És un quart d'una del migdia, tres minuts i mig,
hi ha algú d'aquest planeta que no té aquest problema
de les hipoteques i el deute.
És com a mínim un que nosaltres sabem
i que no sabem si està molt lluny enllà
de les nostres comarques i més concretament
de la localitat d'Altafulla,
perquè on es tanquen d'aquesta població del Tarragonès.
Altafulla ha donat aquesta setmana
un premi de la Bonoloto de més de 3 milions d'euros.
L'afortunat va ser l'únic encertant
de primera categoria del sorteig de dilluns passat.
es desconeix la identitat del nou milionari o milionària,
un fet que, lògicament, ha despertat molta expectació Altafulla.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
l'home que va donar la sort a aquesta persona,
l'home que va vendre la bolleta,
és el Pepe Pijoan. Pepe, bon dia.
Hola, bon dia, bon dia.
Enhorabona per la part que et toca.
Moltes gràcies.
Si és que et toca alguna cosa.
Sí, exacte.
L'alegria, allò de donar premis, no?
Sempre van enrere dels jefes de les administracions
quan surt el dia de la loteria de Nadal,
que es reguen en cava a tothom i dic
mira, no els hi toca ni un duro i estan contents.
I ara ho entenc, eh?
Clar, perquè és com tota la vida, t'hi has de trobar.
Això des de fora es ve d'una manera,
però quan estàs dins...
En quin moment i com va saber allò que havia estat
aquí al teu estanc, al premi?
El moment que vaig arribar,
perquè les administracions...
Jo no soc administració, saps que tinc un estanc,
i nosaltres som receptors mixtes,
que es diem, només tenim la màquina,
però les administracions de loteria,
ja quan obren el seu terminal,
ja els hi surt,
quan surt un premi, no més,
doncs ja surt al poble d'on és, no?
Clar.
I llavors ja em van trucar tres o quatre
que conec de les administracions
i a més a més aquí un company vostre
d'Altafulla Ràdio
ja va dir-ho a primera hora del dematí,
que també es va enterar
on treballa un company vostre,
o el Pep Sonyer.
Sí, sí, i tant, i tant.
I llavors, quan va arribar aquí a la porta
de l'estanc,
doncs ja havia set o vuit, nou persones,
ell li dient-me,
què fa, qui és, què passa, i tal.
Va començar a córrer la veuda,
que era un senyor que es diu Joan Benagges,
i ho desmenteix absolutament.
Ai, pobre home,
li haurà sortit família i amics pertot arreu,
sense fer-ho, no?
Sí, és el que dir,
durant el trajecte de cara seva
fins al meu estanc va ser milionari,
i això ja no li treu ningú,
però això sí, és veritat,
va passar-se molt bé,
tota la gent felicitant-lo...
Però ell sabia que no era.
No era, no.
Ah, perquè dic, si no, quin disgust, no?
Va vindre a mirar-la,
ell sempre tira la bona ola,
va vindre a mirar-la,
i és veritat que li va tocar,
però un euro, el reintegro.
Un euro, ja veus,
però aquest senyor deu ser molt de la broma,
perquè, clar, si li comença a dir,
enhorabona,
i bueno, la gent allò,
jo, si hagués pogut,
aquest senyor tenia que haver mantingut
una miqueta més aquest equívoc, no?
Clar, lògicament, no se sap,
i si se sabés,
sempre s'han de respectar aquestes coses,
no ens enganyem.
Aquesta bona o l'altra
és de bona o una bona setmanal.
Ah, per tant, és algú d'aquí, eh?
No ho sé,
això sí que no t'ho puc dir,
ojalà sigui.
Home, m'agradaria molt que fos d'aquí, no?
Jo soc d'aquí, he nascut aquí,
els meus bars,
meus pares sempre han tingut el bar aquí,
jo l'estanc,
però naturalment,
si no és algú d'aquí,
és algú d'estiu ajant
o una persona de pas,
també me l'agradaré.
Jo, com tal d'haver solucionat la vida
amb una família,
perquè amb 550 milions de pessetes,
que així s'entén millor, no?
Sí, és el que t'anava a dir,
que amb pessetes,
550 milions...
Soluciones la vida amb una família
i tens una mica de cap, no?
Home, sí,
jo crec que ja,
si no vols,
no treballes la resta de la vida.
Home, a mi,
des de l'Evo,
si m'haguessin tocat,
el meu rellotge només començaria a funcionar
a partir de les 12 o la migdia cada dia,
això segur.
Ah, ah.
Escolta una cosa,
si fos algú d'aquí,
d'alta fulla,
aviam,
o porta una vida amb una cal
o de mica en mica
s'haurà d'anar destapant, no?
Sí, això és el que...
I aquí un cotxet,
i ara no sé què,
i ara...
En fi.
És que, clar,
això sí que...
Ojalà estigués jo a la pell d'ell,
no?
Però...
No ho sé.
Però potser,
home,
sapiguem que és una aposta setmanal,
vull dir,
aquesta persona,
doncs fins al dilluns de la setmana que ve
no vindrà...
Jo confio,
vull dir,
hi ha molta gent que fa això,
que ve els dilluns,
tira la bonolota,
la primitiva,
el gordo i l'euromillón,
i després el dilluns que ve
torna a mirar
a veure si li ha tocat alguna cosa
i llavors
torna a fer-les, no?
Confio en que aquesta persona,
igual,
home, clar,
si és d'aquí el tafulla,
l'enrenou,
segur que ja ho sabrà,
però si és un estiu ajant,
per exemple,
que lògicament es desconnecten,
vull dir,
no escolta ni ràdios,
ni teles, ni res,
igual...
Ni ho ha mirat.
Igual tinc la sorpresa
i em dono,
perquè m'agradaria molt,
no?
Molt.
Vull dir,
veure la persona que és.
De totes maneres,
alguna vegada tu recordes
o que t'hagin explicat
que hagi tocat
algun premi important
d'algun tipus de joc d'Atsara
aquí a Altafulla?
Aquí a Altafulla, no.
No.
D'aquesta quantitat, no.
He donat molts
molts de prèmits,
per exemple,
però clar,
comparat amb això,
vull dir,
a veure,
dos milions,
jo parlo amb antigues pessetes,
sí, sí,
ens entenem millor,
sí.
Dos milions i mig de pessetes,
tres milions,
vull dir,
un de cinc milions
amb una senyora
que els crits
d'aquella senyora
no els oblidaré mai,
és com si hagués tingut
un ratolí als peus,
quan va començar a cridar,
fantàstic,
això sí que no t'ho té
mai del cap, no?
No és el que...
Va dir-li,
senyora,
té aquí cinc milions
de pessetes,
d'un cinc.
És el que tu deies
quan ho veus a la trí,
ai, sembla mentida,
sembla mentida,
que et toquin a tu
i ja veuràs el que fas, no?
Per tant...
Però la quantitat així gran,
com deies, no...
És aquesta.
Les bruixes d'Altafulla
es deuen dedicar a una altra cosa
que en els jocs d'atzar, no?
Us deuen donar molta salut,
molt d'amor...
Eh, però amb això...
Però espera,
que amb això ha canviat, eh?
Sí?
A veure, explica-m'ho,
per això t'ho dic,
el de les bruixes.
Les bruixes d'Altafulla
des de la nit de les bruixes
que aquí a Altafulla fem...
Bueno, ja saps...
Ja ho coneixeu tots,
que tenim un poble molt maco
i fem cada final de juny
la nit de les bruixes
i aquest any
un dels nostres,
que en tenim molts d'artistes
de tota mena,
un d'artista
va fer un gat,
ha fet un gat
pel correfocs,
pel diable d'Altafulla.
Pel bestiari, no?
Sí, sí.
I llavors vaig comentar
allí amb castellers i diables
aquell dia,
dic, mira,
aquest gat és el gat
de les bruixes d'Altafulla
i es portarà sort.
Sempre penses en la loteria a Nadal, no?
Clar.
Dic, algú de la...
Com que jo també venc,
no em venc de loteria,
però venc, carai,
de totes les associacions d'Altafulla,
sí.
Totes porten la loteria a Nadal
amb les poques tendes
que hi ha en Altafulla, no?
I una soc jo i els porto.
Dic, aquest any segur
que es tocarà alguna cosa.
Doncs des d'aquell dia,
un dels castellers que m'escoltava
va treure a la setmana 50
un 5 amb 800.000 pessetes.
Al cap de dues setmanes o així,
un parell de germans
van treure un altre 5
amb un milió i mig de pessetes.
I fa cosa de dues setmanes o tres,
aquest sí que és una persona
que viu Altafulla
però fa uns 10 anys o així,
només,
va treure 3 milions de pessetes.
I això a partir del tema del gat?
A partir del tema del gat, eh?
No t'ho dic en broma.
Doncs no, no, no.
I veus, a poc a poc va inflant-se
i veus, ara ja el gat
ja comença a donar el seu fruit.
Escolta, tot i l'enrenou
que hi ha a la 3.40
ja em veig jo anant-hi tots
Altafulla a fer la bulleta
de la primitiva, eh?
Sí, el gat també tindrem que abusar
perquè a veure si arreglen
i acaben una vegada aquest desviament
i treuen tot aquest enrenou
de la 3.40.
Escolta, i què fareu amb el gat?
Perquè això, clar,
ara és un rumor,
una coseta que parleu al poble
però potser us plantegeu fer...
No, no, no.
Ja ho tinc plantejat, no.
Ja ho tinc parlat.
Amb la persona que es diu
Marcel Socies,
que és el que va fer-ho,
i hi ha un parell d'amics meus
que treballen molt.
Un, precisament,
ara en aquests moments
la seva dona està tenint un fill.
Doncs també li portarà sort al gat,
segur que sí.
I a més, l'1 d'agost de l'any 81
va ser quan va inaugurar l'estanc.
S'ajunta tota aquesta setmana, veus?
Tot comença a coincidir, no?
Com que sempre és bonic
i sempre és un plaer en Altafulla
quan venim,
de pas farem una bulleteta d'aquestes, eh?
Perquè jo crec que estàs en vena, eh?
Sí, sí.
Pepe.
Ha estat un plaer de veritat enhorabona
a la persona que li ha tocat,
però en fi,
ja no necessita per res
la nostra enhorabona,
però el que sí és cert
i el sentit que té aquesta conversa
és que això també crea ambient al poble
i, home,
i doncs crea una miqueta d'identitat
i de sentit de col·lectivitat, no?
Sí, sí que és veritat.
Que és el que és interessant.
I el que has dit tu,
m'he donat compte
que quan dones un premi i t'així,
vull dir, t'alegres.
Vull dir,
és una sensació molt maca,
molt maca.
Vull dir,
solucionar la vida d'una família,
ha solucionat per tenir una bulleta
o fer-li aquí
perquè potser si no haguessis estat jo,
potser aquest home no hagués pogut fer-la
i tal i qual,
l'hagués deixat per un altre dia
i llavors no hagués estat, no?
Vull dir,
un granet de sorra
i posat, no?
Han posat la meva terminal
i això alegra molt
i és veritat.
No m'he donat compte
fins al dilluns.
Doncs, Pepe,
pijuen de l'estanc
en d'Altafulla,
l'únic que hi ha,
de fet,
aquí a...
Com 4.000 persones
per això.
En l'estanc en tenim prou.
T'agraïm moltíssim
que hagis atès la nostra trucada.
Una abraçada.
Gràcies a vosaltres.
Fins aviat.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.