Aquí seguim amb tots vostès en directe des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Obrim la darrera franja del matí de Tarragona Ràdio.
En part, la passarem des de l'exterior dels nostres estudis.
De fet, ja sortim, perquè en aquests moments la nostra unitat mòbil
amb Joan Maria Bertran i Josep Sunyer es troben a la plaça de la Font.
És el lloc que ha triat per llegir aquest manifest
amb motiu del Dia Internacional de la Dona.
Josep, bon dia.
Bon dia, Jovanda.
Efectivament, estan en aquests moments llegint el manifest
de la regidora de serveis socials, Maria Lluís Expositor,
de l'Ajuntament de Tarragona.
Recordem que és un acte unitari entre l'Ajuntament i la Generalitat
i que, de fet, començat fa pocs segons,
explicant que, malgrat que s'ha avançat força en diferents àmbits,
com en el tret i llibertat de les dones,
encara queda molt per fer, a parlar, com ha dit,
que queda fer qüestions pendents,
com el repartiment d'usos i temps
en diferents condicions laborals de dones i dones,
i podem escoltar en directe altres arguments de Maria Lluís Expositor.
El principi desenvolupament democràtic dels nostres pobles i ciutats.
En el Dia Internacional de les Dones,
volem renovar el compromís del món local
a l'hora d'incorporar la perspectiva de gènere
al conjunt de l'agenda política.
Només des del reconeixement de les realitats,
necessitats i demandes de les dones,
podem fer una política inclusiva
que contempli el conjunt de la ciutadania.
Construir un món millor és responsabilitat de totes i de tots,
i per això és imprescindible comptar amb la meitat de la població.
Mentre això no sigui així,
patirin les conseqüències d'una societat
pobra en drets i esperit.
Moltes gràcies.
Manifest, per tant, que ja s'ha de terme.
En aquest Dia Internacional de les Dones,
intentarem d'aquí a pocs minuts,
jo han de parlar amb la mateixa Maria Josep Positó
o també amb altres persones que estiguin aquí
a la plaça de la Font, davant de l'Ajuntament.
En tot cas, si et sembla,
Josep, faríem una petita pausa i miraríem de tornar-hi.
Imaginem que encara hi haurà algun grup de persones
quan tornem aquí a connectar en uns moments, d'acord?
Fins ara.
Fins ara mateix.
Fins ara.
Tres minuts, serà un quart de dues.
Tornem a la plaça de la Font.
Ja s'ha llegit, ho ha fet la regidora de Serveis Socials
de l'Ajuntament, Maria Lluís Expositor,
al manifest per commemorar el Dia de les Dones.
En Josep, no sé si tothom ha marxat
perquè tenia coses a fer
o encara has pogut rescatar alguna de les persones
que s'ha plegat avui a la plaça de la Font.
Justament a la nova que t'ho feia referències.
Aquí amb nosaltres, Maria Lluís Expositor,
regidora de Serveis Socials.
Molt bon dia.
Bon dia.
Encara, segons el manifest i segons la realitat,
que ens ha envoltat que el fem molt, no?,
per avançar en aquest sentit, en un dia com el d'avui.
Jo crec que està claríssim
que ni que han avançat una mica.
La veritat és que el tema de la igualtat
no està ni molt més a això,
ha arribat al final.
Jo crec que n'hi ha un posicionament
de ganes de fer coses,
d'arribar a la igualtat,
però que en aquest moment no és una realitat.
Han de continuar i tant.
Jo esperen i desitjo que arribi un dia,
que no calgui fer un dia de la dona treballadora,
sinó que es faci realment un dia per a tothom,
en el que tothom tingui el màtre de les drets i llibertats
que té en aquest moment l'home.
Això imagino que és feina de tothom, eh?
Administracions, ciutadans, entitats, tothom.
Sí, jo diria més.
Jo quan parlo, parlo sempre d'homes.
Jo crec que aquesta possibilitat
no serà mai una realitat
si no estem al costat dels homes.
Sempre han tingut el poder
i en aquest moment és normal.
Doncs la dona, per assolir d'alguna manera
també la igualtat en tot el que determina
el seu conjunt des de la vida activa,
indiscutiblement necessita també estar al costat
i a la part en aquest costat de l'home.
Per tant, és una feina de tots
que han de continuar treballant
i que indiscutiblement encara queda molt per fer.
Marius Espósito, gràcies.
Pai, dins la micrófona de Tarragona Ràdio en directe.
Fins aviat.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Les paraules digues.
La plaça està buida,
hi ha molta gent, Josep,
quina descripció ens podries dir?
Doncs mira, fa poca estona
hi havia un centenar de persones aproximadament,
majoritàriament dones aquí davant de la plaça de l'Ajuntament.
I ara podem parlar, encara que sigui breument,
perquè té feina, ens en consta i nosaltres també,
podem parlar, encara que sigui breument,
dèiem la coordinadora de l'Institut Català de les Dones,
Isabel Solés.
Solés, perdó, bon dia.
Sales.
Sales, perdó, bon dia.
Bon dia.
Ara, en aquest manifest que hem pogut escoltar fa poca estona,
queda ben palès que queda molta feina per fer, encara, malgrat tot.
Sí, queda feina per fer, però ens hem de recordar
que aquests dies, a part de ser reivindicatius,
també fem homenatge a totes aquelles persones
que han posat en marxa un procés,
que és un procés lent,
perquè és canviar les mentalitats de tots,
des de dins de cadascú
i dins de les unitats convivencials,
perquè per molt que faci l'administració,
les empreses i tot el que és,
des de, el que diguéssim,
els llocs de decisió de la societat,
és la societat qui ha de fer aquest tomb.
I aquest tomb és un tomb lent.
Però jo sempre m'agrada recordar
que aquests dies, a part de reivindicatius,
són d'homenatge a les primeres dones,
a les primeres administracions,
al primer empresari o a la primera persona
que ha cregut que això és necessari,
que estem en el temps que estem,
que ha d'haver-hi una conciliació,
una flexibilitat laboral
per poder, senzillament,
que la dona pugui desenvolupar dignament
tota la seva tasca
entre tots els àmbits que abarca.
Entre ells, doncs, les cries,
el cuidat dels grans, etcètera,
que per tendència sempre ha tocat a les dones.
Bé, pot tocar a qualsevol persona
que tingui voluntat de fer-ho,
però sempre hi ha hagut aquesta cosa,
però hem d'anar caminant
cap a unes polítiques
que reforcin una igualtat
o, senzillament,
que no puguin dibuixar desigualtats,
llavors seriu òptim.
Uns empresaris més oberts
entendre que dins dels seus treballadors
tenen homes i dones,
i això és una diferència,
però què?
Aquesta diferència no pot marcar una desigualtat.
I aleshores, de mica en mica,
anar fent paciència,
molta paciència,
però no parar-nos.
Jo sempre ho dic,
no ens podem parar
sinó anar fent
i continuar treballant en aquest sentit.
En referència a aquell començament,
com ho fem?
És a dir,
com s'aconseguirà aquest canvi de xip
a nivell individual,
especialment per part dels homes?
Com si és una qüestió cultural,
on hem d'incidir?
És a dir,
per què canvia això?
Jo el que els demanaria
és que no es boncaritzessin.
Clar,
són homes que,
senzillament,
pel seu rol que se'ls ha designat,
ara els estem demanant un esforç.
Alguns l'han fet,
alguns ja se'ls ha pujat,
se'ls ha educat,
que no els ha costat tant
fer aquest esforç,
és a dir,
que les qüestions familiars
de casa domèstica
les incorporen,
no com ajudant,
sinó que ja la realitzen
en primera persona,
sense anar remolc
de l'altra primera persona,
que és la femenina de la casa.
Llavors,
de mica en mica,
jo crec que podrem anar-ho aconseguint.
Que no hi hagi
moltes fases,
és a dir,
que totes aquestes coses
vagin sortint
d'una manera normal
i que aquesta manera de veure
que no poden haver-hi desigualtats,
que la dona
té que criar els fills
perquè li toca
aquestes frases
que deien les padrines,
no nena,
tu a casa.
Bueno,
escolta'm,
doncs no,
perquè ja ni les nois
ni les noies
tindran aquesta percepció.
La casa s'ha de portar,
els fills es tenen
i es pugen
indiferentment
del sexe
que els estigui cuidant.
No crec que un bebè
de tres mesos
sàpiga
en aquells moments
que qui li està posant
el xomet
perquè acabi de plorar
sigui un home o una dona.
D'acord.
Joana,
volies fer alguna pregunta?
No, no,
en principi
prou eloquent
el missatge.
Hi ha un altre aspecte
que, si et sembla,
si no tens
per presentar-nos
més testimonis
d'aquí
de la plaça de la Font
hi ha un altre aspecte
que volem tractar
en aquest cas
amb una organització
que també ha convocat
un acte públic
però aquest vespre
estem parlant
d'amnistia internacional.
Si et sembla,
deixem la connexió d'aquí.
Sí, deixem dir
simulament això,
Isabel,
gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Això és tot
des d'aquí, doncs.
Fins ara.
Gràcies, en Josep.
Fins després.
Com dèiem,
Amnistia Internacional
ha convocat aquesta tarda
una concentració
a la plaça de la Font.
Al llarg del dia
des de diferents entitats
i institucions
es parla de conciliació
i vida familiar,
es parla de l'equiparació
de salaris,
en fi,
de tota una sèrie de drets
que a mica en mica
es van igualant
i que es va assolint.
En un dels aspectes
que no diríem
que anem de mal en pitjor,
però sí que realment
és una situació dramàtica,
si més no,
les xifres són esfareïdores.