This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Les 10 del matí, 20 minuts.
Seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Avui ho dèiem, el Nàstic és protagonista per diferents qüestions,
per aquesta primera compareixença del nou Consell d'Administració
de la Societat Anònima Esportiva, aquesta trobada
que estan tenint els seus membres ara amb els empleats del club
i amb els jugadors i amb el cos tècnic,
però també avui és notícia, ja ho avançàvem ahir a la tarda,
és notícia perquè la mesa de contractació ha adjudicat finalment
les obres de construcció del nou camp i de la ciutat esportiva a Campclar
a l'empresa Construcciones Paid.
Avui ens acompanya el president de la mesa de contractació,
que és el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Joan Arejo.
Senyor Arejo, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ahir s'acabava segurament un procés llarg,
no sé si un procés llarg, això sí, i difícil a més.
Ha estat complicat o no?
Perquè es tracta d'un dels projectes urbanístics més importants de la ciutat.
Bé, ha sigut, és que era un procés una miqueta,
si em permet diferent d'altres, no?
Era un procés en què es combinaven diferents qüestions,
en què era un tipus de contractació que no és exactament allò
uns diners per fer una cosa, sinó que hi havia una permuta,
hi havia uns drets, hi havia uns drets de superfície.
Hi havia un projecte bàsic presentat per l'Ajuntament
sobre el que les empreses havien de treballar,
per tant la comparació de les diferents ofertes
es feia complexa des del punt de vista tècnic.
Per tant, doncs, bé, ha sigut un procés, doncs, sí,
que ha tingut les seves coses, com diu vostè.
S'ha allargat més del que era desitjable, segurament?
Però també era necessari allargar-ho?
Nosaltres havíem, sempre jo havia parlat d'allò de finals d'any gener,
vaig adjudicar finals d'any gener,
bé, ens hem anat un parell de mesos més enllà,
però ha sigut necessari perquè és una obra molt important
i calia tindre la seguretat absoluta del que fèiem i del que adjudicàvem.
A la recta final del procés havien arribat tres empreses,
de les quals una, els tècnics, ja l'havien descartat a última hora, no?
Sí, perquè el plantejament que feia era molt allunyat
del plantejament del plec de clàusules
i, per tant, no es podia admetre la seva oferta.
Més enllà que la vam estudiar i vam deixar que l'exposessin,
fins i tot a la mesa,
però és que s'anava molt dels paràmetres del concurs.
Finalment ha guanyat Construcció en Espai,
que ha superat en més de 100 punts
a la Unió Temporal d'Empreses del grup Teico i Comsa.
Per què, finalment, en fi, els tècnics i els membres
de la mesa de contractació han triat Construcció en Espai?
Bé, doncs, primer perquè la puntuació,
que era una puntuació sobre 1.500 punts,
era una puntuació complexa
i al final el que es fa, lògicament,
és fer-ho exacte i, per tant, donar el resultat que dona.
Jo diria que aquest resultat el dona en base
a que potser el projecte que ha presentat aquesta empresa
és molt més definit i molt més concret que l'altre,
que potser deixava excessives portes obertes
i estem, perquè ens entenguem,
estem parlant d'un contracte,
allò que podríem dir claus en mà,
per tant, amb que hi ha poques possibilitats de variacions.
Per tant, la definició exacta del projecte
era molt important per nosaltres.
Un projecte en el qual vostès,
des de la mesa de contractació,
sí que obliguen, d'alguna manera, l'empresa
a incorporar un element nou
que no figurava en el projecte inicial,
que és el de la coberta, no?, de la zona de preferent.
És correcte, això?
A veure, és correcte amb les matitzacions oportunes,
és a dir, cap dels dos projectes
complia al 100% el projecte bàsic presentat per l'Ajuntament.
Per tant, primer es puntua
i es veu quin és el que està millor
i llavors, en base a unes variacions
que havia fet aquesta empresa
sobre el projecte original de l'Ajuntament,
se li diu que, perquè ara ve una fase de tres mesos,
és a dir, aquesta empresa ha ofertat
que farà el projecte executiu,
és a dir, hi ha el projecte amb tots els exilts,
el farà en tres mesos.
Se li demana que aquestes variacions que havia fet,
que eren, per entendre'ns, més aviat millores,
que per l'Ajuntament
el que és prioritari és la coberta de preferent,
que, per tant, potser que es deixi d'aquestes millores
i que anem a la coberta de preferent,
intentant buscar l'equilibri dins de la mateixa oferta,
però prioritzant la coberta de preferent,
que és el que ens interessa,
perquè, a més, és el compromís
de que estaria coberta la preferent
i la tribuna, evidentment.
Avui, en els mitjans de premsa,
els ciutadans de Tarragona
poden veure algunes imatges futuribles
de com serà el futur nou estadi de Tarragona.
Com el podria definir vostè,
que ha vist molts papers damunt de la taula
dels projectes,
del projecte que finalment ha estat seleccionat,
és un estadi per uns 16.000 espectadors,
i s'imagina, i imagino que amb noves tecnologies,
en fi...
Amb totes les noves coses que en aquests moments són necessàries
en un camp de futbol,
amb unes llotges d'aquestes VIP molt arreglades,
amb els espais per la premsa,
ben definits,
amb uns vestidors absolutament moderns,
amb tota una estructura, diríem,
d'un camp dels anys 2000,
vull dir, amb totes les mesures de seguretat,
amb més sortides, més entrades, etcètera, etcètera, etcètera.
Tot allò que fa, diríem,
que un camp sigui tranquil·lament
un camp de primera divisió,
sense tindre que sempre està patint
amb petites reformes i petites coses,
és un camp molt maco i, vaja,
jo crec que molt interessant,
i, a més a més, amb un gran espai
d'aparcaments de vehicles
i tot l'altre tema dels camps auxiliars,
un edifici també auxiliar per aquests camps,
on hi haurà els vestuaris del futbol base,
de l'entrenament del primer equip,
on hi haurà la possibilitat
d'haver-hi una mica de bar restaurant,
és a dir, un espai, diríem,
molt interessant.
Els accessos també se suposa que,
en fi, tenint en compte l'ubicació,
milloraran i molt respecte als actuals
del camp a la bodellera.
Sí, sí, no, no, no, això seguríssim.
Si recordo els nostres oïdors,
un dels arguments, diríem,
per què vam anar a parar en aquesta ubicació
era fent un anàlisi previ
de les coses que consideraven que eren importants,
i una de les que consideraven que eren molt importants
era l'accessibilitat, no?
I aquest, doncs, és un tema
que difícilment és resoluble a la bodellera.
El projecte començarà a ser una realitat,
és a dir, es posarà la primera pedra, segurament,
aquest estiu.
Calcula l'empresa adjudicatària
una durada d'uns 20 mesos, no?
Sí, el que passa és que intentarem prioritzar
al màxim el que és l'estadi, no?
Per tant, l'estadi que sigui el més prioritari
perquè sigui el que més aviat pugui estar en funcionament.
De tal manera que les previsions...
Vostè ahir anunciava que potser
a l'inici de la temporada 2008-2009
es podria ja utilitzar.
Aproximadament pot ser que hi hagi algun partit
però vaja, esperem que la temporada que ve
sigui la temporada forta d'obres.
Què suposa pel Nàstic
i què suposa sobretot per la ciutat
l'obra adjudicada ahir dimarts?
Bé, jo crec que una miqueta el plantejament
que es va fer en origen
és el plantejament que el gimnàstic
tenia unes necessitats,
unes instal·lacions noves, més modernes, etcètera, etcètera,
i Tarragona també tenia la necessitat
de generar un gran espai esportiu,
una gran ciutat esportiva,
en un entorn en què ja té molts equipaments esportius,
perquè allà hi ha un balòdrom,
una pista d'atletisme,
hi ha un pavelló, hi ha una piscina, etcètera, etcètera.
Llavors, el que vam fer va ser
ajuntar aquestes dues necessitats,
insisteixo, en un lloc que reuneix
les condicions adequades,
sobretot d'accessibilitat,
per dir, escolta, doncs si vosaltres
esteu en aquesta necessitat, nosaltres també
anem a mirar de muntar una operació econòmica
que no costi diners a la ciutat,
que no costi diners a la ciutat,
que es pugui fer a través d'un mecanisme urbanístic,
i per tant jo crec que suposa
una gran notícia per Tarragona
i la generació d'un espai esportiu
de 50 i alguna hectàrees,
vull dir que estem parlant de molt,
d'un espai enorme,
en el que fet tot això,
encara quedarà 50.000 metres quadrats,
si no recordo malament,
54.000 metres quadrats,
que encara es podran fer
i es podrà créixer aquesta ciutat esportiva
amb altres tipus d'equipaments.
Des del punt de vista més social i urbanístic,
és un element que servirà per coci
d'alguna manera aquesta zona de ponent de la ciutat?
Segur, tot el que sigui posar,
diríem, alguns equipaments
a la part de ponent de la ciutat
és socialment, és bo i és interessant,
i també serveix per anar omplint
espais buits en el territori,
que en aquests moments
també és necessari a l'hora,
com diu vostè,
d'anar cosint unes coses amb les altres.
Per tant, jo crec que té
totes les virtuts, diríem,
i cap inconveni en aquesta operació
i per això suposo entrar amb les altres coses,
que per això sempre ha tingut
l'unanimitat de tothom
a l'hora de ser plantejat
i la veritat és que també ha tingut, jo diria,
allò que se'n diu una bona premsa,
perquè tinc la sensació
que s'ha vist que es feia una cosa
que era necessària,
que estava estudiada,
que estava ben planificada
i bé, doncs ens hem sentit molt satisfets.
Ara fa un moment,
en l'anterior resposta deia
un projecte que no costi diners a la ciutat.
Com li expliquem avui al ciutat de Tarragona,
a la persona que ens està escoltant,
això, la pregunta típica
que fa el periodista
a un responsable polític,
quants diners,
quin és el pressupost de l'obra,
com expliquem tot el tema dels diners
en aquesta operació?
Bé, a veure,
primer despejant algunes coses
que s'han dit
i que, sobretot, per exemple,
avui jo les llegia
que les deia el senyor Ballesteros al diari
i que em dona la sensació
que les diu
perquè no s'ha enterat
de què va aquest concurs.
És a dir,
aquí el que es planteja
és una permuta.
Una permuta vol dir un canvi
d'una cosa per una altra cosa.
Es diu, miri,
jo tinc uns terrenys
que requalificats
significarà
una edificabilitat,
que s'hi podrà construir
X el que sigui,
el que es marqui la llei,
i a canvi d'això
vull que em faci allò.
Vull que em faci
un estadi,
uns cap auxiliars,
no sé què,
no sé quantos,
que em faci un aparcament,
molt bé.
Per fer una permuta
la llei
ens obliga
a que donguem
a les dues coses
que volem fer
un valor
cert.
Cert vol dir
que li posem valor.
I nosaltres,
els tècnics,
vaja,
nosaltres no els tècnics,
hi vam posar
un valor
de 23,5 milions d'euros.
Van dir,
miri,
jo el que li dono
crec que val
23,5 milions d'euros.
I el que li demano
crec que val
23,5 milions d'euros.
Però clar,
el que estem pagant
és en metres quadrats.
Per tant,
l'empresa,
que adjudicatària,
no fa càlculs
en 23,5 milions d'euros.
Fa càlculs
amb els diners
que pensa treure
dels metres quadrats
que jo li dono.
Jo els he valorat
en 23,5 milions d'euros.
Però el millor
dintre de dos anys,
quan aquesta empresa
hi hagi acabat la feina,
aquests terrenys
no valdran
23,5 milions d'euros.
Valdran
algun milió d'euros més.
Tenint en compte
que s'ha de desmuntar
totes les instal·lacions
que hi ha d'allà,
que això també costa diners.
Per tant,
ells juguen
amb una expectativa
i amb un marge
que ells sabran
com l'han calculat.
Per tant,
l'obra que faran
segurament no val
23,5 milions d'euros,
val més de 23,5 milions d'euros.
Si jo estigués pagant
amb diners
i hagués dit
miri,
jo vull fer això
i tinc un pressupost
de 23,5 milions d'euros.
Llavors,
sí que només
hi haurien
23,5 milions d'euros.
Però aquí
ells juguen
amb l'expectativa
de negoci
d'aquests terrenys.
Per tant,
la pregunta
o la resposta
o la reflexió
que a vegades
fa el senyor Ballesteros
de dir
però escolta,
això jo estaré vigilant
que no costi
un duro més
de 23,5 milions d'euros.
Però si no
ho costarà
23,5 milions d'euros.
Valdrà més
i ojalà
l'empresa
es gasti més.
M'entén?
Fantàstic
que l'empresa
es gasti més
perquè tenim
unes més bones instal·lacions.
Jo el que estic donant
són metres quadrats.
Ells
hauran fet
els seus números
de com calculen
quin rendiment
trauran d'aquests
metres quadrats.
Per tant,
és una permuta
des d'aquest punt de vista.
No hi ha diners
pel mig.
Per això dic
que la pregunta
o la reflexió
al voltant
dels 23,5 milions d'euros
és una reflexió
de no haver-se enterat
de què va
el concurs
ni el plec de clàusules
ni el projecte
ni res.
Sabrem
què ha costat això
quan l'empresa
acabi l'obra
i vulgui fer públiques
el que li ha costat
justament
la construcció
de tota la ciutat esportiva.
Si ho vol fer públiques
bé i si no
també
però vull dir que
jo el que li demano
és allò que diuen
un clous en mà.
Jo vull
que em faci
això.
Vostè després
si els càlculs
que ha fet
s'equivocat
i perd diners
perquè els metres quadrats
aquests
que vostè pensava
treure en no sé
quin rendiment
doncs no li treu
serà el seu problema
perquè jo no li estic
pagant amb diners
li estic pagant
amb metres quadrats.
Això és així de senzill.
Aquesta explicació
serveix per treure
alguns dubtes
que pot haver-hi
en algun sector
sobre
aquesta permuta
de terrenys
el canvi del camp
que se'n vagi a camp clar
tot això coincidint
amb la nova
junta general
d'accionistes
en fi
pot acabar
no però és que a veure
però és que jo
això també voldria ser
molt clar
perquè començo
diríem
a estar-ne una miqueta
tip
d'aquesta mena
de barreja
perdó
aquesta mena
de barreja
que sempre
es vol fer
o alguns
volen fer
o el senyor
Ballesteros
ha fet avui
els mitjans de comunicació
d'una cosa
amb l'altra
és a dir
no es pot estar
contínuament
qüestionant-ho tot
i a més
qüestionant-ho
d'aquella manera
de dient coses
sense acabar-les de dir
quina curiositat
que si tomba
que si gira
que si puja
que si baixa
que si el dia
del Consell d'Administració
escolti
aquesta mesa de contractació
estava convocada
per divendres a la tarda
i per un problema
d'agenda meu
es va tindicar a pleçar
i passar-ho dimarts
a mi
si fan Consell d'Administració
o no fan Consell d'Administració
m'és igual
entre altres coses
perquè nosaltres
els tractes
els tenim
amb el club gimnàstic
no amb la societat
anònima esportiva
i el club gimnàstic
el president és el senyor
Josep Maria Andreu
i segueix sent el senyor
Josep Maria Andreu
i és el club
el que té la propietat
dels terrenys
no la societat
anònima esportiva
a mi la societat
anònima esportiva
em sembla molt bé
s'ajuntin els accionistes
s'ajuntin
se separin
fan el que vulguin
no té res a veure
l'Assad
com a tal
en aquesta operació
per tant
intentar baladament
doncs
bueno
tal
i tomba
perquè si
veure quina casualitat
escolti
doncs quina casualitat
o quina no casualitat
d'altres coses
si és tan brillant
amb les seves reflexions
el senyor Ballesteros
hauria de saber
que s'adjudica el camp
quan
el que lidera
aquesta plataforma
doncs diu
que no li agrada
l'operació
per tant
escolti
la coincidència
no serveix
absolutament per res
llavors
em molesta profundament
que tot
el que es fa
en aquesta ciutat
doncs
el senyor Ballesteros
o altres
doncs sempre hi posin
aquesta mena
de capa
de dir
bueno
estarem aquí vigilants
com si s'hagués de vigilar
o com si haguéssim
d'estar sempre
sota sospita
em pensava
aquesta és una operació
que des del moment
en què es va plantejar
es va plantejar
neta
en llums i taquígrafos
vull dir
escolti
escolti miri
pam pam pam
recaliferem els terrenys
amb els diners
que traurem
farem això
es va plantejar així
des del primer dia
resulta que ho aplaudien
molt en aquell moment
tothom ho aplaudia
ho aplaudien
hasta
molts de la junta
aquesta que ha sortit
del gimnàstic
tothom ho aplaudia
i ara
doncs apareix
algú
Ballesteros
o qui sigui
comença
ai ui
ai ui
veure
en aquesta vida
s'ha de ser una mica
més coherent
i una mica més decidit
i si es va
decidir
que es faria això
i es va signar
que es faria això
amb el club gimnàstic
ara no hi ha cap motiu
per no fer-ho
entre altres coses
perquè és una bona operació
jo he parlat
no fa gaire
fa 15 dies
o 3 setmanes
amb representants
de les penyes
l'única obsessió
que tenia
escolta
quan ho adjudiqueu
això va
adjudiqueu-ho de pressa
vull dir
que la gent
en té ganes
llavors no sé per què
sempre ha de sortir
allò
la mena de Pepito Grillo
doncs sempre posant-hi
aquesta mena
de corolari
i tot això
poder perquè no en té
el protagonisme
o pel que sigui
però vaja
em sembla
des de tot punt de vista
poc presentable
aquestes reflexions
que fa el senyor Ballesteros
almenys
les que he llegit
jo avui als diaris
acabem senyora
jo li mereix
alguna valoració
alguna opinió
el nou Consell d'Administració
triat ahir
per la societat
no no
jo amb això
no m'hi poso
jo crec que l'Ajuntament
no s'hi ha de posar
amb el nou Consell d'Administració
l'Ajuntament
ha fet una feina
que jo crec
que el Raül Font
especialment
l'ha fet
molt bé
en aquesta etapa
de transició
crec que
ha sabut donar tranquil·litat
al club
s'han preparat les eleccions
s'han fet les eleccions
com vaig dir
en aquests micròfons
una vegada
escolti
doncs que s'aclareixin
si s'han aclarit
em sembla molt bé
vull dir
qui sigui
que decideixin
els accionistes
que sigui
el Consell d'Administració
l'Ajuntament
a l'Ajuntament
li ha de semblar molt bé
i ha d'estar
al seu costat
sigui un
sigui l'altre
amb això
sí que jo
no vull dir
aquí
l'únic
l'únic important
és que el gimnàstic
vull dir
funcioni
i vagi bé
i que la gent
que hi hagi al davant
posi com a prioritat
el nàstic
si és així
insisteixo
a mi m'és igual
que un altre
doncs amb aquesta valoració
acabem
aquesta conversa
amb el president
de la mesa de contractació
que ha portat el tema
de la nova ciutat esportiva
i tinent d'alcalde
de l'Ajuntament
el senyor Joan Arejo
senyor Arejo
moltes gràcies
i que comencin aviat
les obres de la ciutat esportiva
moltes gràcies
gràcies