Dos quarts i mitja d'onze, continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Hem parlat d'educació d'aquest inici del curs escolar.
Òbviament aquest dimecres, quan els nens tornin a l'escola,
ja serem molt pendents, però ara parquem momentàriament aquesta qüestió
perquè tenim altres temes damunt de la taula.
Per exemple, els hem comentat que avui volem dedicar uns minuts
a parlar d'una trobada de veïns de la part alta
que s'està gestant aquests dies.
Per aquest motiu hem convidat el vicepresident
de l'Associació de Veïns de la Part Alta, en Gabriel Coy,
Gaby, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya un altre dels promotors d'aquesta iniciativa,
en David Domènech. David, bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
Gaby, d'on surt aquesta idea? A partir d'aquí un moment de si
tota la gent que vivim ara o hem viscut en algun moment a la part alta
ens hauríem de veure ni que sí un cop l'any.
Bueno, surt realment del company Domènech,
de fer aquesta trobada.
però dintre del que va sortir d'ell, d'aquesta idea,
a mi em va arribar aquest sentiment de trobada, no?
Perquè jo també vaig marxar de la part alta
i a tornar una altra vegada vaig tindre aquest sentiment,
aquest sentiment de tornar a la teva casa, a teus arrels, no?
Llavors em va dir, Domènech, a tu, endavant,
amb aquesta idea que és teva
i a veure com la podem treballar.
A mi i jo també treballem molt en el cor, no?
Però que n'hi ha molta gent de la part alta que està fora,
fora dels seus arrels.
Ara parlarem d'aquest procés de migració,
en certa manera, que va viure aquest barri.
David, com se't va encendre la bombeta?
A mi va ser encendre perquè jo pujava cada dia a la catedral,
la tinc molta estimació,
la ve com un lloc molt important
i a mi se m'encendre que jo visca actualment a la part baixa
i pujava cada dia.
I dic, per què no es pot fer la gent que viu fora
una petita associació, un recolliment de gent,
una búsqueda per poder pujar la...
per recollir aquesta gent que viu a la part de fora de la part alta.
I aquesta cerca ja s'ha posat en marxa
i de moment, David, ja esteu trobant força veïns, no?
Nosaltres estem trobant moltes veïns, molta gent
i molta gent d'associacions de Tarragona
i que m'han donat molt impuls
i jo crec que és una proposta molt important.
Perquè s'ha viscut en molts casos, Gabi,
el procés que tu personalment, en primera persona,
has viscut, no?
Neixes a la part alta
i per X motius, doncs, durant molts anys,
doncs, deixes el barri,
te'n vas a viure en una altra zona de la ciutat.
Tu, en aquest cas, sí que has viscut aquest procés de retorn,
però hi ha molta gent, doncs,
que s'ha instal·lat definitivament en altres zones de la ciutat.
Sí, però tornen.
Jo tinc la sort, no?
La sort, que a vegades...
l'agrada presumir d'això,
que jo visc en una entrada principal de la Pararta,
que és a la Plaça Pallor.
Llavors, és una de les entrades principals
del turisme de la Pararta, no?
Com és també Porta Sant Antoni.
I la gent se para.
La gent se para ahí
i mirant les cases,
mirant cap aquí, cap allà.
I, a més, com jo visc en un primer pis,
doncs, començo a fer de xafaret,
no?, d'escoltar la gent.
i aquests comentaris que diuen,
mira, la meva mare va néixer aquí,
o nosaltres vivíem allà,
o tots aquests comentaris,
i jo, com pot ser, com pot ser,
que haurem nascut aquí,
haurem estat tots junts,
ara estiguem cada un en una barriada,
una altra, una altra.
I, a més, que eren moments,
en aquella època, molt difícils.
Molt difícils.
de molta penúria.
Però estaven tots units.
I ara resulta que cada un està per la seva banda.
I la idea d'ajuntar-los
i fer un petit homenatge,
especialment a la gent de fora,
a la gent de fora que està a les barriades.
Però això no vol dir que la gent,
que siguin simpatitzants,
i el mateix que també vivim actualment a Paral-Arta,
també estan convidats,
també se farà l'homenatge.
però és agafar aquest sentiment,
especialment,
de la gent que l'ha perdut,
de la gent que està fora d'aquí.
I, a part, és que venen.
És que venen,
però venen,
no dic amb vergonya,
però venen amagadetes,
venen individualment,
fent un petit homenatge.
I segons m'han comentat,
fa uns 40 o 50 anys,
l'Ajuntament,
que només té,
no sé si és veritat o mentira,
m'ha de documentar,
la gent que venia de fora,
tant de visita com a viure,
li feien un detall,
que era una horreneta.
La horreneta fa el símbol
que quan hi ha temps bons,
bé,
i quan no.
Aquest procés de migració, sí.
Doncs llavors,
m'he d'informar sobre això
i també treballar sobre aquest emblema,
a veure si és veritat,
i,
encara que no sigui veritat,
és un bon emblema.
Com heu pensat, David,
que podria ser aquesta trobada?
I per quan,
vaja,
suposo que ara teniu una feina endavant
de recerca,
i a partir d'aquí no sé
quin calendari us heu anat establint, David.
Nosaltres necessitem un temps
per anar a buscar la gent,
per poder demanar l'Ajuntament
una miqueta d'ajuda,
i a partir del 2008,
quan tinguem un gran número de gent,
que esperem que sigui força,
buscar un dia especial,
un dia que no hi hagi cap activitat,
que ta raóna sigui tranquil·la,
que sigui agradable,
doncs aquell dia,
que sigui bé per tothom,
doncs justament aquell dia
faríem la trobada.
Aquesta feina de recerca ja ha començat,
ja us heu posat en contacte
amb alguns exveïns,
no sé,
quan els heu fet la proposta,
quan els ho heu plantejat,
David,
què us comenta,
no sé si fins i tot
és el moment d'abocar
algunes anècdotes
que han estat guardades
en el que l'ha jurat molts anys.
La gent li ha agradat molt,
aquesta proposta
i vol estar ajudant
mitjançant fotos,
anècdotes,
explicacions,
retrobaments,
una miqueta en general
tot,
perquè li fa molta il·lusió
i és una proposta
força interessant
perquè a mi m'agrada
i si a la gent li agrada,
doncs jo crec que és bo.
Aquesta iniciativa
pot ser una idea
gairebé perfecta
per fer una radiografia
de com ha evolucionat
la part alta
en els últims 10,
15, 20, 30, 40 anys,
no?
Per buscar la gent.
Com era la part alta
del cas que ens dic
de la ciutat
fa una bona època
i el procés
de transformació
tan brutal
que he viscut
els últims anys.
Això d'aquí
no ha de sortir
un llibre, David.
I tant.
Nosaltres volem buscar
recopilar
tota aquesta gent
que ens doni
les seves fotografies
o les seves anècdotes,
les seves explicacions
i poder aglutinar
a la llarga
si surt alguna cosa
interessant,
un llibre.
Un llibre
que seria
un llibre de sentiments
per la gent
de la part alta
perquè serien
d'anècdotes.
No seria un llibre
per explicar
el que és el patrimoni
ni la cultura.
Això ja ho tenim controlat,
ja hi ha molta gent
que ho fa, no?
Ara, històries de cada dia,
històries quotidianes.
Ara busquem
les coses quotidianes
de la gent
que ha marxat
i o la gent
que viu en ella.
per veure
el que és el dia a dia,
com viuen,
el que senten.
Pensar més bé
per la gent,
no per la cultura
perquè el patrimoni
i la cultura
tot ja
està molt explicat,
molt promocionat.
Si no,
més bé
les anècdotes
de les persones.
Hi ha un grup principal
que és aquest,
el que vosaltres
us dirigiu especialment
que són els dels veïns
que van marxar
en un moment determinat
però també hi ha
un altre grup de gent
que una mica
és el cas del David,
que no es viu
a la part alta
però que per X motius,
per motius familiars
o perquè la seva entitat
en la qual està vinculada
i té lliure a la seva social
doncs gairebé fa vida
a la part alta.
Passa molt, no?
Això,
gent que no és,
que no viu físicament
a la part alta,
que potser no hi ha tingut
mai residència
però que sigui per un motiu
o per un altre
doncs gairebé.
No, no, no.
La trobada aquesta
està oberta a tothom,
a tothom,
a tothom.
El que passa és que partim
d'aquest sentiment
de la gent
que realment
s'ha hagut de marxar
i volem
meter sentiment
que jo he tingut
de tornada
que ells també
ho tinguin.
A partir d'ahí
tothom,
la gent
que siguin simpatissants,
la gent
que actualment
no ha marxat
i viu
a la part alta
també
estan
inclòsos
aquí també.
Però per aquí
això és un punt
de partida.
Un punt de partida
amb molt
de sentiment
o almenys
a mi m'assembla.
Perquè
moltes vegades
el cor
és el que emana.
Però
que està oberta
a tothom,
que la gent
que viu
a la part alta,
qualsevol veï
que ve a la part alta
que no se senti
exclòs
d'aquesta idea.
al contrari,
que participin.
Els que realment
també
tinguin
el sentiment
que li agrada
la part alta,
també,
aunque no siguin veïn
ni hagi nascut
i jo què sé,
visqui a Argentina
i estigui
de viatge aquí,
també aquest dia
pot participar.
Està oberta
a tothom.
Però partint
d'aquesta idea
de la gent
que ha marxat
fora de Tarragona,
poder-la
aglutinar,
fer-la
aquesta dedicació.
Però que ningú
se senti exclòs
d'aquesta iniciativa.
Abans
parlaves
d'aquest procés
de transformació
que ha viscut
el barri,
aquesta penúria
bobresa
que es vivia
a la part alta
fins no fa pas
tants anys.
Sí,
a partir de l'any 70
va començar
la part alta
a ser
com dir,
un polo econòmic,
on estava
tots els mercats,
tot el comerç.
A la part alta
podies trobar
de tot,
d'una sabateria,
una botiga,
les botigues
eren petites,
molt carçolars,
molt artesanars.
A part,
també tenien
el que era
el escrotxador,
que era
el polo
més central
que n'hi havia.
A partir
de la part alta,
econòmicament,
a partir
de l'any 70
començava
a fer alguna cosa,
però tot el comerç
i tota l'economia
principal
a partir de l'any 70
era reparar-te.
Però abans
de l'any 50,
els anys 70,
que és
aquesta gent
que normalment
és gent emigrant,
gent
no catalana,
però que,
bé,
segueixen aquí,
perquè estan
en les barriades,
a la barriada
depèn de tant en tant,
que no vinguin,
que no vinguin
individualment,
que no vinguin
individualment,
que vinguin
amb famílies
i a més a més
n'hi ha gent
que potser
no s'han vist
en 20 o 30 anys
i en aquesta trobada,
un que sigui
de Sant Pere Sant Pau,
un que sigui
de bona vista,
que han nascut
o han vivit
a la part alta,
jo penso
que recordar
de quan anava
a col·legi
o quan vivien
en tal pis,
ha de ser bonic.
David,
com ho ha de fer
tota aquella gent
que ens estigui
escoltant ara
o que vaja,
que les properes setmanes
s'animi a participar
en aquesta iniciativa,
com s'ha de posar
en contacte amb vosaltres,
amb els promotors?
Jo crec que
es tindrien
que posar
el més abans possible
perquè nosaltres
volem buscar
un bon número de gent
que trobi aquesta iniciativa
i he ficat
un correu electrònic
que és
david.tgn
barra baixa
parte alta
arroba
hotmail.com
i en aquest
correu electrònic
podríeu
deixar les vostres inquietuds
per què us agrada,
per què us agrada
aquesta iniciativa
o deixar alguna foto,
diferents coses
perquè
jo ho pugui veure,
perquè ho pugui analitzar
i entre
el vicepresident
i jo
agafaríem
i faríem
aquesta llista.
Heu rebut ja
moltes sol·licituds
David,
molta gent
interessa?
Últimament
alguna
que altra
però molt poques.
Esperem que la gent
sigui força participativa
i que s'estimi
aquesta iniciativa
que a la llarga
és important
per la barra alta.
Però ara
em sembla que et tens 50,
no?
Jo tinc 50
recollides
boca en boca
de la gent
que conec,
de la gent
que la veig cada dia
i que l'ha trobat
correcta
aquesta iniciativa.
Però la gent
que hem d'arribar
que és la que està fora,
que és la que no conec jo,
poder-la conèixer
i poder
que aquesta gent
pugui participar.
Me'ns han trucat
ollens
demanant a veure si
a més d'un
correu electrònic
també hi ha
algun número
de telèfon
de contactes.
Sí,
de tota forma
ho farem senzill,
eh?
Morts de vegades
a mi jo no
te recordaràs
d'aquesta adreça
i més per la gent gran
que la informàtica
és terrible.
Si us sembla
el que podem fer
és nosaltres
prenem nota
dels vostres números
de telèfon
i llavors
els oients
que siguin interessats
nosaltres
els facilitem
perquè es posin
en contacte
amb vostès.
Recordem
el telèfon de la casa
és el 977 24 47 67
tots aquells oients
que siguin interessats
en participar
en aquesta iniciativa
doncs vaja
que ens deixin
el nombre de telèfon
nosaltres ens posarem
en contacte amb ells
i els facilitarem
les vostres dades.
Gabriel, David
moltes gràcies
per venir a explicar-vos
la vostra iniciativa
esperem que aquest procés
de recerca
durant aquests finals
del 2007
sigui tot un èxit
i vaja
a començaments
de 2008
quan tingui lloc
aquesta primera trobada
doncs anirem parlant
suposo que David
l'objectiu és que
ara hi hagi una primera
que és la més complicada
però a partir d'aquí
que això tingui continuïtat
que hi hagi moltes
moltes
durant els anys
i que podem
anar coneixent-nos
tots nosaltres
tota la gent
que tingui
li agradi
aquesta iniciativa.
doncs esperem que sigui així
Gabriel, David
una abraçada.
Gràcies
per la vostra
col·laboració
i
ante todo
que la gent s'animi
que
jo penso que és bonic.
Val la pena
véns a guarra a veure
bon dia.
Adéu, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.