En informàtica, un blog que ve a ser un diari personal, interactiu,
és un espai d'escriptura a internet, una mena de diari en línia,
un lloc web que una persona o un col·lectiu utilitza per escriure,
periòdicament, en el qual tota l'escriptura i estil que s'utilitza és via web.
Això podria ser una de les moltíssimes definicions formals que podríem fer-ne.
Abans de presentar-los als convidats i l'objectiu d'aquesta xerrada que tindrem,
ens agradaria manifestar que quan es parla de blogs o quan es parla de temes relacionats amb internet
es dona per fet que tothom hi és a la xarxa, que tothom està connectat tot el dia
i que és una eina molt habitual en la nostra vida quotidiana.
Disurtadament, res més lluny de la realitat, ja hem sentit a parlar moltes vegades
d'allò de la fractura digital, però sense arribar-hi a aquests extrems dramàtics,
el que sí que és cert és que hi ha moltíssimes persones, una bona part de la societat,
que no hi és a internet i que probablement això dels blogs els soni
perquè si tenen fills joves a casa doncs probablement els vegin enganxats,
però el que està clar és que si abans es deia que allò que no surt per la televisió no ha passat,
ara es comença a dir allò que si no estàs a internet no ets ningú,
si no tens un blog sembla que no existeixi, ets invisible, bé, tampoc no cal exigerar.
Parlem amb el periodista del diari aquí, Jordi Salvat, bon dia.
El Jordi manté un diari personal d'actualitat política i és un dels responsables del Saló dels Penjats,
que jo si m'ho permets és una mica com la revista Hola, ningú llegeix, però tothom sap que hi ha.
Hi ha moltes visites, moltes.
Per això t'ho anava a dir, el Sol, no, hi ha tant entrant, sí, sí, de tant en tant,
de tant en tant, tot el dia, a veure si algú fa algun comentari, sí o no?
Doncs sí, a veure, avui mateix fem tres mesos, per tant hem fet un article de balanç
i avui estàvem ja a casa de 55.000 visites.
Només cal fer la mitjana, devi dir-ho, i surten moltes visites al dia.
Per si vostès són d'aquells que diuen, no, no, jo no hi entro mai,
és un blog, el Saló dels Penjats, que fan periodistes d'aquestes comarques, ja aprofundirem.
César Llambord és el nom artístic, si ell m'ho permet dir-ho així,
d'un dels impulsors de la pàgina Tarragona 2016, un blog absolutament ciutadà, visitadíssim,
visitadíssim, César, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Jo recordo que ja vau venir fa un quant temps, ens va encantar la vostra visita,
i, home, ens va donar aquesta dimensió tan propera a la gent, no?, que reflectiu,
i aquesta cosa tan comunitària, tan oberta, que en general, i en molts casos, tenen els blogs no sempre.
Sí, sí, és una mica una sorpresa, potser no diària, però...
setmanal, no?, de tant hi ha coses que et van enviant la gent al correu electrònic i així,
que Déu-n'hi-do.
Al vostre blog hi ha moltes escombraries, i no parlo en un sentit figurat,
que hi ha, mira, fan... no, no, moltes escombraries reals, no virtuals,
perquè bona part de les fotografies i de denúncies que es fan o comentaris
tenen a veure amb la brutícia de la ciutat, una bona part, no?
Sí, perquè la cultura ho és tot, i l'escombraria també ho és.
Audal Carbonell, conegut de tothom, un dels treballs que manava a fer els seus alumnes
a la universitat era investigar les bosses de la brossa, fer un anàlisi de què és el que la gent consumia,
què és el que llançava i tot això, i a partir d'aquí treure unes conclusions científiques.
Nosaltres no anem tan lluny, però investiguem una mica les coses que ens envia la gent
i les fotos que anem fent nosaltres, doncs, de l'estat de la nostra ciutat.
A mi de la vostra visita em va quedar, però, marcat com a foc,
un moment que em va semblar terrible, i segur que te'n recordes,
perquè dirà, oi, ets molt impressionable, doncs, escolta, xiquet, jo què vols que et digui?
La fotografia dels lavabos dels Jardins de la Reconciliació.
Quan em vau explicar tot el que vau fer per aconseguir aquella imatge terrible,
dic, home, això sí que és amor per la ciutat, eh?
Això el meu company Pere Tarté, jo vaig tenir la sort de no endinjar-m'hi amb aquells paranys,
però ell va ser més agosarat i intrèpid reporter, va entrar allí, va fer la foto,
va poder-ho publicar, i sé que al final fins i tot va sortir el diari de Tarragona
i va haver molta gent que ho va comentar.
Tot això, ell ja avisava que, no sé com es diu, pot ferir la sensibilitat.
Xus Garcia, bon dia.
Molt bon dia.
Home, la sensibilitat, no sé, però s'exagera tant en tant la consciència
i allò que en diem el pensament únic i les coses, diguem-ne, més formals,
i que intenteu fer des de Human Trash, no?
Aquest blog que sorgeix una miqueta a partir de tota una gent que envolta la pell del llavi,
que envolta Catalitza, que envolta la gent jove de Tarragona
i allò que anomenem cultura d'avantguarda.
Bé, jo t'explico.
Human Trash no és res, ni és ningú, ni forma part de res.
És una iniciativa totalment agotista, egoista i només pensada única i exclusivament per mi.
És a dir, és un blog que no pretén ni ser interactiu, ni comunicar res, ni criticar ningú,
sinó simplement vaig penjant coses que em fan gràcia.
Moltes vegades fins i tot és autobombo, és a dir, vaig posant el que jo vaig fent o el que fa la pell del llavi,
sense cap més pretensió, i això sí, el que m'interessa molt és si té un rerefons,
i això és que la gent conegui poesia que normalment no es coneix.
Poetes que ja no són de l'avantguarda, sinó que són dadaístes, de començaments del segle passat.
És a dir, poemes una mica...
Però quants comentaris no hauràs trobat de dir, això és molt modern, i dius, no, no, això és del segle XIX.
Sí, sí.
I era un fenomen que es donava a França, per exemple.
Sí, això no he tingut molt temps.
Moltíssimes vegades faig servir molta poesia dadaïsta.
Poemes de l'Oliverio Girondo, que l'Oliverio Girondo no és d'ara, no és contemporani.
Vull dir que acostumo una mica a utilitzar aquests temes.
No em preocupo gaire ni pels comentaris, ni per les visites, no ho miro mai.
No ho miro mai, m'és igual.
De fet, soc bastant...
Blocs culturals, blocs personals, blocs ciutadans, blocs polítics,
i en tant se'n blocs com a persones i col·lectius a la xarxa, no, Jordi?
Home, sí, trobes blocs de tota mena.
I també és interessant anar mirant els blocs que van sorgint.
I, de tant en tant, venjo algun post,
el post és un article dintre del bloc, sobre novetats blocaires.
Ho fan d'altres blocs, també.
Hi ha blocs de referència com el de Saúl Gordillo,
que és l'actual director de l'Agència Catalana de Notícies,
que també novetats blocaires i fa un repassat de les novetats.
Jo ho faig més a nivell de Tarragona,
però, de tant en tant, sí, sorgeixen blocs interessants.
Sí, però Déu-n'hi-do, m'ha entrat aquest matí al teu bloc
i ja apuntaves diferents incorporacions de blocs
que hi ha a la xarxa relacionada amb la ciutat
i amb diferents persones.
Esteu d'acord en aquesta afirmació?
Bé, són xifres que donem per sabut
i donem per fet que tothom està a la xarxa,
que tothom està al dia,
però jo no sé si és una minoria, però gairebé, no?
Jo crec que els que entrem en blocs som una minoria.
Una minoria que va creixent,
que va creixent, doncs, progressivament,
però som una minoria, encara.
Som, a veure, som...
Que entren molt, a veure,
en el Saló dels Penjats que entren molt,
periodistes, polítics,
gent potser de, entre comets, de societat civil,
va entrant gent.
És endogàmic.
És molt endogàmic.
És endogàmic.
Molt endogàmic, molt.
Molt endogàmic.
També, clar, fiquem...
Últimament, el primer fenomen que hi ha hagut
al juny,
s'ha passat la selecció d'un fenomen
que és que han començat a sorgir blocs
de, sobretot dirigents de la joventut nacionalista
de Catalunya, de Convergència.
També el president local de Convergència,
el Quim Amorós,
tenen a muntar un bloc.
Com de cop, van sortir un munt de blocs.
I va també va per èpoques.
Han sortit bastants del PP, també,
de les joventuts d'aquí de Terra on han sortit.
Vas veient com van sortint,
periodistes que s'incorporen,
el de l'Òscar Ramí,
que ha entrat, però ha entrat amb molta força,
vull dir, és un bloc que també...
Però sembla que sigui sempre el bloc personal,
en aquest cas amb aquest tall polític,
amb aquest tall del món periodístic,
sembla que vulgui ser un alter ego, no?
En el sentit de dir,
a veure, jo davant, en una roda de premsa,
en el cas dels periodistes,
o un polític també en una roda de premsa
o en una sessió del tipus que sigui,
allà a l'administració o a la institució que representi,
no diré això, però ho diré al bloc.
I és allò, escolta, si ets valent,
diu ara i no al bloc després.
No es crea una mena d'alter ego,
d'una realitat paral·lela
a allò que no diem en la realitat,
ho diem virtualment?
Hi ha mitjans que ja treuen...
Jo diria que la majoria de mitjans
ja treuen una secció de confidencials,
a la pàgina d'opinió, la contraportada,
un d'aquests de confidencials.
Però aquí falta potser la interactivitat.
sobre els Penjats o el 2016 o algun altre bloc,
doncs la gent pot comentar
i a partir d'aquí es generen debats,
i això és el que crec que va ser interessant dels blocs,
que es generen debats a partir dels comentaris d'un post.
Jo el que he vist molt el bloc dels Penjats,
perquè jo el llegeixo...
Tu és com jo, Lola, només a la perruqueria,
jo també el llegeixo i tant.
Jo el llegeixo, m'agrada molt,
a més a més, igual que el César.
El César i el Pere són magnífics.
Jo el que he vist és que serveix perquè es piquin molt
totes les...
Vull dir, tots els comentaris que hi ha,
és que és d'un pic, eh?
És rotllo programa del cor, eh?
Molt, molt, molt.
Es pica molt, es pica molt.
I a més n'hi ha dos o tres,
ara no direm noms,
però n'hi ha dos o tres que aprofiten el mitjà
com per fotre la maranya que no se la fotrien.
A part la meten en bloc,
per tant, enllaços amb el seu bloc,
el seu bloc també rajen,
l'altre respon.
Vull dir, es va muntant una xarxa,
és com una xarxa que veus, entre cometes, batalles.
És salsa rosa, no salsa rosa.
Davant de determinats personatges
i davant de determinats polítics, sobretot,
es fa això, vull dir,
que entres amb una crítica política
i després va derivant cap altres coses
i sembla que es treguin les misèries, no?
I els drets bruts, eh?
Primer no volíem suprimir cap comentari,
però vam arribar un moment
en què vam anunciar que suprimien comentaris
si superaven uns límits,
els límits al respecte i de dir mentides.
Vaneu suprimit molts?
No gaires, no gaires,
perquè la gent, al veure això,
s'ha moderat.
Però un, l'hem tingut de suprimir,
perquè quan et fiques en la vida privada d'una persona,
és que creiem que no s'ha rebut en un...
A més, a vegades parles d'un tema,
va derivant, derivant, derivant
i acaben parlant d'altres temes.
Home, ara esteu amb el tema del sou de l'alcalde,
que no us en sortiu.
No surt, de les propietats i del sou,
no us en sortiu, a veure què passarà.
Avui, a banda, el que sí que és cert,
ho apuntava el Jordi, ho teníem reservat,
doncs hem de felicitar-los
justament per aquests tres mesos.
El bloc que representa aquí una mica...
Jo diria que ets una mica nihilista, no?,
en aquest sentit, d'aquest bloc que dius
no, no, jo estic amb el meu bloc,
en el meu món,
i qui vulgui venir, que vingui...
Sí, és que de fer-me és igual.
és que el vaig començar a escriure fa poquet,
vull dir, no soc tampoc innovadora amb això.
El gener del 2006 vaig començar,
vull dir que fa relata molt poc,
abans ja es feien servir blocs.
La Jaca, per exemple,
que és un poper d'aquí de Tarragona,
de Tina Taire,
ella fa molt més temps que tenia el bloc.
Ja ha fet uns cursos també,
i unes conferències a la biblioteca,
justament per donar-ho a conèixer al gran públic.
Sí, vull dir, però bueno,
jo vaig trobar com una eina,
doncs mira,
de penjar el que em donava la gana.
Bàsicament és això.
No volia fer un diari personal,
perquè és que,
de fet, jo llegeixo molts blocs.
Vull dir, jo soc lectora de blocs.
Personals?
No, de tot tipus.
De tot tipus.
De tot tipus.
Perquè, bueno,
faig servir una eina que es diu Blocklines,
que a mi em va molt bé,
que de fet l'he recomanat en un post,
i allà els tinc tots,
vull dir que viatjo molt per la xarxa a nivell blocaire.
Però el meu volia que fos simplement això.
no m'agraden els diaris personals gens.
Vull dir,
soc bastant contrària.
És a dir,
les persones que van explicant
el que els va passant cada dia a la seva vida,
doncs no m'interessen gens.
Prefereixo blocs una mica més divertits.
Per exemple,
em recomanava un que es diu Justícia Poètica,
que està molt bé,
i que us el recomano amb tot el fervor,
perquè és una mica fer literatura a l'espai cibernètic.
Vull dir,
és una història i un món creat a partir del no-res.
I m'agraden les eines d'aquest tipus.
M'agraden les eines periodístiques també,
perquè trobo que és una manera d'expressar,
de punxar i de veure també com és la gent
amb aquests comentaris.
Jo de tu no esborraria cap,
perquè m'agrada molt realment veure
com a la gent li dones canxa
i li fot de valent,
i veus realment com és la gent.
César ens agrada això, no?
Una cosa que ens vam plantejar nosaltres
i que lliga amb el que comentava el Jordi
és on està el límit de la llibertat d'expressió.
O sigui, nosaltres els comentaris són lliures,
tothom pot...
Amb educació es pot dir tot, no?
Sí, el que passa és que va haver,
potser durant dues o tres setmanes,
que vam haver de posar una eina
que primer aproves el comentari,
encara es publica,
perquè hi havia una persona
que entrava sistemàticament
i es dedicava a insultar directament,
amb una persona que havia estat,
una persona argentina,
que havia estat visquent a Tarragona
i que ara estava treballant a Irlanda.
I llavors el seu vincle a Tarragona
era el bloc i anava comentant i tal,
i llavors hi havia un nivell racista
que entrava allí
i llavors ho vam frenar d'aquesta manera.
Al principi no ho vam voler esborrar,
però al final el vam esborrar
i sigut l'únic cop.
I us feu un plantejament així com a molt meditat,
molt ideològic en el tema de dir
entra o no entra això?
Senzillament, mira,
ha arribat el límit.
No us provoca allò de pensar,
de reflexionar al voltant d'això?
Perquè, clar,
una de les característiques més criticades
als blocs és l'anonimat, no?
Quantes vegades m'han dit
no, no, no,
però és igual ser anònim
que dir, em dic Pepito Pérez.
Vull dir que,
és igual posar anònim
que posar un nom que t'inventes, no?
Ah, sí.
Home, sí,
sí, ara...
És una mica absurd, això,
els anònims.
No, no,
ara s'acrerem debats
sobre qui és aquell anònim
i hi ha gent que comença a opinar...
Hi ha gent que se li veu el plomero
i de seguida veus qui és, no?
Sí, sí, sí.
Però no,
crec que l'anonimat
és la gràcia dels blocs, eh?
Perquè hi ha gent
que pot entrar amb el seu nom
i hi ha gent
que pot entrar anònimament.
Doncs això que està tan criticat,
tu ho dius com un valor, no?
Com un plus als blocs.
Jo crec que sí,
que és la gràcia dels blocs.
Jo penso que l'anonimat
està a cavall
entre el que és la droperia
de no...
ni registrar ni res,
de pim-pam-alló
arribar i moldre
i encara la llibertat.
La llibertat
de dir el que penses
sense pagar peatge
després al carrer, no?
Que et trobis
el teu cap de la feina
i que et digui
ah, mira, que no sé què
o que no...
Ets més lliure.
Té alguna cosa terapèutica
al bloc?
Home,
jo per exemple
em sembla que
l'últim que he penjat
es diu
dies de carretera
i reflexiona sobre el tema
de les cues de la P7.
Hi ha un emprenyament
i una mica
la...
doncs la...
si la transformes
en un article.
O el tema
doncs
que els socialistes
al final no van entrar
al govern a Navarra.
doncs també.
Són temes...
Els dos últimes entrades
al meu bloc
són temes
a nivell de política espanyola
a nivell d'infraestructures
però també trobes coses
recomanacions literàries
de tant en tant
alguna pel·lícula que he vist
que tinc gana d'explicar
i que la gent
que la gent la vagi a veure
o aquestes novetats blocaires
vull dir que
no només parlo de política
de Torredambarra
en parlo molt
del meu municipi
i hi ha generen debats
molt forts
jo crec que els debats
més bèsties
i els articles
amb més comentaris
s'han sigut
els de Torredambarra
i s'han muntat
a vegades unes batalles
entre gent
bastant bèsties
i per què tot això
i aquesta claretat
a vegades
en diries
hi ha aquest esperit crític
que diuen
que no té la societat
es dona en un bloc
però no es dona
en l'espai real
per què?
Jo crec que també
es dona en l'espai real
però queda esmortallit
als bars
o
o
la feina
però no té una transcendència
més enllà
perquè tothom
hi pugui accedir
exacte
sí
per mitjà d'internet
et llegeix
molta més gent
que si això
jo per exemple
activista cultural
sí
però
fins on arriba
el meu activisme cultural
quants espais físics
per fer activisme cultural
aquí està
en canvi
si penjo
segons que
a internet
si penjo un article
que vaig fer
sobretot
sobre el tema cultural
amb les passades eleccions
i tot això
sé que em llegirà gent
que arribarà
que es contestarà
bueno
de fet m'és igual
però sé que arribarà
és una bona plataforma
per això
perquè et permet arribar
on no arribes normalment
com a persona de peu
si no ets polític
si no tens una tribuna
si no tens accés
als mitjans
de manera habitual
doncs és l'única manera
que tens d'arribar
com a ciutadà
clar
perquè vosaltres
tot aquest tipus
de mostres
que hi ha
de la ciutat
si no fos a través
d'un bloc
que difícilment
és allò del fanzín
que es feia
fa un munt d'anys
i que lògicament
ha resgat a la història
però un bloc
arriba més gent
per això
per això
o sigui un fanzín
els que se'n feien
més tirada
a Tarragona
doncs potser
se n'arribaven a fer
150 números
dels quals
se n'arribaven a vendre
50 o així
i els altres
doncs quedaven esgrugaïts
amb algun pap
o així
que la gent
no ho sé
en canvi
això és diferent
o sigui
el que passa
que jo
el que li veig una mica
és que
és molt eteri
no?
per exemple
ja el bloc
del Lluís Balart
ha desaparegut
ja no existeix
què passarà
que ara més endavant
si algú vol estudiar
què es culli a Tarragona
amb la premsa escrita
doncs
és molt senzill
anar a l'hemeroteca
etcètera
tot això
es perdrà
tot i que deixa rastres
molt efímer
també això del bloc
tot i que ja sabem
que internet
és com l'energia
no se destruya
se transforma
aquí és el tema
els senyors de blogger
diuen
mira a partir d'ara
qui vulgui
estar amb nosaltres
doncs haurà de pagar
x diners
allò
sinó
què passarà
amb tinet
és diferent
perquè darrere
hi ha l'administració pública
i llavors
potser
és una altra història
però
però
és una mica
tot el procés
d'internet
no?
que neix
com una comunitat
virtual
lliure
desinteressada
etcètera
però que després
es va crear
la parcel·la de negoci
lògicament
això també
arribaria
nosaltres
hem
estat
tantejats
pel tema
de publicitat
i així
i potser ho fem
no?
el que passa
que
que si ho fem
ho volem lligar
a millorar
el bloc
i tot això
és a dir
invertir
que si
si en un determinat
decidiu que sí
reinvertiríeu
en la qualitat
del bloc
tinc entès
que s'ho miren molt
a l'ajuntament
el vostre
abans
l'anterior govern
i aquest també
no?
que se'l miren molt
no?
jo com que pensava
que faries la pregunta
sí clar home
és que
és allò
i com que ara
és actualitat
especialment
pels salons
penjats
per el filtre
i així
tu has de dir
me n'alegro
me n'alegro
que em facis
aquesta pregunta
és el que hauries
de dir
el primer
en altres
o sigui
bueno
en tots els blocs
veus una mica
d'on te visiten
no?
i es pot veure
a partir de quins
proveïdors
te visiten
el primer és
telefònica
doncs perquè
hi ha un munt
de gent que ho té
el segon
ja estic
el tercer
ajuntament
de Tarragona
això que hi ha
un filtre
i no sé què
després
imagina't
no sense filtre
això són dades
d'avui a les 10 del matí
43
43
visites
diguem-ne
i llavors
com a coses curioses
això ho he emprès avui
perquè és curiós
no ho mirem cada dia
però a tant en tant
fa gràcia
la Doun
de Michigan
als Estats Units
potser és algun enginyer
o algú que ha de venir
a Tarragona
i abans
mira com està el pati
o la Bayer
de l'Everkusen
i encara
ens ha fet gràcia
també
que ens han visitat
els del Google
d'Estats Units
també
o sigui
de les oficines centrals
d'ells
no sé
són coses curioses
i allò de l'Ajuntament
és curiós
perquè ara
que hi ha
com una mena de filtre
doncs
continuen aquí
en el rànquing
i un treballador
de l'Ajuntament
un alt funcionari
diguem-ne
ens va enviar
un correu electrònic
dient-nos
que hi havia
en el govern
anterior
ara no ho sabem
que hi havia
una persona
encarregada
de cada dia
visitants
per fer una mica
de llista
del que sortia allí
ara no ho sabem
si és perquè
per exemple
hi ha un clot
i de dir
anem a arreglar-ho
això
doncs molt benvinguda
sigui aquesta
visita
però igual
que es fan
reculls de premsa
de premsa
gratuïta
o de pagament
doncs també
s'inclouen
potser blocs
i avui estem ja
superant aquest nivell
és que un bloc
és un petit mitjà
de comunicació
també
sí per això
que per exemple
en pocs mitjans
de comunicació
convencionals
per dir-ho d'alguna manera
es critiquen
les pròpies
empreses
de comunicació
en cap bloc
diguem-ne
convencional
es parla
de determinants
polítics
en determinats
termes
a veure
és la gràcia
que té
s'agafen coses
dels mitjans
de comunicació
tradicionals
i s'innoven coses
com el que parlàvem
ara
els pròxims mitjans
els polítics
obrir debats
és altament interessant
el tema
d'enquestes
també
d'una oportunitat
de fer enquestes
suposo que tampoc
teniu la limitació
que tenen els mitjans
de comunicació
com a empresa
on treballes
és a dir
en un bloc
te'l crees tu
te'l fas tu
per tant
allí ningú
t'està posant
els límits
si treballes
en un mitjà
de comunicació
has de seguir
suposo
les
si critiques
l'empresa X
perquè fa X cosa
i en què et resulta
que et retira
la publicitat
i històries d'aquestes
doncs
això suposo que passa
jo no estic
amb aquest tema
però suposo que passa
tothom coneix
les regles del joc
i tothom sap
per qui treballa
però després
diguem
que hi ha aquesta parcel·la
més personal
més lliure
que és el bloc
podríem dir-ho
que és així
que hi ha més llibertat
crec
hauria de ser així
com a menem
hi ha més llibertat
i és el que diu
el que diu
mantras
que hauria de ser així
però a vegades
fas cap en blocs
que dius
uf
quin avorriment
que són tan correctes
tan insípids
i tan ben fets
perquè al darrere
hi ha alguna cosa
a veure
els dels polítics
els dels polítics
aquí a Tarragona
en general
n'hi ha molts
de molt insípids
són molt sèrius
llegeixes els comentaris
però en trobem d'altres
més
més
entre cometes
políticament incorrectes
l'Alejando Fernández
per exemple
el portaveu del PP
aquí a Tarragona
doncs el seu bloc
és dels més recomanables
hi ha articles
pots simpatitzar-nos
amb la seva ideologia
però home
està molt currat
molt currat
i té molts comentaris
i ho fa ell
però clar
entres el del Ballesteros
que està inactiu ja
entres el del Sergi de los Rios
entres el de la Regió
clar
són blocs que
o estan molt poc actualitzats
o són massa
políticament correctes
massa quadriculats
perquè són blocs electorals
no són blocs reals
són més de partit
que blocs polítics
són blocs de partit polític
més que del propi polític
que lògicament
defensa unes idees
però déu-n'hi-do
normalment
potser el cap de premsa mateix
és el que els fa el bloc
i el polític
s'ho mira un cop a la setmana
jo no ho sé
però a vegades
el polític el fa el bloc
clar
que el fa ell
vull dir
que expressa les seves idees
si Lluís Valar
per exemple
el feia ell
però ara ja no hi és
ho ha deixat de fer
actualitzava molt poc
i ara ja l'ha deixat de fer
i el de Quim Amorós
i el de Javier Sabater
per cert
que el Saló dels Penjats
té com a protagonistes
aquests dies
perquè clar
és un bloc d'actualitat
amb el tema
del patrimoni
de l'alcalde de Tarragona
que és un tema
que tenen una fixació
que escolta
ho va prometre
per tant ho ha de conèixer
exacte
i és una manera de dir
és el Pepito Grillo
el Saló dels Penjats
és el Pepito Grillo
dels polítics
fem una mica de notaris
de notaris
ja tenim el notari.com
que ara està menysceptiu
però en tant va traient coses
encara treu coses
encara treu coses
ara deu tenir més feina
per sona que el fa
i em penso que
igual té més feina
per això
i em penso que s'obre una etapa
Albert Avelló
que tituleu aquí
com l'home de moda
em sembla que hi ha una etapa
Albert Avelló
i els comentaris
que venen després
aquí estem
nosaltres parlem de l'Albert Avelló
parlant quan va sortir
el club de TV3
va sortir TV3
els informatius
però aquí n'hi ha un que ja
diu que
que està fent
una campanya
per ser candidat
de la Convergència
candidat a les properes municipals
ja es tiren de la moto
i aquí a sobre
si Arejo repetirà
no repetirà
i aquí sobre un debat
que nosaltres
quan vam dir el tema aquest
de l'Albert Avelló
la mà de moda
en cap moment
ens pensàvem
que s'obriria aquest debat
però bueno
vosaltres és allò
i em perdonaran els creients
vosaltres proposeu
i els blocaires
en disposen
vosaltres poseu allà la informació
no crec que siguin tenint-ho
sense els penjats
no m'ho crec
tu creus que hi ha
infiltrats interessats
sota aquest anonimat?
no, jo crec que
ja saben on estan punxant
que són molt intel·ligents
i que saben
saben el que han de dir
perquè saltin l'esfera
no, i pots preveure
quin tindran molts comentaris
et penges un dius
aquest, aquest
aquest tindran molts comentaris
però a vegades es noten
això es munten de vegades
sobre un tema
em sembla que era
un que ha superat
els quaranta i pico
comentaris
doncs parlaves d'un tema
però van arribant
a un altre tema
i a partir d'aquí
sobre el tema
de l'onimat precisament
i a partir d'aquí
hi havia molts comentaris
i s'han superat
els quaranta comentaris
però no era d'aquell tema
en concret
que una cosa ha derivat
a l'altra
i es va fent
on hi ha un de molt divertit
que és un article
sobre Joan Miquel Nadal
que clar, hi ha un
que diu que és Joan Miquel Nadal
i que ja està molt tranquil
i que què passa
que el Ballesteros
és una molt poca fenya
però clar, hi ha un que diu
tu no ets Joan Miquel Nadal
per què?
doncs perquè és molt poc
domini de la informàtica
d'internet
i hi ha aquest debat
doncs sobre si és Joan Miquel Nadal
o no és Joan Miquel Nadal
són temes d'aquests
molt curiosos
hi ha debat del tema
i debat al voltant
de la personalitat
o la identitat
de cadascun dels que entren
al Saló dels Pagès
i hi ha un que li diu
digues on tens el barco
i llavors sabem
que és Joan Miquel Nadal
i el Joan Miquel Nadal
diu
ara us diré vosaltres
on sí que el barco
vull dir que és molt gració
és molt gració
i escolti
quan vau fer aquesta aposta
de llarg o presentació
en societat
del nou equip de govern
i dels nous regidors
explicant
que el cotxe que tenen
el que mengen
on han estudiat
s'han descobert coses
sí sí
però anàvem amb la línia
aquella que dèiem
al començament
i això fa gràcia a la gent
fa gràcia
i era bo
perquè hi havia molts
que intentaven endevinar-lo
i no l'endevinaven
i hi ha un
em sembla que era
precisament
em sembla que era l'Òscar Ramíret
que jo crec que a partir
de llavors
va inemar-se a crear un bloc
cada vegada deia un nom
i era un altre
fins que al final
a la quarta o la cinquena
el va encertar
però sí sí
ara ha creat el seu bloc
i està a Sicília
s'han portat el portàtil
i des de llavors
s'envia cròniques
del seu viatge
ja he pensat
un parell de posts
bastant llarguts
sobre el seu viatge a Sicília
vull dir
i això de llegir
en aquest cas
o en d'altres
no llegir una mica
les paranoies
o les experiències
de viatger
o tot això
té molta sortida
dins de la xarxa
o diguem
del que té sortides
al Tarragona 2016
a una aposta cultural
o als penjats
o d'altres
que pot haver-hi
però com que sou vosaltres
els que esteu aquí
jo penso que
que té sortida
entre la gent
que es connecta
perquè cada vegada més
la gent s'anarà farta
de les webs tradicionals
clar, però és que jo anar-me tan bé
a que algú m'expliqui
la seva vida
no, però
per exemple
les visites que tenim
d'altres
al Tarragona 2016
no és una visita
d'algú
que es tira allí
mitja hora
llegint-ho
és algú que entra
cinc minutets
dos minuts
pim pam pim pam
i en cap se'n va
a mirar una altra cosa
és una altra
de les virtudes
o clica a la web
d'un que ha fet un comentari
això jo ho faig molt
per exemple
és la rapidesa
estàs mirant
el Tarragona 2016
per exemple
i mira
hi ha un comentari
aquest a veure
quin bloc
tu cliques
i entres al bloc
i d'allà
hi entres un altre
i dic
aquest el posaré
com a bloc
recomanat
el meu bloc
i vas creant
aquesta xarxa
és una xarxa
hi ha blocs de cinema
de literatura
que a vegades
et fas creus
i dius
bé
en el món
hi ha persones
que saben tant
que estan tan preparades
tan especialitzades
que són tan absolutament genials
i fixa't com tenim
les teles
i les ràdios
i les coses
i és veritat
i a la xarxa
hi ha gent
que et quedes
realment
no sé
no sorpresa
perquè ens consta
que hi ha gent
molt bona
pel món
i que opten
també pel tema
dels blocs
i aprens moltes coses
a nivell
personal
fora del tema
del 2016
però
jo em vaig assabentar
que el Saddam
l'havien penjat
gràcies
i vaig veure el vídeo
i així
perquè anant fent això
que deu el Jordi
d'aquí allà
i així
vaig fer cap amb un
que havia posat
aquí el vídeo
i
i dius
ep
doncs mira
ha servit per informar
també
també el fet
que s'hagi
simplificat
des del punt de vista
tècnic
la creació
d'un bloc
abans
ho tenies
una pàgina web
però clar
el bloc
és allò
la fórmula
perfecta
ho ha democratitzat molt
exacte
vull dir
que ha fet
que molta gent
pugui accedir
i tu també
t'obligues
penjar coses
malgrat aquesta anarquia
amb la qual mantens
el
oi
m'entraig
no
veus és que clar
m'encanta
faig el que vull
no
suposo que
a veure jo treballo molt
a l'ordinador
però està molt corredet
està molt corredet
ara
perquè tinc bon gust
però aviam
tu dius
no
si no volen
que no s'ho mirin
que no sé
però està molt corredet
perquè tinc molt de material
és que és això
a veure jo treballo molt
a l'ordinador
i estic constantment connectada
mirant blogs
mirant notícies
treballant amb altres agents culturals
vull dir
és la meva eina de treball
per tant no em costa res
de tant en tant
penjar alguna cosa
hi ha temporades
que no em ve de gust
igual estic una setmana
que no penjo res
vull dir que això
també t'ho he de dir
a mi també m'agrada molt
del seu blog
és el tema gràfic
a mi les fotografies
m'encanten
i les composicions
és que per això
que tinc com a molt de material
i em ve de gust
això combina a vegades
la poesia amb la imatge
de manera particular
vull dir
a vegades no té res a veure
el que estàs veient
amb imatge
però no saps què hi ha
que et connecta
això ho hem d'ensenyar
que està molt bé
sí, és que és això
sí, m'agrada ensenyar-ho
suposo que és aquest avassant
també d'ensenyar coses
tot el que es fa
en un blog
tot el que s'exposa
tot el que es diu
s'ha de resoldre sempre al blog
o a vegades us heu trobat
que fora del blog
és com que si canviessis
de planeta
rebre comentaris
o resoldre algun hipotètic
conflicte
o alguna cosa
nosaltres hem fet alguna cosa
fora del blog
però molt poca cosa
però hi ha com un codi no escrit
que diu
no, no, perdona
això era el blog
fora del blog no parlem
parlem només a través del blog
no sé si m'explico
no, crec que no
també hi ha hagut
algun moment
en què surts
de la blogosfera
diríem
surts a fora
no és cap secret
des dels penjats
hem denunciat
alguna pressió
evidentment
és que vam sortir
una època
molt complicada
però molt encertada
alhora
molt encertada
sí, però
hi ha gent que diu
no, és que va sortir
llavors
per anar a favor d'uns
no, va sortir en aquell moment
perquè vam ser
vària gent
gent com jo
que ja tenia un blog propi
i altres
que tenien ganes
de fer un blog
però hòstia, sol
i jo un blog
però va dir gent
no esteu amb la cara tapada
queda claríssima
el marge dret
quins són els periodistes
que escriuen
per tant
i de molts mitjans
una de les avantatges
que els hi veig
és que
se sap qui són
són molt plurals
ningú pot dir
que sigui repartidista
són molts mitjans
per això que es van acusar
que ho veia
un interès a algú
tenen la llibertat
de no signar els posts
i llavors
clar, l'assignatura és col·lectiva
sí, s'han assignat algun
dos
me sembla que han sigut dos
i una sola persona
perquè era un tema molt concret
i per no fer
potser entre cometes
enxergar sospites
d'altra gent
que potser estava
més pròxim
al tema en qüestió
però
tots els posts que fem
són
són sense firmar
però qui el firma?
doncs una d'aquelles 20 i escaig
persones que ja
allà al costat
aquí jo li trobo
una cosa molt interessant
vull dir
la llibertat aquesta
que et permet
doncs
dir el que hagis de dir
sense por
que quan arribes a la feina
te diguin
i això?
per què ho has fet?
no sé si funciona així
potser no et diu ningú res
són paranoies meves
sí, no
la feina normalment
hi ha hagut algun comentari
en algú a la seva feina
però
però poc
vull dir poc
i ara
hi acaba de menys
hi ha hagut
jo punts
d'una mica
doncs d'un tema
molt polèmic
que ha creat una mica
d'atenció
hi ha hagut alguna
entre cometes pressió
però ha sigut moments
molt puntuals
la gent ara ja està molt acostumada
han passat tres mesos
i doncs
sí
hi ha el risc
que s'haurien algun comentari
sobretot sobre els penjats
si ets un polític
o ets un
revista
però hi ha hagut
hi ha hagut
hi ha polítics
que no estan actius
parlava jo amb Miquel Nadal
Agustí Mallol
o altres persones
vinculades al moviment veïnal
vull dir
estan constantment
diguem-ne
que mantenen
els nivells
de popularitat
dins del cas
dels penjats
o altres blocs
de caràcter ciutadà
hi ha gent
que tenia ganes
de parlar
i sembla que
i tenim regidors
que sabem
que són molt
que entren molt
entren molt
com els identifiqueu
teniu un grafòleg
no
n'hi ha un
que s'identifique mateix
Jordi Sendra
és un dels que entra més
sí
però ell signa
moltes vegades
i altres no
i altres no
hi ha molta gent que afirma
Quim Amorós també signa
Quim Amorós signa
Pau Pérez ha entrat
la Begoña Floría ha entrat
vull dir, entra gent
vull dir, va entrant gent
Alejandro Fernández ha entrat
i a vegades
aquestes polèmiques
que hem dit
vull dir, una polèmica
entre Alejandro Fernández
i la Begoña Floría
tant als solos penjats
com als seus blocs
bastant potent
no, no
els seus blocs
ja es descantillen
directament
sí, sí
a veure, a veure
el que passa és que
també ells controlen
són dos blocs
tant el de la Begoña Floría
com a Alejandro Fernández
que ells revisen
els missatges
abans de penjar-se
i no tot surt publicat
però dels seus penjats
potser és com un ring neutral
cadascú del seu bloc
cal d'allà
sí, troben
com una zona neutral
on batallen
però això ho heu d'esplotar més
heu d'enganxar més la cosa
trobo que esteu baixant una mica
ara estem a l'agost
tu què vols?
més canya
jo m'he més canya
tot i estic a l'agost
tot i estic a l'agost
estem molt actius
tant de comentaris
com de
doncs sí, perquè és un mes
molt canada
i a partir del setembre
intentarem buscar novetats
algunes històries
i venen festes
la gent es deixa a veure més
de Santa Tecla
i crec que hi haurà material
hi haurà material
preparin les seves càmeres
i pengin la foto al bloc
doncs
escolta
us sembla si ens retrobem
quan passi l'estiu
tornem a parlar
ho dir perquè a més
no tenim més temps
hem superat a mascareix
el temps del que disposàvem
però imaginin-se
si parlar dels blocs
és apassionant
com no serà apassionant
entrar-hi en aquest món
dels blocs
moltíssimes gràcies
Jordi Salvat
periodista del diari
aquí
té el seu diari
personal d'actualitat política
un dels responsables
del Saló dels Penjats
val a dir que hi ha
professionals d'aquesta casa
que també hi intervenen
i ens sentim molt orgullosos
César Llambord
un dels expulsors
de la pàgina
Tarragona 2006
amb el Pere
que avui no ha vingut
Xus García
promotora de Human Trash
un dels blocs
de temàtica cultural
més actius
i ja està
ja no diem res més
perquè ja va a la seva bola
i va a la seva manera
moltíssimes gràcies
de debò
per acompanyar-nos
i enhorabona
a tots
per la tasca
que feu
a través de la xarxa
adéu-sia
Gràcies
Fins demà
Fins demà