Cal recordar que la Capilla Arden restarà oberta fins a les 3 de la tarda.
El funeral serà a les 5 de la tarda a l'església de Sant Joan.
Com bé deies, Josep, moltíssimes les persones anònimes,
d'altres que representen empreses, entitats i institucions,
del que no hi ha dubte és que cadascuna d'aquestes persones
parlava des de la vessant a través de la qual havien tingut relació
amb Josep Lluís Navarro.
Totes elles, totes aquestes persones,
totes absolutament coincideixen en un punt.
Em sembla que Josep Lluís Navarro ha aconseguit l'objectiu que tenia
és devenir una bona persona, perquè al final és el que compta
i sembla que davant d'això hi ha unanimitat per part de tothom.
Ja saben que els dilluns o al començament de setmana,
després del partit de futbol, els estudis de l'Avinguda Roma,
fem broma, fem broma, innocent, riem, ens posem una miqueta irònic,
pensem que hi ha moments divertits i singulars
i els presentem aquí en forma de futbolí.
que és l'espai que realitza el Quim Pons,
que ens presenta els dilluns.
En aquest cas, la voluntat era fer-ho avui dimarts.
A més, avui, doncs la cosa, imaginin-se,
amb el resultat que va obtenir el Nàstic dissabte,
sigui com sigui, ningú està per bromes, només faltaria.
Però sí que des d'aquest futbolí especial, diferent,
Quim Pons ha volgut també, per part de la redacció d'Esports
i des d'aquest espai al futbolí,
retre un homenatge a Josep Lluís Navarro,
amb unes músiques molt ben triades,
que estaven en sintonia,
algunes d'elles amb el seu pensament i els seus gustos.
Són moments a través dels quals
en Josep Lluís Navarro manifestava la seva postura,
les seves opinions,
la seva passió absoluta que sempre havia sentit pel Nàstic.
A veure, jo crec que fins l'últim minut
els dos grups tenen que buscar l'acord.
I ho tenen que fer pel bé de la ciutat i pel bé del Nàstic.
Sempre diuen que és millor un mal acord que un desacord,
i crec que aquí ho han de fer així.
Crec que és una llàstima i, en principi,
potser tot això ve de molt lluny, segurament,
d'una situació inicial que hi ha deformada.
Però ara, amb aquest últim,
aquest darrer posicionament dels dos grups,
potser ha mancat una miqueta de deferència
en el sentit de dir, abans de presentar un projecte
he d'arribar al consens.
I aquesta potser ha estat una mica
la situació que ha catapultat
tota aquesta confusió i desorientació
que sembla que s'estigui produint ara.
Torno a dir que el que passa és que no tindria
que haver marxat mai el Josep Maria Andreu.
I ara, d'alguna manera,
es fa palès aquesta situació.
Aquella capacitat que, abans ho comentàvem aquí amb el Jordi,
aquella capacitat de lideratge
o d'alguna manera,
o de buscar les sinergies,
o de buscar el grup,
que el grup es potencia,
però si hi estàs tots plegats,
ara, pel que sigui, no existeix.
No ho coneixem ni el Jordi ni jo
perquè no som dins,
i llavors podem parlar una mica
per apreciacions externes.
Però, evidentment,
el que sembla és que el Josep Maria Andreu
era capaç d'alguna manera
d'organitzar o estructurar la seva junta.
Andreu era una extraordinària persona,
amb uns valors humans impressionants,
i un molt bon amic,
mentre jo vaig ser president del Consell d'Administració,
i ara, com el president del club,
sempre tenia el seu suport incondicional.
Havíem treballat de forma molt intensa,
sobretot amb tot el tema esportiu.
Jo, quan ha sigut a Valgo,
en aquesta última etapa,
sempre el trucava
i sempre tenia el seu suport i la seva resposta.
I, evidentment,
m'ha fet molta pena,
jo aquest matí,
anar amb la meva família cap a l'Ajuntament,
i decidir tornar cap a casa,
perquè realment ha sigut un cop molt fort.
Jo sempre he dit que l'Ajuntament
no hauria d'estar immers en aquesta dinàmica.
Crec que l'Ajuntament ha d'estar al marge.
Crec que això és un club,
és un club esportiu,
i s'ha de regir per unes normes,
la que vulguin els seus socis,
la que vulguin la massa social,
la que vulguin els aficionats.
El José Luis García va ser un bon,
un molt bon,
un gran president del Nàstic,
jo crec que el José Luis García,
i el José María Andreu,
han sapigut, cadascú en una època determinada,
fer el que li corresponia al club.
Bueno, yo considero que es
de las personas que más vamos a sentir en Tarragona,
su muerte.
Realmente es una persona que ha sido,
y será,
un ejemplo para todos
por su sentido común,
por su lógica,
y por su esfuerzo,
y por su cariño a la ciudad.
Yo me quedo con su extraordinario,
y para mí fue un ejemplo,
su extraordinario sentido común y su caballerosidad.
El Nàstic d'ara el que ha de fer
és deixar els subjectius a llarg i mig termini
i pensar en guanyar a partir de partit
i sobretot dins del camp donar aquesta sensació
que dona ara d'un equip
que toteja el rival i que li juga de tu a tu.
o després, bueno,
per la qüestió esportiva
o la qüestió puntual d'una jugada
que tens mala sort o el que sigui,
podràs perdre, empatar o guanyar,
però aquesta sensació
que fins al minut 90
estàs lluitant per la victòria,
ara la dona...
I que no som inferiors.
Exacte, ara la dona.
De totes maneres,
José Luis,
una matització amb això que estàs dient,
jo crec que,
excepte 3 o 4 partits
que han sigut molt dolents,
durant tota la temporada s'ha donat
aquesta sensació
que ningú ens passava per damunt.
Doncs sí,
l'any que vam estar
l'Àngel Garcia i jo
a la secretaria tècnica,
teníem de col·laborador
l'amic Navarro
i la veritat és que
ha sigut una sorpresa
molt desagradable
perquè, bueno,
a poc ens havíem vist
i ens veiem normalment
als partits,
ens saludàvem i així,
i la veritat és que
és una sorpresa increïble.
Què recordes del seu treball,
de la seva relació amb vosaltres?
Com era?
Doncs, bueno,
jo crec que era una persona,
la veritat és que
era una persona
molt mesurada,
una persona tranquil·la,
pausada,
una persona dialogant,
jo me'n recordo
quan fèiem alguna comissió esportiva,
a l'hora de, per exemple,
de presentar nosaltres els informes
per fitxar algun jugador,
vull dir,
era un home que
ho estudiava amb profunditat,
donava el seu parer,
però sempre
amb una educació exquisita,
en fi,
vull dir,
era una persona
entranyable,
vull dir,
sabia estar en el seu lloc
en tot moment,
mai,
mai,
una tisba de nerviosisme
ni d'intranquil·litat,
sinó que,
al revés,
sempre era constructiu,
vull dir,
la veritat era
que era una persona estupenda.
recordar una mica
com a president del gimnàstic
la vinculació
que havia tingut
el propi Julis Navarro
amb la nostra entitat,
havia sigut persona
molt vinculada,
un gran nastiquer,
una persona seguidora
del nostre equip,
partit,
darrere partit,
era una persona
que sempre estava
a costat del Consell
i, a més a més,
no oblidem que havia estat
membre de la Junta Directiva
i ara,
en aquests moments,
era el representant
que teníem
al Consell Esportiu
com a president,
com a gimnàstic de Tarragona,
no?
Per tant,
són pèrdues
que,
lamentablement,
com totes
sempre et saben greu,
però el fet
de tenir una persona
tan propera a tu
sempre et sembla
la pèrdua
molt més important
i, com a mínim,
com l'entitat,
l'entitat està molt dolguda
per aquesta situació,
tots els membres del Consell
que, a més,
tenien molta amistat
i molta relació amb ell
doncs estan,
en aquests moments,
bastant afectats
i suposo que, bueno,
que haurem de fer alguna cosa
a nivell d'entitat.

per la pèrdua
per la pèrdua
de la pèrdua
de la pèrdua
i era un xicot
penso molt vinculat
a totes les coses
de Tarragona,
només faltava
que estigués
atinent al calde
de la ciutat
i, per tant,
és una pèrdua
important per Tarragona
i per tota la zona,
en definitiva.
hi ha una cosa
molt important,
Josep Lluís Navarro
era, no una bona persona,
era una grandíssima persona.
Sempre es treia
una ensenyança de tot,
sempre animava la gent,
tenia passió
en tot el que feia
i feia moltíssimes coses
però el millor record
és que era
una grandíssima persona,
una de les millors persones
que hem conegut mai.
És un moment molt trist
però val la pena
viure si coneixes gent
com el José Luis
i això és l'únic consol
que avui ens pot quedar.
i si treus el Pinilla
no hi ha ningú
que digui
no, ara la batuta
la tinc jo
i ara me toca
anar-me al corne.
El Pinilla porta el tempo
o ara me toca...
Claro, exacte.
Li fan faltes...
Exactament.
I possiblement
petits detalls
perquè amb el tercer gol
doncs poder
hauria hagut fet
una falta tàctica
al matí.
Aquella pilota
no pot arribar
no pot passar
al nostre mig del camp
arribar, arribar, arribar.
Josep Lluís Navarro,
Joan Putao,
Ricard López
que ha estat un ple
compartir aquesta taula gran
amb vostès.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Sempre Nàstic,
el programa de gat
de la informació del Nàstic
a la ràdio de la ciutat.
A la ràdio de la ciutat.
A la ràdio de la ciutat.
A la ràdio de la ciutat.
A la ràdio de la ciutat.
A la ràdio de la ciutat.
A la ràdio de la ciutat.
A la ràdio de la ciutat.
A la ràdio de la ciutat.
A la ràdio de la ciutat.
A la ràdio de la ciutat.
A la ràdio de la ciutat.
de la ciutat.
A la ràdio de la ciutat.
de la ciutat.
For qui l'onuu vendu sonam
For quelques sous
Devant qualans traini
Comme traine les chiens
Avec le temps
Bat tout va bien
3 minuts i mitja
amb dos quarts
de dues
Aquest és el recull
sincera i emocionada dels companys de la redacció d'informatius,
d'esports, volíem dir,
en aquest futbolit disordadament excepcional
a causa que ens ha deixat en Josep Lluís Navarro.
Més enllà de les tasques, de la tasca informativa,
els treballadors d'aquesta casa
també volem mostrar tots nosaltres
el nostre pesar, el nostre dolor
per la mort de Josep Lluís Navarro
i tot l'afecte a la família i les persones més properes.
Fins a sempre, Josep Lluís.
Si em dius adeu
vull que el dia sigui net i clar
que cap osei
trenqui l'harmonia del seu camp
que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
amb mi.
si em dius adeu
que el sol faci el dia molt més llarg
i així ruà
temps al temps d'un rellotge aturat
que tinguem sort
que trobem tot el que ens va mancar
ahir
i així pren
i així pren
tot el fruit que pugui donar
el camí
el camí que a poc a poc escrius
per demà
que demà
que demà
que demà
encara el fruit ve a cada pas
per això
per això malgrat la boira
cal
caminar
caminar
i així pren
la boira
i així pren
la boira
i així pren
la boira
i així pren
la boira
si vens amb mi
no demanis un camí planet
ni estels d'argent
ni un demà ple de promès de sols
un poc de sort
i que la vida ens doni un camí
Fins demà!