Són dos quarts de 12 del migdia.
Cinc minuts als boscos, objecte d'estudi, d'intercanvi,
de treball al Palau de Congressos.
El segon congrés, al Palau Firal, sobre els boscos,
el Congrés Forestal de Catalunya.
És el segon i el primer es va fer fa 18 anys.
Per tant, cal posar-s'hi al dia.
Tornem a connectar amb el Joan Maria Bertran i Josep Sunyè,
que penso que ja estan en condicions de parlar,
si és que no ho han fet encara, amb José Antonio Bonet,
que és el coordinador del Congrés i de Gala,
al Col·legi d'Enginyers Forestals de Catalunya.
Josep, bon dia de nou.
Hola, Jovanda, bon dia.
Ja ha acabat l'acte aquest més protocol·lari d'inauguració,
encara continua.
Podem parlar amb José Antonio Bonet.
Són massa preguntes alhora?
No, no, són preguntes que tenen resposta, eh?
Són preguntes que a totes elles tenen resposta
i de fet podem parlar amb el de Gala,
al Col·legi d'Enginyers Forestals de Catalunya,
José Antonio Bonet.
De fet, parlar amb ell ens explicarà una mica com ha anat tot plegat,
però no que respirem així,
però és que acabo de pujar les escales del Palau al Congrés.
Déu-n'hi-do.
I això és un esforç considerable.
Doncs escolta, si necessites agafar aire,
nosaltres des d'aquí et posem una mica de música
o el que convingui, et donem coperça.
No, no, tranquila, tranquila.
Només faltaria que t'ho fessis.
Parlem amb José Antonio Bonet,
ell justament acaba de sortir un acte
i primer que ens agotem-ho.
José Antonio Bonet, bon dia.
Bon dia.
Déu-n'hi-do, quin munt d'escales teniu aquí al Palau, eh?
Em penso que José Antonio també ha hagut de pujar
les escales corrents com tu, no?
Sí, sí, ha pujat també les escales corrents
i, en fi, no, aquí ja li explicava
que ja ha projectat una escala mecànica
per dir que això és allà en termini, eh?
Com està en aquest Congrés,
aquesta segona edició del Congrés?
Fa pocs minuts veiem el conseller Baltasar
que també ha parlat de com està la situació
dels boscos a casa nostra
i bàsicament es parla de les reptes,
de com fer rendible el bosc a nivell econòmic
però també a nivell social.
Per aquí va una mica la cosa, no?
Sí, partim d'una realitat
i és que Catalunya i Tarragona també,
en realitat, és un país eminentment forestal
i que el sector forestal
i tot el que són els boscos
són la principal infraestructura del país.
Avui, Tarragona és la capital catalana
pel que fa tot el que és el bosc
i ens apleguem més de 82 entitats
representatives de diferents àmbits,
diferents sectors del sector forestal
per discutir i debatre quins són els reptes de futur
pel sector forestal, per territori forestal
a nivell català.
Quins serien aquests reptes?
Què es pot fer amb els boscos?
Perquè, no sé si hi ha alguna manera
o alguna fórmula per fer que siguin rentables
i perquè la gent se pugui guanyar la vida.
Realment, els boscos són rendibles,
ja són rendables.
Poden que són rentables des d'un punt de vista
de productivitat, des d'un punt de vista
estrictament fustaner,
en quant a les rendes que pot rebre el propietari,
però sí que són rendibles pel conjunt de la societat.
Aporten lleure, aporten paisatge,
aporten bolets que avui en dia,
per exemple, ara estem en l'època de recollida
malgrat que aquest any és força dolent.
Otorguen tot un seguit de serveis,
de beneficis,
per al conjunt de la societat
que fa que aquests boscos siguin rentables.
El que passa és que la societat
n'ha de ser conscient
i la societat ha de ser capaç de revertir
tots aquests beneficis
que li reporten els boscos
fent una gestió,
incidint en unes polítiques públiques
que facin que s'incrementi,
que s'optimitzi
tot el que és aquesta gestió dels boscos.
Els propietaris, per exemple,
i aquest és un dels esculls que han trobat,
que crec que el 80% dels boscos
a nivell de Catalunya
estan en mans de propietats privats,
siguin de propietaris privats,
i clar que els propietaris,
si veuen que no en poden treure un rendiment,
doncs clar,
òbviament no se n'ocupen, no?
Exactament.
Aquest és un dels principals problemes.
La realitat és que el 80% dels boscos
són de propietat privada, com bé dius,
i realment aquí en tot el que és el Camp de Tarragona
aquesta xifra encara s'incrementa,
perquè els boscos públics, sobretot,
estan concentrats a la part més alta,
a la part del Pirineu,
i sobretot en mans d'ajuntaments
d'entitats locals.
Els propietaris, sobretot si la propietat
és molt fragmentada,
no li surt a compte a llistinar.
Llavors, realment,
es necessita una política pública,
llarga, estable,
amb continuïtat,
que permeti que els propietaris forestals
també busquin fórmules d'associacionisme,
que s'hi permeti tenir una unitat mínima rendible
i puguin fer una gestió planificada i ordenada.
De fet, avui el conseller
ha anunciat tota l'aposta
del Govern de la Generalitat de Catalunya
cap a aquesta nova política forestal,
establint diferents instruments,
ho ha anunciat públicament,
ha estat una mica novetat,
perquè tothom està una mica expectativa
de les paraules del conseller de Medi Ambient i Habitatge,
que ha volgut estar aquí,
una mica per anunciar tot aquest canvi de política
per part del Govern de la Generalitat.
Aquest és aquest pla que rodava,
feia un parell d'anys,
en fi, que no s'acaba d'aprovar,
que és el pla humòleg el que allò ha estat espanyol,
que ja està vigent,
i el cas de Catalunya estava encara per aprovar.
El conseller ha anunciat
que aquest pla s'està acabant d'últimar
i que s'aprovarà properament.
Ha anunciat també tot un seguit de canvis organitzatius
a nivell de Govern
per dotar d'una major flexibilitat
el compliment d'aquest pla.
El conseller també ha anunciat
la creació d'un fons forestal,
d'un fons específics,
que permeti dotar de recursos econòmics
a tot el que és aquest sector forestal,
a tot aquestes polítiques
que necessita el sector forestal.
En definitiva, ha anunciat un programa
que esperem que compli amb els terminis
que ens ha anunciat,
que anirà desplegant al llarg
dels propers tres anys de la legislatura.
Quines són,
encara és aviat,
perquè som justament a l'inici del Congrés,
però quines són les perspectives del sector?
En vista, per exemple,
abans hem pogut parlar
amb alguns enginyers agrònoms,
gent fonamentalment jove,
manpenta,
veuen com està la situació
i tenen ganes de fer coses, no?
És a dir,
els propers anys,
per on passa la perspectiva?
Cap on es mira?
Bé,
és difícil,
és difícil dir-ho.
La veritat és que,
malgrat que sol ser un sector
bastant tradicional,
el cert és que els canvis
a tota pastilla
que s'estan produint
a nivell de la societat
també afecten el sector.
Hi ha un canvi d'usos,
d'un canvi d'ús més primari
d'aquest recurs forestal
a un ús més terciari
de lleure,
de paisatge.
Llavors,
molts enginyers de forest,
molts enginyers tècnics forestals,
els professionals
que treballaven en el camp forestal,
van variant una mica
el seu assessorament
als propietaris,
a les administracions,
des d'un punt de vista
més productivista,
a un punt de vista
ja més de planejament
de cara a optimitzar
aquest paisatge,
optimitzar,
per exemple,
la fixació de carboni
per la lluita
del canvi climàtic
que pot fer els boscos,
optimitzar la capacitat
de retenció d'aigua
dels boscos.
Cada vegada més
les perspectives aniran
per obrir-se cap a altres camps,
no estrictament els camps
lligats a la producció fustanera.
Hi ha una qüestió
que és ben clara
i segurament s'ho poden
enterar molts dels oients,
és que qui neteix el sotabosc
o qui té que neteixar el sotabosc?
Perquè abans això el fèiem
qui en tenia cura,
les ovelles també,
els ramats d'ovelles.
Això avui en dia
qui ho ha de fer?
Perquè cada cop els boscos
són més densos, no?
Sí, exactament.
Fixa't que en 40 anys,
en només 40 anys,
s'ha duplicat
la quantitat de fusta al bosc.
I estem en una paradoxa terrible.
O sigui,
Catalunya consumeix
6 milions de metres cúbics
l'any de fusta
i només produïm
dels boscos catalans
un milió de metres cúbics,
però no és que aquest milió
de metres cúbics
estigui sobreexplotant
els boscos,
sinó que realment
només estem tallant
un 20% del que creix.
Això vol dir
que el 80%
resta els boscos
i això fa
que siguin boscos
molt combustibles
i que després
si hi ha un incendi,
com patim cada estiu,
realment
després sigui molt difícil
l'aturar-lo
i que els incendis
siguin molt virulents
i al final
estem gastant
més recursos en extinció
que els estem destinant
a prevenció.
Hem de canviar
tot aquest paradigma,
hem de buscar
fórmules
que ens permetin
fer tota aquesta prevenció.
Catalunya és molt diversa,
és molt heterogènia.
l'apasturatge
amb ovelles,
com tu comentaves,
pot ser la solució
en determinades ares,
l'utilització
de fusta
per a cremar
com a forn energètica
alternativa
als productes
derivats del petroli
pot ser una altra alternativa,
l'utilització
de la fusta
per construcció,
la valorització
de les fustes autòctones,
de les fustes d'aquí,
en lloc de les fustes tropicals
perquè al final
estem contribuint
també a la deforestació
dels tròpics,
també és una altra alternativa.
En definitiva,
hi ha bastantes alternatives,
no hi ha una solució única,
sinó que hi ha un ventall
d'alternatives
que s'han d'aplicar
coherentment
amb totes les polítiques
forestals.
Ja ho deixem
perquè té una agenda complicada,
però un moment
darrera qüestió,
a casa nostra,
el camp de Tarragona,
com ho tenim?
Ho tenim millor o pitjor
que en el conjunt de Catalunya?
Diferent?
Catalunya sempre ha estat,
Tarragona sempre ha estat
dins del que és Catalunya
poder una mica
la gran nobilitat
del sector forestal.
La propietat
és petita,
els boscos
per una qüestió climàtica,
per una qüestió
del tipus de sol
són molt poc productius,
el pi blanc
que és una espècie
que no està ben valoritzada,
llavors realment
és on poder
la demarcació
més s'ha de treballar
des d'un punt de vista
forestalista.
Existeixen fórmules
que s'han aplicat
a Mèxit
en altres territoris.
El foment de l'associacionisme,
el foment
de treballar
col·lectivament
per diferents
en diferents àmbits,
buscar indústries
que siguin capaços
de valoritzar
també tot aquest servei.
Realment hi ha tot un camp
per treballar
i per això precisament
en el marc del Congrés
Forestal Català
hem volgut venir a Tarragona
per reparar
aquest greu ja històric
que tenia el sector forestal
respecte a Tarragona.
Una agressió darrere de qüestió,
la voluntat
de fer aquest Congrés
el segon,
feia 18 anys que no es feia,
de forma més periòdica,
no?
Imaginem cada 4 anys?
Sí, la veritat és que...
Bé, després que ho organitzi un altre,
eh?
Jo ja he complert,
però sí,
la voluntat és poder-lo organitzar
cada 4 anys, eh?
Després veurem
si el resultat,
les conclusions,
ens animen a que...
i ens fan preveure
que d'aquí 4 anys
pugui haver un altre Congrés
o bé esperem
que no tinguin
els congressos
per continuar el debat.
José Antonio Boneta,
de Gala,
Col·legi d'Enginyers
Forestals de Catalunya,
gràcies per tendre's
a mi com a Tarragona
a Ràdio en directe.
Des del tram superior
a vosaltres escales,
cal que hi tocarà baixar, eh?
Ara és a l'inversa, eh?
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres,
mitjans de comunicació
i un salutació
a tots els tarragonins.
Estrem pendents,
gràcies al de Gala,
Col·legi d'Enginyers,
estrem pendents
d'aquestes conclusions,
Iolanda,
del Congrés,
aquest segon Congrés forestal
que es fa aquí
a la nostra demarcació,
Tarragona,
feia com comentàvem
ara 18 anys
que no se celebrava,
va ser la primera edició,
ara en aquesta segona
i amb la vocació
sentíem clarament
de poder fer-ho
de forma més periòdica
i més sovint
per tal d'actualitzar dades,
de posar, doncs,
fer aquesta radiografia
a tots els boscos
i de veure com està
la situació
i què cal fer
perquè tot això canviï
i, en fi,
no hem d'estar patint
amb allà el cor.
Doncs sí, realment
tota aquesta qüestió
s'ha de posar al dia.
Gràcies a en Josep Sunyer
amb Joan Maria Bertran
a la part tècnica.
Fins després, Pep.
Fins ara.