Molt bon dia, doncs, hem vingut fins al C-Pràtiques
per parlar d'aquesta iniciativa del grup ecologista GPEC
i la Fundació Caixa Tarragona, que porten a terme aquest taller educatiu
arbres de paper.
Són activitats que es fan a diverses escoles
de les nostres comarques i també a les terres de l'Ebre.
I ara en volem parlar.
De fet, s'acompanya Xavier Bas.
Ell fa poca estona que era aquí el directe,
el micrófons de Tarragona Ràdio,
ara ja és aquí el C-Pràtiques,
ell és el director del projecte,
ell és, perdó, el director gerent de la Fundació Caixa Tarragona
per parlar d'aquest projecte.
Xavier Bas, molt bon dia.
Fa pocs minuts era el micrófons de Tarragona Ràdio,
ara es pot parlar d'una qüestió ben diferent,
d'aquest projecte que es fa a diferents punts
del camp de Tarragona i també a les terres de l'Ebre.
Sí, efectivament és una altra de les línies d'actuació
de l'obra social de la Fundació Caixa Tarragona
i en aquesta ocasió es tracta d'un programa,
d'un projecte que incideix en el món de l'educació
i en el món del medi ambient.
És el projecte d'arbres de paper
que organitza des de fa 3 anys
el grup ecologista GPEC
i que també des de fa 3 anys
compta amb la col·laboració
i amb el suport de la Fundació Caixa Tarragona.
En definitiva, és una actitat que organitza el GPEC,
però que, com que creiem que coincideix
i que té un lligam molt estret
amb els valors que impulsem des de l'obra social,
en el camp de l'educació, en el camp del medi ambient,
per això li donem suport.
En aquest cas, ha adreçat els més petits, els infants,
perquè siguin conscients d'aquesta realitat
quan siguin més grans, i de fet ara també.
Sí, és una mica el que estàvem comentant.
El medi ambient és un tema que preocupa tothom,
que preocupa la societat,
però que com més aviat es comenci a conscienciar la gent
i què millor que fer-ho des de l'escola,
doncs molt millor per arribar a tenir un futur
amb més bones condicions
que les que tenim en aquest moment,
per anar millorant
i en aquest cas incidir en un tema clau,
que és el reciclatge del paper.
Ara ho explicarem.
Xavier Barça, gràcies per explicar-ho.
Ens ho parlàvem amb en Ramon Ferrer,
que ens donarà més detalls d'aquest projecte.
Ells és el director del projecte Àrbores de Paper
i també és membre del grup ecologista GP,
que Ramon Ferrer, molt bon dia.
Bon dia.
Què podem explicar?
Què és el que estem veient per aquí?
Et sembla que fem un recorregut
i expliquem una mica els diferents apartats d'aquest taller
i què és el que expliqueu amb aquests infants
en aquest cas avui del CIT Pràctiques?
Sí, endavant.
Doncs el primer que fem nosaltres
és donar algun contracte,
que és la llei central de tota l'activitat.
en aquest contracte, que n'hi ha de dos tamanys,
un gran per cada col·legi que accepta l'activitat
i un de petit per cada nen que vol acceptar aquest contracte
que és de per vida per ells.
Nosaltres els facilitem aquest recurs
perquè ells prenguin una decisió.
És totalment voluntari.
Cada nen, nosaltres els diem
si no volen signar-lo, no tenen per què signar-lo.
Llavors, a aquest contracte es comprometen
a fer servir el paper per les dues cares,
utilitzar el mínim paper possible,
utilitzar-lo reciclat, ecològic, etcètera.
Si ells estan d'acord amb això,
l'altra part del contracte, els arbres,
faciliten tot el que és frenar el canvi climàtic,
frenar l'erosió del terra,
donar oxigen per poder respirar, etcètera.
Si demaneu aquest compromís, no?
I per l'experiència que teniu,
què és el que fan els infants?
Es comprometen d'entrada amb aquest àmbit?
Doncs una de les coses que més ens han sorprès
és que s'ho prenen molt més seriosament que els adults.
És a dir, nosaltres ens hem trobat adults
que signen més alegrement el contracte que no pas nanos.
Ens hem trobat que hi ha nois i noies
que es plantegen i prenen una decisió de per vida
en aquell moment, realment.
O sigui, estan molt indecisos,
estan mirant el paper, ens miran els altres,
ens pregunten, i si no ho compleixo, i què passa?
I que no sé què?
O sigui, s'ho prenen tan a la valenta que ja està bé,
però tampoc cal.
Nosaltres els hi treiem una mica de ferro
perquè n'hi ha que realment s'angoixen i tot.
Alguns d'aquests infants el dia de demà
es dedicaran a la política, esperem que no canviïn.
Sí, sí.
Aquí tenim també un lloc de taula.
Quan acabem de fer una sèrie de reflexions
al voltant dels boscos, dels arbres,
perquè un dels treballs que també fem amb ells
és que sàpiguen, per exemple,
quin és l'arbre o quin és el tipus de bosc
més abundant que hi havia aquí a Catalunya i a l'Estat.
I és el de l'Alzina.
És una pregunta molt senzilla,
però que molts no la saben respondre.
Llavors, els donem també uns plans d'Alzina
a cada escola.
A més a més, fem un joc per repassar els continguts
que hem treballat a l'audiovisual
amb un joc de taula molt divertit,
que es fan quatre grups,
es fan preguntes, mímica...
I llavors, amb això,
acabem una activitat molt senzilla
que la llei central de tota aquesta activitat és que intentar aconseguir,
que si signa el contracte i així es fa,
que per cada 50 kg de paper que recull l'escola
enganxa un arbre en un lloc públic,
que aquí on has entrat has vist que hi ha un arbre aquí penjat,
perquè en aquesta escola acabem de començar,
doncs, per cada 50 kg de paper que recicla,
doncs, s'enganxa un arbre en aquest mural públic.
Llavors, així veuen quants arbres han salvat al cap de l'any.
Això també ho han de fer a casa els nanos
que signen el contracte.
Què més feu, a banda d'aquest joc interactiu?
També hi ha uns panells informadors
de quin és el circuit que fa el paper un cop surt de l'arbre,
en fi, tot el procés, no?,
des del començament fins al final.
Sí, tenim, com ja he dit, tenim el recurs dels contractes,
que és el principal, tenim el recurs de les algines,
tenim el recurs del joc de taula,
i els col·legis que ho vulguin,
doncs, poden sol·licitar aquesta exposició
de cinc plafons,
en el qual, doncs, es fa un repàs, doncs,
del propi projecte,
de què vol dir reutilitzar, reciclar,
reduir la quantitat de paper que es consumeix,
els tipus de boscos,
el viatge de la matèria,
el procés de fabricació del paper,
perquè és una mica com amb moltes coses
no se saben d'on venen, no?
Després, la quantitat d'energia i aigua
que es pot estalviar fent això,
i al final, doncs, com és el procés aquest
de l'activitat aquesta de reciclar
cada 50 quilograms de paper,
doncs, clar, un nano de cada una de les línies de 6E
s'organitzen perquè cada setmana
van acompanyar el consergi
a transportar aquest paper i a pesar-lo,
i quan tenen 50 quilograms acumulats,
doncs, ells s'han d'encarregar de tot això.
Segons l'experiència vostra, Ramon, del GPEC,
en quina situació ens trobem
pel que fa al reciclatge del paper?
Aquí, si parlem, no sé, de Tarragona, per exemple,
ciutat, o el camp de Tarragona,
on que tu vulguis, Terres de l'Ebre, fins i tot,
anem prou bé, hem de millorar molt?
És a dir, a vegades, quan s'ha de trobar
punts de reciclatge, com s'ha de fer,
hi ha prou informació, estem com han d'estar
o han de caminar molt encara?
A veure, depèn d'aquí ens comparem,
podem estar bastant al davant,
però realment va molt per ciutats.
Per exemple, Tarragona és fatal,
Tarragona ciutat com a recicladora de paper va fatal
i en canvi altres com Vilaseca va molt millor.
I no és que els ciutadans de Vilaseca
siguin molt més ecologistes que els de Tarragona ciutat,
és que tenen més facilitats.
Quan tenen més facilitats,
doncs tenen millors resultats.
Nosaltres cada any fem una radiografia
no només del paper, sinó de les envasos,
del vidre i així,
de totes les poblacions de la comarca,
d'aquí del camp i de les terres de l'Ebre
i nosaltres simplement agafem les dades oficials
i les repartim entre el nombre d'habitants
i els números que enten.
I després vas en aquelles poblacions
i veus això que dius tu,
que el contenu d'igual està molt lluny,
que no han aplicat un sistema més eficient,
el porta a porta i tipus d'així.
Llavors, és més un interès polític
que no pas si els ciutadans els donen les facilitats.
Com en el cas aquest del projecte d'arbres de paper,
doncs les escoles totes responen molt bé.
Els folis s'han de reutilitzar,
s'han de posar un lloc a banda
de la resta de paper i cartró.
Hi ha algun lloc específic per poder reciclar-los?
Què recomaneu?
Hem d'utilitzar les dues cases, això queda clar.
Però què es pot fer més enllà d'això?
Doncs, en primer lloc,
intentar veure si és necessari utilitzar aquell paper.
El primer és reduir la quantitat de paper.
La pròpia Caixa de Tarragona
té un programa de medi ambient
que destaca el reciclatge de paper que té
i això equivale a una sèrie d'arbres,
una sèrie d'oxigen i tal.
Doncs el primer que s'ha de fer
és reduir la quantitat de paper que es consumeix.
En segon lloc és reutilitzar,
que és això que acabes de comentar tu,
que és utilitzar les dues cares sempre que sigui possible,
en cartes als pares, als col·legis,
als nanos a l'hora de prendre notes,
tenir una caixa preparada en cada aula
per poder prendre borradors d'aquella caixa de paper
i després utilitzar paper reciclat i ecològic.
O sigui, el normal hauria de ser aquest
i el normal hauria de ser el que normalment utilitzem,
que és paper que contamina i paper que gasta arbres.
Ramon Ferrer, gràcies per explicar-nos-ho,
per fer-nos el que ha recorregut pel taller,
perquè mi imagineu estan a punt d'arribar els infants.
Per cert, a banda d'aquest fer pràctiques,
a quins centres més hi ha on feu aquests tallers
per part de Caixa de Tarragona i el GPEC?
Fins ara hem arribat a una cinquantena de col·legis.
La veritat és que quan nosaltres els hi oferim,
els col·legis sempre accepten l'activitat
perquè la veuen força interessant.
Fins ara hem aconseguit l'equivalent a 280 arbres,
uns 300 arbres.
Llavors, això a què equival?
Doncs a més de 90 tones de CO2 estalviats al canvi climàtic.
L'oxigen que respiren 2.800 persones
al llarg de tota la seva vida.
L'estalvi de 84.000 quilowatts d'energia.
I l'estalvi de gairebé mig milió de litres d'aigua.
I això que acabem de començar.
Doncs està molt bé. Ramon Ferrer, gràcies.
Adéu.
Deixem al Ramon que comenci aquest taller
i mentre volem parlar en quatre
d'aquests alumnes de primària del CEIPA Pràctiques,
ens acompanyen, d'una banda, Lian Sierra.
I, Ian, què tal? Com estàs?
Bé.
Tu, Ian, ets de la Riera de Gallà, m'han dit, no?
Sí, sí, soc de la Riera de Gallà.
Ara en parlarem, eh?
No la Riera, si no parlarem d'aquest taller,
de què en penseu.
També hi és la Marta Vinya.
Marta, què tal?
Molt bé.
Què et sembla, tu, això de reciclar?
Molt bé.
Perquè així estalviem els arbres
i així estalviem també
i no fem que contamini.
Ara m'ho explicaràs una mica millor, eh?
A veure què en penses.
Leiza Hernández, què tal?
Molt bé, molt bé.
Tu també recicles?
Jo, clar.
Sí? Però només aquí a l'escola
o aquí a casa també?
Jo a casa també.
Ah, també m'ho explicaràs.
I finalment tenim també el Pau Alvarado.
Què tal, Pau?
Molt bé, molt bé.
A veure, Pau, explica'm què us han fet fer fins ara.
Crec que heu firmat un compromís,
com un document, no?
Explica'm de què va això.
Un contracte.
Bé, doncs ficava les coses que havien de fer,
les...
Bé, molt de coses,
teníem de firmar.
Havia una cosa que deien,
les tres R's,
que eren reciclar,
reduir
i recollir.
I?
Recollectar, no?
Sí, sí.
Sí.
I bueno,
això.
Sí, i recolliritzar.
I bueno,
doncs molt bé.
Vam signar tots,
vam...
És com un contracte.
sigues.
I què us ha ensenyat?
Explica'm-ho tu, Iann.
Què us ha ensenyat aquí,
per exemple,
doncs us han explicat algú
que abans d'imprimir,
tu has de pensar i tot això?
Sí,
a mi,
ma mare me diu a vegades
que no em faci servir molt la impressora
per a veure si...
que hem d'estalviar paper i això
i...
perquè així també,
a part que estem tinta també
i això...
S'ha de pensar abans de fer-ho,
que sí.
Marta,
us han preguntat també,
crec que quin és l'arbre
que hi ha més...
més a presència,
que és més significatiu
de l'estat espanyol,
no?
O de Catalunya o...
Això s'han dit
de quin és l'arbre
que hi ha més...
No.
Ara això us ho diran ara,
doncs, eh?
No s'avancem.
Ara us ho explicaran.
Marta,
explica'm tu què en penses
abans de reutilitzar,
d'aprofitar dels fulls, no?
Tu això ja ho tenies present abans
o és a partir d'ara?
No,
jo ja ho tenia present
perquè crec que si ara...
si ara...
estalviem el paper,
va millor perquè així
no ho fem que contamini
perquè el paper
després el cremen.
Llavors va millor
i s'ha de gastar
el paper necessari.
Laïssa,
què en penses tu?
Jo té raó
perquè dóna el mateix
reciclar
que no reciclar,
llavors.
És millor reciclar
perquè si ho llençaràs
a una brossa
que no faran res amb ell,
doncs reciclem tots.
Qui creieu vosaltres
que està més conscienciat
a l'hora de reciclar?
La gent gran
o vosaltres
que encara
us falta una mica?
Bé,
sou grans
però no tant,
no?
Nosaltres
està clar.
Sí?
Tu també ho penses?
Sí,
perquè ja veiem
els meus pares
i jo
venen
molt cansats
del treball
i no volen
anar a tirar
justament.
Llavors
vaig jo
i li dic
ja vaig jo
i així jo
tiro les coses.
Com té que ser.
Jo també crec
que això
perquè
així
també ajudo
a ma mare
que ja
li està bé
i també
perquè jo
creuria
també
que hauríem
de reciclar tots
perquè
llavors
grans o petits
perquè si
algun dia
no sé
ma mare
no pot
veï jo
i si algun dia
no puc veï jo.
Però a veure
què pot passar
si no reciclem?
Si ara no reciclem
si ningú reciclés
què podria passar?
Marta
tu què penses
que pot passar?
Doncs
que cada vegada
els papers
anirien
cremant més
i els arbres
anirien
disminuint
i no podríem
tindre tant paper.
Que sí
que té raó.
Que no hi haurà
arbres
i no hi haurà
boscos
no?
Clar
perquè
ells ens donen
moltes coses
ens donen menjar
podem respirar
a causa d'ells
llavors
necessitem
mantenir-los.
Pau
sí
també
i això
i si
ningú reciclés
teníem
allò molt brut
els carrers
molt bruts
no tindríem
gaire per respirar
ni podíem
menjar fruits
del bosc
ni això
i perquè
llavors no
no podríem
passar ratos
jugant
al bosc
ni als parcs
que n'hi haurien
arbres
i tot això
i bueno
jo apareixo
reciclar
que no reciclar.
Doncs mireu
no us prendré
més temps
perquè pugueu
prendre part
d'aquest taller
amb els vostres
companys
Marta
l'Eiza Pau
i en gràcies
per explicar-nos
què penseu
del tema
del reciclatge
per cert
mireu
4.500 companys vostres
tarragonins
i han salvat
300 arbres
que us sembla
són molts o pocs?
molts
molts
i vosaltres
quants n'aporteu
crec que un
no he vist fora?
un
i quants n'aporteu
aconseguir?
no sé
els que siguin possibles
els més possibles
els més possibles
per aquí
per aquí us diuen
alguna cosa
a veure què diuen
quan diuen
8 diuen?
18
18
18
és a dir que
un cadàbre
sembla que eren
50 quilos de paper
doncs mira
i en porteu un?
50
50
fes manomoros
fes manomoros
quanta falta?
quanta falta?
molts cans
molts
molts
aprofareu no?
sí
sí
al final de cor ja
ja veuràs
doncs ja vindrem a veure-ho
d'aquí uns quants dies
passarem a veure com està
això del reciclatge
que vagi bé
igualment
adeu
adeu
adeu
doncs totes d'aquí
des del Col·legi Pràctiques
estan fent aquest taller
la Marta
l'Aleiza
el Pau
l'Ian
com la resta de companys
de sisè de primària
i per salvar aquests arbres
i per reciclar
i ser conscients
que s'ha de tenir
molta cura
doncs amb els nostres
entorns naturals
i preservar-los
i una bona manera de fer-ho
és intentar estalviar
el màxim possible
de paper
com estan aprenent ells
amb aquest taller
de Caixa de Tarragona
juntament amb el JPEC
que això està des d'aquí
fins ara
amb el i