FUTBOLÍQUIN PONS
Tu saps que jo sempre tinc una certa animadversió cap a la teva persona, a vegades fins i tot puc ser grullera, desagradable, agressiva i maleducada.
Començar així, Iolanda, no donarà moltes garanties.
No, no, no, no, Quim, però escolta'm, el dissabte et vaig veure a través del canal 33 de la nostra, et vaig veure en un moment...
Tens sort, mira, la can no la poden veure aquesta.
Doncs mira, solitari amb un senyor que parlava estapadet amb el coll de l'abric pujat, amb una carona de fred que feies.
Furtia fred, furtia fred.
I avui amb aquesta veu que dic, jo el Quim dilluns no el puc maltractar.
Gràcies, Iolanda.
El dilluns, el Quim l'he de mimar una miqueta i tractar-lo en consideració.
Ara m'has arribat.
Ei, t'heia destrossat el programa, perquè venies a donar-me canya i no has pogut.
No sé si puc continuar parlant de futbol o parlant del que sigui.
T'interessa?
Sí.
Amb el vent que fa avui i tot, sí?
Perquè de futbol no em penso parlar, ja t'ho dic ara, eh?
perquè no, no està a l'Orpavolls.
Que fatal, eh?
Ai, aquest porter en aquell moment, oh, mira, aquest moment el vaig veure.
Una estoneta.
T'estàs enganxant a futbol, Iolanda?
No, però jo soc una professional.
Si dilluns he de parlar d'alguna cosa he de saber de què va.
Conec clíniques, centres de desintoxicació.
No, no, no pateixis, a mi se'm passarà ràpid.
Parlem del temps o no parlem del temps?
Jordi Blanc volia parlar del temps.
Ja abans del partit...
Aquest matí, aquest matí, amb la Teresa Ortega, tenien unes tartulies...
Feta el parte?
Uh!
Estava a dir, a qui l'hi aguantés, jo, i a les 7 al matí no podia, eh?
Dissabte, mira, mira, mira, dissabte, mira.
Voleu saber el temps que farà demà o no?
Sí, home.
Un frente frío muy debilitado se desplazará hacia el área mediterránea, eh?
O sigui, això vol dir que demà quedeus a casa i no sortiu.
Déu-n'hi-do, quina cagada.
Jordi Blanc.
No, no, l'he visfatat aquest matí, eh?
Perquè tu ahir vas sortir de casa o no vas sortir de casa?
Jo ahir vaig sortir de casa poquet.
I el frente frío, tu ho vas veure?
No, no, feia un dia magnífic, un solet, una cosa.
Jo és que vaig sortir una estoneta i fer un sol de naso.
O sigui, Jordi Blanc...
Però se li està...
Estel Montesdeo, que res, eh?
Se li està posant el caràcter agra.
Agra, agra.
Veus una persona amb tanta bonomia, amb tant d'onceta...
Però això és per culpa del que veu al cap de futbol.
Jo crec que sí.
Jo t'ho dic ara, o sigui, no és culpa seva, és culpa que el partit de futbol...
Perquè se'n va posar a mi dissabte i tot, que ja saps que soc de bon caràcter.
Imagina't, és que com s'ha de posar el caràcter si els mateixos jugadors i el mateix entenedor et fan un resum en 15 segons del partit així.
Tenen un poquit més de mala lletge.
Sí, pot ser, pot ser que tinguem que tindrem més mala llet i...
He echado huevo per la mesa, poned huevo, levantado la cabeza y hay que salir del partido a ganar, no?
Si no, ficar-li collons y...
Con la cara de tonto.
Jo la cabreago y ya está.
Molt de testosterona veig jo per aquí, eh?
Què tal? Aquest és el resum del que vam veure dissabte.
Sí, trobo que molt finets tots plegats.
Com t'ha de quedar el caràcter, si veus que te'n foten tres...
No, no, és que s'estan perdent aquella coseta de...
S'ha perdut tot, Jolanda, en el món del futbol, en el món del nàstic, en el món de tots,
perquè fins i tot l'afició, quan acabava el partit...
A més, és que els havies de donar la carona que tenien, pobres.
Home, que feia molt de fred i se'n van anar fins a...
Fins a Hércules d'Alicante.
Se'n van anar fins a Hércules.
Arribes a Hércules.
La ciutat...
És Hércules.
No té més, no té més.
Què té Hércules?
És que no té de dir que en tingui Hércules.
Postals amb banderes estanqueres, amb toros, amb sevillanes...
Hércules, el que és Hércules, el que vindries a aquesta ciutat.
L'efició estava realment tocada quan acabava el partit.
A més, carona amb gairebé llàgrimes als ulls.
És que...
Malament, malament.
Trobem remei o no?
No.
No?
No.
Pel resultat, molt malament.
Fatal.
Fes els quilòmetres per perdre així, doncs...
Malament.
Penso que falta una miqueta més de contundència a dalt.
Jo ho veig malament, malament, la veritat.
L'hem ficat remei?
Espero que sí.
Jo espero que sí, que es donin compte del que va malament i que posin remei.
Però bueno, jo de totes maneres, era dels que pensava que aquest any pujar primera no...
S'ha de fer un concurs d'idees.
Un concurs, ja.
És cabrocet, eh?
Sempre estàs ahí.
Que no te gusta, eh?
Que no te gusta.
Ole!
Cada d'això, eh?
Escolta, guapo, vols dir alguna cosa?
Perdona, però aquesta cançó no és del meu temps, eh?
No?
No.
No és del teu temps.
I tu, que ja saps que cantem molt en una coral...
Sí, els xicos del coro, que hi toquen avió a la seca, mira.
Jo t'hi esperava, vaig anar allí a veure't si no hi eres.
No és del teu temps, aquesta cançó?
No és del meu temps, Quim.
Ara, veus, ara m'has tirat en l'aire tota la secció que tenia.
I el teu què és, xinxan?
El meu xinxan, sí, més o menys.
Molt bé, col·lec, col·lec.
Gràcies, Iolanda, gràcies.
Tirem la cançó perquè se'ns va ocórrer parlar de la joventut dels jugadors, de si eren grans, de si eren vells.
Vaja, que no sé quin de què carà he parlat.
A partir d'heu rurós, i vam començar a parlar de l'edat dels jugadors de l'Hèrcules, que tot s'ha de dir, té la mitja edat més alta de la segona divisió.
Per tant, sí, té jugadors 29-30 anys, eh?
29 i mig, em sembla que té mitja edat l'Hèrcules.
Podríem ser el teu pare.
Bueno, tant com el meu pare, bé, és igual.
L'edat dels jugadors de l'Hèrcules era el tema, però és que, clar, quan parles d'edat, ja saps que de tant en tant surten xinetes,
i entre Jordi Blanc i Tira Ortega, que ronden entre els dos als 21 anyets, es tiren xinetes.
Té una mitjana bona, no?
Sí, mira, 9 jugadors amb més de 30 anys i 6 amb 29 anys, entre aquests una i Alba.
Dos granadets, eh?
Quien los pillara?
El joc està aturat, això ho dius per tu, Tere.
Clar, clar.
Ah, vale, vale, vale.
No, és que em pensava com ho deies, per mi.
No, no, acabes de sortir del bressol.
Jordi Blanc, l'home que acaba de sortir del bressol...
Però i totes que estaven.
Estaven contestes tots.
Ai, jo los pillara, ai, ai, no, i a partir.
Avui han estat discutint així, i aquí quan han arribat també jo els he vist.
No, no, jo he vist a Teresa Ortega, que això és confidencial absolutament,
que estava, havia trobat la solució.
Si és confidencial, per què ho dius?
Ah, per la solució.
Ah, val, val, val.
Bé.
Bé, bé.
Què passa?
Que quan comences a tocar temes d'edats, ja saps que a la gent això li engresca,
li toques la fibra...
Quina tonteria.
Ai, ai, ai, ai, ai.
L'edat està al cor, Quim.
Sí?
Doncs pels oients no, eh?
Mira, mira, mira què enviaven.
Diu, m'ha xembrat, que no pot ser que el Nàstic no guanyi aquest partit,
que juguem contra el Parc Juràssic i no tenen, a més, cap pinilla entre ells,
ni cap figura que marquï diferències.
És una colla d'amics comparat amb el Nàstic.
Ara que juguen Calle i David Sánchez, només cal, diu m'ha xembrat, que segui amic-ho.
Un grup d'amics que havia quedat aquest matí per fer la calçotada, no?
Sí, sí.
Llavors han dit, ara anem a fer una petxanga aquesta tarda.
Raó no li falta, eh?
Jordi, que encara no hi ha calçots.
No hi ha calçots, no ho sé, no sé per què havien quedat per fer o no fer,
però ja ho han dit, Parc Juràssic, que era la definició de l'equip de l'Hércules,
que deia que em va fotre la tret.
Sí, sí, molt per Juràssic, però van guanyar.
Sí, sí, sí.
Molt de xulillos, però...
Aquesta setmana hem arribat, hem rebut mails des de Polònia, des de Milà, des de Madrid, com sempre.
Cada cop som més internacionals, Quim.
Però són la gent realment xapó, eh?
Per trobar-se el barret, paciència, paciència a escoltar aquest partit.
Es van rebre cap a la part final.
Però escolta, Quim, us escoltaven a vosaltres.
Bueno, sí, segurament.
Més coses de la joventut i no joventut.
La base de dades d'aterrar una ràdio és infinita.
Podeu treure aquesta música?
No, no, no, la pots deixar, sisplau.
La base de dades d'aterrar una ràdio és infinita.
Busquem allí sempre on està la notícia.
I, lògicament, si ara parlàvem d'on estaven els més grans, que eren a partir de l'Hèrcules,
també vam buscar on estaven els més joves.
Vam arribar a una conclusió, per això, que no diferenciem molt de si ets més jove o més gran.
Per tant, no us preocupeu.
Si ets més jove o més gran, jugues igual de malament a futbol.
El partit amb una mitjana d'edat menor és el Sevilla Atletic Real Societat.
Són els dos equips amb més joves.
i de moment estan avorrint també les pedres.
Per tant, ja ho tenim clar, que no passa res que siguis més jove o més gran.
Però, clar, després d'això, treus conclusions i passa una cosa en un camp de futbol.
Hi ha un àrbitre, que es deia Pino Zamorano, que es va lesionar el dia del Xeref,
el Nàstic, que m'han de canviar la mitja part, que no sabem mentarà el cap de mitja hora, etcètera, etcètera.
D'acord?
Doncs va tornar a xiular aquest cap de setmana.
I què passa?
Quan Pino xiula, me la sonto tu.
Una anècdota per acabar.
En el Tenerife enumància, l'àrbitre s'ha lesionat, s'ha hagut de retirar el descans,
no ha sortit el terreny de joc a la segona part, l'ha hagut de substituir el quart àrbitre.
Saps qui és el lesionat?
Pino Zamorano?
Doncs Pino Zamorano.
És que ja és molt gran, ja no està, perquè avui si parlàvem de Parc Juràsic amb la plantilla de l'ERC.
Jordi Blanc té un problema amb el tema de l'edat, eh?
Del Parc Juràsic del Col·legi de l'ERC.
A veure, Quim, quina edat té el Jordi?
28.
No.
No?
No.
Com que no?
Eres cabroceta, sempre estàs...
No, no, el Jordi no té 28 anys.
No, i sempre m'ho ha dit.
Lluís, quina edat té el Jordi?
Tu què diries?
Què fa llius comes?
23, llius llius comes.
El Jordi, entre 30 i 40.
Entre 30 i 40?
Què dius?
Apa, on vas, on vas, on vas, on vas.
És que està fent molt el tonto amb l'edat tota l'estona.
Una mica sonat, una mica sonat.
Ai, el souvenir!
Si se m'havia oblidat.
Clar, com que avui t'estimo molt, perquè avui em fas com a llàstima, perquè et veig fatal, tens cara d'anar bé a dormir.
Què m'has portat, Quim?
Vas tenir temps a Hèrcules de comprar-me una cosa?
Com són les botigues d'Hèrcules, Quim?
Són xules?
No.
M'has portat un torero, una flamenca, per damunt de la tele?
No, no, no.
Què m'has portat, Quim?
Aviam, et donaré pistes.
Vas dormir en un hotel o vas tornar al mateix dia?
Amb un hotel, amb un hotel.
Per tant, pots portar coses de l'hotel.
Un sabonet, una colonieta...
Tinc un raspall de dents, però el vaig a servir.
No, ja.
Escolta, aviam.
Què m'has portat?
Jugarem a fer pistes, aviam.
Ah, què m'has portat, Quim?
No, aviam.
Hèrcules, la ciutat d'Hèrcules.
La bruixeta que em va portar la passada setmana de...
Dona sort, de Vigo.
De Vigo.
Com es diu la ciutat d'on juga el Vigo?
Celta, Celta.
Celta de Vigo.
Celta, la ciutat.
El sobrer que em va portar de Celta,
moníssima una bruixa que tinc allà davant de l'ordinador.
És que, clar, són dues setmanes fora de casa, no s'entén.
Clar, és...
Ui, quin lujo, quin lujo.
Llavors, clar, el pressupost està justet.
Vull dir, la bruixa va costar una pasta.
Va, què m'has portat?
Pistes, pistes.
A veure, Hèrcules, què diries tu que és el més típic d'Hèrcules?
La torre d'Hèrcules?
No, però això està a la Coruña.
Bé, a Deportivo.
Això està a Deportivo.
Això està a Deportivo.
Això està a Deportivo.
L'Hèrcules de Levante.
Hèrcules de Delicant.
Hèrcules de Levante.
Què diries que és el típic?
Ara que s'ha costat el Nadal,
Iolanda, jo crec que tu pots, va,
fer servir el cervellet.
És que m'has portat torró d'Alacant, tio.
No, no, no, perquè valia una pasta.
No, perquè valia un paston
i no em vaig poder gastar els cales.
Un caramel de...
No, espera, espera.
Ja tenim la pista.
El torró d'Alacant és el típic d'Hèrcules, d'acord?
M'has portat una amella pelada.
No, quieta, tranquil·la.
Llavors, tu veus que avui he entrat amb dos gots...
No, feu.
Càu-ne, ella.
He entrat amb dos gots a fer la secció del souvenir.
Veus que tinc dos gots d'aigua.
Un que me l'he ventilat ja,
i l'altre sis per tu, precisament.
Té el got d'aigua, Iolanda.
Perquè el souvenir està relacionat amb el torró i l'aigua.
M'has portat una dentadura fustisa, tio.
No, no, mira, mira.
Que no tinc edat per dentadura fustisa.
L'altre dia et m'agrada molt el paperet aquell de colors que brillava,
saps què? Del de la bruixeta.
L'embolcall de la bruixa.
D'acord?
Doncs he pensat, mira, tu.
Avui això em sortirà gratis,
i he pensat, manga alguna cosa de la redacció de Tarragona Ràdio.
Té, apa, el souvenir.
A veure, m'acabes de donar dos polvorons de la capsa
que va portar un col·laborador de Tarragona Ràdio.
Què?
Andrés d'Andrés.
I?
Que això no ho has comprat, ni m'ho has portat d'Hèrcules.
I?
Com en pots un de xocolata i un altre...
Mantecado, xocolata, aromas d'estepa.
Però això ni ho és ni esteu.
Lluís com es porta-ho al matí menjant...
Veus?
Lluís com es porta-ho al matí menjant polvorons d'aquests.
Però escolta, Iga Manda, mira, té, mira, té,
paperet aquest que brilla, que t'agrada.
Però a dintre això es pot menjar.
Que jo no soc un indígena perquè m'ensenyis allò les coses de colorins.
El torró, si no hi ha torró i hi ha polvorons.
És igual, sí, polvorí és el que està.
Lluís, treu la música del souvenir, sisplau.
Molt bé.
Vaig dubtar entre...
No, no, no, perdona.
La introducció que he fet parlant bé del Quim,
si ets tan amable, quan ho guardis tot això a l'arxiu,
ho treus i després ja gravarem una altra de postissa que posarem.
Saps que ets injust amb mi.
Vaig dubtar entre això i una postal que era amb la bandera espanyola
un toro i una sevillana.
Vull dir, imagina't.
Els polvorons.
No, els polvorons.
Ara ha xafat els polvorons.
Bé, més del partit de l'altre dia perquè la Tere recordin té ídols.
Serà un monola que partida ara jo m'acomiadaré al programa
perquè jo em deia que els meus ulls parla de tu no vull saber res més.
Parlàvem dels herois de Tere Ortega.
Quin disgust que m'ha donat.
Un d'aquests és Egoiz Hayo, actual jugador del Numància de Sòria,
un jugador que quan va a Tarragona va fer mig gol.
Un gol que feia al camp del raci del Ferrol
que després ell reconeixia que no era seu el gol.
Doncs aquest cap de setmana per fi ha marcat Egoiz Hayo
i Tere Ortega ho celebrava així.
Us explico un gol i m'aixeco perquè és que ho he de confirmar.
Sembla que ha marcat Hayo pel Numància.
Per favor.
L'Eleodoro Rodríguez López.
Hi ha hagut un liu.
Ara ho vaig a confirmar.
És segur que ha marcat Hayo?
Hi ha hagut un liu dins l'àrea.
Sí, sí, mira, ha marcat Hayo.
Al minut 35, ara surt per televisió,
es confirma el que jo avançava.
Doncs ha marcat Hayo pel Numància.
Egoiz Hayo que marcava el gol.
Quan tu expliques que aquest programa es fa exclusivament
perquè et portin coses, perquè et regalin coses,
dius, anem a fer un espai que es dirà el futbolí.
D'acord, però farem una secció que es digui el souvenir,
la qual cosa vol dir que Quim Pons cada cop que surti fora,
ja no li dic que em compri res de Tarragona,
però cada cop que surti fora que em porti un regalet.
Que no pugi d'un euro.
D'acord, que no pugi d'un euro.
Jo l'he perdonat, que no s'ha gastat un duro,
que a vegades m'ha portat coses robades, però literalment.
No es perdeu avui la secció de futbol internacional,
que és realment interessant.
Siolanda García ens la deixa fer.
Ni la poca vergonya de portar, ni que sigui una cosa del carrer,
no, no, agafar uns polvorons.
Hi ha un guió molt llarg, que encara em queden dos talls per tirar,
més una secció de futbol internacional, que avui és espectacular,
simplement espaterrant, brutal, al·lucinant.
Ni que parlis de la Lliga Vaticana, avui no ho tens mitjana.
No, no, encara no ha començat la Lliga Vaticana.
Seguim parlant del partit de l'Hércules de l'altre dia,
perquè també parlàvem del porter de l'Hércules,
d'Una Ialba, un porter que té una història, si més no peculiar,
com ens desvetllen entre Jordi Blanc i Tere Ortega.
Una Ialba, que ha passat de ser el tercer porter de l'Hércules
a ser el porter titular.
I ha passat de ser pintor de broxa gorda a jugar professionalment al futbol.
I aquest xiquet era pintor fins ara?
Aquest, quan jugava al Baracaldo, el matí jugava a son pare,
que era pintor de broxa gorda, fins que el va clitxar,
el va fitxar a l'Atleticlub de Bilbao, no va jugar cap a partit.
Aquest és Una Ialba, que ha passat de pintar parets...
Saps que m'ha passat una mica, perquè acabo de tenir una idea molt bona.
Però tu no marxaves?
No, jo després m'he d'acomiadar dels meus oients.
Em deia que la meva audiència...
Quim, escolta una cosa, saps allò que vam fer del CD magnífic, del Nàstic?
Sí, sí.
Com que m'ha dit una cosa pinta negra, en lloc de publicar...
No, no, de CDs no, perquè tampoc no cal forgar les ferides.
Però podríem fer un hu-hi-shu de futbol amb Tere Ortega,
perquè s'ho sap tot, fins i tot que el pare dels jugadors
era pintor de broxa gorda.
Eh, poca broma, un hu-hi-shu en el món del futbol,
la Tereza Ortega triomfava.
Perquè, escolta, mira, el proper d'ell que ha d'anar a tirar
és una rajada de Jordi Blanc i un servidor
contra un canvi que fa Javi López,
que ens preguntem per què i per què fa aquest canvi,
i Tere Ortega no li fotem ni cas fins al final,
que ens fa una reflexió molt lògica de per què era el canvi.
Doncs s'ha en va bé el Waddes.
No, home, no.
Però què fa?
S'ha en va bé el Waddes i ha entrat Tane Pinilla.
Per què?
Per jugar a la PlayStation o què?
No, pel partit del Màlaga, no.
Ah, vale, vale.
De veritat.
Ostres, Tere.
Però si falta un món pel partit del Màlaga.
Aquest ja el donen per perdut.
Home, però és que, aviam, queden 15 minuts de partit?
Home, no, podem donar els partits per perduts.
Però s'ha fet donar encara que facin 5 minuts.
Carrega't un defensa, home.
Queden 15 minuts.
Perts 2 a 0 a l'Ecan.
Bueno, és igual.
Doncs s'ha n'ha anat a ver el Waddes.
I ha entrat Pinilla.
Ah, també ben vist, Tere.
Però vaja.
I ha per la targeta, no per que reservés que descansés
i es preparés pel Màlaga, per no veure la cinquena.
Això pot ser...
A veure, aquí té bici neta, ara.
Quin to més agra, eh?
Sí, eh?
I l'Àngel, no, que et deia gaire cosa?
Ui, estava pagadíssim.
Estava molt disgustant, no?
És que, clar, el partit no convidava a dir massa cosa.
No, no, m'estranya, fins i tot jo, ja et dic.
Ara estic content, veus?
Ara estic en aquella secció que avui tenia moltes ganes de fer.
Quan vagis, quan rebis la nòmina aquest mes,
estaràs molt content, també.
Per?
No, hi haurà l'ingrés dels diners del souvenir.
No, del souvenir, no.
Vull dir, hi ha un euro menys.
No te l'has gastat?
No sé si ho podré pagar el lloguer.
Vinga, va.
Futbol Internacional, la secció que teníem ganes de fer,
i us preguntareu, per què?
Perquè avui tenim enviat especial.
Avui el futbolí surt fora les fronteres.
I entrarà?
Mira, mira, ja veuràs.
Tirem sintonia d'enviat especial, per favor.
Però què m'estàs dient?
Per això no m'ho havies dit, què passaria?
Era sorpresa, era sorpresa.
Mira, mira, veus, eh?
Elder Moya, què tal?
Bon dia, bon dia.
Com estàs?
Bé, home, bé, aquí d'enviat especial, m'agrada això, m'agrada.
Aquesta, a Portugal o a Londres?
Espera, espera, com van les vacances, Elder?
Bé, bé, gaudir-les i molt.
Gaudir-les, eh?
Són cutres, està de vacances, per què el truques?
Ara la gent pensarà que el Der Moya està a casa seva,
però ara parlem amb l'Elder, però no hi està,
perquè escolteu aquest document que ens ha fet arribar el Der Moya
des de Braga, des d'on ahir va veure en directe
el partit entre l'esporting de Braga i el Marítimo de Funxal.
Que hagan una buena campaña y que acabe haciéndolo bien
como lo estamos haciendo aquí con el Marítimo.
Hoy hemos perdido, es un día malo,
eso es el segundo, que yo pueda conseguir mis objetivos,
que lo sé yo.
Y el tercero, recordar que te he visto de ti,
pues que el Tarragona, el gimnàstic,
consiga ser un buen grupo,
sobre todo gente honesta y gente buena.
Y la última, mándales un saludo a aquellos aficionados del Néstic
que también te guardan con mucho cariño en ese corazoncito
que tienen, pues al Makukula, que no acabamos de ver,
pero que todos sabíamos que era un gran jugador.
Mándales un mensaje.
Pues a la gente del Tarragona y precisamente a los que les gusta
el gimnàstic, les mando un beso muy fuerte
y un feliz Navidad y buen año a todo el mundo.
Muchas gracias, Arisa.
Venga, Elder.
Y que te vaya todo muy bien.
M'he de posar de peu.
En peus, eh?
M'he de posar de peu davant d'aquesta sorpresa,
d'aquest esforç de l'Elder, de tu mateix,
que mira, m'ha passat ja tot.
Espectacular, espectacular.
No deparem amb mitjans.
Elder, què tal, Makukula ahir?
Molt gran, molt gran.
És un hombre, com sempre dic,
comple les estadístiques.
Jugui 10 minuts, en jugui 70,
acaba les estadístiques plenes,
perquè ahir va fer un gol,
li van trencar dues targetes grogues,
va acabar expulsat,
el seu equip va començar a l'encensar
en el marcador i van acabar perdent.
O sigui que ens faltaven papers,
papers per apuntar.
Un crack, eris a Makukula,
fot el gol, després l'expulsen cap a casa...
Què passa? Li podies enviar els polvorons
perquè ens ha felicitat el Nadal i tot.
Elder, tu...
Mira, que això jo no li vaig dir, va sortir d'ell mateix.
Ens ha desitjat bon Nadal i bon any nou.
Escolta, Melder, a tu si et regalen uns polvorons,
oi que te'ls fots i ja està?
I no preguntes per què?
És que ara s'ho menja tot, ja ho saps.
És que clar, escolta,
quina temperatura hi ha a Portugal?
On estàs, per cert?
Fa fred, fa fred.
No ens amagarem,
no anem amb samarreta curta,
anem ben abrigadets amb aquest poló del nàstic
que també ens va venir quan ens el van regalar
fa un parell de Nadals
i estan ben abrigadets, però bé.
Però tu no t'anaves a Anglaterra?
Després, setmana d'avui, setmana d'avui.
Escolta, on pares ara, exactament?
Ara mateix estic a una ciutat
que està a 50 quilòmetres de Porto,
que es diu Barcelos,
i vaig en autobús.
I perdona,
no hi ha cosa més cutre
que trucar a la ràdio i treballar
quan s'està de vacances,
també t'ho dic, Eldar.
Amb molt de carinyo, eh?
Amb molt de carinyo.
Mira, Eldar, el meu pressupost del souvenir,
aquest més te'l destino tu
per haver fet enviat especial
en la teva jornada de vacances, Eldar.
És que això la mostra que feina
i vacances són compatibles.
Ah, hi està.
Moïta, cuida molt.
Una abraçada ben fort a Eldar
i gaudeix de les vacances.
Adéu-siau, guapo.
El nostre enviat especial a Portugal,
per cert, que va veure en directe
també a l'estadi de l'ús el dissabte
al Benfica-Oporto,
el gran partit.
Està malalt de futbol.
0-1 victòria de l'Oporto
amb gol de Quaresma.
Tanquem futbol internacional
amb una notícia, segurament
li hauria agradat a l'Eldar,
que és que l'Arsenal de Sarandín
va guanyar 2 a 3
a la Copa Sud-americana
amb un gol d'Aníbal Samuel Matejant.
va marcar Matejant aquest cap de setmana
davant de l'Amèrica
amb l'Arsenal de Sarandín.
Dic que el nostre equip,
l'Ancona, a la Lliga C italiana
va empatar,
no aixequem el cap,
anem segons,
amb 28 puntets al líder 30.
Que Càceres avui torna
als entrenaments amb el Tigres de Monterrey
per preparar l'apertura del 2008
i aquí, carai, li importa, sincerament.
I que Tobias Gran va jugar
al minut 74,
va entrar al minut 74
per perdre 0-3
davant del Bayern de l'Everkusen.
Què hi ha aquest vespre ràpid?
15 segons.
Quim Pons, moltíssimes gràcies.
Et pots recollir els polvorons, per favor?
No, jo no els penso recollir.
Dilluns, vinent, torna.