Aquest dilluns al matí de Tarragona Ràdio
hem començat una sèrie d'entrevistes
amb els caps de llista de les diferents candidatures
que es presenten a les eleccions municipals d'aquest mes de maig.
Però avui volem dedicar uns minuts també al nostre programa
a saber què hi ha al darrere d'una campanya electoral.
Volem parlar en definitiva de comunicació política.
Per fer-ho, per aquest motiu,
tenim a l'altra banda del fil telefònic l'Aranxa Capdevila.
Ella és doctora en comunicació audiovisual
per la Universitat Pompeu Fabra,
és especialista en comunicació política
i actualment dona classes entre d'altres centres
a la Universitat de Rubire i Virgilí.
Senyora Capdevila, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per què serveix exactament una campanya electoral?
Bé, una campanya electoral serveix per demanar el vot als ciutadans.
Bàsicament és aquest el seu objectiu.
El que passa és que, bueno, ja aquesta seria la primera idea,
però després, segons qui, pot donar diverses alternatives.
Hi ha gent que pensa que durant, o que creu que durant una campanya electoral
la gent decideix què votar, per tant, seria un període on els partits polítics
podrien d'alguna manera convèncer o persuadir la gent perquè canviï la seva opció de vot.
Això passa amb una minoria de la gent, seria un 3%, més o menys els ciutadans.
I hi ha qui pensa que durant la campanya electoral no hi ha canvi de vot,
és a dir, la gent ja arriba a la campanya electoral sabent qui votarà,
però és un període de visibilitat, d'alguna manera,
és a dir, de fer present, de recordar, de cohesionar,
d'alguna manera reforçar les idees que ja s'han decidit durant la legislatura.
De fet, la gent normalment decideix què votar veient què han fet els polítics
durant els 4 anys del seu mandat.
No sé si és correcte atrevir-nos a dir que durant les campanyes
els líders polítics hi tenen, per tant, més a perdre que no pas a guanyar?
Depèn, depèn de per aquí.
Evidentment, si no fas bé, si no fas correctament la teva feina
durant aquests 15 dies, probablement tinguis bastants problemes
per mantenir els seus vots.
Però la campanya jo crec que és un període bastant neutre,
en el sentit que, bueno, està allà, s'ha de fer fer,
és un element més del joc democràtic que hi ha de ser-hi,
però que realment els canvis són pocs.
I és veritat que si no es fa correctament,
pots fins i tot perdre l'electorat.
Creus que també s'ha de fer una campanya desastrosa
per poder generar un efecte d'aquest tipus podria ser.
El que és veritat és que la campanya,
el tret de sortida oficial a la campanya
va ser la mitjanit del passat dijous a divendres,
però també és veritat que els partits polítics
ja fa mesos que estan llançant les seves propostes
i suposo, senyora Capdevila,
que també ja fa molts mesos, fins i tot anys,
que ja estan pensant en com s'han de llançar tots aquests missatges.
Sí, no, no, la campanya és una qüestió que es prepara,
jo diria que es comença a preparar després de...
i la pròxima campanya per als municipals
es començarà a preparar el dia 28 d'aquest mes,
és a dir, amb un nivell d'intensitat,
evidentment, el 28 de mai no es posaran tots a pensar,
però sí que la comunicació entre els polítics i els ciutadans
ha de ser contínua,
ha de ser una democràcia,
i hi ha un principi que és el principi de transparència,
per tant, ha de ser transparent l'acció de govern,
i per ser transparent vol dir que ha d'arribar als ciutadans,
per tant, no li queda més remei que comunicar allò que fa,
allò que fan, perquè...
i per això dic, la campanya dura quatre anys,
dura quatre anys perquè sempre hem de rebre informació
d'allò que es fa, no es pot ocultar res.
Llavors, evidentment, hi ha una intensitat menor quan comença,
i, evidentment, quan comencem a arribar al dia D, no?,
comença la intensitat una mica més forta.
també és veritat que hi ha un concepte nou que és precampanya,
que és precisament això, no?, més abans de les eleccions.
També depèn de...
Les municipals jo crec que és la que menys pressió rep, no?,
perquè, bueno, la gent coneix els ciutadans d'una manera més...
i els candidats d'una manera més directa.
La campanya electoral té, com diguéssim, un sentit menys impunyent,
però, per exemple, en les autonòmiques o en les generals,
que, bueno, que la gent no coneix directament els candidats
o que no té contacte directe durant els quatre anys,
doncs la precampanya dura més temps.
O si hi ha una situació política més...
jo que sé, més delicada,
doncs també abans, no?,
suposo que depèn una mica de la situació,
del context en què es desenvolupa la campanya.
L'element més visible de totes les campanyes electorals
són els cartells i els lemes que utilitzen els caps de llista.
Crec que vostè té força present,
de fet, en senyora que llegíem aquest cap de setmana
les seves impressions al respecte
en algun mitjà de comunicació de la ciutat,
en algun diari, concretament,
els cartells dels cinc principals caps de llista
i també són els seus lemes.
Marci, un cas més endavant,
podríem entrar al detall,
però així, en línies generals, què li sembla?
Li semblen novedosos, li semblen més aviat clàssics?
Compleixen amb les funcions teòricament preseblertes
per aquests instruments?
Jo crec que són bastant clàssics,
és a dir, excepte el de Comerciència i Unió,
hi ha un intent una mica més novedós
de fer una cosa diferent amb els cartells.
la resta, el que apareix és la cara del candidat
demanant lema, amb l'eslògan principal.
Aleshores, els cartells tenen simplement
la funció de fer visible, de visibilitat,
que estigui allà, que la gent el conegui,
vegi la cara.
En canvi, el de Ciu és una mica diferent,
perquè el candidat surt amb un segon pla,
una mica gris, és a dir, una mica difuminat,
mentre que el que apareix allà més directe
és la cara d'una ciutadana.
Aquest és una mica, canvia,
però la resta són totalment clàssics,
la cara del candidat i el lema.
i els colors, s'utilitzen els colors del partit.
És a dir, cada partit utilitza
d'alguna manera la seva simbologia
per fer-se també present, no?,
el color aquest del pistatge d'iniciativa,
el taronja que aquest any han utilitzat,
tant Ciu com PP,
aquest groc i negre amb Esquerra Republicana,
en fi, més o menys,
el manteniment d'una línia
o d'una visibilitat d'un fet present.
Si parlem, per exemple, dels lemes,
els podem rebassar molt ràpidament
el de Joan Arejo Bulls, el teu alcalde,
Josep Fèlix Ballesteros aposa per un ara Ballesteros,
Alejandro Fernández aposa per un confiança en el futur,
el lema de Sergi de los Rios és
Tarragona d'avançar fem-ho
i el de Lluís Balart, tu pots marcar la diferència.
Si els llegim tots junts
i barregéssim lemes i candidats,
a priori, potser no grinyolaria tant.
Potser cadascun d'aquests cinc lemes
podrien ser més canviables en els partits.
Sí, no hi ha una presència de valors
o d'elements reconeixibles pels partits.
L'Ara Ballesteros podria ser ara Arejo o ara Fernández.
No hi ha cap element que identifiqui el lema amb això.
Una altra cosa és que després, a nivell general,
els partits utilitzen el mateix lema.
M'he anat fixant i tampoc és molt així,
perquè pensava que, per exemple,
confiança en el futur seria un lema bastant comú del PP
i he vist que, per exemple, aquí a Barcelona no l'utilitzen
i els reportatges que veig dels mitjans
tampoc ho utilitzen molt.
Per tant, dono la sensació que sí que han estat
els sectors locals que han decidit una mica
cap a on tirar el seu...
potser el més específic és el d'Esquerra,
perquè apareix la ciutat de Tarragona,
el mateix lema,
i, per tant, hi ha alguna mica més
de personalització o d'identificació.
Però la resta són genèrics.
Podríem ser, a més a més, per Tarragona
o per qualsevol altra ciutat del món,
fins i tot per unes generals, no?
A Zapatero, per exemple.
El que també és veritat és que
gairebé en tots els cartells
ha desaparegut la paraula vota.
Aquest element directe que apel·la
a la intervenció de l'elector,
aquest element que altres anys segurament
era indispensable,
doncs ara en els cartells,
ja també en plena campanya,
no trobem l'apel·lació al vot.
Això m'estranya,
perquè realment la campanya
és el prior de demanar el vot.
De fet, la diferència
que hi havia, per exemple,
en els tres cartells
abans de la campanya
i després de la campanya,
era que abans de la campanya
no pot aparèixer la paraula vota
i després sí.
Però sí que és veritat
que ara només apareix
i no recordo malament
amb el del PP, el de vota.
Doncs, bueno,
suposo que és també per no...
com per no...
per evitar les reticències
dels ciutadans.
Els ciutadans estan com
una mica escarmentats,
la gent té una visió
de la política
una mica ja cansada,
en general,
i jo crec que intenten evitar
aquesta apel·lació directa
al vot
per no molestar
o, com diríem,
perquè la gent
no se senti apel·lada
d'una manera tan directa.
Fins a quin punt
acostuma
estar pensada
la fotografia
que fan els candidats
en els seus cartells,
en els seus espais
de propaganda electoral?
Fins a quin punt
llenta, per exemple,
la intervenció
d'assessors d'imatge
o d'altres professionals similars?
Completament.
Entran totalment.
És a dir,
són fotografies d'estudi,
fins i tot
a vegades retocades.
En el cas
específic
d'aquesta campanya
encara no ho sé.
De fet,
nosaltres la campanya,
per parlar de la campanya,
ha de passar un any,
perquè ara nosaltres
comencem a treballar
en aquesta campanya,
a la universitat,
a estudiar,
i arribem a conclusions
més o menys d'aquí a un any.
I aleshores
podria parlar-te
amb més profunditat
o amb més claretat,
però sí que estan
completament pensades
i retocades
fins i tot
perquè, bueno,
per donar
per a les solides
objectius comunicatius
que es volen,
per donar
una sensació
més de joventut
o de serietat
o de proximitat
i, bueno,
s'utilitzen
les tècniques.
Si sortim
de l'àmbit de Tarragoni
i pensem
en general,
doncs, bueno,
per exemple,
s'ha pensat
l'altre dia
que el cartell
del Jordi Oreu
ha estat retocat
i té més cabell
a la foto
que en la realitat.
O sigui,
que ja hi ha intervingut
elements digitals
per donar-li
més cabell
a l'alcalde
a la PSC Barcelona.
Exacte,
el mateix
que també
diuen amb tries,
que també
jo crec que a nivell
municipal
això
no és massa convenient
perquè la gent
coneix directament
l'alcalde.
Qui no ha vist
l'alcalde
alguna vegada
en un acte pròxim,
és a dir,
en unes municipals
el candidat
és algú que
més o menys
tothom coneix
o ha vist
o pot veure.
Fer-se aquests retocs
és absurd
perquè la gent ja sap
que l'alcalde
té menys pèl
o més pèl
o és més jove
o és més vell.
No sé si finalment
això és rendible.
Jo crec que quedes
més maco a la foto
o més així
però la gent
se n'adona
i no sé si queda
jo crec que dona
aquesta sensació
que la política
és manipulació,
és mentida
i jo crec que va una mica
i què més dona
si tens més o menys cabell.
No ho sé,
és la meva opinió personal.
Hem parlat
aquests minuts
dels cinc candidats
principals,
els alcaldables
teòricament
amb més opcions
d'obtenir representació
municipal
però aquesta campanya
de Tarragona
té en guany
de particularitat
que no són cinc
les llistes
ni vuit
sinó que són catorze,
un rècord absolut.
Com han de planificar
aquests partits
que no tenen
actualment
representació
municipal
però que sí
diuen
alguns
fins i tot
tenen aspiracions
d'entrar al consistori.
Bé,
suposo que aquests partits
el més
el que han de fixar-se més
o el que han de fer
és desenvolupar més
la imaginació
però segurament
tindran menys recursos,
menys presència
en els mitjans
perquè la majoria
d'aquesta presència
d'aquests recursos
provenen
del fet
de tenir una representació
en aquest cas
a l'Ajuntament.
Els diners públics
es reparteixen
segons la representació
obtinguda.
Per tant,
segurament
aquests partits
han de desenvolupar
estratègies
més novedoses,
no?
Maneres d'arribar
als ciutadans
més
per fora
dels canals
oficials
sense comunicació
o això
i jo crec que
jo faria
si ho fos ells
utilitzaria més
eines
de comunicació
a través d'internet
o a través
de les noves tecnologies
que són d'abast
més general.
De fet,
una de les coses
que nosaltres treballarem
és precisament
sobre aquesta hipòtesi,
com utilitzen
els mitjans
de comunicació
alternatius
o les noves tecnologies
a aquests partits
que no tenen
potser tant accés
perquè no tenen
representació
parlamentària.
I després,
en les municipals
també és veritat
que el contacte directe
és més fàcil.
Ja per acabar
i precisament
sobre aquesta equació,
quin dels instruments
que fan servir
els partits polítics
durant campanya electoral
està demostrat
que pot ser
més eficaç
de cara a convèncer
els electors?
El cartell,
el lema,
enviar una carta
a casa
de tots els tarragonins,
una pàgina web,
el porta a porta,
quin dels instruments
està demostrat
que és més eficaç?
Jo crec que no hi ha
un element més eficaç
perquè és molt difícil
de determinar
quin és l'element
que tu jugues.
Jo crec que és un compendi
de tots.
Jo t'anava a dir
que abans que em diguessis
el llistat,
t'anava a dir
que el més eficaç
és fer un bon govern
durant quatre anys.
si em permets
perquè la gent
al cap i a la fi
pren la decisió
en relació amb això,
amb les impressions
que ha anat recullint
si al seu carrer
han arreglat
el que han hagut d'arreglar,
si s'ha sentit
segur
quan arriba a casa
per les nits.
En fi,
una sèrie de qüestions
que jo crec
que són les que fan
de cantar el vot.
Llavors,
sent dient
que l'equip
de govern
teòricament
ho ha de fer
molt malament
per perdre
l'alcaldia,
per exemple?
Sí,
normalment és així.
Hi ha,
com diguéssim,
una dinàmica
del poder
que les eleccions
jo diria
més que es perden
més que es guanyen.
Aleshores,
és bastant probable
que...
Aquí a Tarragona
jo crec
que no es pot
fer-me això.
Hi ha un canvi
d'alcalde,
d'equip de govern,
hi ha hagut
una legislatura
prou moguda,
hi ha hagut...
El resultat
és realment
molt obert,
però sí que és veritat
que hi ha una...
Com li diuen,
com la dinàmica
del poder,
que d'alguna manera
manté allà
a no ser que facis
alguna cosa
o que hi hagi
un cansament
perquè portes
molt de temps
o que hi hagi
sotrat una legislatura
amb molts escàndols,
oi una cosa així.
I la campanya electoral
s'utilitza
per cohesionar,
per consolidar
resultats
i és veritat,
hi ha un percentatge petit,
els generals són un 3%,
no sé com estarà
en el cas de Tarragona,
perquè no he vist
enquestes,
que canvien
o poden canviar
el seu vot
en aquest període,
en aquests 15 dies.
Però val la pena incidir
que és això,
un percentatge
força mínim
dels americans.
A vegades és decisiu,
perquè a vegades
que un guanyi
o l'altre guanyi
ve d'aquest 3%,
per això els partits
s'hi posen molt
i s'ho prenen molt en sèrio.
Però la campanya
de comunicació política
jo crec que
és un element,
és una carrera de fons,
no un sprint
de 15 dies
aquí al final,
a la recta final.
Doncs veurem
com acaba
aquesta marató,
podríem dir-ho,
dels candidats
de l'alcalde de Tarragona.
Aranxa Capdevila,
experta en comunicació política,
professora
de la Universitat
de Rovira i Vergili.
Gràcies per atendre-ho
i els micròfons
de Tarragona Ràdio
i esperem que visqui
la campanya
des del seu nivell
professional
també de la millor manera possible.
amb aquests 14 candidats
no hi ha una altra manera
que viureu
que no sigui intensament.
Moltes gràcies.
A veure, bon dia.
Adéu, bon dia.