Les 10 del matí, pràcticament 34 minuts.
Deixem enrere les qüestions polítiques
que ens han ocupat durant uns minuts al matí de Tarragona Ràdio.
Parlem ara de tradicions,
perquè la Setmana Santa de Tarragona
és una de les principals tradicions de la ciutat.
Ja fa setmanes que s'estan fent activitats diverses.
De fet, per aquests micròfons han passat ja
pràcticament tots els representants
de totes les confreries i congregacions de la ciutat.
Va començar tot amb les visions de la Setmana Santa.
Va haver-hi també una trobada de timbals
amb la presència d'agrupacions
de diversos municipis de l'estat espanyol.
S'ha presentat un DVD en guany.
S'estan fent les presentacions dels llibres,
dels supuscles de les diferents confreries,
però arriba ja el moment culminant,
diumenge vinent, és diumenge de Rams,
i a la una del migdia,
el Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona
tindrà lloc un dels actes més institucionals,
més formals, podríem dir,
de la Setmana Santa de Tarragona.
És el pregó, la lectura del pregó
de la Setmana Santa.
I en guany anirà a càrrec
d'una persona molt coneguda a la nostra ciutat,
és el tarragoní professor i historiador
Josep Maria Sabater Bosch.
Doctor Sabater, bon dia.
Bon dia.
Josep Maria Sabater Bosch,
ja el coneixen els oients de Tarragona Ràdio,
especialment perquè participa sovint
a les nostres tertúlies,
però avui l'hem convidat,
perquè ell és el pregoner en guany de la Setmana Santa.
ell és cronista oficial de l'agrupació d'associacions
de la Setmana Santa Terra Unina
i imagino que és una persona especialment agraïda
perquè en guany llegin convidat a fer el pregó, no?
Molt agraït, evidentment.
Avui em noto una miqueta raro,
perquè aquí estic acostumat a estar envoltat de companys,
xerrant de tots els temes,
com fem molts dies a la tertúlia,
i avui estic aquí tot solet amb tu,
esperant a veure què em diràs
o què deixaràs de dir de mi.
Fins ara has dit que sóc conegut.
Bé, sóc conegut, sóc un terragonimers
que té l'honor, i és un honor molt gran,
per això estic una miqueta també avergonyit,
i no és modèstia,
sempre es diu que és una cosa immerescuda,
etcètera, etcètera, no?
Però la veritat és que me fa il·lusió,
no ens hem d'enganyar,
perquè poder pregonar la Setmana Santa
a tots els tarragonins
és una cosa que a qualsevol tarragoní
li faria il·lusió.
Jo recordo frases d'altres personatges tarragonins,
puc parlar, per exemple,
de la primera autoritat municipal,
l'alcalde,
que sempre ha dit que el que considera ell
més important és ser l'alcalde de la ciutat.
Doncs en aquests moments
que jo tindré l'oportunitat de pregonar
la Setmana Santa a tots els tarragonins,
jo tindré una certa importància,
i això t'omple, t'omple d'un orgull,
un orgull que no és allò, diríem,
un pecat molt gros,
però sí que et sents una miqueta orgullós
que hagin pensat en tu
per una d'aquestes coses.
Tot i que els tarragonins,
que són els que acostumen a assistir
a aquests pregons,
no cal que els hi expliquin la Setmana Santa,
perquè la Setmana Santa,
si em diguessis,
jo ara ja em poso amb el teu paper
i no et deixo parlar,
ja saps que sóc bastant xerraire,
no em deixaràs preguntar,
pregunta el que vulguis,
però si em preguntessis
què és la Setmana Santa de Tarragona,
et diria que Tarragona
és una cosa molt important,
i quan parlem de Tarragona,
els tarragonins,
parlem amb el cor
i posem tot el sentiment.
I aquest sentiment,
l'any passat es parlava
de que el nàstic era un sentiment.
Quan fem el concurs de castells
i les golles castelleres
i els castellers,
diem que fer castells és un sentiment.
Portar un misteri
és un sentiment per tots els portants,
i la Setmana Santa
és un sentiment que portem arrelat
d'ençà,
jo què sé,
la pila baptismal,
els que creiem,
d'alguna manera,
malgrat que estem cansats
de repetir
en tots els viacrucis,
allò que som pobres pecadors,
però aquests dies
se n'en recordem una miqueta
i és una forma també
de penitència
i de participar
de la litúrgia
d'aquests dies sants.
El president de l'agrupació
d'associacions de Setmana Santa,
Josep Ignasi Boada,
ens explicava fa uns dies
quan ens anunciava
que el pregoner d'enguany
seria Josep Maria Sabater-Bos,
en fi,
ens explicava justament
que havien triat una persona
de la ciutat de Tarragona,
molt coneguda,
molt vinculada a la Setmana Santa
amb les diferents agrupacions
i també recordava
que això era un petit canvi
respecte als últims anys.
Els pregoners dels últims anys
bàsicament han estat
persones de fora,
més o menys vinculades
a la ciutat,
algunes molt poc,
altres sí,
coneixedores des de fora
de la realitat
de la Setmana Santa de Tarragona
i deia Josep Ignasi Boada
que també arribava el moment
que el pregoner
de la Setmana Santa de Tarragona
fos una persona
de la ciutat.
Per tant,
canvia,
això,
Josep Maria Sabater-Bos
és conscient,
canvia una mica el perfil
respecte a les últimes edicions,
no?
Hi ha hagut de tot,
hi ha hagut de tot,
però passa com
en totes les coses.
Però tant Tarragoni
com Josep Maria Sabater-Bos,
segurament...
Tarragoni ens hi ha passat,
doncs què et diré,
jo,
jo,
per obligació,
m'aconec més o menys
la llista,
a més a més,
l'Ajuntament ha editat
els llibres dels pregons,
en què hi ha els pregons
de Setmana Santa
i els de Santa Tegla,
i allí veuràs noms
de personatges il·lustres,
no?
Gent que el càrrec
imposa d'alguna forma
una categoria molt important.
La meva categoria,
senzillament,
és la de ser un Tarragoni més,
un Tarragoni que estima la ciutat,
i com jo recordo
ara una miqueta així de memòria
que han passat,
per exemple,
personatges que ja són morts,
penso amb el pare Miquel Estrader
de Montserrat,
un monjo de Montserrat
que era fill de Tarragona,
estic pensant
amb Xavier Ricomar Vendrell
que havia estat
arxiver archidius a Sà
i després director
del Museu d'Art Contemporani
de la Diputació de Tarragona,
al carrer Sant Anna,
penso amb l'Antoni Huber,
company,
que havia sigut
de Gà del Col·lèxit,
i són tarragonins
que també hem pregonat
la Setmana Santa.
Després hi ha hagut noms
de gent de fora
que sempre allò
vesteix moltíssim,
no?
Vesteix moltíssim.
Ahir vam tindre
un vicepresident
de la Generalitat
presentant un d'aquests opuscles.
L'any passat,
o ara fa dos anys,
hi va vindre aquí
el cap de llista
del Partit Popular
de Catalunya,
el Josep Piqué.
Sempre hi han hagut
això,
aquestes coses,
que un nom,
posar un nom
al davant
d'una taula
o en una presidència
sempre vesteix moltíssim,
no?
I Josep Maria Sabater Bos
és un xicotet,
xicotet de 65 anys
que va néixer
a la plaça de la Font,
que ha viscut
pràcticament
tota la seva vida
de Tarragona
i que ha mamat
totes les tradicions
i que les porta
dintre el cor
i que les sent.
I aleshores
aquest sentiment
doncs és el que
d'alguna manera
intento
palesar
amb totes les activitats
que em porten,
em porten,
sigui dit de passada,
molta fenya,
perquè jo sempre
també acostumo dir
allò
que estic posat
en molts llocs
d'aquells
que no es cobren.
i això
doncs mira
sempre et dona
una satisfacció
de vegades
i que el meu nom
figuri
encara que siguin
lletres menudes
al costat de noms
de personatges
il·lustres
doncs
està bé.
Parlem una mica
de la vinculació
personal
de Josep Maria Sabater Bos
amb la Setmana Santa.
Home,
i fer tots els papers
de l'AUC.
Sí?
Vull dir,
mira,
m'assembla que
vaig començar
d'aspirant
a la...
bueno,
vaig començar
de nen
que s'asseia
en una cadira
que baixaves
a la tarda
per tindre un bon lloc
aleshores encara
no es posaven
les cadires
bueno,
sí,
es posaven les llotges
a la Rambla
però no es posaven
massa cadires
així a la venda
però els que teníem
un carrer
per on passava
la Setmana Santa
a mitja tarda
ja baixaven
les cadires
i les posàvem
a la vorera
i suposo
que de petit
vaig veure passar
la processó
i estiraves la mà
perquè et donessin
un caramel
perquè en aquell temps
es donaven caramels.
A partir d'aquí
em vaig fer
aspirant de la sang
amb una tirada
perquè l'església
de Nazaret
que hi ha a prop de casa
els altres companys
es van fer dels Nazarens
perquè potser
eren de l'altra banda
de la plaça de la Font
i era del sector nord
i ells eren del sector sur
però vaja
aquelles coses
que passen
als barris
o als indrets
de Tarragona
i a partir d'aquí
doncs mira
des de la sang
aspirant
vaig portar
el tamboret
del Sant Cris
allò que fan els petitons
després
vaig ser arreglarador
vaig portar
la bandera
una vegada
també
vaig ser després
congregant
i com a congregant
vaig portar
arrossegant
no com a portant
el misteri
dels assots
vaig portar també
el de la soledat
el dissabte
els viacrucis
havia portat
el misteri
dels penitents
el Crist dels penitents
he portat
el viacrucis
al Sant Cris
de la Sang
el viacrucis
de les 6 del matí
he portat
la creu
dels improperis
a partir d'aquí
doncs
una cofredia
la cofredia
de pescadors
un dia
em va fer
banderé
banderé
diríem
d'aquestos
humils
i senzills
perquè saps
que els banderés
acostumen a ser
els que paguen
l'orquestra
o paguen
el dinar
o el sopar
dels portants
a mi no em van fer
pagar res
cosa que he d'agrair
a la cofredia
de pescadors
i quan
el serratllo
amb el que hi ha
unes vinculacions
des de ja fa
bastants anys
van decidir
portar
espatlles
al misteri
del Sant Enterrament
del gremi
de Marejans
aleshores
jo vaig dir
m'hi apunto
i entre els pescadors
que la immensa majoria
són del serratllo
pròpiament dit
van tindre
l'honor
van donar l'honor
també
de participar
amb ells
i em sembla
que són
18 anys
els que portem
ja al misteri
dels quals
jo he participat
en tots ells
tret d'un any
que em va tocar
fer la retransmissió
per la televisió
espanyola
canal internacional
i no sé quantes coses més
que aquell any
doncs no podia
estar al plat
i a les tallades
repicar i anar a la processó
i vaig deixar d'anar
de la processó
per repicar
per les ondes
si hi ha
no
quines són
les ondes
de la televisió
bueno
unes ondes
d'aquestes
i vaig repicar
la processó
per tot arreu
a més a més
clar
hi ha els opuscles
i als opuscles
passa una cosa
i és que
quan te poses
a escriure
alguna cosa
d'història
i remenes papers
vas descobrint
cosetes de la setmana santa
i et diuen
home
per què no fas un articlet
i clar
fer un articlet
ara són
11 o 12
o 13 o 14
ja no porto el compte
dels opuscles
que hi ha
i si has de participar
cada any
amb una poesia
la branca lírica
més o menys
poètica
o versificadora
que tinc
o amb un article
històric
o un article
costumista
doncs vas participant
en tots els opuscles
i ja no sé la quantitat
de coses
que tinc escrites
i haig de tenir
sobretot molt de compte
perquè
que no m'equivoqui
i un any hagi dit
blanc
i l'any següent
digui negre
i jo em contradeixi
a mi mateix
perquè la veritat
sigui dita
que la memòria
em fa fallida
i no me'n recordo
de tot el que he escrit
i cada vegada
quan hi ha una presentació
d'un opuscle
me'l miro
quan me'l donen
per recordar
el que havia posat allí
i llavors
tinc una alegria
de veure
el que he fet
escrit
i com veus
Josep Maria Sabatevos
la Setmana Santa
de Tarragona
ja no només
els dies estrictes
sinó en fi
totes les presentacions
dels opuscles
les activitats paral·leles
els viacrucis
hem arribat ja al màxim?
jo crec
jo crec que sí
jo crec que sí
i fins i tot
et diria
per la part que em toca
d'escriure
que ens passem una miqueta
perquè clar
són
no sé quantes
presentacions d'opuscles
pràcticament cada dia
d'aquest mes
n'hi ha hagut un acte
tu al començar
has dit
que havia començat
amb les visions
després la banda de timbals
a les visions
i he intervingut jo
moltes vegades
fent la presentació
de les visions
per part de
no me'n recordo
si vaig fer
l'Ecce Homo
o si vaig fer
el Descendiment
si vaig fer
el Gremi de Marejans
ja no sé
no sé
quines visions
he fet de Tarragona
en aquest sentit
després quan venen
els de fora
a presentar-nos
les seves visions
els hi has d'ensenyar
a Tarragona
i aleshores
els acompanyo
i ho faig de guia
de vegades et conviden
que vagis al seu poble
a Calahorra
per exemple
i també
vas allí
i allí repiques
la Setmana Santa
de Tarragona
les trobades
de timbals
també m'han dit
que les presenti
allà a la plaça
de les Cols
ja hi participat
en les dues trobades
de timbals
aleshores arriba un moment
que dius
escolta'm
potser en fem un gra massa
però mira
com que
és el que ens passa a tots
i potser em passa a mi
ja
d'ençar que vaig escollir
una professió
que és la de mestre
més o menys
encara que estigui ara
a la universitat
que és allò que et diuen
fas una cosa que t'agrada
i a més a més et paguen
però encara que no et paguin
com que t'agrada
també la fas
però totes aquestes coses
treuen hores
potser
tantes presentacions
d'opuscles
jo entenc
a cada una
de les confreries
germandats
associacions
i gremis
que formen
l'agrupació
d'associacions
de setmana santa
que totes elles
vulguin
vulguin
manifestar
el que fan
i el que deixen de fer
però
és un autèntic
via crucis
que es passa
i tenim present
que moltes vegades
som
les mateixes persones
que estem
als mateixos llocs
sempre
això gairebé
passa en aquest ambient
ja en tots
però fixa't
que
amb totes les col·leccions
d'opuscles
de cada
associació
d'aquestes
que he esmentat abans
es pot fer
un gran llibre
de la setmana santa
de Tarragona
perquè més o menys
esporgant
alguna cosa
que pot sobrar
o fins i tot
senzillament
agafant
mal que sigui
la cosa més oficial
les salutacions
que fan
president del Consell Comarcal
alcalde
arcabisbe
president de la Diputació
autoritat portuària
totes aquestes autoritats
que cada any
també es veuen
amb l'obligació
de dir unes parauletes
i tret d'alguns pocs
em sembla
que és l'arcabisbe
que ja ha optat
per fer
la mateixa presentació
a tots els obuscles
però clar
tots
intenten
donar
el tret
característic
a cada una
de les agrupacions
o associacions
que hi ha allí
i això dona
molta feinada
però és bonic
és bonic
si Josep Maria Sabaté
vos ens hagués de recomanar
un moment
un lloc
un acte
ui
ui
una hora
ui
un
un
un
un
quin seria
és que és impossible
vull dir
perquè hi ha molta gent
que no pots estar
a tot arreu
per exemple
la sortida dels armats
de l'església de Nazaret
amb l'acatament
que fan davant del Sant Crist
abans d'anar a fer la recollida
és una cosa
relativament íntima
que és espectacular
divendres sant
divendres sant
a les 4
aproximadament
abans de sortir
després
els mateixos
viacrucis
els carrerons
de Tarragona
aquests carreronets
estrets
de la Tarragona medieval
amb el regust
que dona la muralla
que envolta
des del passeig
de Sant Antoni
fins al portal
del Roser
aquest casc
antic de Tarragona
qualsevol
d'aquests carrers
amb les processons
que es fa
demà es farà
el viacrucis
dels pagesos
que també passa
per aquests indrets
la mateixa processó
del Sant Enterrament
a les 7 de la tarda
o a les 8
o a les 9
quan hi és fosc
per aquests mateixos carrers
el carrer de Mercerí
amb les voltes
que hi ha
allà sota
el pla de la catedral
tot és bonic
el que passa
que clar
la processó
que jo recordi
de petit l'he vista
però a partir d'aquells moments
pràcticament
no he pogut veure res
i molts tarragonins
potser no l'han vista mai
per què?
perquè des de petits
han anat a la processó
però la gent que ve de fora
que es colli
fins i tot a la Rambla
la recollida del Sant Cris
quan retorna ja
cap a l'església de Nazaret
que tornen a baixar els armats
i el porten fins
la trobada
de la soledat
amb el Sant Sepulcre
a la recollida dels misteris
allò
l'encuentro
que diuen els castellans
o fins i tot
quan al final
de la processó
arriben a la plaça del rei
la soledat
i encara està allí
el Sant Sepulcre
dels pagesos
i les bandes
corresponents
de timbals
fan una repicada
en aquell moment
i això són
quarts d'una a la una
ja de la nit
vull dir
són coses
que si no hi ets
et passen
l'arribada
de la soledat
el cant
dels gojos
a la Mare Déu
de la soledat
a dintre de l'església
són petits detalls
que s'escapen
però
senzillament
veure passar
els penitents
per aquests carrers
amb l'empedrat
la baixada
de misericòrdia
aquelles pedres
de rius
que hi ha allí
i veure-los descalços
amb les agonies
als braços
absolutament tot
ja no diguem
la riquesa patrimonial
artística
que tenim
en molts
dels misteris
de Tarragona
que les imatges
cada una de les imatges
que hi ha
damunt dels passos
doncs cada una
vista
amb un marc
al seu voltant
allò
és un quadre
difícil d'explicar
és art
relativament efímer
que només es pot veure
talla'm
talla'm
talla'm
xato
perquè si no
no sap res
se'l veu entusiasmat
i això que li havia demanat
un moment i un lloc
parla
parla el cor
parla el cor
i el cor no pots
demanes que a un tarragonit
digui
què t'agrada més
de Tarragona
m'agrada tot
m'agrada tot
i m'agraden els castells
m'agrada
el seguici popular
de Santa Tegla
m'agrada
doncs la Setmana Santa
fins i tot
arribaria un moment
que si no fos
polític
potser una sessió
del plenari
municipal
potser també
m'arribaria a agradar
doncs no tinc per costum
assistir-hi
però al final
si no es barallessin tant
fins i tot
això m'agradaria
la Setmana Santa
dóna part molt
la Setmana Santa
de Tarragona
dóna part molt
imagino que el pregoner
d'enguany
haurà buscat
alguns trets
específics
per incloure'ls
en l'acte del diumenge
vinent
de forma molt sintètica
però justament
perquè l'oient
els oients
tinguin també ganes
d'anar a l'acte
del saló de plens
del pròxim diumenge
de què anirà
el pregó
de Josep Maria Sabatebo
de sentiment
el pregó
és sentiment
això que m'ha sortit ara
està fet amb el cor
està fet amb el cor
tot és sentiment
vull dir
jo no puc fer
una lliçó d'història
perquè ja hi he escrit
per tot arreu
no puc explicar
les batalletes
de Jaio
de quan era petitet
i totes aquestes coses
perquè és
és una cosa
molt particular
íntima
i tot i que no tinc cap vergonya
de dir-ho públicament
doncs també ho podria dir
però el que faré
serà donar allò
brida
solta
traducció literal
de rient de suelta
a tot el meu cor
i a tot el meu sentiment
el que sí
com pots comprovar ara
és que soc una miqueta rotllo
i el fa llarg
jo no soc
admiro molt
per exemple
l'Antoni Coll
que sap
amb la seva columneta
o el seu articlet
de la plomilla
del diari
sap dir
amb molt poques paraules
i jo
quan m'aboco
m'enrotllo
m'enrotllo
i sort que a la universitat
les classes
duren una hora
que si no
feia res
i els pobres alumnes
que tenim per allí
i dirien
ja està bé doctor Sabater
serà un pregot
doncs amb sentiment
el pròxim diumenge
a la una del migdia
en un acte
en fi
que és ja tradicional
del diumenge
de Ramsa
és un dels actes
més formals
més institucionals
de la Setmana Santa
Tarragona
i que d'alguna manera
oficialment
o simbòlicament
obre ja
tota la Setmana Santa
a la nostra ciutat
en guany el pregonès
Josep Maria Sabater Bosch
no cal més presentacions
a més els oients
de Tarragona Ràdio
el coneixen
per les seves col·laboracions
en les tertúlies
i en altres espais
al llarg de l'any
al llarg de la temporada
ja m'heu fitxat
per dimecres que ve
vull dir
allò que aprofiten aquí
a l'entrar
el Jordi
el bon amic Jordi
de producció
ja m'ha dit
dimecres que ve
a la tertúlia
dimecres que ve
a la tertúlia
segur que parlarem
d'algun aspecte
de la Setmana Santa
i en fi
de qualsevol notícia
no llavors
no podreu fer
la censura
i direu
et vas passar
o no ens va agradar
podreu fer els comentaris
i totes les crítiques
que vulgueu
Josep Maria Sabater Bosch
que vagi molt bé
l'acte de diumenge
i en fi
que vagi molt bé
tota aquesta Setmana Santa
de Tarragona
moltes gràcies
adeu-sia
bon dia
adeu-sia