Canviant completament de qüestió, deixem de banda la llei de barris,
aquest estudi sobre l'accessibilitat,
i ara parlem d'una qüestió més entretinguda,
per dir-ho d'una manera clara.
Televisió de Catalunya, TV3, concretament,
està rodant en aquests moments una nova sèrie,
una nova sèrie que es diu Via Augusta,
i una nova sèrie que està ambientada en Tarragona.
Bé, exactament, en l'antiga Tàrraco.
El director d'aquesta nova sèrie és Joaquim Oristrell,
aquí podem saludar a l'altra banda del fil telefònic,
senyor Oristrell, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
En què consistirà exactament Via Augusta?
Veiem, la Via Augusta és una sèrie feta per tota la família,
que parla de Tàrraco l'any 28 abans de Cris,
just estava el César August a la ciutat.
La ciutat era poca cosa, en principi,
i és clar, en el moment en què va el César August,
perquè encara li queden hiverns per conquerir,
hi ha moltes mines d'or i tot això cap a la banda de Galícia i de Lleó i de tot això,
i li interessa diners per tota la tresoreria que ha d'obrir i tal,
però s'instal·la Tàrraco i Tàrraco es converteix en una ciutat
que és la cuna, en aquells moments, la Roma II de l'imperi romà,
en un moment importantíssim, el moment de la Pax Romana
i el moment potser més important de l'imperi romà.
Estem parlant d'una sèrie que s'ha catalogat com de comèdia, d'alta comèdia.
Tindrà similitud amb, per exemple, el seu anterior projecte amb majoria absoluta?
Bé, té una certa similitud perquè és una família, també, la protagonista,
però, esclar, les coses canvien molt en el moment en què es canvia l'època.
Com l'altra vegada, la directora de la sèrie és Sònia Sánchez,
que van fer junts majoria i jo el que m'he encarregat
és de tot el que és, bueno, de parir, d'alguna manera, la sèrie, no?
De crear el guió, l'argument, he col·laborat amb l'Enric Comà,
que és un altre guionista, hi ha un altre director que es diu Albert Guitart,
un repartiment a Scupendo, i sí, les similituds és que hi ha aquest humor,
un humor potser àcid, en aquesta vegada combinat amb molta aventura,
amb molta acció, una mica d'història i fins a cert punt, inclús, balodrama.
Aquí tenim una família que ve, arriba a Tarragona,
provinent de Roma, de la capital, i arriba, clar, en una ciutat de províncies, no?
Aquest serà el principi, l'eix de la trama.
Sí, és que el César August era un home molt hipocondríac,
i havia deixat d'anar, segons diuen, alguna batalla,
perquè tenia problemes intestinals, se va malament,
tenia problemes d'eccema, era un home que es preocupava molt,
i, a més, els mals auguris i tot això,
era una cosa que no... que el traia de polleguera.
Llavors sempre portava el seu metge al costat.
I nosaltres el que partim és de la família del metge.
Llavors aquest metge, que és el Pompeu,
que és d'alguna manera el protagonista central de la història,
que està en amistat amb el César
per un problema que li va robar una nòvia, una amant i tot això,
dos anys després de tenir-lo rebutjat i una mica apartat i una mica exilat,
li diu que vagi a Tàrraco perquè es troba malament i necessita el seu ajut.
Llavors aquest metge es trasllava per vaixell,
que era el que hi havia en aquells moments,
cap a Tàrraco, amb tota la seva família.
Està casat, té dues filles,
ve amb un gendre seu casat amb una altra persona de la casa,
que tenen dos fills,
hi ha una àvia que és una mena de Vito Corleone d'aquella època,
que és la que ho nega tot, que ho fa l'Analitzaran,
i després hi ha una altra cosa que jo penso que és molt interessant,
que és tot el món dels esclaus,
perquè, esclar, hi ha dos mons,
el món dels rics i el món dels pobres.
A dalt i a baix.
A dalt i a baix, totalment.
l'ha afegit que aquesta gent venint de Roma a Tàrraco,
el vaixell amb el que portaven els esclaus i els estris,
bueno, hi ha hagut un motí i no arriba.
Llavors han d'agafar esclaus nous que els agafen d'aquí,
de Tàrraco, no?
I són gent que no estan acostumades,
bueno, hi ha tota una història d'adaptació.
La sèrie es grava en uns estudis,
uns estudis de gravació.
Quin serà el protagonisme de Tàrraco,
del monument, del conjunt monumental
de l'antiga Tarragona en aquesta sèrie?
Bé, Tàrraco està constantment en boca dels personatges,
inclús a vegades d'una manera pejorativa.
A vegades els que venen de Roma diuen
que hem anat a caure aquí en aquest poble,
vull dir, perquè, esclar, s'estava construint,
s'estava fent, estava justament ampliant-se,
que no és el mateix Tàrraco d'aquesta època
que el Tàrraco que hi haurà un segle després, no?
Vull dir, encara no hi ha l'amfiteatre,
encara no hi ha quantitat de coses.
Es fan a partir d'aquest moment.
Nosaltres el que veurem
és un suposat carrer de l'època,
que li diem fòrum,
que és allà on tant treuen queixals
com recollen cems,
com venen esclaus, com el que sigui,
veurem algunes dependències
que d'alguna manera reproduïm.
Hi ha un bordell,
hi ha una escola de gladiadors,
hi ha una part del palau
on s'acomoda el César
a la seva manera, amb el que pot,
que és un home que li agraden les plantes
i té com un hivernacle.
Hi ha aquesta pròpia vila
d'aquesta família del metge,
que és una casa de la pròpia,
als voltants de Tàrraco,
que l'adapten una mica
a les seves necessitats,
hi ha alguns exteriors,
però, esclar,
moltes de les coses monumentals
que podríem aprofitar
en aquell moment no existien,
eren projectes.
Del que si es parla molt
i es veu molt com es construeix,
és la via Augusta,
és a dir,
la carretera que anava de Càdiz a Roma.
I com aquesta carretera
era, bueno,
doncs un esforç
i una cosa, vull dir,
un empeny,
una neurosi que tenia el César,
que la volia fer,
i com no té diners
per poder-la fer,
perquè realment
li està sortint molt costosa.
Suposo que el treball
de documentació històrica,
de llegir molt,
aquestes setmanes
deu ser força intens.
Clar,
per banda de tots.
Primer nosaltres,
per escriure els guions.
Vam tenir el suport
d'Oriol Junqueras,
que és un historiador
que és un noi jove
i a més treballa molt
a la ràdio i a la televisió
i ho fa
d'una manera molt distreta,
i ell ens va obrir
algunes llums.
Després, lògicament,
llegeixes tot el que et cau
a les mans
i després, esclar,
ha sigut la feina
dels que venien seguit,
perquè, esclar,
posar plats,
coberts,
tovalles,
taules,
on seien,
com dormien,
quin tipus de roba portaven,
és a dir,
que, esclar,
per tots,
representa
una immersió
en aquell temps
que és molt interessant,
vull dir,
és que un viatge
en el temps
apassionant,
i encara que sigui
una comèdia,
i encara que estiguem
jugant amb ficció,
el que sí que hem intentat
és ser
el més,
bueno,
fidels
a el que hi havia
en aquell moment,
i et sorprenen
la quantitat
de concomitàncies
que hi ha
en el temps actual,
moltes,
moltes,
moltes,
i això penso que és
un dels afegits
de la sèrie,
una de les coses
que farà
que la gent la vegi,
no?
No es tracta
d'un documental,
però sí que es tracta
de reflectir
en la mesura possible
un alt grau
de fidelitat històrica,
no?
Esclar,
perquè tinc a ser en compte
que en aquell moment
Roma la ciutat
tenia més d'un milió
d'habitants,
era una ciutat
que tenia problemes
de clavegueres,
de salut pública,
de contaminació,
hi havia embussos
als carrers,
no passaven
les quadrigues
per on havien de passar,
la pròpia
Biogusta
tenia trams de piatge,
el tema
de la corrupció
política,
el tema dels pares
i els fills,
el tema de,
vull dir,
hi ha moltes,
moltes de les coses
que llegeixis Suatón
i llegeixis
el que sigui,
surten
a la seva manera
i dites
a la seva manera,
no?
Era una civilització
que tenia molts,
molts, molts
de paral·lismes
amb ara,
i llavors
et serveix perfectament
per la ficció
perquè és com
si fessis una barreja
entre la majoria absoluta
i el soprano,
perquè és clar,
són gent que s'enmetxinen,
tenen ambició,
són capaços
de qualsevol cosa,
no són bones persones,
moltes vegades,
no?
I a més,
això que et dic,
torna a haver-hi aquesta cosa
dels esclaus
amb els amos,
que al cap i a la fi
els esclaus
són hiverns colonitzats,
són una gent
que busquen
la seva independència
i la seva necessitat
viure al seu país
que els deixin tranquils.
en la sèrie
ens quedarem
encallats
en el bon sentit
de la paraula
en aquest
any 28 abans de Cris
o hi haurà
una evolució temporal
a l'estil,
per exemple,
de la memòria
dels cargols
o d'altres sèries
de TV3?
No,
en aquest cas
nosaltres tenim
12 episodis
que formen un conjunt
i passen
aquell any,
passen aquell moment,
just amb l'arribada
d'aquesta gent
i em sembla
que el temps
que hi ha
entre que comença
la sèrie
i acaba
potser sigui
com a molt
3-4 mesos,
més o menys
el temps
que serà
d'emissió,
és a dir,
més o menys
hi ha alguns capítols
que segueixen
ni tot això,
però vaja,
si la sèrie
anís molt,
molt,
molt bé,
llavors
hauríem de fer
una segona part,
no hi hauria més remei
de la qual
estaria molt content,
però hauria d'anar
molt bé
perquè és una sèrie
que per TV3
representa un esforç
i a més
jo penso que
han demostrat
molt valor,
vull dir,
posant-se en una cosa
que és tan novedosa
d'alguna manera,
llavors ja veuríem
si fem pas de temps,
però sempre seria
dins d'aquesta família
i dins d'aquest
del 28,
27,
26,
25,
jo penso que
28,
27,
que són els anys
més o menys
que va estar el César
aquí a Tarraco.
Quan parlem
d'humor
i de l'antiga Roma,
el referent
que segurament
a molts dels oients
els deu venir al cap
és Golfos de Roma,
la pel·lícula
dels anys 60,
excel·lent,
no sé si
els de l'espector
des d'hi podran trobar
algun paral·lelisme.
Sí,
hi ha coses,
també molta gent
diu,
però això serà
tipus Monty Python
com la vida de Brian
o així,
hi ha cosetes,
jo penso que
l'humor
en aquest cas,
la via de l'humor
és justament
per poder obrir
la missió
a la família.
Esclar,
a la sèrie
hi ha coses
bastant,
bastant,
vull dir,
de com s'utilitzen
els esclaus,
tu has de fer això,
tu has de fer allò,
ara mata aquell,
ara tal,
quan es plantegen
coses una mica
tremendes
perquè és el que passava.
l'humor facilita
aquestes coses,
facilita que tu puguis
veure la sèrie
amb els teus fills
si és que estan fent
ESO
i han d'estudiar allò
i a més els serveix.
L'humor
sempre fa
que puguis
veure les coses
més terribles
des d'un lloc
que no fan
el suficient mal
com perquè diguis
no,
això no ho pots veure,
no.
llavors
mil humors
que és una cosa
que jo treballo
tant quan dirigeixo
pel·lícules
com quan escric
com el que sigui
i ho intento
treballar al màxim possible
si fa que moltes vegades
puguis
burjar més
sense necessitat
de ferir a la gent,
no.
Llavors
sí que hi haurà humor.
No sé de quin estil,
jo he vist ja potser
parts d'hora
del primer capítol
que han gravat
i a mi m'ha agradat molt
el que he vist.
Jo penso que té molta tensió,
o sigui,
que estàs molt pendent
de què passarà
i que hi ha moments
molt tensos
que de sobte
hi ha dues o tres rèpliques
o algun moviment de l'actor
o alguna cosa
que fa que es suavitzi
i que riguis,
no,
i que se t'escapi
l'atenció per aquí.
Penso que anirem una mica per aquí.
La sèrie està en aquests moments
en fase de rodatge.
La primavera en principi
està prevista
la seva estrena, no?
Sí, això diuen.
Volien més o menys
fer-ho coincidir
amb Sant Jordi
o pels voltants
de finals d'abril
que llavors
els C12 capítols
bàsicament cobririen
fins a juny,
fins a la temporada,
la segona temporada
de primavera.
Ja saps que
la tele és molt per trimestres,
no?,
el segon trimestre.
De blocs de 13 en 13.
Ah, exacte.
Senyor Jaquim Oristrell,
para, podríem dir,
d'aquesta nova sèrie
de Biogusta.
Moltes gràcies
per atendre el matí
de Tarragona Ràdio
i esperem que sigui tot un éxit.
No sé si hi haurà
segona temporada o no,
però en qualsevol cas
que aquests primers 12 capítols
tinguin una gran acollida.
I jo espero que vosaltres
des de Tarragona
us sentiu orgullosos
de la sèrie.
Després podran veure,
no?,
a través de les dades
que presenta Sofres,
les visions
Tarragona té més incidència.
Té més incidència, no?
Home, jo penso que
per als tarragonins
especialment veure
com vivíem
fa dos mil anys
i d'on venim,
on estan les nostres llavors,
pot tenir gràcia, no?
Però penso que també
per la resta del país, no?
Però vaja,
si tinc curiositat
i torno a dir,
espero
estar a l'alçada vostra.
Classes d'història
tarragonina i amena
a partir de finals d'abril.
Senyor Israell,
gràcies novament.
A vosaltres.
A veure un dia.
Gràcies.