Ara són dos quarts d'una del migdia,
cinc minuts al matí de Tarragona Ràdio,
òbviament també aquesta setmana,
i a base de pinzellades volem parlar de Sant Jordi.
Recordin que demà iniciarem un concurs,
un concurs que no té grans pretensions,
senzillament poder contactar amb tots vostès
a través del telèfon, el 977 24 47 67,
i l'oportunitat de regalar-los llibres i roses
el dia de Sant Jordi.
Però d'això ja en parlarem ara,
la iniciativa que volem destacar arriba des de la 11
a la ciutat de Tarragona,
organitzat per al proper divendres una lectura pública
del llibre El Capital,
a Triste d'Arturo i Carlota Pérez Reverte.
Volem conèixer els detalls en conversa amb Manela Ximeno,
ell és el cap de serveis socials de la 11 aquí a Tarragona,
i l'Antònia Batalla, que és la responsable de la biblioteca.
Manel, Antònia, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts.
Volem conèixer tots els detalls d'aquesta lectura
que es farà divendres,
però també volem aprofitar lògicament
l'oportunitat que sou aquí per parlar
de tota la tasca que desenvolupeu des de la 11
a nivell general de tot l'estat,
però en particular a la ciutat de Tarragona.
Això diria que és una mica desconeguda,
perquè no és allò només de tenir una biblioteca
amb diferents suports a disposició dels afiliats,
sinó que va molt més enllà.
Parlem del servei que feu en el camp del llibre
i perquè quedi allò en la memòria dels oients
que pel final parlem de l'activitat de divendres.
Us sembla bé?
Perfecte.
Com tu vols que jo l'hem de...
Bé, jo he dit biblioteca, però l'hi hauríem de dir
d'una altra manera més formal,
perquè no és només una biblioteca.
A veure, a nivell de la 11 com a institució
es defineix com els serveis bibliogràfics de la 11.
Això mateix.
emmarca, evidentment, el que coneixem per una biblioteca normalitzada,
però és també un servei de producció,
ja que les produccions es fan amb brall, es fan amb sonor,
fins ara amb el sistema analògic,
des de ja fa un parell d'anys tot ha passat a sistema digital,
com la tecnologia, la societat, la 11 també avança,
i aquests són els serveis de producció,
i aquests serveis produeixen per l'afiliat,
tant per l'afiliat en el llebre com per l'afiliat en procés d'estudi,
sigui quina sigui la seva etapa educativa.
Quan es parla de producció, de l'11 en el camp del llibre,
on pensa en el llibre, el llibre tant qual,
que pot ser un llibre científic,
però en principi sempre pensem en textos literaris.
Però, de fet, des d'aquest centre,
en el cas particular de Tarragona,
el que és la producció és d'altres tipus de material,
no? En Braili? Antònia?
Sí, a veure, fem aquí els llibres relativament
o estrictament de literatura,
els fan els centres de producció a Barcelona, a Madrid.
Nosaltres ens dediquem més als textos d'aquí, de la zona.
Ara hem fet una guia de lleure del Montsant,
que es fan invitacions de bodes,
es fan cartes de restaurant,
es fa tot el que sigui que pugui arribar
a la persona invident o a la persona deficient visual
amb el seu suport i que ell pugui llegir-ho perfectament.
Clar, tota aquesta activitat la feu per iniciativa pròpia
en determinats casos i altres a demanda dels propis afiliats
o persones que hagin de compartir
algun esdeveniment, algun fet amb persones invidents, no?
Sí, inclús d'altres institucions
que també ens sol·liciten fer alguna d'aquestes coses,
invitacions o d'altres biblioteques que volen també
préstecs interbibliotecaris,
qualsevol d'aquestes facetes que sigui per iniciativa
del mateix afiliat de l'ONCE o de les institucions,
nosaltres intentem donar-hi a totes sortida, d'alguna manera.
Cartes de restaurant, doncs mira, jo en franquesa,
em penso que mai he vist una carta de restaurant en un restaurant en Braille.
són poc habituals, no?
No n'hi ha massa, però aquí a Tarragona em dediquen,
hi ha alguns que sí que tenen la carta en Braille.
Tal vegada no està actualitzada.
Home, doncs que no estigui actualitzada dius,
home, te penaré un plat que no tindran, no?
No que sigui una cosa testimonial, sinó útil, pràctica.
No, però em refereixo a que potser, a veure,
passes una mica, en lloc de tindre-la cada any,
la tens cada dos anys i llavors es reestructura o es canvia d'allò.
Però sí que hi ha restaurants,
inclús cal dir-ho a Port Aventura hi ha també dos restaurants que la tenien.
Ara fa dos anys que no l'han renovat, però sí que la tenien.
Invitacions de casament, és un fet habitual?
És esporàdic, però jo crec que cada vegada va sent més habitual.
El sec o la persona està més al carrer,
està més en contacte amb tothom.
I el fet que una persona diu,
ostres, tinc una persona, tinc un amic sec,
i jo vull que la meva invitació de boda,
ell la pugui llegir, no?
Doncs venen, s'adrecen a la 11,
i sí, no fem una invitació de boda
com les que habitualment qualsevol pot rebre,
però intentem que sigui el més ratificant pel sec
i sigui tàctil.
Textos religiosos, em deia, o no,
en cas d'una cerimònia a l'Església,
és a dir, que material podríem trobar,
qualsevol acció que necessiti aquesta comunicació.
Qualsevol, els apunts, inclús dels estudiants,
vull dir, és que qualsevol text que sigui a demanda,
intentem donar-li, suposo.
El que passa, jo no sé si dir-li la joia de la corona,
però ara ho comentàvem abans de l'entrevista,
una de les feines que dèieu més gratificants
d'aquesta tasca que feu són els textos de nens,
els llibres per a nens, no?
Textos escolars.
Textos escolars.
Evidentment, un nen normalitzat a l'escola
o necessita el seu suport educatiu
a la mesura que ell pogués ser accessible,
pot ser en brall, pot ser en sonor.
Aleshores, els llibres de primer i segon de primària
es produeixen aquí, a Tarragona,
per als nanos nostres,
i després, com ha dit l'Antònia,
a partir de tercer, hi ha els centres de producció.
Aquests llibres de primer i segon
es produeixen aquí perquè són una mica
a demanda de les necessitats del nen
i ha demanat també de la mestra itinerant
que va al col·le i que l'atén
i després, quan aquest nen hi és més gran,
llavors, evidentment, hi ha els llibres
que es fan a un centre de producció.
I aquest és un acompanyament que fem
fins que arriba el nen,
fins que és adult, arribar a la universitat
i l'11, com s'ha comentat abans,
està al servei dels afiliats i de la societat.
És un fet que està aquí.
Jo recordo que vam fer
quan vam fer el programa especial
des de la pròpia seu de l'11 a la Rambla Vella
ens vam adonar, això,
que a grans trets es veia claríssima
primer les necessitats que tenen les persones
amb discapacitat visual
i després tota la feina que es feia
per intentar adaptar la vida.
Però hi havia coses, qüestions quotidianes
que probablement aquells que tenim la vista bé
es passaven desapercebudes.
Aspectes com aquests, no?
La invitació de boda, la carta del restaurant,
el llibre de text, no?
Perquè sembla que tot vingui de sèrie ja
i tot això darrere hi ha un esforç.
Quan parleu del llibre de text
de primer i segon de primària,
parlem dels mateixos textos
que tenen els nens sense problemes visuals adaptats
o si fa un text o un llibre diferent?
No, no, el llibre és el que eligeix al col·le.
Al col·le del nen,
l'únic que fa que, evidentment,
es transcriu el brall
i llavors s'adapten les làmines amb relleu...
Clar, es posa tot el que hi ha al llibre
adaptat amb un sistema tàctil
i això és el que és important.
No sé, el llibre no és diferent.
Mai un llibre de text,
d'un llibre escolar,
serà diferent del que utilitzen els seus companys.
es fan les transcripcions,
o sigui, és això, transcripcions.
Afegint algun element,
i ara dic jo, pel color,
els colors, per exemple.
El tema tàctil, això l'Antònia,
que és el color més complicat.
Si parlen de temes relacionats amb el mar,
sobretot aquestes primer i segon de primària,
que són el sentit de la vista,
s'hi juga molt,
en el que és l'aprenentatge,
clar, aquí teniu la dificultat aquella.
I quan arribes allà dius,
ai, aquí, a veure com us solucionem.
Doncs el que intentem,
per això es fa en aquest centre,
perquè llavors se va també a la capacitat
o la memòria d'aprenentatge que té el nen,
la guia d'aprenentatge.
Llavors, s'intenten adaptar el nen en concret.
I llavors, qualsevol cosa que hi hagi al llibre,
intentem que sigui de coneixement.
Una cosa pot ser que hi hagi una fotografia al text,
que no m'impliqui res,
de contingut per aprenentatge del nen.
Llavors, això ho deixarem de banda.
Però si hi ha, per exemple, el cos humà,
o el que diies tu,
que és un mar i que ell ha de veure
el que és la costa i el que és el mar,
i qui és el dibuix,
doncs intentarem fer-ho,
que això suposo que és la creativitat nostra,
juntament amb la de la mestra,
i veure la capacitat tàctil,
perquè ho hem de pensar d'una altra manera.
Les textures, no?
És el que jo en aquí.
Textures, relleus,
diferents coses que nosaltres hi puguem posar
perquè el nen, amb les seves mans,
ho pugui entendre.
Tot i que sempre té un suport text,
una explicació, embranya,
que s'afegeix al text habitual que té el llibre.
Però sí, hem de dir que si hi ha una lectura,
el nen tindrà la mateixa lectura
que té el seu company en vista.
Perdoneu la meva ignorància,
però ara jo pensava,
ja que parlàvem de nens,
els clàssics tebeos, els còmics,
això està resolt o aquí no?
Hem d'anar amb els contes, contes, no?
Hem d'anar amb els contes, contes,
la major part.
El que és imatge, imatge,
per nosaltres el nen sec tàctilment
pot reconèixer alguna cosa,
però és molt difícil reconèixer.
Els còmics tots tenim el Batman, el Dolent...
Ah, si m'ha posat el Mortadelo i Filemon,
clar, que la canalla no hagi llegit
el Mortadelo i Filemon.
O el Cipezapa, no?
Sí, exacte.
Que són d'allò...
Però són imatges superposades
que fer-les tàctilment seria impossible,
seria possible fer-les,
però per reconeixement tàctil
seria incomprensible per un nen tocar-ho.
Llavors anem a contes tradicionals
o a contes inclús que elaborem nosaltres,
nosaltres, els centres de producció,
que elaboreu en fer...
Bé, han d'anar als estàndards,
Los Cinco, el Harry Potter,
tot aquest tipus de llibres
que afortunadament l'oferta literària
és molt àmplia.
Heu parlat de la guia aquesta del Montsant,
com un dels treballs més recents.
interessant, també,
pensant en l'excursionisme, no?
Aquest és on va estar lligat al llibre,
però també lligat a una activitat esportiva
i d'aire lliure.
Sí, i va ser curiós, no?
El fet de, per exemple,
el Parc Natural del Montsant
va vindre després d'una experiència
que van tindre en una excursió
de gent que fa montañisme,
gent cega que fa montañisme d'aquí de Catalunya,
i arreu d'això van començar,
evidentment, a col·laborar
i a fer-nos demandes
que nosaltres podríem assumir,
com és aquesta transcripció,
com assessorar-los en tot el que és
l'eliminació de barreres arquitectòniques
de cara al seu nou centre en construcció.
O sigui, són aquestes coses
les quals la ONCE pot assessorar,
perquè nosaltres el que podem fer
és assessorar i col·laborar.
És aquesta apertura que sempre parlem
de cara a la societat.
O sigui, els ajuntaments,
quan ens demanen alguna cosa,
recentment també l'Ajuntament de Cambrils,
per citar-ne algun de proper,
també estan elaborant una guia
que els interessa,
aquesta transcripció al barall.
Nosaltres estem, o la ONCE,
en tal de normalitzar
tot el que sigui la vida quotidiana
dels seus afiliats
i de les persones amb problemes de visió,
està aquí per treballar en això.
Llavors estem oberts
a totes les peticions que ens arriben
i totes aquelles que
es puguin assumir com a institució.
Les barreres ja ho saben vostès,
que no només són arquitectòniques,
també hi ha barreres a la xarxa,
ho hem comentat amb el Manel alguna vegada,
pàgines fonamentals en la vida quotidiana
d'institucions per resoldre temes fiscals,
fins i tot a saber,
encara hi ha moltes barreres virtuals
perquè els invidents puguin accedir
a determinats serveis d'internet, no?
Sí, sí, o sigui,
que són dels grans efectes.
Se va millorant,
se va millorant,
però sí,
n'hi ha greus barreres
i la veritat és que
costa,
costa una mica,
per exemple,
una persona cega
no pot realitzar
totalment la compra per internet
en qualsevol establiment, no?
Per què?
Perquè no arribes al final, no?
Les adaptacions no et funcionen fins al final, no?
És una cosa tan cotidiana
i, clar,
fins que no normalitzéssim això
i que tothom estigui conscient
que l'accessibilitat ha de ser universal
i és en això.
Suposo que aquesta resolució
de les Nacions Unides
sobre la discapacitat
ajudarà a nivell mundial, no?
Del 13 de desembre,
però la veritat penso que
serà un pas més
que mentalitzarà,
però ens queda molt recorregut,
molt recorregut per fer.
El que sí que és realment extraordinari
és que una persona per perdre la visió
no hagi de renunciar
al plaer de la literatura
i per això
quants exemplars pot tenir
la Biblioteca Digital de la ONCE
o analògica
o en audiolibre
que es deia abans?
No ho sé...
La Lés i Milés, no?
Milés, Milés.
Jo crec que
superen els 15.000 títols
en digital.
I amb Bralle
jo crec que
arribaríem als 20.000
aproximadament.
Jo, uns 20.000.
He estat mirant
el Servei Bibliogràfic de la ONCE
les novetats del mes de març
i com a qualsevol altra
llista editorial, no?
Llibres d'ara,
llibres amb més classes,
de tota una missa.
El Servei Bibliogràfic de la ONCE
mensualment
met les seves novetats
i allí
és una biblioteca
i és una biblioteca
oberta a tothom
i han d'estar representats
tots els gèneres
i tots els títols
i el que no podem perdre
de mai de vista
és l'actualitat.
L'actualitat, a part,
des del Servei Bibliogràfic
per mig de la tecnologia,
qualsevol afiliat
es pot baixar
el seu llibre
corresponent
des de la Biblioteca Digital
a casa seva
i escoltar-lo
amb tota tranquil·litat.
O sigui que
això és un gran pas
la tecnologia avança
i això ens facilita molt la vida, no?
Tu et connectes,
mires,
aguai,
doncs aquest m'agrada,
aquest no el baixa, no?
A la setmana següent
quan l'has acabat de llegir
doncs una altra,
llavors és la veritat.
Això és molta comoditat.
Tindre aquest accés
en aquesta quantitat
de volums
i de títols
i d'editorials
que té la ONCE
ha sigut un gran avantatge.
Clar,
i ara he obert
les novedats
del mes de març
i clar,
és que parlem de literatura
però, per exemple,
un llibre de text
d'administracions públiques,
administració de l'estat
o gestió un temari o quatre
o gestió financiera
i seguretat social
per la gent que està estudiant,
que està fent estudis universitaris.
Els cinc volums
de los amores de Nicolai,
per exemple,
per això estem fent a l'atzar
perquè, clar,
és que
fixa't aquí
Bagdad,
crònica d'una guerra
d'Olga Rodríguez,
que és un llibre nou,
breva història
de los Estados Unidos,
El Caballero y el Temple,
és que, clar,
no ens els acabarem,
com a novetats.
Vaig passant,
no és que em nego
a dir més títols
perquè n'hi ha tants,
hi ha teatre,
hi ha llibres
de divulgació política,
hi ha assaig
absolutament
tots els gèneres
com quan agafem
qualsevol revista
de novetats.
Quan parlàveu
d'actualitat,
també l'actualitat
una miqueta,
m'imagino,
que he imparat
en el text
que heu triat enguany
per fer aquesta lectura pública,
tenint en compte
que el personatge
del Capital,
la Trist,
és un personatge
prou conegut
a través de la literatura
i ara també del cinema.
En aquests moments
ha estat,
aquest últim any
ha estat molt d'actualitat,
ja va ser,
el llibre
quan va sortir
en el seu dia
ja va ser
tot un hàndicam,
ja va ser
tot una novetat
important
i ara
tota aquesta promoció
de la pel·lícula,
de l'actor
que l'ha interpretat
el Capital,
la Trista,
la veritat
és que,
bueno,
pareixant
diversos instituts,
al final
entre l'Antònia
i jo
i de més llenç
vam pensar que seria
una bona lectura
i a part
també
mirem
diverses qüestions,
primer,
que aquest llibre
estigui transcrit
al brau,
segon,
que estigui
en diversos idiomes,
per exemple
en castellà
i en català,
si estés en anglès
i en francès
millor,
perquè obrim més
el ventall
de gent
a l'hora
de llegir
com ens ha passat
en edicions
anteriors
i,
bueno,
pensem
que pot tindre
un cert ganxo
de cara
a la gent
per vindre
a escoltar.
Molt bé,
a escoltar
i a llegir
a l'inici
serà a les 4 de la tarda,
es farà
al saló
d'actes
del centre,
l'Antònia
ja em deia
que estaven
tematitzant
el saló
com feu sempre.
Tot el que puguem,
tot el que puguem
i intentarem
posar una ambientació
perquè la gent
que vinga
encara que siguin
sexes,
que pugin
a tocar-ho
tot el que és
el saló,
el hall,
tot que sigui
un dia dedicat
a la cultura.
No és ben bé
el dia de Sant Jordi,
és divendres,
ens avancem
una mica,
però pensem
que també
el dia de Sant Jordi
tots els
sexes i
deficients visuals
que estiguin
integrats socialment
i que visquin
la festa
al carrer.
Llavors,
el nostre dia
és el dia 20
i intentarem
també posar
un estant
de llibres.
El dia 23?
Sí, sí.
Ahà, molt bé.
No, no,
el dia 20.
El dia 20.
Allí al hall
del Saló d'Actes
hi ha una mica
d'exposició
dels llibres
últims
que ens han arribat,
de nens,
d'adults,
del que
ens arribi
ara últimament,
que ara ens arribaran
llibres,
i després també
tot el que sigui
ambientació
del que és el llibre.
Una mica més.
I a les 4 de la tarda
començarà aquesta
lectura
ininterrompuda,
serà com una
lectura de relleus,
on moltíssimes
persones
entraran,
sortiran,
si quedaran una estona
a escoltar
aquest text.
Un acte
obert a tothom
i teniu
un llarg llistat
de persones
que llegiran
aquesta obra.
Sí,
l'any passat
ja vam tindre
gairebé 60 persones.
En guany
ja en aquests moments
ja tenim
més de 52 persones.
Llavors,
jo crec que
sobrepassarem
el de l'any passat.
Això segur,
i sobretot
que també sobrepassi
en públic
i no només
persones
amb discapacitat visual,
perquè així com deia
l'Antònia,
els invidents
també surten
al carrer
per Sant Jordi,
és interessant
que ens acostem
també a la feina
que es fa.
És convidar-los
a tots els que vulguem
venir
a veure els llibres
Bralle,
a escoltar
el llibre
del Capitana
la Triste
i a disfrutar
una mica
del que és
l'obertura
de la ONCE
amb tothom.
I a llegir,
si algú
del que ens escolta
vol llegir
que ens posi en contacte
amb nosaltres.
No, no,
jo vull,
escoltar,
però vull llegir
i poden fer-ho també.
Evidentment,
evidentment,
tindrem afiliats
a la ONCE,
gent que no és afiliada,
gent que és treballadora,
gent externa,
tindrem periodistes,
tindrem polítics,
gent del carrer,
perquè s'acosta la campanya.
Exacte,
estem en l'època,
no?
Però, bueno,
a part d'això,
no vol dir qualsevol persona
de Tarragona,
de fora de Tarragona,
dels barris,
que vulgui
apropar-se
aquesta tarda
a la ONCE
i que vulgui
les lectures,
però, evidentment,
com és genyà,
no són gaire llargues,
això,
però, bueno,
pot llegir tothom.
Este és un acte
obert
a la ciutadania.
És una invitació formal, eh?
No vol dir
que haguin de llegir en bralle, eh?
Ah, no,
no,
perquè aquí la cosa
ja seria complicada, eh?
No, pensa que hi ha gent...
Té un grau de dificultat
a això de l'bralle.
Hi ha gent que ho ha preguntat,
però he de llegir en bralle?
Perquè això és impossible.
No, no,
cadascú ho llegeix
amb el seu propi sistema
de lectoescriptura.
Per cert,
últimament,
quin és el sistema
que utilitzen més
els invidents?
El sonor.
El sonor.
El digital,
l'accés a internet,
i poder-se descarregar
el llibre
que tu desitges,
jo crec que ha sigut
un avanç
terrible
i això
és el que més es llegeix.
Però pensem
que l'bralle
no pot desaparèixer.
El nen
ha de tindre
el seu propi
sistema
de lectoescriptura
i aprendre
autografia
i gramàtica
amb el sonor.
Exactament,
igual com les persones
que poden utilitzar
internet,
poden utilitzar
el suport digital.
I utilitzen
a l'MP3
també inclús
per escoltar.
La persona
que va pel carrer
no solament
escolta música,
també pot escoltar llibres.
Sí, sí, sí.
Però sempre
tindrem
el nostre
sistema
de lectoescriptura.
Nosaltres
en tinta
i ells en brallen.
Molt bé.
Doncs queda claríssim.
Aquest divendres,
recordin,
a partir de les 4
de la tarda
està previst
que finalitzi
a les 10 del vespre.
En qualsevol moment
poden passar
pel Saló d'Actes
de la 11,
a la Rambla Vella,
número 10,
i escoltar
un fragment,
com si volen escoltar
tota l'obra.
Només faltaria.
Cap problema.
És una invitació
que es fa
des de la 11
a Tarragona.
Manel Ximeno,
Antonia Batalla,
cap de serveis socials
i responsable
de la biblioteca
respectivament
de la 11 a Tarragona.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i que sigui un èxit.
Bon dia.
Gràcies a tu.
Bon dia.