Dos minutets i arribarem al punt just d'un quart d'una del migdia.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Tal com els hem anunciat des de primera hora del matí,
ara volem dedicar uns minuts a parlar de Plàcid Maria de Montoliu.
Segurament el nom d'entrada no el sonarà gaire.
Si diem que es tracta del primer marquès de Montoliu,
doncs home, segurament ni que sigui per analogia
amb el carrer del centre de la ciutat,
que ja començaran a situar-se una miqueta més.
L'excusa, el pretext, és boníssima,
perquè fa unes setmanes es va publicar aquest llibre,
Plàcid Maria de Montoliu i de Serriera,
llibre guardonat per set amb la dotzena edició
del Premi d'Història Gramón i Sobietja,
dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona,
i el seu autor és l'historiador, el senyor Salvador Rovira.
Senyor Rovira, hola, molt bon dia.
Bon dia.
Feia'm ara memòria que fa un anyet i mig, dos anys,
ara no ho recordo aproximadament,
ja ens va acompanyar en aquests mateixos estudis
amb una conversa amb la Yolanda García
per parlar d'un altre llibre,
d'un personatge contemporani, no?,
que va convertir el mateix segle XIX
al senyor Comte de Rius.
Sí, any amunt i any avall són de la mateixa quinta,
què podríem dir?
Segurament, ara ho comentàvem,
el nom de Marquès de Montoliu,
hi haurà molts ollens que els sonarà pel carrer,
per la vinguda cèntrica,
ben a prop dels nostres estudis,
i segurament no són conscients
de la importància,
de la reballavància
que va tenir aquest personatge
durant el segle XIX en aquesta ciutat.
Ara, si li sembla,
podem anar desgranant
alguna de les seves facetes,
però així, a tall de presentació,
podríem remarcar que és un personatge
que a nivell polític
va tenir una transcendència cap dalt.
Sí, evidentment,
però més que parlar del mateix personatge,
el que jo voldria significar
és la importància
d'aquell llinatge a Montoliu,
és a dir, que tota la família Montoliu
ha tingut, per la seva vinculació a Tarragona
i al camp de Tarragona,
i no això d'un segle XIX,
de fa quatre dies,
sinó que els Montolius
són una de les poques famílies nobles
a nivell de països catalans
que tenen el seu origen
en l'alta d'en Mitjana,
és a dir, perquè ells ja són nobles
en el segle XII
i que encara avui dia
hi ha en Montoliu
amb possibilitat
que hi hagi noves generacions
de Montolius.
I això és...
Un llinatge de vuit segles.
Un llinatge de vuit segles,
sense interrupció,
i que a més a més
hagin tingut un gran protagonisme
en la història dels països catalans,
no tan sols del Principat,
sinó dels països catalans,
perquè també te'ls trobes a les illes,
te'ls trobes,
van, per exemple,
a la conquesta del País Valencià
amb Jaume I,
i inclús passen a València
i deixen també llunes branques.
Això, pràcticament,
es pot comptar amb els dits d'una mà.
I si agafem la noblesa
del camp de Tarragona,
doncs només tenim dos casos,
els Montoliu
i després el Castellbí.
Els Montolius són originaris de Tarragona
o s'instal·len més tard?
Són provençals.
Ells són provençals
i, clar,
allò de la cançó,
no?,
venim del nord,
doncs és aquest món
llengua d'ocià
i ells venen,
els primers són de Provença
i llavors,
doncs en l'època
de Ramon Berguer IV,
en totes aquelles conquestes
i colonitzacions,
doncs ve molta gent
del migdia de França
que s'estableixen.
Ells són provençals
dels voltants de Marsella,
els primers,
aquells que arriben
al segle XI.
Tenim arran de l'altre de mitjana.
Sí.
I arriba un moment
en què s'instal·len
a la ciutat de Tarragona.
S'instal·len,
doncs en el segle XII,
s'instal·len
a la ciutat de Tarragona,
després abandonen
la ciutat de Tarragona
perquè es casen
en una pobilla
molt rica
del País Valencià
i, en conseqüència,
passen al País Valencià.
I en el segle,
en el segle,
a finals del segle XVII,
hi ha una branca cavalera
de la qual davalla
i és actualment
l'única que es manté,
que retorna
al camp de Tarragona
perquè es casa
en una pobilla
del camp de Tarragona
i aquests són els seus descendants,
són els que han arribat
fins als nostres dies.
Però vull dir que,
perdona,
que estan molt vinculats
al camp de Tarragona,
tret de 70 o potser 90 anys
en què desapareixen.
És en aquest moment,
a finals del segle XVII,
en què s'instal·len
a la casa Montoliu
que coneixem avui en dia,
que és la casa situada
al carrer Cavallers,
seu de conservatori?
No, no, no.
S'instal·len a la casa
que coneixem avui dia
com la casa de l'Abat,
els quatre cantons
del carrer Major,
allà que als baixos
hi ha un restaurant
que es diu
el racó de l'Abat,
efectivament.
Hi ha un...
Entre la placeta Ripoll
i el...
Sí, els quatre cantons.
Doncs ells s'instal·len,
s'instal·len allà.
L'únic que aquesta casa,
aquesta casa la venen
quan compren
l'actual casa Montoliu
del carrer de Cavallers.
i quan hi ha la desamortització
que els béns de l'església
són presos,
els Montoliu,
potser recordant-se
la seva antiga llar,
la tornen a comprar,
no?
I la van tenir
fins que a finals del segle XIX,
en què per circumstàncies
de la vida,
doncs el passi
Maria de Montoliu
s'arruïna
i se la ven.
Però la llar primitiva
dels Montoliu
és aquesta casa,
bujant a la catedral,
no els quatre cantons
amb Esquerra.
S'estem parlant
d'una família noble,
per tant,
s'estem parlant
d'una família
també de diners?
Sí,
els Montoliu
sempre han estat
acabalats,
el que passa
és que en el segle XIX
el Plàcid Maria
intenta fer
el que avui dia
és l'eix transversal
i que considerem
que és tan important,
doncs ell va
intentar tirar endavant
una companyia ferroviària
que havia de connectar
el port de Tarragona
amb el port de Roses.
Sí, fixem-nos-hi bé
perquè es tracta
d'un projecte ferrocarril
que ara mateix
no existeix,
d'acord?
S'estem parlant
d'una línia,
ho pot explicar
vostè en detall
que és qui ho coneix,
que enllaçaria
doncs vaja a Tarragona
a través de l'interior
fins a Manresa
sense passar per Barcelona
fins a Manresa
i després d'arribar
fins a Banyoles,
a Roses, etcètera.
I llavors ja pot suposar
i els ullets
poden suposar
qui va salar la cosa
i qui va impedir
que la cosa
tirés endavant
que és Barcelona.
Però el projecte
era un projecte
que només
que considerem nosaltres
la geografia de Catalunya
veurem que és
totalment necessari
i que és una mica
el que l'Eix Transversal
perquè fa la carretera
vol suplir,
però agafant Girona-Lleida
i això era
agafant
Tarragona-Girona.
Però és curiós
d'aquestes coses
un projecte
faraònic
en aquests temps
a finals del segle XIX
i que ara
sempre a inicis
del segle XXI
i que aquest projecte
tan necessari
encara no s'hagi
pogut deterre.
I llavors ja que estem
parlant d'aquest projecte
doncs ell
perquè al final
només era
el president
de la societat
i que la societat
se'n va anar
Norris
i entre altres coses
perquè no li van arribar
els subsidis
i perquè a Barcelona
òbviament
no li interessava
un projecte d'aquest estil
llavors
va fer fallida
i ell va
voler cobrir
la fallida
és a dir
les despeses
els números vermells
amb el seu
peculi personal
que no en tenia
cap mena d'obligació
és a dir
no es va arruïnar
pel seu mal cap
sinó que es va
arruïnar
pel seu concepte
de cabellorositat
d'obligacions
respecte dels altres
òbviament
sempre va quedar
alguna cosa
perquè això
va obligar
a tots els seus fills
que són tots
excepcionals
a guanyar-se la vida
traient oposicions
entren en la funció
pública
etcètera
etcètera
S'han parlat
d'una de les facetes
d'aquestes
com a empresari
entre cometes
podríem dir
del primer marquès
de Montoliu
de Plàcid Maria
també podem parlar
d'altra
d'una de les facetes
perquè ell també
va ser un dels
activistes
per dir-ho d'alguna manera
que va combatre
la plaga
de la filoxera
Sí
ell va ser un
com era un gran
terratinent
doncs llavors
va veure el problema
de la filoxera
i el va encarar
i moltes vegades
doncs es va haver
d'enfrontar
en els que eren
els tècnics
que portaven la filoxera
perquè molts d'aquests
tècnics
doncs no estaven
a l'hora del dia
per exemple
per exemple
van plantar
ceps americans
i van comprar
uns ceps americans
que estaven ja
infectats
per la filoxera
això vol dir
el poc tècnics
que eren aquests tècnics
el poc professionals
i llavors
ell
ho va combatre
però és que a més a més
anava a tots els congressos
sobre la filoxera
s'informava
i a més a més
promocionava
perquè era un home
d'un caràcter
molt fort
i molt decidit
però que tenia
un gran sentit
de país
el mateix projecte
del ferrocarril
més que un negoci
que també
doncs era
un projecte
de país
persones
que ara
pràcticament
no existeixen
però que en el segle XIX
hi havia molts
d'aquells mecenes
que tot i treballant
però d'homo sua
també treballaven
pel país
ideològicament
i política
el podríem situar
en un hàmbit
conservador
però catalanista
conservador
i sí
catalanista
però no un catalanista
de la lliga
per entendre'ns
sinó
un catalanista
romàntic
els Montolius
sempre van ser fidels
a la llengua catalana
encara ho són ara
vull dir
veus que parlen
un català
i un català
molt correcte
per exemple
l'actual marquès
de Montoliu
que és el quart
doncs parla
un català
correctíssim
que no es nota
aquella gent
que ha parlat
a casa castellà
i que intenta parlar
que se'ls hi nota
ells
parlen un català
de tota la vida
i sempre han estat
fidels
en aquest sentit
Parlem si li sembla
de la faceta política
del primer marquès
de Montoliu
perquè aquest senyor
va ser
alcalde de la ciutat
president
de la Diputació
de Tarragona
diputat a Madrid
i senador
Déu-n'hi-do
quina carrera
segurament pocs
tarragonins
van fer una carrera
tan complerta
com aquest senyor
sí, sí
ell va tenir
una carrera
política molt important
però per nosaltres
el que més
ens interessa
d'alguna forma
és el triènic
que va ser
alcalde
perquè pensa
i en això
ja està tot dit
que és el que va tirar
endavant la Rambla
la Rambla
ja era una realitat
la Rambla
les muralles
de Sant Joan
es tira a terra
uns anys abans
aquell fos alcalde
sí, estaven tirades
però vull dir
no s'havia urbanitzat
la Rambla
o sigui
ens podem imaginar
l'estampa
1860
amb reses
de la muralla
a tot arreu
en la zona
on ara
hi ha la Rambla
un bon dia
es va tirar a terra
va haver-hi
una gran festa popular
la gent
als carrers
contenta
i això
aquesta situació
es va mantenir
durant anys i panys
exacte
com allò
que et diuen
que tiren
determinat edifici
per vestir-ne un altre
o fan un projecte
i és com una mena
de cert
que apareix
cada estiu
però que tu veus
que allò
no es edifica
i allò
no es construeix
llavors la Rambla
estava d'aquesta manera
teòricament
la Rambla era
però la Rambla
no era
i llavors
el que tira endavant
els enderrocs definitius
obrir els carrers
organitzar
un pla
demanar subsidis
i fer viable
la Rambla
en el sentit
que es puguin construir
les cases
doncs és ell
i inclús
el que té la idea
d'arribar a la Rambla
doncs
fins al Francolí
que és el que hem arribat
en els nostres dies
tot això és una creació
i és el que acaba
l'actual Ajuntament
també
les escales
per exemple
es fan
durant el seu manat
però
és que
pensa
que no hi havia
un ral
en la Tarragona
d'aleshores
de fet
era una Tarragona
que
vaja
era una Tarragona
amb una població
òbviament molt més petita
que hi havia
10.000 habitants
en aquells temps
uns 15.000
però a més a més
uns 15.000
amb poc potencial econòmic
i llavors
jo no sé d'ell
d'on va treure els cèntims
però va ser
un esplèndid administrador
un esplèndid administrador
perquè
per exemple
la qüestió
de les peixateries
allí on tenen
els castellers
també és una construcció
seva
la ciutat ho necessitava
local de la colla
jove
actualment
exacte
també és una construcció
de la seva època
la plaça dels carros
la seva urbanització
el monument
que hi ha
al Bellmig
doncs llavors
també és una cosa seva
llavors dius
home
sembla poca cosa
sembla poca cosa
però en aquella ciutat
que pràcticament
just tenia
per pagar els funcionaris
i res més
doncs fer totes aquestes coses
significa moltíssim
perquè la prova
és que després d'ell
van passar
moltes dècades
sense que ningú fes res
de fet ell
com d'ella va ser
un dels principals impulsors
de la Rambla
de la rebaixa
aquesta del terreny
anivallar el terreny
entre la part alta
de la ciutat
i la part baixa
i també doncs
ell va constituir
si no vaig errat
el concepte
de la Junta de l'Eixample
no?
aquest
vaja
unir la zona portuària
i la zona
la part alta
de la ciutat
i després
tota la problemàtica
de l'aigua
tota la problemàtica
què passa senyor Rovira?
doncs
la coció de l'aigua
bàsicament
l'havien tirat
endavant
els arquivisbes
llavors
l'aigua
era propietat
dels arquivisbes
però clar
aquella terreny
perdoni
perquè per aquests
oients que no s'apiquen
a mitjans del segle XIX
on ens trobem
en aquests moments
l'aigua era propietat
de l'església
era propietat
de l'església
llavors
ell aconsegueix
que la propietat
de l'aigua
esdevingui municipal
i a més a més
com la ciutat
ha crescut
ha triplicat
la població
que tenia
a finals del segle XVIII
i a més a més
s'han de subministrar
els vaixells
perquè quan un vaixell
entra al port
i tu el carregues
d'aigua
tot això
són milers de litres
d'aigua
que també se'n van
llavors
no solament
aconsegueix
municipalitzar
l'aigua
sinó que a més a més
basteix
nous pous
a fer efecte
que la ciutat
tingui l'aigua
necessària
perquè esclar
queda curta
queda restringida
l'aigua
perquè no n'hi ha prou
això és una cosa
que sembla trivial
però
tots ens en recordem
com estàvem
quan l'aigua
estava salada
aquí a Tarragona
no fa pas tants anys
no fa pas tants anys
ara el que puguem
disposar d'aigua
això són unes coses
que no li donem importància
obrim l'aixeta
i raja
però que obres l'aixeta
i no raja
això és terrible
doncs una cosa
que sembla
tan poca importància
i ell la va resoldre
pensem
amb solament 3 anys
i amb pocs recursos
a més a més
de tot l'altre
significa
i denota
ja la seva enorme
capacitat
per fer coses
era el que se'n diu
un home d'empenta
estem parlant per tant
de l'alcalde
un dels alcaldes
més importants
que va tenir la ciutat
durant el segle XIX
sens dubte
sens dubte
el que passa
és que després
va quedar
en l'oblit
ell mateix
no era un home
que es promocionava
considerava
considerava
que era la seva obligació
perquè
aquest tipus de persones
són aquells individus
que es consideren
superiors als altres
no?
aquest concepte
de noble
de noble
de memorial
de tota la vida
soc superior als altres
però justament
perquè soc superior als altres
em dec als altres
i no és una mena
de paràssi
un sentiment
de correspondència
exacte
jo estic al món
no?
jo soc un aristos
no?
soc un aristòcrata
en el terme grec
del terme
llavors
la meva obligació
és ballar
per la meva comunitat
o sigui
un home que
apostava
per la diferència
de classes
però que
també entenia
que la classe alta
havia de treballar
també
tenia un paper
l'empresari
era el dirigent
de la societat
i en tenia
unes obligacions
hi havia molta gent
que estava a la classe alta
es quedava a la classe alta
i es quedava allí
i passava
i eren només
uns
uns xupopters
no no
ell era una persona
veritablement
que era un apassionat
de Tarragona
sentia
la ciutat
i a més a més
hi ha la faceta
la faceta cultural
és el que aconsegueix
impedir l'enderroc
de les muralles
és el que aconsegueix
que les muralles
esdevinguin
un patrimoni
de la ciutat
es volien enderrocar
més trams
de la muralla
sí
doncs ell
salva les muralles
inclús és el que
s'enfronta
a l'Ajuntament
de Torn
que té
la bona pensada
d'obrir
aquella porta
de l'escorxador
que dona davant
del tàrraco
i és el que
evita
que tirin endavant
i inclús el que aconsegueix
ell ja era un particular
en aquest moment
no
que l'Ajuntament
tanqui aquesta porta
tanqui aquesta porta
és l'individu
que salva
Poblet
que salva
Sant Escreus
com a president
de la comissió
de monuments
enfrentar-se
enfrentat
moltes vegades
amb diputats
i els mateixos ministres
de Madrid
amb totes aquelles qüestions
dels tresors
que havia
la llegenda
que hi havia
tresors amagats
llavors es feien companyia
en la que
entrava fins i tot
la classe política
tant de Catalunya
com de Madrid
i que invertien
cèntims
per anar a la recerca
d'aquests tresors
que pensaven
perquè això significava
que havien d'enderrocar
murs
havien d'enderrocar
i ells enfronten
totes aquestes qüestions
s'enfronta
amb els seus iguals
com a classe política
i com a terratinents
i com a home
per salvar
un patrimoni
i un ambient cultural
vull dir que va ser
un home excepcional
i els seus fills
van ser tan excepcionals
com ell
En canvi
vostè comenta
en la introducció
del llibre
que segurament
la figura
del primer marquès
de Montoliu
de Placid Maria
no ha estat prou reconeguda
de fet
esmenta que d'homenatges
entre cometes
n'hi ha hagut dos
d'una banda
batejar un carrer
de la ciutat
la vincuda
de marquès i Montoliu
amb aquest nom
i de l'altre
doncs crec que és un acte
a mitjans dels anys 40
en què entra el seu nom
dins la galeria
dels il·lustres
la saló dels penjats
Això primer
després l'altre
vull dir que d'aquesta forma
tot i que no se l'ha reconegut
d'un lloc
encara el que se l'ha reconegut
perquè molts terragonins
que tenen molt menys
però clar
pràcticament
és això
reconèixer un personatge
vol dir
que una ciutat
sap qui és aquest personatge
no solament
posar-li en sec
ara manen uns
que són de la moa corba
o bé o tenim una vinguda
i no sabem quin nom
posar-li
i llavors
l'hi posem
Segurament
si ara féssim una enquesta
al carrer
i preguntéssim a la gent
qui era Plàcid Maria
de Montoliu
molts quedarien descol·locats
Molt pocs
Ara
als Montolius
li sona
sí
perquè la casa Montoliu
i l'avinguda Montoliu
doncs sonaria
però molt pocs
Dels fills
dels descendants
de Plàcid Maria de Montoliu
vaja
dels actuals
dels actuals
membres
de la família Montoliu
què en sabem on són ara?
Viu a Barcelona
el Saunet
que és el quart marquès
però els seus fills
jo per exemple
en l'últim capítol
no vaig poder més
que fer una mena
d'espós
perquè tots
tots els fills
són genials
aquí a Tarragona
el que
possiblement
persones ja d'una certa edat
coneguin
és el
Manuel de Montoliu
l'escriptor
però el Manuel de Montoliu
de tots
de tots els germans
potser era el més curt
i això
que era una eminència
però és que els altres
eren persones
persones
esplèndides
inclús
una filla
una filla
la Pilar
doncs
que era guapa
que tenia tots els pretendents
perquè
ho tenia tot
doncs
ella
es fa monja
i va a la Índia
amb un pla
molt similar
al de la mare Teresa
de Calcuta
i de Pilar
per exemple
ningú en sap
i no era una dona
com Teresa de Calcuta
que era del poble Pla
no
un aristòcrata
de casa bona
una persona
molt ben dotada
fins i tot físicament
que els pretendents
tenia una còrrua
de pretendents
i que ella
es fa missionera
a la Índia
i munta
tota una sèrie
d'hospitals
i de col·legis
amb una mena
de mare Teresa de Calcuta
abans la letra
fins a dir
tant els mascles
com les femelles
de la família
en aquest sentit
són personatges
excepcionals
i que els tenim
totalment oblidats
i ja dic
Manel de Montoliu
tot i que era una persona
de gran talla
és un nano
al costat
dels seus germans
estem a punt
d'acabar
aquesta conversa
senyor Rovira
però no hem explicat
com és que
Plàcid Maria de Montoliu
esdevé
marquès de Montoliu
sembla ser que
la seva bona relació
amb els reis
d'Espanya
li facilita
aquest títol
ell
en aquella pugna
que havia
entre el Fons
el príncep Alfons
i el príncep Carles
per la corona
d'Espanya
una vegada
van foragitar
Isabel II
i Amadeu
va renunciar
i la república
va fallar
amb la restauració
sí
en la restauració
hi havia
en Duques
de les qüestions
o Alfons
o Alfons o Carles
llavors
va encertar
va encertar
dels dos pretendents
va encertar
aquí
i el príncep
va encertar

en relació
amb Isabel II
jo he vist

una miqueta més
gràcies
a aquest llibre
plàcid Maria
de Montoliu
del senyor
Salvador Rovira
senyor Rovira
moltes gràcies
un plaer
com sempre
malauradament
el temps
sempre se'n cira sobre
però vaja
aquestes petites
lliçons d'història
de ben segur
que són ben agraïdes
pels nostres oyents
a vosaltres
per haver-me convidat
molt bon dia
fins la propietat
igualment