A ritme de Sevillana, per donar-li un toc d'alegria,
nosaltres també anem de rebaixes,
no hem volgut portar l'oportunitat com cada any
de visitar algunes de les zones comercials de la nostra ciutat.
Un exercici que practiquen tot seguit a través de la unitat mòbil.
Joan Maria Bertran, a la part tècnica Ana Plaça, a la locució.
Ana, bon dia.
Hola, bon dia.
En voltada de botigues i d'obres, m'imagino, no?
En voltada de botigues i d'obres, perquè no hem tingut altra idea
que instal·lar la unitat mòbil en plena plaça Verdaguer
i avui mateix ja s'han reprès les obres a l'illa de Vianants
d'aquí al centre de la ciutat
i hem començat concretament ja a aixecar el carrer de Sant Agustí,
que és, diguéssim, el que queda encara per començar aquesta remodelació.
És a dir, que estem rodejats de màquines
i una mica de xivarri de fons.
Clar, ja ho sentim ja.
La cosa era que es feia un parèntesi en totes les obres de remodelació
que s'estan fent a diferents zones de la ciutat
per facilitar les compres durant les festes de Nadal,
però, clar, si ho allarguem fins a les rebaixes
que hipotèticament han de durar dos mesos?
Doncs sí, a més els agafarà, els comerciants d'aquí de l'illa de Vianants
els agafarà de ple tota la temporada de rebaixes
perquè, segons ha explicat el tinent d'alcalde de territori,
aquestes obres no està a ple vist que acabin fins al març
i les rebaixes acaben el 6 de març,
és a dir, que viuran tota la temporada de rebaixes envoltats d'obres.
Ves paciència, després els hi quedaran els carrers més macos.
Però, escolta, Anna, sovint anar de rebaixes
i trobar allò que busquem també és una aventura,
afegir-n'hi una miqueta més d'emoció saltant obres,
doncs escolta.
Sí, no saltant clots.
No vindrà d'aquí ja, eh?
És una opció, és un esport d'aventura, eh?
Sí, sí.
Anar de rebaixes.
De fet, avui es veu bastant de moviment, eh?,
pels carrers.
Tampoc és que hi hagi aglomeracions a les botigues,
però sí que en la majoria d'establiments
pels quals he passat del centre de la ciutat,
sí que es veia molta gent remenant,
bastanta gent comprant,
i també passejant pel carrer et trobes amb molta gent
que ja porta bosses, allò, amb signes evidents
d'haver passat per una botiga
i haver fet les primeres compres de rebaixes.
Entre les botigues, entre els botigues amb què hem parlat,
hi ha la Neus Moncosí, que és la responsable de la botiga Madona,
i ella constatava aquesta impressió general
que ja havíem comentat des de la Federació d'Unions de Botiguers,
i és que, com que ha fet molt bon temps en guany,
encara queden molts estocs a les botigues,
i per tant es preveu que a la temporada de rebaixes
hi hagi un bon índex de venda.
Si vols, l'escoltem.
Molt bé.
Tenim alguna dificultat perquè ens arribi el testimoni
d'aquesta comèrcia amb Tarragona,
de la Neus Moncosí concretament.
Tenim un petit problema tècnic,
però suposo que el solucionarem en un tres i no res.
Vull dir, és qüestió de trobar el botonet.
Està ple d'operaris, això.
És una miqueta com que veieu que anirà aquesta campanya de rebaixes.
Bé, nosaltres esperem que aniran bé.
Estem ben preparats, tenim tota la roba marcada,
i esperem que els clients i no clients,
doncs al veure que tenim uns operadors molt macos
i totes les peces ben marcades,
i amb la diferenciació de la qualitat
i del servei que donem aquí,
doncs jo penso que ens han d'anar molt bé.
Respecte a l'inici de temporada,
hi ha algunes solucions per marxar el teu,
però en aquest bon temps podíem baixar tendres,
i que per tant ara tenim un llibre esforç.
Bé, sí que és veritat que un guany el temps no ha acompanyat gaire,
per això que hi ha molta peça d'abric
que doncs encara tenim a les botigues,
i que esperem que canviï el temps
i que la gent s'engresqui a comprar-les.
Està canviant el temps,
hem tingut molta primavera, hem tingut molta tardor,
i la peça d'abric no s'ha venut tant.
Esperem vendre-la.
Esperem vendre-la, ara sí.
Tenim sèries dificultats,
perquè ens arribi en condicions,
aquests testimonis, aquestes veus recollides,
fa uns moments per anar a plaça.
Anna, ens escoltes ara bé?
Sí, sí, jo no sé si ho sentíeu malament,
o és que era la meva ràdio que feia interferències.
És possible que hi hagi interferències
amb alguna de les màquines que hi ha per aquí.
És possible perquè no arribava...
Més o menys hem agafat el contingut del missatge,
que tu ja ens anunciaves,
però arribava amb una qualitat de so bastant justeta.
Intentem-ho amb un altre testimoni,
que és la responsable de la sabateria a les Amèriques,
precisament situada aquí a les confluències del carrer August i del carrer Sant Agustí,
afectats per les obres,
s'enqueixava bastant,
i ens explicava també com perceben aquest inici de temporada de rebaixes,
es queixaven que les vendes en els últims anys han anat baixant
i que precisament també constatava que el temps que ha fet aquests últims mesos,
que no n'ha fet de fred,
doncs ha fet disminuir vendes,
sobretot de botes,
que és una mica el producte estrella
que havíem preparat per enguany les sabateries.
Escoltem-la.
Veieu que anirà, que era temporada de rebaixes?
No, no es veu gaire animació.
Avui és el primer dia, però no es veu gaire animació.
Així com les altres vegades veia que sí,
doncs una altra vegada no.
Aquesta vegada es coincideix amb l'inici de les obres aquí al vostre carrer?
Bueno, les obres aquestes ja fa 3 o 4 mesos que duren, eh?
Això ha perjudicat moltíssim, eh?
Les vendes a tots els comerciants d'aquesta zona.
Però moltíssim, eh?
Perquè ho hem notat,
però escolta'm,
d'una manera, escolta, espectacular, eh?
I aquestes vacances de Nadal,
que les han aturat almenys durant 3 setmanes?
No, no ha estat gens animat, tampoc, eh?
No ha estat animat, eh?
La veritat és que les vendes des de fa 3 o 4 anys han baixat molt, eh?
Potser són més acompassades,
no és allò d'aglomeracions amb unes dates puntuals.
Doncs es va fent,
no és allò de dir per Nadal la gent esperava i...
No, es va fent, es va fent, simplement es va fent.
Ara, les obres han perjudicat moltíssim.
Quins descomptes oferiu?
Com?
Quins descomptes oferiu?
30% per començar.
Començar?
Per començar, per començar en 30%, que és molt, eh?
És molt, 30%.
I què us queda d'estocs?
Us queda bastanta cosa?
Perquè sobretot els botiguers de robes diuen que, com que ha fet bon temps...
S'han quedat molta cosa, principalment perquè van comprar moltes botes, perquè és moda.
S'han quedat també moltes botes, perquè, doncs, la veritat ha fet molta calor,
ha fet un temps boníssim i, esclar, no s'ha vengut el que es pensàvem.
I n'han quedat moltes de botes, eh?
L'època ideal, doncs, s'ha de per comprar-les, no?
Ah, sí, però pels que veniu a comprar és l'època ideal.
Que, de fet, jo no sé la Generalitat de Catalunya,
jo no sé el Departament de Comerç per qui està dirigit, perquè ni ho sé,
perquè de comerciar no en té res, eh?
Perquè les rebaixes, ara, haurien de començar les rebaixes a final de gener.
És ara quan començarà a fer una mica de fred, que no s'avendran les botes.
Hauria de començar les rebaixes a acabar a final de gener.
Començar a l'1 de febrer.
De l'1 de febrer fins al final de febrer, rebaixes.
I el dia 1 de març, totes les rebaixes tretes i començar tota la campanya ja de primaver i estiu.
Això també s'avança cada vegada més, no?, els canvis de temporada.
Sí, sí, cada vegada.
O sigui, bueno, però no, però les rebaixes, abans se feia així i anava a la mar de bé.
Ara, escolta'm la gent, perquè ja em diràs tu, començar les rebaixes en juliol,
que és quan se comença a vendre sandàlies, les rebaixes d'estiu,
haurien de començar també el 15 d'agost i acabar el 15 de setembre.
I el 15 de setembre hi ha posat tota la temporada.
Està molt mal, jo està com molt mal.
És que hi ha un moment que ja no sé ni quan és estiu ni quan és hivern,
perquè hi ha una disbauge terrible.
Jo trobo que això s'hauria de regular.
Molt bé, moltes gràcies.
Doncs eren les paraules de la responsable de la sabateria, les Amèriques,
bastant crítica en com estan planificades aquesta temporada de rebaixes,
que evidentment cada vegada s'avança més,
perquè també s'avancen cada vegada més les temporades.
Comencem a comprar roba d'hivern gairebé al setembre,
quan encara està fent calor.
Doncs sí, mira, jo ara pensava, per exemple,
les d'estiu comencen l'1 de juliol.
Sí, és del que es queixava ella.
I dius, home, el raonable fora que comencessin l'1 de setembre.
L'1 de setembre, o si més, no l'1 d'agost,
però l'1 de juliol és veritat el que deia aquesta sabatera,
que clar, l'1 de juliol és quan la gent comença realment a comprar sandàlies,
perquè les sandàlies poca gent se les compra a l'abril
quan les veus per primera vegada a l'aparador,
perquè no les necessites.
Clar, aquesta senyora de defensa, aquesta postura de comerciant,
però com a consumidors, quantes vegades no t'ha passat
que has anat a meitat d'agost a comprar-te uns pantalons curts
i ja tenien els d'hivern posats?
I ja tenien dels d'hivern posats, que fa una certa ràbia.
És una mica illògic tot plegat, eh?
I a més no trobes talles, i a més no trobes els models que vols,
i està tot escurat, i sí, sí, la veritat és que estem comprant les coses
però de temporada, i llavors passa una mica
el que es queixaven en guany els comerciants,
que no es pot preveure realment la roba o les sabates al calçat
que pots vendre, perquè amb el temps que està fent,
clar, a l'agost qui ho preveia que faria el desembre aquesta calor?
Tothom comprant botes a les sabateries.
I després, doncs, ha resultat que el temps no acompanyava
i la gent comprava sabates i no botes.
En fi, que és complicadíssim.
Anem una mica al revés, eh?
Un tema que sembla molt senzill, en principi,
allò de compro, m'agrada, pago, m'ho porto cap a casa,
es complica moltíssim amb aquests calendaris
i amb aquests diferents models de comerç
que tenim en l'actualitat i que intenten conviure.
El del comerç tradicional, podríem dir,
i el de les grans superfícies.
No és fàcil, aquesta convivència, sense dubte.
No és fàcil, perquè, clar, les grans superfícies
sempre juguen amb avantatge,
però vull dir que he anat guaitant allò,
totes les botigues que anava passant,
anava traient el nas.
Hi havia gent en tot tipus de comerç.
Hi havia molta gent a les franquícies,
però també es veia molta gent a les botigues més petites.
I, en general, hi ha bastanta animació,
sobretot per la zona de la Rambla
i la zona de l'entorn del mercat,
és on he vist més gent.
I has vist als aparadors algun xoll o allò que...
No una cosa en particular que diguis,
Escolta, no està gens malament la de rebaixes en guany,
que això és un comentari que fem sovint.
Has vist allò als aparadors de dir,
doncs mira, un jersei fixa't, costava això,
ara costa això, valen la pena, així en principi?
Home, tampoc m'he fixat massa en preus.
El que m'han anat comentant la majoria de botigues
en què he parlat és que fan descomptes
des d'un 25 fins a un 45%.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, un 45%.
Això en una botiga del carrer Comte de Rius,
concretament m'han dit que segons quins productes
els tenen un 25%,
però el que és producte més de temporada
et pots arribar a estalviar
gairebé la meitat del preu d'inici de temporada.
La segona part és allò que fa una setmana
et vas comprar uns pantalons
i ara vas dir que els veus que estan a la meitat de preu.
Sí, això també fa ràbia.
Fa ràbia, però sí.
A vegades t'esperes, això també m'ho deien,
a vegades t'esperes i després vas a buscar
i ja no ho trobes.
És a dir, que a vegades val més la pena comprar
si és una cosa que t'interessa molt.
i el complex a món de les rebaixes.
Un afegit més per aquesta tornada
després de les festes de Nadal.
Alguna cosa més, Anna?
Mira, com a comentari et diré
que hi ha més dones que homes comprant.
No sé per què més familiar això.
No sé si serveix com a estudi sociològic.
Però fins i tot a les botigues d'homes.
A les botigues d'homes,
he guaitat més en botigues de dones,
potser també perquè jo anava aprofitant
per mirar paradons.
Dius, calla de pas, eh?
Aprofito.
Ja de pas, ja que estic fent la notícia, doncs...
Com que t'hem fet els encàrrecs aquí a l'Erraniu també, no?
Anem guaitant, anem guaitant.
No, però sí que hi havia moltes més dones en general,
sobretot a les sabateries que estaven molt plenes.
Les sabateries potser són les botigues
que estaven més plenes,
de les que he anat guaitant jo.
I hi havia moltes més dones
i els homes que hi havia acompanyaven les dones.
Ja veus.
Sí.
O sigui, els homes...
Tu creus que ens quedarà alguna cosa?
Pels que hi anem a la tarda ens quedarà alguna cosa?
Jo crec que sí, perquè hi ha animació,
però no crec que s'acabi,
es veu bastant encara la material, les botigues.
Jo no crec...
Aquella imatge d'abans que obrin a la porta,
jo què vols que et digui, esgarrifa una mica, eh?
Però aquí a Tarragona...
Clar, encara no tenim el Corte Inglés.
Anna, Anna, aquí a Tarragona
jo no ho he vist en el Corte Inglés.
Ho he vist en alguns establiments de la Rambla, de veritat.
No et diré com el Corte Inglés,
però davant de determinades botigues a l'estiu,
allò que estàs fent un boli i encàrrecs,
veure que hi ha gent a la porta esperant que obrin,
jo ho he vist.
Ja et dic, no és el Corte Inglés,
però aquella cosa d'ai, que vull ser el primer,
no per sortir a la tele ni a les notícies,
sinó...
No, perquè encara no ho fem, eh?
Tot arribarà, potser.
Tot arribarà, eh?
Que tot s'encomana en aquesta vida.
Anna Plassa, gràcies.
De res.
No et gastis molts diners, eh?
No, de moment encara no m'he gastat cap, eh?
Que som el mes de gener.
Jo vaig boitant, però de moment encara no m'he firat de res.
Gràcies, Anna.
Anna Plassa i Joan Maria Bertran
oferint-nos aquesta mirada,
una mirada de les moltes que podríem fer
aquest fenomen de les rebaixes que es repeteix cada any,
naturalment, també a la nostra ciutat.
Gràcies.