Ara són dos quarts d'una del migdia, set minuts i mig,
al matí de Tarragona Ràdio.
Volem conèixer els detalls del darrer estudi
en el qual es posa en evidència el nivell que tenim
d'utilització de l'ús d'internet aquí a la demarcació de Tarragona.
En som líders i això ho demostra un estudi, com dèiem,
fet públic recentment, que comentem tot seguit
amb el director d'OASI, l'Organisme Autònom
per a la Societat de la Informació, Enric Brull,
que avui ens acompanya. Enric, bon dia.
Bon dia.
Bones notícies un altre any, no?
Molt bones notícies.
D'enguany més bones notícies perquè no només és que hem crescut
amb ús, per tant, podríem dir que estem en un entorn
en el qual les persones ja ho troben una cosa més a la seva vida,
el treballar a internet, amb la majoria,
sinó que, a més a més, ja som els primers.
Hi havia uns certs dubtes a les versions anteriors
perquè probablement no teníem dades fiables,
però casualment, sota una casualitat,
un parell de dies abans que nosaltres féssim pública
aquestes dades, va a l'Institut Nacional d'Estadística,
per tant, fiabilitat molt contrastada,
doncs va treure un treball en el qual donava les dades
a nivell de l'Estat, a nivell de comunitats autònomes, no?
I a nivell de l'Estat, si li sembla,
doncs ens diuen que el 48,6%, el 48%,
doncs, usen internet.
És a dir, hi ha més gent que no utilitza que que utilitzen.
No han arribat encara al 50%, no?
A la mitjana de l'Estat espanyol.
Si agafem Catalunya, la mitjana és al 54%.
Per tant, ja n'hi ha més que utilitzen que que no utilitzen.
Nosaltres estem en aquests moments en el 61%.
I podríem dir, home, estem per la mitjana de Catalunya,
per sobre de la mitjana de Catalunya, és evident,
però és que la comunitat autònoma,
que les dades que les tenim en aquests moments,
a nivell de comunitat autònoma,
la més que utilitza més és Madrid,
que està en un 60,9%.
Nosaltres estem en un 61%.
Per tant, diríem que en aquests moments
estem per davant de qualsevol
de les comunitats autònoms de l'Estat.
I això, on trobem l'explicació d'aquest ús?
A un passat, òbviament,
perquè tots coneixem la història pionera
com a xarxa ciutadana aquí a Tarragona,
però, clar, del passat i de la fama
no es pot viure tota la vida.
Per tant, tota aquesta evolució en positiu
que hem experimentat en els darrers anys,
com l'expliqueu des d'Oasi?
Són impressions,
perquè dades científiques encara no les tenim.
Ens agradaria i ens agradaria suportar
que algun dels estudiants de la Universitat Rovira Vigili
fes una tesi al voltant d'aquest aspecte.
Però, si fem una comparació amb les províncies,
amb les demarcacions més properes,
les persones tenen uns nivells d'accés
a la universitat equivalent,
tenen una televisió equivalent,
l'entorn és molt semblant.
L'única cosa que realment ha diferenciat
la demarcació de Tarragona
de les altres demarcacions de l'estat espanyol
i d'Europa,
és que fa 12 anys,
aviat farà 12 anys,
que va néixer una xarxa ciutadana
que es deia Tinet,
i a aquesta xarxa ciutadana
hi va haver una sèrie de gent
i jo entre ells,
llavors ni m'imaginava
que podria arribar a ser director de Tinet,
doncs em vaig anar a apuntar
al carrer Armanyà.
I en aquell moment,
que anàvem amb mòdem
i que amb totes les dificultats,
no hi havia la quantitat de webs que hi ha ara,
entraves i bàsicament era correu electrònic,
doncs en aquell moment pensi
que al voltant meu,
les meves famílies,
les meves filles,
ja m'han vist des que han nascut
al voltant d'internet.
Clar, internet és una cosa més a casa,
com és la nevera,
com és la televisió,
com és qualsevol altra cosa.
Per tant, això fa que la facilitat,
clar, i el que no entra...
Per què entren els petits, no?
Doncs entren per baixar-se a música
o per anar al web del Super 3,
però ja van entrant
i es van acostumant.
És a dir,
que han trobat un entorn molt favorable
a que s'hagin introduït
amb molta facilitat,
i no petits i grans.
Hi ha gent gran també,
pel fet de tenir el fill que hi entra,
doncs hi ha aquest a l'ordinador,
vaig entrar a això que m'interessa.
Per tant, diríem que s'ha creat,
gràcies,
aquesta és l'aportació que nosaltres diem,
gràcies a que va existir una xarxa ciutadana
i per tant una sèrie de gent pionera
molt interessada en aquests temes,
tota la gent del voltant ha estat molt fàcil
que després entres a internet.
I per això entenem que tenim aquest liderat.
Fins al punt,
hi ha tall d'anècdota,
que hem de mirar a veure quina pel·lícula
fan al cinema i a l'horari,
vas a internet directament.
I a vegades fins i tot et sorprens a tu mateixa
dient, però com és possible
que això no estigui en internet?
Quantes vegades no ens sorprenem a nosaltres mateixos?
Aquest percentatge de la població
que utilitza la xarxa,
en principi la té assumida,
com bé deies,
com una eina habitual,
com un recurs més que té al seu abast
per la seva vida quotidiana.
Ja no parlem de treball,
ja no parlem d'estudis,
parlem d'utilització en la teva vida quotidiana
per les teves necessitats.
Sí, sí,
en qualsevol àmbit.
De fet,
s'ho pot utilitzar pels estudis,
bàsicament s'utilitza molt per l'oci,
per dir-ho d'alguna manera,
però, clar,
aquest oci inicial
i estar informat de coses
cada vegada més s'està especialitzant.
És a dir,
tot i que és molt minso,
encara ja ens trobem
que hi ha persones
que l'utilitzen
des de casa seva,
que l'utilitzen des del treball,
des dels estudis,
l'utilitzen per oci,
l'utilitzen per comprar,
o...
És a dir,
que aquell primer reducte
podríem dir que bàsicament
era comunicar-se,
substituir el correu tradicional
per un correu electrònic
i enviar alguna cosa
i, a cas, veure alguna cosa.
Ara això ja s'està ampliant molt més.
És a dir,
sobretot la gent jove
bàsicament és oci,
però que després,
conforme van passant
una determinada edat,
deixen el xat,
no el deixen,
però mimven molt
l'utilització del xat
i se'n van a cap altres tipus
d'utilització.
Avui,
l'any 2007,
ja es pot fer una tesi doctoral,
des de casa.
Fa...
No, des de.
Fa 10-15 anys
no era possible.
Tenies que anar,
preparar-te uns viatges,
ara me'n vaig anar a una biblioteca
i si tenies sort
i trobes aquell llibre,
aquella publicació,
aquell estudi,
llibre i si no,
doncs mira,
malament.
Si estava als Estats Units,
evidentment,
s'ho podien permetre
molt poca gent.
Avui,
tenim accés
a biblioteques,
per exemple,
amb temes de revistes
sobre temes de tecnologia
o sobre temes de gestió,
que jo hi estic treballant
amb això,
bé,
jo ho tinc tot a l'abast.
Totes les articles
de les revistes americanes
els últims 20-25 anys,
ho tinc tot a l'abast.
Pots perfectament buscar
aquest article que t'interessa.
Exacte,
tu busques
i llavors arribes
amb aquell autor,
veus aquell article,
veus la bibliografia
d'aquell article,
te'n vas a l'altre,
és a dir que
en un matí
o en un cap de setmana,
bueno,
és donar la volta al món,
no?
Per tant,
diríem,
la rapidesa en fer coses,
és a dir,
internet ens dona
la possibilitat
d'obrir-nos
i d'estar a qualsevol lloc
amb moltíssima facilitat,
no?
I això, esclar,
obre un camp de possibilitats
que fa uns anys
això no hi era.
Clar.
L'estudi és exhaustiu
fins al punt
que es pot determinar
perfectament,
doncs,
no diré perfils exactes,
però sí,
parlar de nivells d'estudis,
dels usuaris,
de les activitats laborals
que desenvolupen,
això sí que ens permet,
no?,
fer-nos una idea
de com són
els internautes tarragonins.
Sí,
sí,
un primer perfil
que és el tema
de les edats,
ens trobem que
dels 15 als 24 anys
podríem dir
la gent jove
universitaris,
el 93%
ja hi tenen.
Per tant,
podríem dir que tots,
pràcticament tothom,
això fa 3 o 4 anys
que vam començar
aquests estudis
era el 50 i alguna per cent,
per tant,
això ha fet una crescuda.
Ara podríem dir
que aquest sector
ja no cal ni animar-lo
ni cal fer cap acció
de comunicació especial
perquè ja hi són.
Bàsicament a les escoles,
que és allí
on els introdueixen,
però després llavors
qui més qui menys,
tot i que encara és un faré,
encara estem amb un 64-65%
de les llars
que tenen ordinador
i avui per entrar
a internet necessites ordinador,
doncs aquesta franja
la tenim pràcticament coberta
i després lògicament
en funció
de què puja l'edat
va baixant
la utilització.
Fixi's que a més de 69 anys
hi ha un 11%,
però aquí m'agrada destacar
una cosa,
sí que és un percentatge baix,
però en relació
a l'any passat,
aquest franja d'edats
dels 69 anys
que era del 7 i mitja
és d'un 11%
ha tingut un creixement
de quasi un 50%.
És a dir,
hem aconseguit,
quan dic,
no dic la societat,
hem aconseguit
que gent de 69,
de més de 69 anys,
hagi crescut un 50%
la seva utilització.
Els de 55 a 69
ha crescut un 42.
Per tant,
diríem que l'esforç
i la nostra feina
com a administració pública
o com a servei públic
de la Diputació,
què és?
Què és?
intentar que aquestes franges
d'edats
que no els hi és fàcil
entrar-hi,
facilitar-los-hi
que entrin.
Per tant,
no ens dirigim
a la gent jove,
en aquest aspecte,
sí,
quan no donar informació,
però no en l'aspecte
que es vagin introduint
a internet,
sinó cap a la gent
mitjana gran.
Per això tenim una cosa
que aniríem a la tina taula,
que anem
per als diferents pobles,
són 10 ordinadors
que els anem portant
de poble en poble,
allà no ens demanen,
i fem cursos
de 10 o 15 dies
a totes les persones
i allà normalment
hi ha gent gran,
per tant,
aquesta és una miqueta
la finalitat que tenim,
intentar que
si no s'utilitza
no és perquè no tinguin
possibilitats,
deixem i mirem també
que hi hagi
algun punt d'accés públic,
és a dir,
aquesta és una miqueta
la funció que ara ens toca,
procurar que es vagi
ampliant aquest 61%,
lògicament,
si vol després ja en comentem,
hi ha unes limitacions
i per tant
que hi haurem
de continuar treballant.
A tall d'anècdota,
Déu-n'hi-do,
quan alguna vegada
hem visitat
algun centre de gent gran
que practicaven cursos
d'internet
al nivell de coneixement
que en tenen,
pren un nivell
de formació extraordinari
i aquest percentatge
que esmentàvem,
que serà baix,
però molt expert.
Molt expert,
creix amb moltíssim interès,
la barrera és el ratolí,
és el Windows,
aquesta és la barrera,
però vaja,
una vegada
l'agafen el fil,
que és el que ens costa
una miqueta més,
després són gent,
i més que saben trobar coses,
són gent que tenen experiència,
tenen temps
i qui més,
qui menys té interès
per alguna cosa
i troben coses
realment espectaculars,
és a dir,
parlar amb persones
que tenen interès
en el món d'internet
així de gent gran,
arribes a tenir moltes sorpreses,
moltes sorpreses de coneixement.
En quant a nivell d'estudis,
tenim dades
de quins són els percentatges
d'usuaris d'internet?
Sí,
sí,
sí,
diríem que amb estudis superiors
hi ha un 90%,
és a dir,
que pràcticament
tots els que tenen estudis superiors
s'hi estan manegant,
depèn també de les carreres,
dels estudis que hi ha.
Lògicament els tecnològics
hi són tots
i les carreres
que tenen una relació
més allunyada
de la tecnologia
i els psicològics
però pràcticament
ja hi són tots.
Per què?
Doncs perquè hi ha un campus,
perquè reben documentació
de les classes
dels professors
que els enviem
mitjançant internet,
per tant,
aquesta part
la tenim molt resolta.
D'estudis secundaris
va baixant,
d'estudis primaris
va baixant
i sense estudis,
per exemple,
sense estudis
lògicament és un 5%,
i amb estudis primaris
un 35%.
Però jo diria
que en aquest aspecte
això ho tenim molt resolt
perquè totes les persones
que ara acaben
el cicle dels 16,
17, 18 anys,
tothom en aquest aspecte
això ja el tenim resolt.
Pel tema d'estudis
no ens preocupa.
Pel que fa
a activitat laboral,
el món acadèmic
continua superant
el món empresarial.
Amb menys diferències,
segurament,
que altres vegades,
però continua superant-ho,
no?
Exacte,
efectivament,
el tema acadèmic
pràcticament és al 100%,
estem al 90 i molts per cent,
i el món empresarial
que està en un 82%,
m'agradaria
ressaltar una cosa.
A fer d'una pujada
també espectacular.
Igual com l'any passat
ens sabia greu
que precisament
aquest entorn,
el món empresarial,
el professional,
el liberal,
l'autònom,
doncs estava relativament baix,
a fer d'una pujada
d'un any a l'altre
d'un 20%.
Per tant,
diríem que
s'han posat les piles.
En entès
que és una eina
excel·lent,
de comunicació,
no sé si tant de venda,
però molt de comunicació,
vull dir,
necessites alguna cosa
i en general
hi ha molta gent
que ja anem a internet
a veure on t'ho trobem
i per tant
n'hi han d'estar.
I per tant,
tot i que estan
en un 82%,
que és molt,
encara hi ha
diríem un 18%
que no,
però que
l'empenta
que s'hem vist,
l'embranzida
que hem vist
en l'últim any
ens dona esperances
que l'any que ve,
si no és aquesta
del proper any,
l'altre estaran
en un nivell
però excel·lent,
excel·lent.
observant una miqueta
els carrers,
el petit comerç
també sembla
que està entrant
amb un gran esforç
però també està entrant,
és lògic
veure una firma
comercial local
darrere la seva
adreça d'internet,
no?
Si t'hi fixes
en aquests detallets,
fruit de l'experiència
quotidiana,
no tant d'estudi estadístic,
però veus
que hi ha una tendència,
no?
És allò,
si no per voluntat pròpia
perquè aquest camí
és imparable.
Quan parlàvem
de la gent gran,
d'aquestes iniciatives
d'anar pels pobles,
jo recordo que fa temps
hi havia aquesta alarma,
pas parlava tant
de la fractura digital,
d'aquest col·lectiu
de futurs analfabets
informàtics.
Hem de tema
encara
en el que és
el nostre entorn,
la nostra societat
més immediata
per aquesta fractura digital?
Des del punt de vista
de l'edat,
sí.
És inevitable.
És inevitable.
Però
jo diria
que
la fractura digital
més important
no està tant
en l'edat,
que aquí
podem anar fent coses
i és un tema
de generació,
sinó està més
en el tema
econòmic
d'accés,
és a dir,
avui és car,
no és que avui
entrar a l'intreneria
ja, ja, però t'has de comprar un ordinador.
Continuem sent el país
més car d'Europa
en aquest tema?
Sí, sí, sí.
Això, la veritat és que...
La tendència no baixa aquí.
No baixa
i no suportem
una comparació
amb altres països
diríem equivalents
que pugui haver-hi
a Europa,
no la suportem.
I, clar,
això és un pes
perquè, és clar,
per entrar a internet
que pot ser interessant,
pot ser divertit i tal,
però que t'hagis de comprar
primer un ordinador.
Que els ordinadors
menys de 600 euros
ja és difícil trobar
alguna cosa
que estigui mitjament bé.
A més a més,
la quota mensual
perquè, miri, dius això,
doncs ho compro,
faig unes mensualitats,
però és que llavors
ve la mensualitat
de la quota
de l'ADCL
perquè, esclar,
per entrar al món d'internet
sí que pots entrar en mòdem.
Encara tenim usuaris,
en xarxa que tenim
122 o 123 usuaris
de Tinet
que encara entren en mòdem
o almenys tenen la connexió.
Però ja no és possible,
a veure, ja segons què
ja no t'ho pots baixar, no?
I, per tant,
doncs ja has d'anar cap...
I això, doncs,
de 40-60 euros
en funció del servei que vulgui,
mentre no tinguem
unes tarifes adequades,
doncs serà molt difícil
que, és a dir,
aquest increment del 61%
que estem en aquests moments
per pujar més,
tenim una de les limitacions,
precisament,
és el cost de la factura digital.
Això serà un fre.
Això serà un fre.
Això serà un fre.
S'ens dubta el tema econòmic.
Perquè no s'alvira en un futur
que hi hagi voluntat
per a aquells
que han de prendre les decisions
d'intentar abaratir
i acostar les noves tecnologies
a la població en general,
independentment del seu nivell
econòmic, no?
No es veu que les operadores
vagin en aquesta línia,
perquè inclús
quan hi ha increments
veus que porta
una certa sincronia
sospitosa.
I tant.
Ho hem experimentat
amb els telèfons mòbils
fa poc, no?
Exacte.
Doncs aquí ho veig difícil.
De totes maneres,
el que sí que veig
és que últimament
surten una sèrie
d'iniciatives municipals
en el qual
wifi's locals i tal
que veurem com va
perquè aquí també hi ha
uns aspectes
diguem-ne,
i legals
quan has de donar
aquest accés a internet
has de constituir
com a operadora.
Però bé,
ja es veuen unes iniciatives
que ja no és una.
Jo recordo fa un parell d'anys
que va sortir una empresa
de cap allà baix
al Maresme
i va tenir problemes
amb la justícia
perquè telefònica.
En fi,
ara ja no n'hi ha una,
n'hi ha diverses.
Ja no sé què passarà
amb tot això.
Per tant,
entenc que aquesta pot ser
una opció, no?
Sí més no
perquè
les operadores,
diem-ne,
establertes
tinguin una certa pressió.
Però és que són molt potents.
Aquí ens costarà,
aquesta part ens costarà.
El salt definitiu
serà quan
no tinguem l'ordinador
com aquell que diu
i tot ho traginem
a través de la televisió, no?
I això està
a punt de caure, eh?
Perquè el temps
es mesura
d'una manera molt diferent
quan parlem
de noves tecnologies
o quan parlem
del temps real nostre, no?
Sí, sí, sí.
Estic totalment d'acord
amb vostè.
Nosaltres donem
tres punts
a tenir present.
Si ara hem de començar
una cursa,
hi ha tres coses
que hem de portar
a la motxilla, no?
Una és
tarifes baixes.
És a dir,
hem d'intentar
cadascú
per la seva banda
aconseguir
una manera
d'accedir-hi més baixa.
Vull dir que
si és via
operadora,
és via operadora
i si és via
una altra via,
una altra via.
Hem de veure-ho,
això s'ha d'investigar
i hem de fer moviments
aquí,
aquí ens hem de moure tots.
El segon
és
que
car o barat
però
que tothom
hi tingui
existent.
Encara hi ha pobles
a la demarcació
que no tenen
accés a internet,
encara no els hi arriba
de ser l'e,
són aquests pobles
petits i tal,
però que també tenen
dret a arribar-hi,
el territori ha d'estar
cobert tot.
I curiosament
hi ha municipis
que una banda
del carrer la té
i l'altra banda
no ho té.
Qui no entén
molt aquesta cosa
diu,
bé,
jo perquè
el meu veí
de davant
que està a 10 metres
té possibilitat
de DCL
i jo no.
Exacte.
Aquest és un aspecte
que s'haurà d'anar
resolent.
Nosaltres entenem
que per aquests llocs
les operadores
de telefonia mòbil
poden donar
una cobertura
interessant.
Per què?
Perquè ja
avui tenim
per exemple
hi ha uns estris
d'una operadora
coneguda
que tens un mòdem
i que tens un accés
mòbil
i que jo l'utilitzo
quan surto
i tens uns accés
molt ràpids,
és a dir,
no em connecto
a cap mandoll
de la paret
i la veritat
és que és molt ràpid.
Per tant,
jo crec que
amb aquesta línia
ho resoldrem
en un, dos o tres anys
i ho tindrem resolt.
Però esclar,
en llocs on hi ha
molta població
hem d'anar
doncs
el seu és anar
amb cable,
amb fil
que és on
s'aconsegueixen
velocitats altes.
Però llavors el tercer,
tal com deia vostè,
efectivament és
clar,
si en aquests moments
el 65% dels llars
tenen televisor
i l'únic instrument
per entrar a internet
és el televisor,
bé,
ja hem de trobar
arribar de monsostra.
No sembla
que hi hagi d'haver
un increment
molt més massiu d'això.
Llavors,
per tant,
hi ha un altre element
que puguem entrar
que no sigui el televisor.
Bé,
doncs,
una de les preguntes
que han fet en l'enquesta
és l'equipament
de tecnologies
que tenen les cases,
televisions,
telèfons mòbils,
càmeres de fotos digital,
connexió a internet,
càmera de vídeo,
televisió per satèl·lit,
decodificació de TDT,
tot això,
no tant perquè serveixi
tot per entrar a internet,
perquè no entraràs a internet
amb una càmera de fotos,
però per haver-hi
el nivell de tecnificació.
Fins a quin punt
estem ja
amb botonets,
amb botonets
i amb pantalletes,
perquè els nois,
els nanos,
la gent jove,
doncs,
ja forma part
de la seva vida,
però amb tots aquests estris
n'hi ha uns
que són favorables
i els altres que no
per entrar a internet,
és a dir,
els que tenen pantalla petita
no és la via,
perquè a internet
busquem una altra,
nosaltres tenim una pantalla grossa,
és a dir,
de 15, 16, 17,
de 12 polsades per amunt,
per tant,
la televisió,
no tenim més alternativa
a la televisió,
al moment que la televisió,
igual com ara,
de fa un any,
un parell d'anys,
doncs ja estem veient
la televisió digital terrestre
amb un aparell
que val de 30 euros
per amunt,
connectes,
ja estàs veient
la televisió digital terrestre,
quan surti una altra cosa
equivalent,
que per aquest preu
el connectis
i et surti allà la pantalla
imprès,
un teclat
que tu li puguis donar
amb el dit
i puguis entrar,
a veure,
no podràs fer el mateix
que amb un ordinador,
no podràs baixar-te coses,
però podràs entrar
i navegar,
al moment que això sigui així,
posar un parell d'anys fàcil,
bé,
llavors això ja pujarà,
perquè televisors
n'hi ha en el 99%,
100% de les llaves.
No calia ni fer
aquesta pregunta
a l'enquesta,
no?
Exacte,
ja ho sabíem,
però vaig a l'enfeu
per constrestar-ho.
Tenim molt poc temps
tot això,
aquests dies,
Déu-n'hi-do,
si s'està parlant
de tot el tema
dels cànons,
ara que parlàvem
dels aparells
i la tecnologia
que hi ha a les cases,
això també suposarà
un entrebanco,
com a mínim
un debat social important,
que fa temps
que es va obrir
amb l'intercanvi d'arxius,
però ara també entra
amb el tema dels drets
i tot plegat,
això els internautes
no podem mantenir-nos
al marge
perquè som part implicada
i aquí també,
jo no sé si
en el millor dels casos
caldrà arribar a un pacte
no sé amb qui
ni de quina manera.
Això,
com quasi bé
moltes coses a la vida,
és un tema de poders.
Si un té el poder
d'aconseguir
que hi hagi una llei
que digui
que per cada CD
que tu et compres
has de pagar
no sé quant
pels drets d'autors
i aquest CD
tu te li poses
les teves fotografies
i et poses la còpia
de seguretat
dels teus documents,
bé,
doncs això
diguem-ne
que és un abús de poder,
no?
Però esclar,
en aquests moments
això està així,
hi ha molts de moviments
debatent,
doncs,
a la xarxa,
i és de suposar
que tard o d'hora
arribarem a trobar
una solució adequada
perquè el que no és
correcte
és que
per utilitzar,
per comprar
un estri,
per emmagatzemar
un pendrive d'aquestos
que ara utilitzem,
no?,
per anar amunt i avall
amb la informació
i ho hagi de pagar
per drets d'autor,
però tampoc és correcte
que els autors
que estan fent coses
tinguin,
es trobin
que han fet una cançó
i que l'està escoltant
mig amunt
i només n'hem vengut una,
per tant,
haurem de caminar,
ja,
és un tema legal,
vull dir,
per tant,
això està en el món
de la justícia
i una miqueta
en el món polític
perquè d'alguna manera
les lleis surten dels parlaments,
però jo crec que això
encara ens costarà una miqueta
perquè hi ha uns certs poders
i econòmics,
hi ha molt de diner al darrere
i que interessa equilibrar.
S'ha fet moltíssima feina,
queda molta per fer encara
i bé,
mentre aquesta feina
doni resultats
com els últims i millors,
doncs és que anem
pel bon camí.
Enric Brull,
director d'OASI,
l'organisme autònom
per a la Societat de la Informació,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
molt bon dia.
Moltes gràcies a vostès.
És la una,
les notícies.
Gràcies.
Gràcies.