslladar
a la partit.
El Lluís Valar
aquí a Tarragona no.
En tots els aspectes,
vull dir,
però això crec que
n'han conscient
fins i tot ets.
No estic descalificant
el candidat ni molt menys,
però crec que és així,
o més a prop seu.
I jo crec que
això és
algú del que justifica
el que li ha passat a l'iniciativa
que crec que
tampoc es correspon
amb la realitat.
Jo crec que ja té
el seu electorat aquí
i té
que ha de tindre presència
en el que ha estat
tradicionalment.
La de Valladol
però està significativa
perquè em sembla
que ha perdut
pràcticament la meitat
dels vots
dels que va aconseguir
l'any 2003.
I també eren els que apostaven
més fermament
per un govern d'esquerres.
Sí, curiós.
I són els que ara
es quedaran fora.
I es quedaran fora, no?
Fins i tot
ahir a l'anit
Lluís Valarda
ja en directe
en aquesta sintonia
que demanava
el PSC i Esquerra Republicana
que formin aquest govern
encara que ells no hi siguin
evidentment, no?
Que són una cadira també ja.
Del Partit Popular
suposo que no cal comentar
gaire cosa
perquè en fi
és allò com una mena
de roca dura
que manté
passi el que passi
manté els seus vots.
No, Mercè?
No, és el que comentava abans
jo
comentava abans
que tenen aquest vot fidel.
Jo del Partit Popular
per exemple
m'ha sorprès més
ja no amb ciutats
com Tarragona
sinó amb ciutats
com Tortosa
Tortosa
que havia estat sempre
una ciutat conservadora
bueno, de fet
Convergència ha tornat a rassar
però el PP
que amb els darrers dos mandats
ha passat de tenir 6 regidors
a tenir un
que són aquests llocs
on el PP
sí que ha perdut
aquest vot fidel.
I referent a això
que comentava abans
si sopa de lletres
o només 4 forces polítiques
també una mica
el que m'ha sorprès
és que a grans ciutats
ja és Tarragona
sigui Tortosa
sigui Valls
on, a veure
no són temps
de majoris absolutes
perquè sobretot
en municipals
s'hi presenten moltes forces polítiques
però sí que te'n dones compte
que sembla que la ciutadania
cada vegada vol
governs més estables
que això
que governs de 4 forces
i ara ens barallem
i aquestes aventuretes
no comencen a agradar
la batalla ha estat
a punt de fregar
la majoria absoluta
el Bela Tortosa
a punt de fregar
la majoria absoluta
i el Vallesteros
aquí Tarragona també
vull dir que són 3 ciutats
prou importants
i prou significatives
com també per...
i que marca una tendència
efectivament
jo estic d'acord amb tu
i precisament
jo apuntava
el de la sopa de lletres
en aquest sentit
jo crec que el ciutadà
i la prova d'això
crec que és
una altra vegada
que han de parlar
de l'extensió
que no han dit res fins ara
però és que ha estat altíssima
és a dir que
estem al 50 i poc percent
vull dir que és
que és una cosa
que ja és hereditari
vull dir que ja no
ho venim arrossegant
no...
no...
no...
i això crec que
el ciutadà
és el que han d'analitzar
li toca...
es toca analitzar
de tots plegats
però jo crec que es perdita
encara més
i crec que una de les claus
que el ciutadà
estigui cansat
realment
és precisament
d'aquesta batalla
que sempre
afavoreix el fet
que siguin les...
que no hi hagi majories
i que tot estigui
molt molt justet
Com enteneu justament
el tema de la participació
a més en el context general
si voleu
de l'estat espanyol
amb Catalunya
com clarament
la comunitat
més abstencionista
i dintre de Catalunya
de la demarcació
de Tarragona d'Unidó
a Tarragona
a ciutat
d'un 54%
que vol dir
6 punts menys
que a les eleccions
de fa 4 anys
tenint en compte
que aquí
semblava que teníem
una certa possibilitat
de batalla
de batalla electoral
entre els dos grans
poca gent votant
no sé com ho enteneu
i ara us crec
que un 8% menys
si no recordo
malament les xifres
és preocupant
i de vegades
et fas la reflexió
i dius
realment la política
a qui interessa
els polítics i els periodistes
perquè arribes
una mica a aquesta conclusió
i dius
sembla que només ens interessa
vivim en un món
que ens dona la sensació
que sí
que això mou molt
i veus que la gent no
això és una anàlisi
que han de fer
ja no només a nivell local
sinó a nivell de país
vull dir
a nivell de país
jo no sé si la solució
és que es doni
a un dia laborable
dues hores per anar a votar
i que tothom
vagi a votar
però sí que s'ha de buscar
una fórmula
per incentivar
la participació
el que no pot ser
és
això
tenir quotes
de la meitat de gent
que es queda a casa
considero que
per la democràcia
això
és una llaga
una llaga d'aquelles
que fa mal
Ramon
què et sembla?
abans és que està mirant
ara els gràfics
que tenim aquí els diaris
com que
hem anat a dormir tots tard
i estem una mica
hem dormit
que vols dir que avui és dia
per mirar-se'ls bé
avui haurí de ser
el nostre dia de reflexió
això que de la Mercè Tortosa
que m'ha fet
una mica
allà al cap
i no
el paper n'ha perdut
però no en tenia set
el paper
no no
fa 4 anys
ai
fa 8 anys
és a dir
van passar
de 6 a 2
i de 2 a 1 ara
és a dir
no han recuperat
el vot que en un moment
el pla hidrològic
que va ser el vot de càstic
és el pla hidrològic
que els ha tornat
el
que me va sorprendre
que de vegades dius
clar dels 6 que tenien
en 8 anys
s'han quedat amb 1
i aquests sí que no han recuperat
no han recuperat gens
el vot aquest ideal
que moltes vegades
en un moment determinat
molt vot convergent
de 5 a 10
conservador
que torna
que torna a fidelitzar-se
i en aquest cas
la Casa Tortosa
no ha tornat aquest vot
al contrari
m'ha anat perdent encara més
doncs l'abstenció
a més greu
és greu
i deixar un recús
d'insatisfacció democràtica
per dir-ho així
estem fregant
el 50%
aquí Tarragona
una mica més
hi ha hagut
una mica més
de participació
crec que ha estat
la més alta
de Catalunya
sí sí
però el conjunt
de Catalunya
realment
és molt baix
el 50%
les explicacions
que s'han donat
ja se sap
la gent s'està desencantada
desencissada
de la política
perquè
des de tota
la llarguíssima
i frustrant batalla
de l'Estatut
per dir-ho així
hi ha hagut
dos o tres eleccions
en aquesta
rebre de la legislatura
no només
no només
el tema
el referèndum
de l'Estatut
sinó
les eleccions
autonòmiques
després
per què no dir-ho així
també una mica
la lluita
la lluita política
s'ha convertit
doncs
ha assumit
un paper
massa partidista
massa partidista
i fa que això
la gent vegi
diguem
aquí
no hi ha
hi ha poca gent
que sigui capaç
d'assumir
actituds generals
i que sigui capaç
de defensar
fins i tot
aspectes
que puguin
formar part
de la bandera
o del programa
de l'adversari
al qual se l'ataca
només pel fet
de l'adversari
i a més
si se'l pot destruir
millor
és a dir
ha assumit
de la lluita política
un cariu
i unes característiques
molt molt molt negatives
no
a part el fet
que aleshores
dius
això
perquè no
he sentit aquest comentari
que hi ha algú
d'una manera
segurament interessada
ho feia
però
que segur que arriba
la gent
de dir
a veure
per què serveix anar a votar
si després
els partits
fan el que volen
no
votes en un
perquè
perquè no vols
que governi un altre
i s'acaba liant
amb l'altre
o el que sigui
o els tres
que no volies
doncs
s'alien
per formar
un tripartit
per exemple
és a dir
aquest joc
és genuïnament
democràtic
és el que
tampoc
aquí
estàvem massa
acostumats
és a dir
aquí
tenim una mentalitat
molt de sistema
majoritari
volem que
el que guanyi
el partit
que tingui més vots
volem que guanyi
sí
però tenim un sistema
que no és exactament aquest
i aleshores fa que les majories
es conformin
en el Parlament
i que governin
aquells candidats
que puguin
formar
o que tinguin
el recolzament
d'una majoria
parlamentària
que és el que en tots els sistemes
garanteix el sistema
el mecanisme democràtic
per resoldre el tema
de la
per resoldre o per pal·liar el tema
de l'abstenció
llistes obertes
ho dic perquè
ahir l'alcalde Nadal
ahir a la nit
li sentia parlar
de llistes obertes
recordo que ahir
l'expresident de la Generalitat
Pasqual Maragall
també va parlar
de llistes obertes
i com que aquest és un tema
que cada campanya electoral
i cada elecció
a les tertúlies
en els debats
en les declaracions
dels polítics
tothom en parla
com a desig
creieu que serviria?
En teoria la política
ha de ser al servei dels ciutadans
però ara sembla
que el sistema polític
estigui al sistema
dels partits polítics
les llistes obertes
no afavoreix
els partits polítics
o una altra opció
elecció directa
de l'alcalde
i aquí enlliga molt
amb el que comentava la Mercè abans
d'aquests municipis
tipus Valls
Tortosa
que hi ha un candidat
que patint a glutina
doncs
frega la majoria absoluta
igual s'hauria d'estudiar
això
s'hauria d'estudiar
algun sistema
en què l'alcalde
es pogués triar directament
i llavors els membres
del plenari
doncs potser
amb això
amb llistes
igual tancades
però no bloquejades
buscar una
vull dir
que els experts
es reuneixin
estudiant
però potser s'hauria de buscar
ja
doncs això
canviar una mica
el sistema
perquè veiem
que la ciutadania
demana un altre
sistema
que l'actual
doncs tan
tan tancat
tant que els partits polítics
els que tenen a dir
tenen molt a dir
a l'hora de fer les llistes
i a l'hora dels pactes
però en canvi
els ciutadans
no poden dir res
ho hem vist
a les eleccions franceses
les eleccions franceses
són presidencials
és un sistema
totalment diferent
un sistema
dos voltes
en què al final
doncs
hi ha dos candidats
i la gent s'ha de decidir
per un o per l'altre
si no ha hagut tant
d'extensió
però també la van tindre abans
la van tindre abans
jo crec que aquí
el que hem de tenir en compte
jo insisteixo
en el que crec
sobretot
en unes eleccions municipals
cal un canvi de sistema
no sé quin
però jo crec que té molt a veure
la dinàmica dels polítics
jo crec que hem de canviar ells
és a dir
jo crec que efectivament
nosaltres no som els reus
dels polítics
sinó al contrari
avui han de ser ells
és a dir
ells estan
en un govern municipal
quan es fa un govern municipal
quan un es presenta
a les eleccions municipals
és per donar servei a un poble
és a dir
han d'assumir
que han de ser
els administradors
d'una gestió municipal
que el ciutadà li reclama
amb serveis
i amb tot
i crec que això
és el que no tenen assumit
jo crec que
ells traslladen
o extrapolen
el que és la política nacional
a la política local
i no té res a veure
i el ciutadà està cansat
d'aquest missatge
i és un cansament
el que té la gent
i això
jo aquest matí
sentia alguna tertúria
quan venia cap aquí
que ens culpaven
sempre els periodistes
com a
perdoneu
però és que
qui diu les bajanades
només les diuen els polítics
nosaltres som simplement transmissors
que potser tenim la culpa
de fer
corretge de transmissió
tot el que diuen
home potser sí
però llavors no diem res
no parlem res
no parlem res
de les eleccions
com alguna bajanada
també diem nosaltres
segurament
segurament
però nosaltres
segurament
amb raó
el debat
en aquestes eleccions
s'ha notat molt clarament
el debat dels grans temes
ha amagat
ha deixat molt
en segon o tercer terme
el debat local
que segurament
nosaltres
com a representants
i periodistes
de mitjans locals
sí que hem seguit
però en fi
que els grans mitjans
d'àmbit nacional
o estatal
doncs en fi
s'han dedicat
a parlar d'altres qüestions
i abondant una mica
el que estava dient
jo crec que
el que voldria el ciutadà
jo crec que és l'anàlisi
o el que haurien d'intentar mirar
els polítics
crec que jo
modestament
des del meu punt de vista
ho he intentat fer
ho vull baixar
el nivell de carrer
perquè pensa
el ciutadà
jo crec que al ciutadà
li agradaria
doncs el que deia
Ballosteros
fa una estona
quan se l'han trobada
d'aquí abans
doncs segurament
de parlar amb tots
i de tractar
de buscar consens
per tots
aquest missatge
és el que segurament
el ciutadà espera
el que facin participar
de la política
a tots
encara que no siguin
els guanyadors
el dia que això
sigui així
jo crec que els ciutadans
tornaran a creure
en la política
i en la política local
per mi
les llistes obertes
són una necessitat
al fil del que diu
Lluís ara
perquè
primer
i sobretot
a les municipals
perquè
en una ciutat
per gran que sigui
doncs més o menys
coneixes molta gent
ens coneixem tots
o arribes a conèixer
molta gent
i què vol dir
pot ser
que tinguis amics
o coneguts
o gent en la que creus
que et mereixen
una confiança
i són responsables
a gairebé
totes les llistes
aleshores
jo em faré
a mida
la meva papereta
de votació
agafo
aquest
aquest
aquest
i ja està
no cal que siguin
tots del mateix partit
perquè
et mous en un nivell
de confiança personal
i sobretot
perquè coneixes
el candidat
aleshores
o coneixes personal
o indirectament
o indirectament
és igual
i aleshores
és quan pots exigir
dels candidats
un major compromís
compromís personal
en la política
ara s'amaguen
molts candidats
en els aparells
dels partits
no saps
en qui estàs votant
si a la persona
a l'aparell
o al mandemars
del partit
que està no sé on
fora de la ciutat
s'ha arribat
en aquestes mateixes eleccions
s'ha arribat
al cas
que hi ha hagut candidats
que no eren
ni del poble
posats
pels aparells
dels partits
això és una vergonya
això
és un desprestigi
llavors
no treuen cap vot
en aquell poble
en aquell municipi
cap vot
és lamentable
tot per aconseguir
doncs això
uns quants
vots per les diputacions
o els consells comarcals
això és un descrèdit
de la política
com em comentava
Mercè
un altre descrèdit
diferent
i encara que sigui
l'excepció
i que no sigui
la norma
jo crec que també
fa molt de mal
és episodis
com el que s'ha pogut viure
la setmana passada
al municipi
de Ginestar
quan
episodis de corrupció
que es viuen
en altres ciutats
més grans
ja siguin
de les Illes Balears
ja siguin
de Vermella
ja siguin
quan veus
a municipis
d'aquí de la demarcació
municipis
de la costa
que municipis
amb una gran varietat
de llistes
i que la gent
la gent que viu allà
sap els interessos
que s'amaguen
darrere cada llista
moltes llistes
encapçalades
per gent
vinculada
amb sectors immobiliaris
això de vegades
també crea
un cert descrèdit
a la persona
que diu
que és un treballador
normal i corrent
que al final
també es cobra el seu sou
i que ni li va
ni li ve
segons què
diu
que s'aclareixi
molt ben dit
qui s'hi posa
és per anar-se a enriquirir-se
qui s'hi posa
és per anar a guanyar no sé què
i això de vegades
amb el que és política municipal
crec que també podria ser
un justificant
perquè hi hagi aquesta abstenció
perquè si no
no s'entén
sobretot en pobles petitonets
quan dius
la proximitat aquesta
que podríem reclamar
en una gran ciutat
per les llistes obertes
en pobles petits
ja ha de ser aquesta proximitat
Per acabar aquesta taula
és que ens queda poc temps
dos o tres apunts
per si els voleu comentar
d'altres resultats
fora de la ciutat de Tarragona
que en fi
potser val la pena
el fill d'aix últim
que comentava la Mercè
estava pensant en la fragmentació
que tenim en alguns municipis
abans deia el Lluís
aquí a Tarragona
i en altres municipis
tendim a la concentració
però després tenim casos
com Altafulla i Torredembarra
on tenim set grups
a l'Ajuntament
hi haurà set grups
als plenaris
tenim aquest fenomen
tenim l'entrada
de la candidatura
de la Cori a Reus
que en fi
no sé si la podeu qualificar
d'anecdòtica o no
i després el tema
del grup ultradreta
de plataforma per Catalunya
que aconsegueix tenir
quatre escons
al vendrell
de tots aquests tres aspectes
alguna cosa que vulgueu
comentar especialment
Jordi?
Home el tema
d'Altafulla
és bastant impressionant
són 11 regidors a repartir
i són 8
els grups
han d'aconseguir representació
n'hi ha un amb 3
que és l'alternet
de la Baixgallà
un amb 2
que és el PSC
i tot el rest
un, un, un, un
i pot ser la cosa
bastant allò
per fer un govern
home si s'entenen
els dos grans
d'un altre
molt bé
però pot ser
bastant
molt atomitzat
casa Torredembarra
tot i que hi ha hagut
una mica d'agrupació de vot
perquè el PSC
han de tret 5
i Converence 4
però continuïs
amb un pal molt fragmentat
i el cas aquest del Vendrell
és preocupant
són 4 regidors
i tu mires com conforma majories
i s'hauran d'entendre
els dos grans
s'hauran d'entendre els dos grans
i el cas de Vic
a la Plataforma de Catalunya
segona força política
a l'Ajuntament de Vic
i són casos d'estudiar
són casos d'estudiar
i és un vot
jo crec que és un vot molt
hi ha un vot antisistema
un vot preocupat potser
pel tema d'eliminació
i un vot de càstic
a tots els partits polítics
Jo crec que la tendència és aquesta
en el que dius tu
el que comptaves
que és un vot antisistema
i que de vegades
s'està veient més
i pot de càstic
als partits tradicionals
segurament
en el cas de Vendrell
sobretot
i el de Reus
encara que sigui
l'altra banda
encara que sigui l'altra banda
però
el tema d'alta fulla
i Tora de Marra
aquesta concentració
de partits
el que porta
és el caos
que tenen
en cada legislatura
baralles
i ara es fa un govern
per posar un altre
i això
no condueix de res
aquí el poble
es paralitza
perquè la política
el paralitza
perquè no hi ha acords
i això no és bo
però bé
és el que volen els ciutadans
i això s'ha de respectar
però és que sí que
crec que en els casos
concrets de Vendrell
i de Reus
i d'altres
jo crec que
és un reflexe
d'allò que dèiem
és a dir
la gent es cansa
i diu
mira
amb una manera de votar
antisistema
i per la plataforma
per Catalunya
és a dir
que el vot
que es pugui fer
Reus
sí que és un vot
antisistema
vull dir
és el que diu
jo m'emburro
de tots vosaltres
i voto
el representant
de la Cori
el vot del Vendrell
és molt més preocupant
jo no crec que sigui
un vot antisistema
la gent que va votar
per un partit
jo crec que una per ser
jo crec que si
el Vendrell
hagués estat
donant el recori
segurament
hagués estat
de presentació
jo crec que són
alternatives radicals
en aquest cas
i molt més preocupants
en el cas del Vendrell
sí perquè en Palma
en un plantejament
i perdona
recordem Ramon
que ha pujat d'un
que tenia a quatre
que és un augment
també espectacular
bé
a més
l'exemple de França
és a dir
hem parat molt
amb el creixement
de la immigració
ells s'enfaden molt
si els dius
que són racistes
i xenòfos
i tot això
perquè el que diuen
que demanen
és un
jo conec poc
francament
el programa
d'aquesta plataforma
per Catalunya
però si tenen
la imatge i la fama
un perfil molt radical
contra la immigració
i tal
diuen que no
que el que volen
és controlar
controlar la immigració
i esclar
però fan un discurs
fan un discurs
fregant
aquest tema
que
populista
que explota molt
el rebuig de la gent
davant de determinades
manifestacions
que està assumint
el fenomen
aquí
i esclar
això és el que expliquen
que sigui molt
molt utilitzable
i molt manipulable
diguem
el missatge
en una campanya electoral
i això fa que
hagin tingut
aquest creixement
això sí que a mi
personalment
si em preocupa
una mica
perquè si la gent
comença a votar
amb el fetge
i amb els intestins
i no amb el cap
doncs
pot ser que
s'arribessin
doncs
a situacions
poc controlables
dins del sistema
fins i tot
ara el tema
de la Cori Reus
no
jo crec que
allà hi ha un vot
jo no ho sé
d'una joventut
que se n'en fot
una mica
de la seriositat
que la gent
es pren
això de la política
i aleshores
busca
busca
alguna cosa més
portar una mica més
d'un llenguatge
d'una actitud
diferent
que també té la seva gràcia
a mi em farà gràcia
veure aquesta persona
l'Ariel Santa Maria
em sembla
que és
sí, sí
un vestit d'alvis
no sé
no hi anem mai
a un ple de Reus
però crec que ara
no hi farà la pena
són avorrits
els plens de Reus
consta que són plens
molt avorrits
són o eren avorrits
eren avorrits
suposo que sí
potser ara veus
això és un vot d'interviència
hi ha el cas de Ciutadans
també que també s'ha de comentar
que han fet moltes llisses
aquí sota la zona
de la costa
i si m'equivoca
no han entrat en lloc
aquí a Tarragona
s'han quedat
en el cas de Tarragona
a un punt llarg
del 5%
en fi
ho deixem aquí
hi haurà temps
per continuar valorant
i comentant els resultats electorals
les conseqüències que tenen
i les formacions
als nous governs
recordem que els plens
dels ajuntaments
es constituiran
el dissabte 16 de juny
avui hem volgut fer
aquesta primera anàlisi
dels resultats
amb Ramon Pedrós
Mercè Ribé
Jordi Salvat
i Lluís González
directors respectivament
del diari de Tarragona
del punt
del més Tarragona
i de l'aquí
a tots quatre moltes gràcies
bona feina
i fins la propera
bon dia
bon dia