Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Tal com els havíem anunciat,
ens acompanyen els responsables
de la Societat d'Exploracions Submarines.
D'una banda, ens acompanya el senyor Joan Bonfill.
Senyor Bonfill, hola, molt bon dia.
Molt bon dia.
Un dels responsables actuals.
I també ens acompanya el senyor Josep Gálvez.
Senyor Gálvez, hola, molt bon dia.
Bon dia.
Una de les persones que ara ho repassàvem una mica
durant molts anys, durant molts i molts anys a la Junta,
que ara formalment no en forma part,
però vaja, com si ho fos, eh?
El faria en vocal d'honor durant tota la vida, no?
Jo crec que sí.
Escolti'm, 50 anys de la primera processó submarina de Sant Magí.
Qui ens explica com va sorgir la idea
i com es va desenvolupar?
Vaja, aquesta processó que amb el pas dels anys,
òbviament, com ho reflecteix cada programa,
s'ha convertit en un acte clàssic.
Senyor Gálvez, com va sorgir la idea?
Bueno, la idea sorgió de los fundadores, digamos, del club
que hacía un par de años que tenían el club en marcha
y querían, tenían ganas de hacer cosas, de moverse,
de, en fin, de poner, potenciar un poquitín lo que es el mundo submarino,
que en aquel momento no se conocía demasiado.
Y una de las formas fue, se hizo, pues, la imagen de Sant Magín,
entonces se hizo, en fin, lo hizo la señora Domènech,
fue la que hizo el diseño, digamos, preparándolo.
Se hizo una fundación, se hizo con plomo, como el actual también,
y pesa unos 38 kilos o así.
38 kilos?
Sí, de plomo.
De plomo.
Sí, pero es que es una forma de que no suban un carro para arriba,
él solito.
No, no, això ho hem de deixar clar,
s'ha d'enfunzar de manera permanent, això és clar.
Sí. Bueno, pues, entonces,
había mucho ímpetu,
o sea, se fundó el club con ciento y pico socios, ¿no?
Ciento siete o ciento ocho socios normalmente.
Y a partir de entonces fueron, digamos, avanzando poco a poco
y fueron avanzando porque entonces no había los medios que hay ahora,
no había escafandras, nadie tenía medios suficientes,
no había trajes para poderse meter en invierno.
Había una serie de cosas que impedían y había que fomentarlo
para que la gente que solo se bañaba, digamos,
en los meses de julio y agosto,
o había gente que se bañaba todo el año,
pero era la minoría.
Es va buscar una activitat cridanera
que tingués a ressò a tota la societat,
a tota la ciutat,
i que captés una miqueta l'atenció.
Y el 19 de agosto, que es una fiesta, pues, tradicional,
o sea, la fiesta del Magín,
que es algo importante,
entonces salió la idea de hacer algo
y poner algo en esto.
La cueva esta la conocían los pescadores,
la gente que se ponía en el agua,
y se creó idónea para ponerlo,
y no había, o sea, sigue la cosa en el mismo sitio.
El desenvolupament, ara comentàvem,
de la processó mantingut el mateix esquema
al llarg dels últims anys.
Sí, o sea,
se han ido poniendo algunas cositas,
¿no?, en fin,
pero siempre ha sido bajo el eje,
digamos, bajo la idea primera
de hacerla el día San Magín,
con la misa incluida,
y siempre se ha hecho un más bonet,
o sea, actualmente está Don Luis de Grandes,
y sigue con la tradición,
y lo hacemos siempre allí y en el mismo sitio.
Com has de desenvolupar?
Perquè, clar, per les característiques de l'acte,
és un acte que difícilment pot ser massiu,
i en qualsevol cas són pocs els que podem estar
sota l'aigua per veure el desenvolupament.
quin és el timing
o com es desenvolupa jo en aquesta processó?
Bueno, això té a tu els vessants,
diguéssim, té la vessant del que és
la part esportiva
i l'altre vessant, diguéssim,
de rendir homenatge, diguéssim,
a la figura de San Magí.
El club nostre és un club,
és molta tradició,
i és també un club molt familiar.
Allí, diguéssim,
els socis del club
comparteixen que m'agradaria,
no solament sota l'aigua,
sinó el que és la vida quotidiana, no?
I nosaltres són actes
que el que fem és agrupar
totes les famílies del club,
amb els nets, els avis, els tiets,
els conyents, tota la família,
i llavors aquest acte
és un acte de celebració.
Nosaltres lluem, diguéssim,
a San Magí, no?
Que és el nostre sant patró,
perquè, clar, nosaltres sabem
que el nostre esport
és una activitat del risc, no?
I, doncs, d'alguna manera
es motiva molt el fet aquest
de rendir aquest homenatge a San Magí,
doncs, pel que és el tema de la tradició, no?
I després, també el que fem
són actes perquè la canalla
també hi puguin disfrutar,
és allò que diem, no?
Anem a restar uns petits
perquè el dia de demà
siguin els submarinistes del futur,
fem coses, evidentment, parells,
el tema de la xocolatada,
fem un concurs infantil,
que té a veure aquest concurs
amb el que...
els actes que es fan
amb honor a San Magí,
diguéssim, el que és la missa,
el que és el professor,
el que és el concurs de notació a maletes,
no?
El que és el voltant, no?
Tenim, així, una visió,
d'alguna manera,
doncs, com veu un nano,
doncs, el tema de San Magí,
el tema del mar,
el tema del submarinisme.
Algunes vegades deuen sorprendre,
perquè les visions infantils...
Sorpenen molt perquè són grans artistes,
diguéssim, aquesta innocència que ells tenen,
aquesta il·lusió,
doncs, tot aquest avui tu,
ells ho expresen en un paper,
per nosaltres es dona molt de goig, no?
Fins on arriba, no?,
la ment d'un nano
que pràcticament està començant a agafar el llapis, no?,
i l'expressió que té a l'hora d'agafar
i remarcar les coses que, doncs,
a ell més li sorprenen, eh?
I llavors, doncs,
hi disfrutem molt,
organitzant coses per ells, eh?
Ens parlaves ara d'aquesta travessia
de natació amb maletes.
Amb maletes.
Ho comentàvem abans,
en Joan ens explicava,
no?, és una modalitat que, de fet,
s'ha reconeguda
per la Federació Internacional de Natació,
però en què consisteix?
Bé,
mira, si és reconeguda,
que inclús tenim visitants
que venen des d'aquí,
des de Saragossa,
de clubs de natació de Saragossa,
i venen, precisament, doncs,
a competir amb aquest acte de Sant Magí,
diguéssim,
únicament exclusivament,
que són nedadors,
nedadors, però...
A més,
aquesta travessia que fem de natació amb maletes
està oberta, diguéssim,
a tota la ciutadania, no?
I hi ha diverses modalitats,
la modalitat esportiva
i la modalitat, diguéssim,
merament esportiva,
que està oberta,
doncs, a la gent de la ciutat,
per qui pugui anar.
I simplement,
el que es fa és que,
mitjançant la col·locació d'unes aletes,
una careta i un tubo,
un pot nedar
amb aigües lliures,
diguéssim,
una distància,
que no és primer,
tampoc,
qui ha d'arribar primer
o l'últim,
sinó,
en definitiva,
és poder fer la travessia
i així cadascú,
doncs, d'alguna manera,
es demostra a si mateix,
la seva capacitat quina és.
És una modalitat molt divertida.
Hi ha trofèjos,
clar,
pels que guanyen,
però per nosaltres,
sempre el que anem fomentant,
precisament,
és l'activitat en si.
I, doncs,
sempre reconeixem el mèrit
dels que fan la travessia
i que aconsegueixen arribar
els que no puguin arribar tan bé.
Senyor Galvez,
aquestes festes
des de la Societat d'Exploracions Submarines,
comentava,
vostè,
van néixer una miqueta
per intentar que la nostra entitat
tingués més a ressò.
50 anys després,
creu que l'objectiu s'ha complert?
Sí,
jo crec que sí,
perfectament,
perquè sempre,
o sigui,
a més,
sempre es veuen
cares noves,
és una forma
de reunir-se també
en persones
que a lo mejor
por ya,
porque se han
medio jubilado,
digámoslo así,
se retiran un poquitín,
pero estos
traen sus nietos,
traen su gente
y esto es una forma de...
Aquella gent que està
més o menys desvinculada,
vaja,
el dia de Sant Magí
és una bona excusa
per deixar enrere la mandra
i per retrobar-se
amb ells companys.
Esa és la idea.
O sigui,
normalmente
todos
col·laboramos,
hacemos un poquitín
el tema,
pero es una forma
de reunirnos
y luego además
los chavales
porque claro,
es una forma
de fomentarles
porque claro,
a un niño,
un crío no lo puedes coger
y de 4 o 5 añitos
llevarlo a hacer inmersión,
¿no?
Pues llevarlo a nadar
pero a hacer inmersión
ya es un poco más difícil.
Pero claro,
allí ya ve
cómo hacen inmersión,
ve cómo los mayores
se tiran al agua,
hacen meter al santo
sin hacerse una de las cosas
y ellos además
como tienen que dibujar
y más o menos
lo que ha dicho Juan,
hacen,
no sé,
se forman la idea
de lo que ellos
en mente tienen,
pues esto les crea
una inquietud
para el día de mañana
en dos vertientes.
Yo lo he anotado
por mis hijos,
yo tengo tres hijos
y los tres normalmente
dibujan muy bien
y yo creo que es una forma
porque se han esforzado
un poquitín
a la hora de San Magín
tienen que hacer
un poquitín
una idea,
¿no?
Y luego después
yo me acuerdo,
tengo fotografías
de mis chavales
cuando tenían,
tienen 42,
yo cumplí 42 años
el mayor
y...
Chavales entre comillas,
¿eh?
Sí,
pero bueno,
mis chavales
cuando tenían
tres,
cuatro añitos
pues íbamos ahí
entonces
y con sus camisetas
amarillas
en aquel tiempo,
¿no?
Que se lucían y tal
y ellos se sentían
pues poco el,
no sé,
el eje de aquello,
¿no?
A Silberano Azul,
era como entrar
las samarretas
de aquello
del Joan
seguramente
se han debo recordar
mejor.
Sí,
sí,
perfectamente.
Luego se ha ido
haciendo otros colores,
¿no?
Pero aquello era
la típica,
digamos,
del tiempo aquel,
¿no?
50 años,
senyor Galvez,
donen también
per moltes anècdotes.
No sé si en recorda alguna,
jo crec que,
per exemple,
la talla,
la figura de Samagí,
de fet,
l'han hagut de canviar,
no es l'original
perquè la primera
deu estar al fons del mar.
Está,
no en el fondo del mar,
está en el fondo de la cueva.
Expliqui'ns,
a veure,
què va passar.
O sea,
como sabemos,
el fondo del Mediterráneo
pues es arena,
¿no?
Entonces,
la arena,
quieras o no,
cuando hay un poquitín
que se mueve el mar,
engulle todo,
sobre todo lo que pesa,
y esto pesa,
hemos dicho que pesa
unos 38 kilos.
Entonces,
cuando el Mediterráneo
coincide que hay
un poquitín
de mala mar,
si hay un poquitín
de mala mar,
se mete como se puede,
se pone,
se dejaba
y se salía
y luego si acaso
se colocaba mejor
para que no se moviera.
Pero,
llegó un año
que a lo mejor
estaba un poquitín
de mala mar
y lo dejaron
no demasiado bien puesto
en la piedra,
sino que lo pusieron
un poquitín encima
de la arena
y se hundió.
Se intentó sacar,
al cabo de unos días
fueron a sacarlo
y solo encontraron
un poquitín la cabeza,
como anécdota,
eso es una anécdota muy buena.
Hubo quien,
pues claro,
se perdiera,
le pusieron una cuerda
al cuello tirando,
no había manera.
Y se acababa tirando
la cuerda
y no lo ni siquiera.
Fueron quitando arena
con las manos,
o sea,
quitando la arena y tal,
pero llegó un momento
que en aquel momento
no se pudo sacar.
Para evitar que,
claro,
no se rompiera la tradición,
se hizo otro San Magín
y dijimos,
¿cómo lo podemos hacer?
Entonces se hizo,
fue una forma
un poquitín anécdota,
¿no?
Dijimos,
oye,
sabes que entonces
los cinturones de plomos,
como habían en otros tiempos,
hoy en día se compra todo,
entonces no teníamos
muchos ni dinero
y otros era artesanía
porque no se vendían.
Imaginación y cualidad
al poder, vaya.
Nosotros hacíamos
las pastillas de plomo
del cinturón
las hacíamos nosotros,
cada uno con su molde
y con lo que quería.
Entonces,
pues mira,
ponemos una pastilla
o dos cada uno
y hacemos un San Magín Nuevo
y así se hizo.
O sea,
se puso el plomo,
digamos,
de todos
y ahora hicimos
un San Magín Nuevo
que es el que actualmente está.
Pues claro,
hemos tenido más experiencia
y lo que se hizo fue
en la piedra
hacer un poquitín
de resalte,
dejárnos más plano,
un sitio más acondicionado
artificialmente
y lo pusimos
nada,
poquita cosa
pero lo suficiente
para que el santo
no se moviera de allí.
Se puso un esto
y no se cayera
a la arena
y se volviera a pasar
lo mismo, ¿no?
La tècnica
s'allà perfectament dominada.
L'experiència
és un grau,
com comentava.
No sé si en Joan
recorda alguna anècdota
més o menys
curiosa
d'aquests esdeveniments.
Jo n'hi he passat alguna.
Jo ara farà
potser ja
uns 10 o 12 anys,
ja no recordo exactament,
que de forma habitual
any rere any
jo vaig a treure
la imatge de Sant Magí.
És un acte
que a tots
ens ha agradat.
Ha arribat el moment
d'anar a recuperar
la figura de Sant Magí
per portar-la
a guarnir
pel dia de la missa,
no?
Però
sempre ens ha agradat
també compartir
que hi hagi
persones
que ho vulguin fer,
hi hagi una alternància,
diguéssim,
amb aquest fet.
I jo recordo
un any
que
va haver uns companys
al club
que van
anar
a recuperar
la imatge
i els pobres
van vindre
tots espantats
i tots preocupats
perquè
la cova
estava colgada
de sorra
i no es podia entrar.
Ells ja estaven
entrats a Medat
ja una miqueta
agressonats
i no es podia entrar
i clar,
van vindre molt preocupats
i em dient
home,
en guany
no podrem fer
allò de Sant Magí
perquè
està
tot allò
colgat de sorra
i Sant Magí
no es podrà treure.
Bé,
què va passar?
Ens mobilitzem ràpidament.
Se n'anem cap a Sant Magí,
la cova de Sant Magí,
tot amb els estris,
les pales,
paletes allí
per començar
a fer puestos per entrar
i quan arribem
està per la cova
totalment neta.
va ser només
que van entrar
i totes a Sant Magí
es van quedar tots
el que passa és que
la cova de Sant Magí
té dues entrades
i potser
van anar
a la que no era
i els pobres
es van quedar allí
tot espantat
i no es va poder fer
és com
una mica de nengu
de les més recents.
En qualsevol cas
el que és important
és una mostra
d'això
que aquesta processó
està tan consolidada
que s'ha de dur a terme
com sigui.
Si fa falta fer
els forços,
sacrificar hores
per acondicionar la cova,
tenir cura
que la talla
s'han perfecte estat,
doncs es fa gairebé
una responsabilitat
molt gran
que tenen.
La nostra entitat
diguéssim
això és l'habitual
cada acte
que organitza
la societat
tot el gruix
dels socis
tots els coneguts
amics
familiars
dels socis
és com una pinya
tothom s'hi aboca
tothom ho fa
amb ganes
de que
nosaltres
són actes
que organitzem
de forma
privada
diguéssim
coses que estan
d'alguna manera
subvencionades
amb
els diners
de la nostra
entitat
les
entitats
com l'Ajuntament
i això
és tot
el seu
recolzament
però bàsicament
nosaltres
el finançament
de totes aquelles
el fem nosaltres
i com que sabem
el sacrifici
que hem de fer
perquè
aquests actes
siguin importants
no en podem fer molts
el que sí que fem
és que amb l'ajut
de tota la gent
del club
precisament
intentem que l'acte
tingui el ressò
que es mereix
ja per acabar
per tots aquells
oients
de Tarragona Ràdio
que hagin sentit
a parlar
òbviament
de la processó
però que per motiu
que sí
i no s'hi hagin acusat mai
facin 5 cèntims
de quin és el timing
per aquest diumenge
es recomani
què ha de fer
un ciutat
que es vulgui aprovar
a veure aquesta processó
doncs bé
tot començar
tradicionalment
a les 9 del matí
amb la tradicional xocolatada
després a continuació
cap allà a les 10 i mitja
tenim el tema
de la travessia
de natació
a maletes
a continuació
a les 11
surt una golondrina
des de l'escala real
d'aquí baix del port
que portarà
els socis
de l'entitat
cap a la copa
de Sant Magí
a les 12
hi haurà
la Santa Missa
a les 12 i mitja
hi haurà
el ball de bastons
i cap allà
a les 11 i mitja
hi haurà
un vermut
per tots els assistents
aproximadament
el concurs també
de 18 dels nanos
també comença
a les 10 del matí
més o menys
un any
com a cosa
estudiant
i a part del tema
de la golondrina
hi haurà també
un concurs
de fotografia infantil
un concurs
de fotografia
també
pels adults
i bàsicament
els actes
se centran
en això
regalarem
samarretes
als assistents
i farem
el que podrem
esperant
que el temps
ens acompanyi
i faci també
bon temps
s'ha hagut
de suspendre
algun any
o abans comentava
el perill
de la mala mar
hi ha hagut
algun problema
que la mala mar
la pluja
les inclemències
climatològiques
els hagin jugat
una mala passada
senyor Galvez
no, o sea
suspendre
no se ha suspendido
nunca
lo que sí ha pasado
es algún año
no demasiado
pero algún año
que no se ha podido
meter el día
de San Magín
el santo
en la gruta
por mala mar
porque tampoco
podemos arriesgarnos
demasiado
yo la última vez
que me puse dentro
hace mucho
hace 13, 14, 15 años
yo que sé
me puse como un mapa
y no estaba
demasiado mala mar
pero te coge
un poquitín
una ola de esas tontas
y te pega
contra las paredes
aquello te rebufa
y te pone
no vale la pena
correr un riesgo
tampoco es necesario
entonces cuando hay
muy mala mar
ya no se permite
ya no decimos
un momento
se hace la posibilidad
de todo
se deja
allí en un sitio
y al día siguiente
al cabo de tres días
cuando la mar
se calma
se pone dentro
no se arriesgaba
porque el primero
es lo primero
el seny
el seny
es el primer que todo
la salud de cadascú
es primordial
si no voldria
deixar passar
l'oportunitat
es que
al CES
des de fa dos anys
no fem res més
que celebrar
el 50 aniversari
d'algo
fa dos anys
se celebra
el 50 aniversari
del club
ara estem
el 50 aniversari
de Sant Magí
però és que
en guany
el dia 22 de setembre
també
celebrem
el 50 aniversari
del trofeix
Manuel Álvarez
és el concurs de pesca submarina
més antic de l'Estat
és el més antic
i el més tradició
volia dir-ho també
perquè
perquè facis una idea
que els actes
que realitza
la nostra societat
diguéssim
tenen una trajectòria
amb el temps
que
estan fermament arrelats
moltes vegades
parlem d'aniversaris
o parlem de 50 anys
molt a la lleugera
i si ens aturem
a pensar
què suposa
per una entitat
sense anim de lucre
doncs organitzar
un mateix acte
amb èxit
durant 50 anys
doncs vaja
la magnitud
de l'esforç
realment és
és molt important
és una inversió
de quantitat d'hores
i de capital humà
importantíssim
doncs senyor Bonfill
senyor Galvez
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
esperem que
aquest diumenge
tot i que les previsions
meteorològiques
són una mica incertes
avui en dia
doncs el temps
ens acabi jugant
una mala passada
que es puguin celebrar
tots els actes
inclús aquesta processa submarina
i si li sembla
el setembre
ens tornem a trobar
per parlar
d'aquest concurs
de pesca submarina
a rebre molt bon dia
molt bon dia
moltes gràcies