Aquí seguim, doncs, tal com ens donava pas,
en Ricard Laot, des dels Estudis de l'Avinguda Roma.
Som aquí, som a l'estat de les festes,
des de la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Sembla mentida, però ha passat un any.
Els nanos, els joves, comencen l'escola
i nosaltres, Tarragona Ràdio, com cada any,
comencem aquest tema especial,
temps especial de les festes de la ciutat de Tarragona,
les festes de Santa Tecla.
Hem fet els càlculs i tenint en compte
la dilatada experiència d'anys anteriors,
calculem que aproximadament hi haurà
entre 80 i 90 hores de ràdio en directe
dedicades íntegrament a les festes de Santa Tecla,
vaja, en sintonia amb el programa d'actes.
Més actes, més hores de ràdio en directe.
I som aquí, l'estat de les festes,
que ha pujat, en aquest cas no parlem de categories,
que sempre són de primera,
sinó que ha pujat en el que és la Rambla.
La instal·lació del Mercadet fa que aquest estat de les festes
hagi pujat uns quants metres
i s'instal·li en una altra de les coques.
Però, vaja, perfectament localitzable,
amb molts metres quadrats,
amb tot el merchandising de les festes
i, a més a més, com és habitual també,
amb tot un seguit de llibres
dedicats a temes tarragonins
i, en general, del Camp de Tarragona.
Des d'avui, doncs, ja saben,
serem aquí en directe diàriament
entre les 10 del matí,
dos quarts de dues, en directe
amb tots els protagonistes de la festa.
També ho serem a la tarda,
al programa Ja Tardes.
i, eventualment, anirem modificant l'escenari
en funció dels espais de la ciutat
on es facin els actes.
Ja saben que, com cada any,
no ens perdrem per també transmetre-ho
a través de la ràdio,
des de l'arribada dels músics
fins a la cercavila,
la petita,
la tradicional,
la processó,
en fi, tot allò que esdevé a la festa
de la ciutat de Tarragona
estarà aquí al matí de Tarragona Ràdio
i a la programació de Tarragona Ràdio
en general.
Avui el que farem serà així
com a ritual d'iniciació,
perquè també ho hem fet cada any
en aquesta programació
és saludar l'alcalde de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros,
puntual,
ja fa una estona que ens acompanya,
immediatament el saludarem.
Després, també, com és habitual,
ens acompanyaran
alguna de les persones
que han rebut el reconeixement,
en aquest cas,
de perpetuadors de les festes,
de tarragonins,
que tenen molt i molt a veure
amb la festa de la ciutat de Tarragona.
La perpetuadora de les festes,
en aquest cas,
és la Claustra Fà Llimiana,
ella és balladora del Vall de Gitanes,
ens acompanyarà divendres
i no avui perquè no podia venir,
òbviament, per motius laborals.
Hi ha moltes persones
que reserven els dies centrals de la festa
a les seves vacances
per poder gaudir-ne,
participar i treballar,
i perquè a les festes
també es treballa i de valent,
i en aquest cas,
la Claustra serà amb nosaltres divendres.
Sí que podrem conversar
amb en Josep Gil,
el cuiner del restaurant Leman,
i també amb David Soler,
del restaurant Barquet,
un dels fets
que fan que la festa
formi part de la tradició.
no és només la música,
el seguissi,
sinó també la gastronomia.
Per tant,
l'Espineta,
recepta oficial de la festa tarragonina,
ha tingut aquest reconeixement.
No ens perdrem,
tampoc,
el temps del Nàstic,
amb el futbolí.
Avui,
òbviament,
hem de parlar
del fet
que el Nàstic és campió
de la Copa de Catalunya.
Tot i el partit d'ahir a la nit,
l'equip gran aquest matí
ha tornat als entrenaments.
L'última hora del Nàstic
ens la farà arribar
Joan Andreu Pérez.
Després conversarem
amb Roser Marquès
i Anna Mula,
al pati del Rei Jaume I.
Serà a l'escenari diumenge
a la tarda
de la presentació
del Cap Gros Tacleta,
una iniciativa del Club Maginet
que dissabte organitza
un altre acte,
l'edició número 29
del concurs de Baldufa.
A més a més,
també ens farem
en ressò
d'aquesta mostra
que organitza
la Guàrdia Urbana de Tarragona
al parc de la ciutat.
Acollirà dissabte al matí
una mostra
dels mitjans humans
i materials
d'aquest cos
de la policia local
que en guany,
com saben,
celebra el seu 50è aniversari.
Una coneguda
d'aquest programa,
Isabel Moedano,
ens donarà més dades.
I acabarem el programa
fent esment
d'una d'aquelles exposicions
magnífiques esperades
de les que ens presenta
la Fundació La Caixa.
A les 12 del migdia
es presentarà
als mitjans de comunicació
un dia a Mongòlia.
A partir de demà,
dia 13,
es podrà visitar
el públic en general.
Nosaltres,
a partir de la 1
i en directe,
els oferirem
una primera visita
a través dels micròfons
de la ràdio de la ciutat.
En fi,
ja tot plegat,
anirem coneixent
altres detalls,
restarem atents
a qualsevol cosa
que pugui passar
i els anirem proporcionant
informacions d'utilitat
que tenen a veure
amb les carreteres,
el trànsit
i la meteorologia
que per cert
ja comença
a anunciar
que encara dijous
i divendres
tindrem aigua,
pluja,
no passa res,
és aigua,
només l'aigua mulla
i refresca la terra
i si plou
aquesta setmana,
doncs potser
ens estalviem
que plogui
amb els actes
principals de la festa.
Amb tot aquest bagatge,
amb moltes ganes
i amb una perspectiva
de futur de gaudir
de la festa,
els donem la benvinguda
a aquesta nova hora
del matí
de Tarragona Radio
des de l'estat de les festes.
una miqueta de música
que ens serveixi
per donar la benvinguda
al primer convidat.
Alcalde de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros,
bon dia.
Molt bon dia.
Aquesta és la primera
peça musical
que vaig aprendre a tocar
quan vaig aprendre a tocar
la gralla.
Que es pensava
que no l'hi posaria, eh?
No, home, i tant.
Tenim el nostre servei
de documentació,
ja ho veig, ja ho veig.
Arribeu molt lluny.
Quan va començar
a ser portador de nanos,
d'un nano concretament?
fa 19 anys.
19 anys, ja?
19 anys.
Amb el mateix nano?
Amb el mateix nano,
esporàdicament,
amb alguna sortida...
El mateix personatge, eh?
Sí, el nano marquès.
Esporàdicament
n'he fet alguna
per alguna baixa
d'algun portant
o portador,
però gairebé sempre
amb el nano marquès
per una qüestió d'alçada.
Jo soc alt.
És que ser nano
i ser alt
és com un contrasentit, no?
Sí, però aquests nanos
són molt especials.
Els nanos de Tarragona
són molt especials.
Un com es fa portador
de nanos?
Va allà, es presenta,
que dic vull portar un nano.
No és tan fàcil com això, no?
Un, el que està,
com en el meu cas
i molts milers de tarragonis,
és malalt de festa
i aleshores
qualsevol excusa
és bona
per participar
a la festa
i de la festa, no?
Vaig començar
tocant les gralles
en matinades
fa l'any 82.
vaig estar dos.
Vaig estar dos, tres anys
tocant gralles.
Després, els nanos de la ciutat,
els nanos vells de la ciutat,
els que havia fet
i tenim fets per l'escultor Verderol,
els portava a la brigada de Tarragona
i cobraven.
I poc a poc
anàvem tenint cada vegada més problemes
perquè de vegades fallaven alguns que venien.
i un grup de gent de Tarragona
vam dir, home,
portar aquests nanos
és un orgull
i no hem de cobrar
per portar aquests nanos.
I aleshores
ens va venir al cap
amb l'Alfred Fort,
el Jordi Bertran,
el Jaume Sendra,
el Rafa Pallero,
de fer una entitat
que pogués fer sortir els nanos
que vetllés
per la seva cura,
fins i tot per recuperar
alguns elements antics
com hem fet
amb aquesta nova restauració dels nanos
i aquí estem.
Des de fa 19 anys
gaudint
i gairebé
era tant
de pares a fills
perquè els meus fills
ara ja s'han incorporat
el meu fill és portador,
en fi,
malalts de festa,
en definitiva.
L'altre dia
ens comentàvem
que, clar,
l'època que vostè
va començar
a ser portador de nanos
diguem-ne
que hi havia gent
malalta de festa
encara,
encara a la dècada dels 80,
les festes de Santa Tegla
tot i que ja començaven
a apuntar formes
no és el que tenim ara
ni de bon tros.
Per tant,
em vull dir,
molta gent volia participar
però no tanta com ara,
directament a integrar-se
a les entitats.
Ara és molt difícil
entrar en una entitat
de la festa
per formar-hi part.
Vaja,
si més no,
a mi és el que m'han dit,
persones que han arribat
de nou a la festa
i diuen
no, no,
escolta,
és que hi ha una certa
endogàmia, no?
Endogàmia,
sí,
sí que pot ser.
Si facin càstings o alguna cosa,
no sé,
alguna cosa...
L'èxit de les festes actuals
és que en la dècada dels 80
una sèrie de gent de Tarragona,
no només l'Ajuntament,
molta gent de Tarragona
vam saber trobar
o van saber trobar
un esquema festiu
que va ser incorporat
immediatament per la ciutat.
Els nanos,
les famílies,
la gent de Tarragona,
la gent que era de Tarragona
i que vivia fora
i que s'anava fora
i no tenia cap referent a la ciutat,
va connectar,
aquest imaginari col·lectiu
va connectar amb l'esquema festiu
i la gran virtut
que han tingut tots els ajuntaments,
l'actual,
l'anterior
i l'anterior de l'anterior,
és que van mantenir
aquest esquema festiu
i l'han anat enriquint.
I al mantenir-ho i enriquir-ho
tenim la festa
que tenim avui dia
amb més de 500 actes programats,
amb desenes de milers
de tarragonins
vivint la festa intensament
des dels més petits
als més grans.
Això fa que la festa
sigui un èxit,
això fa que la festa
sigui molt viscuda
intensament,
com bé coneixeu,
però alhora fa
que molta gent
es vulgui apuntar
de manera caòtica
a les entitats
i a la festa
i que s'hagi de posar
un cert ordre.
Nosaltres,
els portadors dels nanos,
també hem hagut de posar
el nostre ordre
perquè si no
hi ha gent
que entra i surt
també,
com aquests
que anaven a les colles
de castells.
Però hi ha llistes d'espera.
En alguns casos
hi ha llistes d'espera.
Jo vull portar un nano,
per aquest cas,
podria ser qualsevol altre element
del seguici.
Doncs,
miri,
ho tenim complert.
Ho tenim complert
perquè, a més a més,
ja tenim
diversos portants
per cada peça
i per diferents dies.
per tant,
seria materialment impossible
que hi hagi noves peticions.
Quan acceptem noves peticions
o accepta l'entitat?
Quan hi ha baixes.
Quan hi ha baixes,
anem incorporant.
Amb quin criteri?
Amb el de la proximitat,
amb el de les ganes,
la predisposició
i res més.
Perquè els tarragonins
han de pensar
que la majoria
de la gent
que està treballant
per les festes
i que inverteixen
moltes hores
no cobren.
Per tant,
és un fet absolutament altruista
que requereix
un gran compromís.
Perquè, a més a més,
la solució del càsting
no serveix, no?
Difícil.
Convoquem un càsting
per buscar diables,
convoquem un càsting
per buscar, no sé.
En fi,
durant aquests 19 anys
s'ha portat
ininterrompudament
el nano marquès
o els compromisos polítics.
Ara, com a alcalde,
ja en parlarem,
però fins ara
també tenia
altres funcions polítiques
dins de les institucions.
Sempre, sempre.
Els primers anys
vaig poder fer
pràcticament
totes les sortides,
que són
dues per Sant Magí
i tres per Sant Atecle,
cinc en total.
I els últims anys
només puc fer
la de Sant Magí,
que és l'arribada de l'aigua,
i podia fer
la del dia
abans de Sant Atecle,
el 22,
però fa quatre anys
la gent del Dames i Vells
em van demanar
que anés
a la primera actuació
de Dames i Vells,
que allà ens posen verds.
Però alguna cosa serà,
per tant que hi hagués.
Evident, evident, evident.
i a més els hi toca
i ha de ser així.
Perquè ningú de l'equip
de govern hi anava
i deien,
home,
doncs almenys sigues.
I en guany
m'han dit,
home,
ja que ets alcalde,
vine també,
que patiràs una mica,
però vine.
I el dia 22 a la tarda
estaré allà
amb la gent de Dames i Vells.
però com a alcalde.
Bé, com a ciutadà
i com a alcalde.
però com a nanomarquès,
vull dir que...
No, no, com a alcalde.
que no han de sortir.
Per tant,
només puc fer una sortida
de la tarda.
Però farà una sortida.
Sí, sí, ja l'he fet.
Ja l'he fet per Sant Magí.
i això dona un plus
al càrrec
de proximitat a la gent?
No, perquè no et coneixen.
No et coneixen, perdoni,
però tothom sap
que el nanomarquès
el porta a vostè.
Bueno, ara ho sap tothom,
però fins ara no ho sabien.
No, no, no.
Ho sabia molt poca gent
i era molt curiós
veure la cara de sorpresa
dels nanos
i d'alguna gent que deia
tu qui ets?
Escolta'm, el Pep.
Ostres, no fotis, no?
En fi,
no dona cap plus.
En tot cas,
dona
el certificat
d'autenticitat
de malalt de festa,
que és el meu cas.
No inaugurarem
la casa de la festa
finalment ara
per aquesta Santa Tegla?
L'obrirem.
Inaugurar, oficialment.
Les entitats
la podran fer servir,
però no la inaugurarem
perquè la volem inaugurar
quan estigui
tot el projecte
museístic fet
i els tallers
i els audiovisuals
que han de funcionar
perquè la canalla,
les escoles
i tothom de Tarragona
que vulgui
pugui viure la festa
en la casa de la festa.
Per tant,
jo crec que
a final d'any,
a principi de l'altre,
la inaugurarem
de manera
completa.
Ara mateix
el que fem
és obrir-la
perquè les entitats,
els gegants,
els nanos,
em sembla que és
la cocafera,
tres o quatre elements més
puguin fer-ho servir
perquè són entitats
que no tenen locals
i fan servir
la casa de la festa
com a local
per canviar-se,
per reparar-se
el ball de Sarrallonga.
Per tant,
li podran donar
utilitat pràctica
a aquestes festes
de Santa Tegla.
De fet,
ja l'estan ocupant
en aquest moment.
La inauguració diu
que podria ser
finals d'aquest any.
Millor
en aventurar-se
una data?
No,
perquè no tenim
certesa,
però vaja,
finals d'aquest any,
principi del vinent,
segur, segur.
Sempre s'havia dit
allò de la
descentralització
a determinades
activitats
de Santa Tegla,
velles reivindicacions
que, bé,
des de fora
sembla complicat
descentralitzar
una festa major,
no?
És difícil
perquè la gent
quan diem
volem descentralitzar
les festes
en el municipi,
evidentment,
dins el municipi,
pensen que
farem passar
la processó
o l'arribada
de l'aigua
per tota la ciutat
i això no pot ser,
evidentment.
Els actes tradicionals
s'han de mantenir
per on tradicionalment
passen,
que és pel casc antic
i en el cas
d'una vegada
per Santa Tegla
per la Rambla.
Ara bé,
hi ha molts altres
actes
i moltes altres
activitats
que sí que es poden
descentralitzar
com hem fet
amb els macroconcerts,
com hem fet
amb algunes actuacions
puntuals,
infantils i musicals
i com hem fet
amb algunes
activitats esportives
i aquests esquitxos
de descentralització
fan que
tota la ciutat,
des de la Mora
fins a la Canonja
i des del Serrallo
fins a Sant Salvador,
visqui intensament
la festa.
perquè jo crec
que tothom té dret
a ho dir de la festa
i tenim l'obligació
de fer participar
i vibrar
tota la ciutat
al voltant de la festa
sense
pervertir
o subvertir
el que és tradicional
que és l'esquema
amb aquest festiu
que dèiem
que és un esquema
d'èxit.
El que és fonamental
en una festa major
quan es parla
de descentralització
sens dubte
és la mobilitat,
el transport
perquè amb uns horaris
amplis,
nocturns,
adreçats als joves
i la gent gran
que no té possibilitats
d'aquesta mobilitat
durant el dia
fent un increment
de serveis
si fos el cas
molt bé
però clar,
la nit allò
dels autobuses nocturns
en època de festa
sempre s'ha parlat molt
també,
no sé com ho tindrem
en guany.
No, no,
ho fem,
ho fem,
ho fem,
l'AMTM consta
que estan fent ja
l'anàlisi
i pràcticament
el tenen resolt
per incrementar
el servei nocturn,
cal dir
que el servei nocturn
d'autobús existeix
però existeix
per les línies
de la Generalitat
i que les reforçarem
amb autobús
de l'empresa municipal
de transports
perquè també
és una vella
reivindicació
de la ciutat
no només
per la gent dels barris
com vostè deia molt bé
i perfectament
pels nens i nenes
que no tenen accés
a un automòbil
o per la gent gran
que vol baixar
a veure concerts
o a participar
d'activitats
i que no té l'oportunitat
de tornar després
a casa seva.
Abans es mandava
el nom del Fred Ford
que serà el pregoner
d'enguany
home,
si hi ha persones
que probablement
encaixen perfectament
en un paper
com aquest
és el Fred Ford
per la seva vessant
de Tarragoni
i de Fester
per la seva vessant teatral
i del món de l'espectacle
i diguem-ne
per la seva notorietat
dins del panorama
de l'actualitat
pel carrer que ocupa
en l'actualitat
dins del món cultural català
jo no ho hagués definit millor
realment
l'Alfred Ford
és un dels responsables
en sentit positiu
i optimista
d'aquest model d'èxit
de les festes
al principi
de la dècada
dels 80
es va
reconèixer
aquest esquema
com un esquema
d'èxit
i que va funcionar
i que funciona
a la ciutat
ell n'és un dels responsables
i a més a més
és un tarragoní
notable
perquè és
l'administrador general
del Teatre Nacional
de Catalunya
i una persona
tremendament vinculada
a la festa
i a Tarragona
amb tots els seus vessants
culturals
i socials
i amb ell
la veritat és que
em feia molta gràcia
personalment
retre-li aquest petit homenatge
que en ell
retem
també
en tots aquells
pioners
de la festa
que any rere any
però sobretot
des del principi
han fet possible
aquest gran èxit
ahir
sense anar més lluny
a la llotja
del camp de futbol
del Palamós
la gent
em demanava
a part de pel Tauró
per les festes
a Santa Tecla
i com està
envieu-nos informació
volem baixar un dia
en fi
per tant
és un model d'èxit
i un model
en el que Tarragona
exporta cultura
i exporta tradició
amb tots els respectes
al món marítim
i dels esquals
trobo que
entre el Tauró
i Santa Tecla
està clar
la rellevància
més important
de la ciutat
però en fi
tot és respectable
en aquesta vida
a tot arreu on vaig
em parlen
del Poum
del Tauró
i de Santa Tecla
per tant
en fi
ja estic resignat
quines coses
el tema
de Santa Tecla
ara parlant
del pregoner
d'aquella Santa Tecla
de la dècada
de les 80
és inevitable
cada any
fer referència
al passat
és més
jo no sé
per què
la nostra societat
i els mitjans
de comunicació
en particular
tenim tendència
tots a parlar
del passat
i del futur
però del present
i parlem poc
no pensem allò
de qualsevol temps
que el passat
hi ha moltíssims programes
de ràdio
i televisió
la música
dels 80
la dècada
de no sé què
escoltar
actualitzem-nos
una meitat
hem de mirar
el passat
que és molt bonic
i entranyable
quan es parla
de festa
de festa
però clar
jo m'imagino
no ni m'imagino
ho sabem tots
les dificultats
que tenen
els organitzadors
més tècnics
per la Santa Tecla
del segle XXI
tantíssima gent
aquest desbordament
aquests rius
de gent. Això que d'una banda
doncs pot omplir d'orgull a una ciutat
a la pròpia societat tarragonina
també crea molts problemes.
Molts problemes perquè a vegades en què hi ha
tantes persones, des del punt de vista
logístic, no? Dels aparcaments
tot i que posem autobusos
fins a totes aquelles persones
ja arribarà el dia que parlarem de la baixada
de l'àliga, de la primera, de tot això.
Jo imagino això que crea una certa inquietud.
Sí, perquè
efectivament, com que és un model d'èxit
i per tant l'èxit el dona la gran
participació, el gran allau de públic
en tots els actes, doncs
evidentment s'han de
resoldre qüestions com la seguretat
com la neteja
com inclús els lavabos
que a la vegada hi ha més gent que reclama
amb tota la raó del món més lavabos
químics repartits a la ciutat. Clar, i des de
reclamar que la gent sigui cívica, neta i púlida
li has de donar les eines perquè ho sigui.
Per tant, en aquest sentit
farem un gran esforç per tenir, sobretot
el casc antic, molts
més lavabos que els que hi havia antigament
o en altres anys.
també per la resta de la ciutat on hi hagi
actuacions, especialment els macroconcerts
i el que sí que hem fet
és programar allà on hi ha macroconcerts
diverses activitats simultànies
perquè la gent es pugui repartir segons els gustos.
I això està funcionant bastant bé,
però efectivament hi ha temes
sobretot, bàsicament, de seguretat,
de neteja
i de sanitat i d'accés
d'ambulàncies i si hi ha algun incident
que ens preocupa molt, que mobilitza molta gent
i que afortunadament la gent en aquests casos
és més cívica del que sembla
i s'acaba resolent molt bé.
I els programadors de la festa,
els organitzadors de la festa,
els tècnics ho tenen molt present,
ho tenen molt en compte.
De fet, en el llibre de festes
hi ha una sèrie de recomanacions
als ciutadans per seguir adequada
i segurament les festes.
Per tant, sí,
al darrere de tot l'esquema festiu
hi ha centenars i centenars de persones,
per això la foto d'enguany
de l'alcalde i de la regidora de Cultura
i de festes
no ha estat la foto de l'alcalde al seu despatx
o de la regidora al seu despatx,
sinó la foto de l'alcalde
amb tota la gent que fa possible
que la festa sigui un èxit,
bombers, neteja, brigada municipal,
tècnics de festes,
protecció civil,
metges, ambulàncies, etc.
i la regidora fa una foto
a les escales de la catedral
amb totes les entitats que participen
i formen part del seguici i de la festa
perquè això és més que mai
un concert col·lectiu.
La festa la fem entre tots,
és una gran pinya que fa la ciutat.
Jo aquest matí posava l'exemple irreverent,
és una gran pinya que fa la ciutat
i Santa Tecla aixeca el braç incorrupte
en forma d'aleta.
En parlarem del braç incorrupte,
no es preocupi que tenia per parlar de tot.
Com s'organitzarà aquesta Santa Tecla?
És la primera Santa Tecla com a alcalde.
Sí, doncs tinc una agenda ajustadíssima.
Jo vull intentar anar al màxim d'actes possibles.
Evidentment, els 530 i escats
que hi ha programats no serà possible,
però tindré jornades de 16 i 18 hores
pràcticament ininterrompudes d'actes
perquè la gent vol veure el seu alcalde també
i vol veure com l'alcalde participa de tot,
no només dels actes institucionals i més lluïts,
sinó també dels petits actes.
El concurs de Baldufa,
la presentació d'un element festiu,
una activitat infantil,
una aportació gastronòmica que fa,
per exemple, una geladeria que tenim molt a prop d'aquí
i que en guany aporta un gelat a les festes,
les entitats que fan possible amb el seu merchandising
que la festa tingui un referent material
i de promoció de la ciutat i de la festa important.
Per tant, en fi, no sé quants actes hi participaré,
però segur que més de 200.
Haurà de tenir el cap molt endreçat,
perquè potser està fent el lliurement
del premi de concurs de Baldufa
i diu, m'encanta aquest gelat que acaben de presentar.
vagi en compte, perquè aviam, tots som humans,
fins i tot els alcaldes.
De tota manera, la mamadeta la farem a última hora del dia,
perquè no...
Jo crec que ho faria, eh,
per no tenir temptacions de tenir errades d'aquest tipus,
que serien catastròfiques.
De totes maneres, nosaltres ara els proposem,
amb aquesta voluntat de servei que té aquesta casa,
que es posi una miqueta al dia amb el tema Santa...
Li fa res que fem un test així desenfadat?
No, no, no.
No, res, 4 o 5 preguntes que no tenen més transcendència.
Jo crec que sortirà bé,
perquè, vaja, són preguntes que no estan fetes a mida,
però les ha de saber.
Ja tremolo, ja tremolo.
Mira, la primera, val a dir,
que dic, home, aquesta és tan fàcil que dir,
que és que l'ha de saber.
Quants nanos té el seguici?
Té 13 en els nanos vells i 6 en els nanos nous.
Molt bé, perfecte.
Són 5, eh, només no cal que pateixi.
Digue'ns, quina part del cos de Santa Tecla
és la que configura la relíquia?
És el...
Crec que es diu Húmer,
que és un os del braç de Santa Tecla.
Ostres, aquí ens ha deixat,
Valdez, perquè em diria un dit.
No sé d'un dit,
però ja veiem que no, eh?
L'ha vist mai, allò de prop?
Sí, sí, sí.
He tingut, en fi,
l'he tingut allò a un pam i mig
i realment emociona, eh?
Realment emociona.
Avui llegia un diari nacional
que acaben de descobrir
que la túnica,
si m'equivoco que em perdonin, eh,
perquè el cap a vegades
de Sant Francesc de Sís
no és l'autèntica,
la que tenen exposada com a relíquia.
Si algun dia algú diu
que aquest Húmer
no és de la santa procedent de Turquia,
què farem, alcalde?
No, aquest Húmer segur que és bo
i segur que és cert.
Té el certificat.
Però en tot cas,
el certificat és la tradició
i la paraula dels que ho van incorporar,
però en tot cas,
més important que la datació científica
és el simbolisme
i la devoció
i les ganes
de tenir un símbol
que aplegui
a tota la ciutat.
I per tant,
per mi,
més important que el fet científic
de si ho és o no ho és,
que estic segur que ho és,
és que tothom viu
al voltant d'aquest símbol,
una festa tan volguda per la ciutat.
Pensis bé la resposta que donarà
perquè d'aquí a un moment
vindran un parell de cuiners.
Vostè mateix,
digui'm la recepta de l'espineta
amb cargolins.
No me la sé.
Ostres.
No me la sé.
Sé que porta espineta,
que és l'espina de la tonyina,
els cargolins,
porta un sofregit boníssim.
De què?
Doncs, sincerament...
Com tots els sofregits?
No, no, sí, sí,
de ceba, de tomàquet,
sí, sí.
Perfecte.
I hi ha qui li posa picadeta
de fruits secs.
A la mà, doncs bé, bé.
Però vaja,
si ara em digués
posis a fer l'espineta,
no sé si seria capaç de fer-ho,
però que la menjo cada any, segur.
Però per lògica,
el primer sofregit,
l'espineta,
l'aigüeta...
Els cargolins, sí,
però en fi,
no em vull passar de llest,
tampoc.
Hi ha llocs que la fan boníssima
i hi ha llocs que la fan molt salada.
S'ha d'anar molt de compte
amb la sal.
S'ha de salar bé,
ben de salada,
com el bacallà.
Digui'm com a mínim
tres productes del merchandising
de les festes.
Tres productes,
els diré així,
els que em venen al cap,
la xapa,
el mocador
i la samarreta.
Però també,
una cosa que m'agrada molt
és la coctelera
de la mamadeta.
El barrilet aquell, no?
És fantàstic, sí, sí.
És cert que en guanyes de color rosa?
Ho hem dit aquest matí,
però no,
si em penso que sí,
que és de color rosa, no?
No l'he vist.
Crec que sí.
En fi,
ja en parlarem també,
perquè miri si tenim hores de ràdio
per parlar de les festes.
Ja per acabar,
alcalde,
li dono dues opcions.
Ja sap vostè
que als concursos aquests
de la Telenostrats
hi ha proves,
diguem-ne,
teòriques i proves pràctiques.
I deixeu triar
entre Taralejar-me
una cançó de Fangoria
o l'Emparito Roca.
Vostè pot triar?
Oi.
Taralejar.
No cal que hi posi letra,
com ara diuen
que hem de posar l'himne d'Espanya,
l'Emparito tampoc no cal
posar-hi letra.
Ara sonava una miqueta,
vinga, va,
s'atreveix.
Ei, aquí no forcem res.
No, a veure si...
Vostè jo amb el seu prestigi,
jo li poso...
I no té premi, això, eh?
Seria allò de...
Bé, bé, bé.
Ja veu?
No està malament.
Molt bé.
Jo li regalaria
una samarreta de les festes
o alguna cosa,
però no estic autoritzada.
De totes maneres...
Em fa molta vergonya, eh?
fer el que acabo de fer.
La vergonya era de color verda
i se la va menjar un roc,
alcalde, això mai.
Vergonya de robar,
que deien els avis,
i de res més en aquesta vida.
Josep Félix Ballesteros,
alcalde de Tarragona,
gràcies per complir també
amb el ritual del matí
de Tarragona Ràdio,
el primer programa
des de l'estat de les festes.
Comptem amb la seva companyia
de ben segur
que tindrem ocasió
de retrobar-nos en aquests dies
i parlar
i anar comentant
la jugada d'aquestes festes
que segur que seran magnífiques,
entre altres coses
perquè hi posem tots
moltíssima passió.
A la vostra disposició
i dir que els mitjans
de comunicació
formeu part
de l'essència de la festa també.
Digu-nos-ho a nosaltres.
Sí,
i us agraïm molt
el tremendo esforç
que feu dia a dia
perquè no és fàcil.
La gent pensa
que ens ho passem molt bé
i realment ens ho passem molt bé
però són moltes hores
de preparació,
de guió,
veig que té un guió aquí
molt preparadet,
de tècnics
que s'aixequen d'hora,
en fi,
per tant,
moltes gràcies
i felicitats
perquè també és la vostra festa.
Bones festes,
alcalde.
Moltes festes.
Gràcies.