Només 30 segons seran 3 quarts de 12 del migdia.
Segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Sortim a l'exterior, tenim dues cites.
D'una banda la Via T, d'altra banda el Futbolim,
abans de les 12 del migdia.
La cita més immediata en el que serà el darrer espai
d'aquest concurs que els ha acompanyat al llarg de molts mesos,
el concurs de la Via T.
Aquest concurs que el que pretén és posar èmfasi
i destacar l'importància que té el comerç de confiança,
de proximitat d'aquell que de tota la vida,
podríem dir quan diem de tota la vida,
és aquell que ens atenen, que ens donen tota la informació,
que ens acompanyen en les nostres compres.
En fi, què els hem d'explicar aquestes alçades que vostès no sàpiguen?
Doncs donar les primeres pistes perquè avui algú encerti
de quin establiment es tracta i guanyin el regal.
Molt ràpidament donem pas a la nostra unitat mòbil.
Joan Maria Bertran Josep Sunyer, bon dia.
Hola, Jovanda, bon dia.
Dic ràpidament perquè esteu en un lloc una miqueta conflictiu
en quant a pas.
Sí, sí, només et dic que si hi ha un camió haurem de tocar el 2.
Doncs tocarem el 2, el 3 o el que convingui.
Ho tenim malament.
Perquè avui sou a la part alta.
Ja sabem que a la part alta és complicat aturar-se
i el tema del trànsit, la circulació excepcionalment.
Avui ens hem volgut quedar en aquest espai de la ciutat
on hi ha un establiment que és singular, podríem dir, no?
Sí.
Mira, per cert, recordo que no fa ara gaire mesos,
aquí som nosaltres ara, podries posar-te sobre la ser amb el cotxe
i ara no pots, ara hi ha uns pilons i unes jardineres que ho impedeixen.
Clar, però no, a veure, les seves raons estan...
No, sí, sí, per dir com a referència, com a referència, com a punt d'orientació.
Escolta, i a aquest carrer no vam visitar una pizzeria fa un quant temps?
Mira, just aquí, just aquí, bueno, aquí a prop.
Per tant, som a la part alta, aquest carrer fa poc
que es podia entrar i sortir amb una certa llibertat.
En aquest carrer vam visitar una pizzeria
que més comercialitzava la cola catalana i la cervesa catalana
i aquest tipus de coses.
Però no parlem d'aquest establiment, que potser algú ja recorda quin és,
sinó que l'hem agafat com a punt de referència
d'aquest carrer de la part alta de la ciutat.
Un carrer, bueno, que...
Mira!
Ei, què és això? Què és? Què és?
Mira! No has sentit...
Això què podria ser? No és un ruc, eh? No és el ruc català.
No, no, no.
Per cert, deixem-hi un telèfon.
Deixem-hi un telèfon.
Digues, digues.
977-24-4767.
És el de la ràdio.
El de la ràdio perquè truquin i que...
El telèfon de l'establiment també no el direm ara
perquè tampoc no serviria com a pista.
No, no, no.
Però a veure, Josep,
Mira, molt a part d'aquí hi havia un dels pessebres
d'aquests de la ciutat que es posen per Nadal
i que fan goig, eh?
Que són molt visitats.
Per aquí, la cantonada.
Ah, sí, sí, sí.
Tirant avall, tirant avall.
Tirant avall, segons com.
Anar cap al carrer Sant Anna, potser, vols dir.
I avui ja et dic que el nom de l'establiment,
qui no el conegui, ho té malament, eh?
Ho té malament.
Jo crec que és d'aquells...
L'establiment el deu conèixer moltíssima gent
perquè sempre t'atures,
ni que sigui per mirar què hi ha, entrar, a veure,
perquè són d'aquells productes, d'aquelles coses,
d'entrada l'oloreta, la flaire que surt,
i no parlem d'oloreta de menjar,
ja dius, ah, i et relaxa, hi entraria, sí o no?
Sí, avui veig que tens Àngel, eh?
I fades.
I això és una pista,
no és que el Josep m'estigui llançant una floreta, eh?
No es pensin.
També, també.
Entres allà i dius, ara, és el que tu dius,
el nom fàcil, no.
No és un nom català,
jo diria que no.
No, és un nom compost.
És un nom exòtic, eh?
Que té la seva cosa.
M'estem dient que no, no, no és català.
No és català, home, ja...
Jo de filologia no controlo gaire,
però jo diria que no.
Tenim ja una primera trucada.
Recordo, abans de saludar ningú,
que ens han de dir el nom exacte.
Si no ens diuen el nom exacte,
no s'hi val, eh?
Ni al carrer, també, molt bé,
però el nom exacte de l'establiment,
perquè això també fa que nosaltres veiem
que som coneixedors de l'establiment que visitem.
Donem pas a la primera trucada.
Bon dia.
Hola, Iolanda, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Mar.
Què tal, Mar?
Ai, m'has despistat amb això del nom català, tu.
No, que no és català, eh?
Ja, per això.
Mar, tu ets veïna de la part alta.
Sí, ja, però m'has despistat al dir que no és català,
perquè el que pensava jo és català.
Ah, clar, és aquí, m'has destrutat.
A veure...
És a prop del carrer Santana, pot ser al cos del Bou?
És al cos del Bou, sí senyora, molt bé.
Vale, vale.
És on venen coses així de...
Ai, ara jo, mira, estic com a relaxada.
És al costat del rebost, que creia que era el rebost,
però és al costat.
I no saps com es diu?
Arikaneri, alguna cosa així.
Ai, ai, ai, espera, espera, Mar, Mar, Mar, Mar,
que vas bé, vas bé, vas bé.
Posa el fer la mà.
I si la persona que ens escolta és allò benevolent,
jo crec que sap perfectament que tu saps
de quin establiment es tracta.
Sí, sí, demà es tenen coses molt guapes.
Per exemple, digue'ns alguna cosa que hagis vist per allà.
Doncs tenen, com se diu això, essències...
Essències.
Exacte.
Què més?
Coses isotèriques.
Esotèriques, bisuteria.
Bisuteria.
Cosmètica natural.
Molt bé.
Sense additius ni conservants.
Això.
Jo crec que t'agafaran de publicista.
A veure, Josep, tu tens algú que pot fer de jurat?
Ja veurem, ja veurem.
A veure si accepta o no.
Intenta dir-nos el nom de la botiga.
Sí, a més és que em sona perquè
ens poteu de propaganda a la ràdio
però això m'ha quedat, eh?
Efectivament, també fan falques aquí a la ràdio
i dius, calla que...
Intenta-ho perquè abans no ho has dit exactament
però...
dient ràpid sonava, sonava.
Algo de no sé què de Karen...
Ari Kareni, de Kareni, alguna cosa així.
A veure, en Josep...
Treu la R, treu la R.
Treu la R, va.
Que tregui la R.
Que es diu Kareni o Kareli?
Has dit Kareli?
La R fora.
La R fora.
Amani, Amani.
A veure, si no ho sé, no ho sé.
Ai, ai, ai, és una d'aquelles situacions que dius, ai...
Què hem de fer?
Karemi, no.
Però és que jo crec que la Marc, clar,
és que hem dit el nom exacte, però Déu-n'hi-do.
Jo, saps què?
Amani?
Jo em rento les mans.
Amb essència, si vols, però em rento les mans.
el Josep i la persona que està a l'establiment que ho decideixin.
Em veig incapaç de prendre una decisió.
És que és bona persona i no em vol dir que no.
No et vol dir que no?
Però és que, clar, és que està molt lluny del nom original de l'establiment, eh?
Sí, però...
Em sembla que m'he apropat més al principi.
Sí, la primera vegada.
A més, és un nom compost, i és que hi ha dues paraules.
Va, que és el de l'espai de la via T,
i a més a més, ella, fixa't, sap que està al costat del rebost.
Ens ha dit el que venen.
Ha dit un nom que no s'assembla, però que està en la línia.
És llatí, no sé.
És un nom llatí, em diuen per aquí, eh?
Mar, és un nom llatí.
És un nom llatí?
Sí.
De la primera, segona o tercera declinació?
La primera paraula comença a parir.
La segona anaves bé, eh?
No, no, clar.
I què?
Què dieu?
No, la Mar no ens la dirà.
Ara, en xiqueta, que res.
Clar, ara ja és d'aquell...
Això és com els exàmens,
que si a la primera no l'encertes dius
mira, no meregeu més perquè jo no me'n surto.
Què, Pep, què fem?
Jo no sé, jo no sé res.
Què dius?
Fes-me un senyal com a romans, va.
Vinga, amunt o avall.
Ja que és en llatí el nom?
Amunt o avall.
Què diu, què diu?
Què diu la persona que t'acompanya, Josep?
Que sí, que sí.
Vinga, va, que sí, que sí, que sí, va.
Mar, avui el concurs...
concurs xollo, avui, eh?
Concurs xollo, que és l'últim, home.
No, mira, te'l dirà la Maria,
me'n viri bé que sigui al costat.
Primer, a la Maria, ara li farem un aplaudiment ben xulo, eh?
Hola, Marc, bon dia.
Hola, la Maria, què tal, bon dia.
Felicitats.
Ja pots...
Bueno, felicitats amuntes, no?
El nom és una mica complicat, però és, traduït en català, seria la porta del cel.
La porta del cel.
La porta del cel.
I Anua, que era un déu romà, el déu de l'entrada, i Kaeli, que és cel.
Kaeli, exacte.
Ara sí, no?
I Anua, Kaeli, la porta del cel, déu-n'hi-do, Maria, eh?
També us vau esmerçar un temps i enginy per posar-hi el nom, no?
D'altra banda, ben bonic, no?
Home, originalitat.
Jo crec que ha d'haver una mica d'originalitat.
I més, estan en una ciutat com Tàrregó, no?
Ah, això mateix.
A més, a més, tot va conjuntat, no?
Ah, exacte.
Home, estava claríssim que la Mar sabia de quin establiment es tractava, eh?
D'això no hi havia dubte.
Doncs, Mar, ja ho has sentit, quan tinguis un momentet, com que ets veïna també de la Peralta,
t'hi acostes, i amb la Maria, doncs jo suposo que tenen un obsequi ben maco per tu, d'acord?
Potser tindré que baixar en cadenes, perquè si diuen que neva...
Jo tinc el trineu a la porta, eh?
Ja fa tres dies.
Per la baixada del pajarito.
Ah, exacte, el trineu i el saquet de sal, per no quedar-me en el camí.
Mar, moltíssimes gràcies.
Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu, Maria.
Adéu, adéu.
Doncs, moltíssimes gràcies, la Maria.
La veritat és que ha estat generosa, perquè és una norma sempre de l'espai,
però és que avui sabia greu, perquè és que es veia tan claríssimament
que la Mar sabia de quin establiment es tractava,
i s'ho sembla, entre el Pep i la Maria, que ens expliquin algunes coses
del que ens oferiu en aquesta porta del cel.
Creuem aquesta porta i ens expliqueu què és el que podem trobar?
Doncs, mira, només creuen la porta.
Si mirem a mà dreta ja veiem les flors de Bach que estan aquí exposades
i que la Maria ens pot explicar en què consisteixen, no?
Perquè van molt bé per moltes coses molt diferents, no, Maria?
Sí, bueno, és el doctor Bach, que era un doctor anglès del 1700,
amb el que va fer un estudi de 38 flors,
que ell creia que per sanar físicament, doncs,
teníem que tractar primer l'emoció.
I, bueno, estem al segle XXI i funciona.
Llavors, és per l'estrès, quan un té situacions una miqueta, doncs,
angoixades o que hi ha, doncs, bueno,
molts tipus, doncs, d'estats, doncs, psíquics i anímics.
Les flors de Bach, que de vegades no s'han de trobar-ne, doncs, aquí n'hi ha,
eh?, crec que en aquesta botiga ja no ha caigli del carrer Cos del Bou,
però també hi ha, com comentàvem abans,
fullets, ignoms, espelmes perfumades, incens, olis essencials...
Teniu cosmètica natural, també?
Sí, tenim cosmètica natural, doncs, que està produïda aquí a Catalunya.
A més a més, passada, doncs, tots els controls de qualitat
i realment, doncs, bueno, té molta acceptació.
Quin seria el fort, Maria, de casa vostra?
Què és allò que és una referència que tothom ve aquí a buscar?
perquè diu, ho volem d'aquí, de Janua Kaeli.
Home, jo crec que la referència més vital són els àngels, d'alguna forma,
i a part, doncs, també, doncs, les flors, doncs, de Bach, les fonts d'aigua
i llavors el que és també, doncs, bueno, tot el que és la tema d'aromatització natural
que ho portem, doncs, d'Itàlia, des dels armaris, calaixos,
bany, la casa en general.
Hi ha una vitrina aquí al costat amb tot d'àngels, però també hi ha altres figures,
hi ha noms, hi ha, no sé, tot de figures així petitones que vas posant qualsevol
a recordar la casa i que són també diferents, hi ha diferents tipus d'àngels,
no són tots iguals, eh?
No, aviam, tenim diverses sèries, però tenim una sèrie que és la que té més acceptació,
que és una sèrie holandesa, doncs, que una senyora, doncs, va fer un diari amb dibuixos
dedicat, doncs, a les fades, als nomos i als àngels, i li han fet tota una gran col·lecció.
Maria, no sé, tenim futbolí avui, Jolanda, o no? Ara, després, a continuació?
Doncs hi tenim el Quim al nou estadi.
Doncs, escolta'm...
Ara, no sé si la Maria podria fer alguna recomanació tipus flos de bac o algun sortilegi
o encanteri, en el bon sentit de la paraula, cara al nàstic.
No sé si s'atreveix la Maria a recomanar-nos alguna cosa.
No, realment...
Amb això no, no? No treballeu aquest tema?
No, amb això no treballem. I realment no en tinc ni idea, eh?
Està fumuda.
Però com a mínim relaxar-se una miqueta amb aquestes flos de bac, amb aquestes espelmes
perfumades que teniu, eh? Aquesta cosmètica natural que també podien utilitzar els jugadors.
Què et sembla, Maria? Podríem tirar per aquí?
Sí, sí. Realment, bueno, podríem fer una mica d'aromateràpia i, davant, fer exercicis
de relaxació, no? Això sí. Tot això ajuda.
Doncs li farem arribar aquestes recomanacions a Paco Flores, eh? A veure què diu d'aquestes
pràctiques.
Recordin i anua Caeli la Porta del Cel al carrer Cos del Boun número 5 de Tarragona.
Maria, moltíssimes gràcies per obrir aquestes portes al matí de Tarragona Ràdio.
Molta sort.
Gràcies, molt amable.
Adéu-siau, bon dia.
I anem molt ràpidament. I gràcies al Josep, eh? I al Joan Maria.
Ara hem de donar la benvinguda al Quim Pons, que en aquests moments es troba...