Repsol IPF amb la Setmana Santa de Tarragona.
Durant la Setmana Santa, tant noves professors, com via crucis i tot això, són temps de reflexió, temps de meditació, temps per madurar i pensar moltes coses, tot el que es fa durant l'any, vull dir, una època una mica de pensar en definitiva.
Ferran Bladell Vila és el president de la Germandat. Consta de 1.150 germans i té la seu religiosa a la parròquia de Sant Francesc. La seu social és a Casa Sales, al carrer Girona.
La real germandat de Jesús de Natsarè dona escorta al misteri de Natsarè des del 1903. En la devoció de la imatge, amb la creu al coll, cal buscar l'origen de la germandat.
Els orígens
La germandat es va fundar el 1903 per l'impuls del tarragoní Ramon Sales i Ricomà. La imatge de Porta Creu, propietat de la gremi de Cordés, datava de finals del segle XVII.
Aquesta imatge va ser salvada per Tecle Ricomà, mare del fundador, guardada a l'església dels pares franciscans.
Des de 1940, la germandat té una secció d'aspirants, amb cor infantil.
El 1957 es va crear una branca femenina, amb el nom de Pia Secció de Maries del Calvari, de la real germandat de Jesús de Natsarè.
La germandat va ser fundada l'any 1903 per Ramon Sales i Ricomà.
Després tenim tres misteris.
Jesús de Natsarè, tenim després la primera caiguda, el sirineu,
i l'altre és el despullat.
A partir dels anys 80 vam crear la secció de Maries,
també vam crear la manda de cornetes i timbals,
també tenim un cor infantil,
en fi, sempre anem intentant fer coses noves.
La Vesta
Els natsarèns s'abasteixen túnica negra, amb pitet i punja de bellut negre,
cucurulla i guants negres i cíngol vermell.
Els aspirants s'abasteixen igual, amb guants blancs.
Les maries del Calvari, sobre la mateixa vesta negra,
porten pitet i cucurulla de color or vell, amb guants negres.
Per a les aspirants, els guants són de color blanc.
El cor infantil abasteix túnica negra, amb pitet blanc,
amb l'escut de la Germandat Bordat.
La nostra vesta és una vesta de color negre,
amb un peto de bellut blau-marí,
cordó blau-marí també, amb una agulilla blanca,
guants negres i la medalla de l'escut del Gremi,
que és un escut vermell amb les claus de Sant Pere
i un salvavides, que simbolitza la unió entre tots els marejans.
La insígnia
La medalla de la Germandat té-se en un escut ordó
coronat amb corona reial,
disposa d'una creu llatina vermella dins d'una creu greca.
Els misteris
La imatge del segle XVII a Donatxerè
va ser destruïda a la Guerra del Francès.
El 1815, una mà anònima reconstrueix la imatge
que desfilava per primer cop el 1907.
El misteri es coneix també amb el nom de la Verònica
i s'ha salvada a la destrucció el 1936,
llapat de la imatge fundacional del Natxerè.
La nova talla del Natxerè la va fer el canongí Salvador Martorell el 1939
i vesteix la mateixa túnica que l'anterior,
salvada del foc per l'atzar.
El misteri ha estat sempre portat a coll.
Divendres sant de 1930,
els natxerèns sortien a la processó
acompanyant el nou misteri, el Sirineu,
que mostra a Xassús abatut pel pes de la creu.
També se'l coneix per la primera caiguda.
És l'únic misteri d'abans de la guerra
que s'ha salvat sencer.
Originàriament anava a portar a coll.
Ara s'empesa per vuit membres de la germandat.
El març de 1961 s'incorporava encara un nou misteri.
Xassús és despullat de les seves vestidures.
La mirada serena de Xassús
contrasta amb el rostre violent i sinistre dels butxins.
El Sirineu és d'Antoni Parera
i va ser fet l'any 31, el 1931.
Després el despullat va ser fet per Agustí Ballester l'any 62.
I llavors tenim el Jesús de Natxerè,
que va estar fet el 1903 per Josep Rius.
El que passa que en un principi
només portava la imatge de Jesús de Natxerè.
I després l'any 1906,
dissenyat pel nostre fundador, Ramon Ançales Ripomà,
es van incorporar les tres maries que porta actualment
i que precisament en guany fan cent anys.
El Natxerè és posterior
perquè es va cremar quan la guerra civil
i llavors aquest segon Natxerè s'ha fet per Salvador Martorell.
Els actes
La Reialcia Armandat de Jesús de Natxerè
organitza dimarts a Sant una missa i un viacrucis
que surt i arriba a la parròquia de Sant Francesc.
Diumenge i festius de Quaresma
es celebra el res del viacrucis per l'interior del temple.
Des del 1992 ofereix uns concerts sacres a Sant Miquel del Pla.
És un viacrucis tots els diumenges de Quaresma
a la parròquia de Sant Francesc a tres quarts de set de la tarda
i llavors l'acte principal nostre és el dimarts sant.
A les set i mitja fem una missa
i després fem un professor
que surt a dos quarts de nou
des de la parròquia de Sant Francesc
recorre la part alta de Tarragona
i torna a la parròquia de Sant Francesc.
Repsol i PF
amb la Setmana Santa de Tarragona.
Festa tradicional d'interès nacional.