Les 10 del matí, 36 minuts.
Aquí estem, al matí de Tarragona Ràdio,
a la quarta hora d'aquest recorregut per l'actualitat de la ciutat,
que ara ens porta a parlar del Servei Municipal de l'Habitatge
i també de retruc de l'Associació de Veïns de la Part Alta de la Ciutat.
Ens expliquem.
El que encara és president de l'Associació de Veïns de la Part Alta,
ho serà fins al proper dia 13 de desembre,
Francesc Díez, acaba d'assumir al càrrec
la feina de gerent del Servei Municipal de l'Habitatge.
Avui amb Francesc Díez volem parlar sobretot dels objectius
que es planteja en aquesta nova etapa d'aquest òrgan Municipal.
Però també, com dèiem, de manera tangencial,
hem de parlar del balanç que em deixa enrere
al capdavant de l'Associació de Veïns de la Part Alta de la Ciutat.
Senyor Francesc Díez, bon dia.
Hola, bon dia.
Fins al proper dia 13 serà president de l'Associació de Veïns.
De fet, l'Assemblea de Veïns la setmana passada
va decidir, d'alguna manera, que el dia 13 hi hagi eleccions
perquè hi hagi una nova junta i un nou president
de l'Associació de Veïns del Cascàntic
perquè vostè ho deixa perquè ha assumit aquest càrrec
relacionat amb l'Ajuntament.
No solament per això, sinó que la veritat és que
s'ha fet un treball, un treball no sé si immens o no,
per a mi m'ha resultat molt fatigós
i la veritat és que crec que en un any ja en tenia prou.
L'altre ha sigut una circumstància que s'hi ha acoplat, però no.
En realitat, jo seré president en funcions fins al dia 13,
que hi haurà una nova junta.
O sigui que vol dir que sent president en funcions
i no presentar-me en cap junta, seré el que se'n diu la mesa electoral
per fer l'escrutini o les votacions i l'escrutini el dia 13.
I aquí acaba la meva feina.
Pràcticament ja va acabar el dia 22, que va ser el dia de l'Assemblea,
on es va votar i aprovar uns nous estatuts,
un reglament intern, aquesta pròpia convocatòria.
Es va adonar que ja disposàvem d'un local per la pròpia associació,
cosa molt ansiada de fa molt de temps.
I en fi, es va parlar una mica de la trajectòria
durant aquest últim any, que té allò negres, vermells, blancs,
ja hi ha colors de tota mena.
Però el més important és la gran inversió
i l'il·lusió que això genera dintre del barri
dels 12.100.000 euros per haver estat inclosos dins del pla de barris.
I aquesta és una de les feines que, d'una manera o altra,
l'alcalde actual, Josep Félix Ballesteros,
va assumir i va aconseguir, va aconseguir de Barcelona,
que tot i tenint hi ha un pla de barris,
que és el del Camp Clar, en marxa,
doncs aconseguíssim aquest pla a la part alta,
fet, anem a dir, especial o diferent,
perquè no hi ha cap ciutat o cap poble de Catalunya,
doncs que tingui dos plans de barri en marxa simultàniament.
Aquesta és la realitat tangible
i això és el que fa que ens il·lusionem molt.
Ha estat un període relativament cura,
la presidència de l'associació de veïns,
però segurament molt intens,
sobretot per l'aprovació de la part alta,
la inclusió dins de la llei de barris.
Ara que marxa, en fi, vostè quin balanç fa?
Parlava de blancs, negres, vermells, de tots els colors,
però quins en destacaria més?
Quins colors em posa el damunt de tot?
Home, és difícil, perquè això,
la valoració l'han de fer els veïns.
Jo no hi ha sigut res més que un treballador,
diguem, en benefici del barri,
per tant, en benefici de tots, fins i tot meu,
perquè també soc un veí més del barri.
Hi ha de tot.
És difícil dir, és que això,
estaríem sobreposant una cosa,
donant més importància en una cosa que l'altra,
i la part alta, la veritat,
és que té moltes mancances i té moltes necessitats.
Si ens fixem una mica,
les associacions de veïns d'altres barris,
jo no dic que tots siguin festes,
però no notes aquests moviments veïnals,
hi han aconseguit moltes coses.
En aquests moments, potser,
es dediquen més al lleure, a la festa,
que el barri disfruti,
de tot el que s'ha aconseguit.
Nosaltres anem d'allò de 15 a 20 anys enrederits,
d'una manera o altra,
potser per manca d'unió del propi barri,
en quant a lluitar i aconseguir coses de l'Ajuntament,
i una mica perquè hem estat deixats de la mà de l'Ajuntament,
doncs, si no hi havia reivindicació,
es dedicaven als recursos en altres zones de la ciutat.
Jo crec que ara estem per bon camí.
Crec que el barri funcionarà i funcionarà bé,
i crec que la gent se n'ha donat compte
de què s'han d'unir,
hi ha d'haver una unió,
una única associació a tot el barri,
que sigui forta, que sigui potent,
perquè és la força que li donarà a tots els veïns
i que això ho faci que es pugui tirar endavant
amb tots els projectes que hi ha, que són molts.
I de cara a les eleccions,
de cara a la jornada del 13 de desembre,
confia vostè en que hi hagi només una única candidatura
o tant li fa?
O considera que també seria bo
que hi hagués més d'una alternativa?
A veure, a més, igual.
Jo tinc la sensació que encara que hi hagi més d'una candidatura,
els associats,
els components de l'associació,
doncs, votaran amb seny,
i votaran d'una manera...
Aniran a votar,
aniran a votar tots,
i votaran amb el seny de saber
que han d'evitar,
anem a dir, situacions de juntes
de juntes com de personatges il·luminats
o situacions de juntes de, no sé,
de personatges dependents
que puguin ser una mica homes de palla.
Jo crec que ha de ser una junta sensata,
sencera,
amb ganes de treballar,
i com que tots ens coneixem a la part alta,
doncs, d'una manera o altra,
la gent també sabrà valorar les persones
que constitueixin o que conformin aquestes juntes
i sabrà donar-los el valor que cal
i, per tant, el vot amb qui correspongui.
Francesc Díaz deixa, doncs,
la presidència de l'Associació de Veïns
de la Part Alta
i, de manera pràcticament paral·lela,
assumeix una feina.
De fet, torna a l'Ajuntament.
Ell va ser regidor de l'Ajuntament de Tarragona
en una legislatura ja,
si no m'equivoco,
del 91 al 95.
Ell va ser regidor del grup municipal socialista
en aquella època,
l'Ajuntament de Tarragona,
i, d'alguna manera,
torna a la vida de l'Ajuntament,
encara que no estrictament a l'Ajuntament,
sinó amb un òrgan autònom,
com és el Servei Municipal de la Bitatge,
assumint la seva gerència.
Tenint en compte també la seva vàlua professional,
és una feina que li va molt, no?
Sí, és una feina que s'acopla.
Deixa'm fer-te un incís.
Jo vaig ser funcionari de l'Ajuntament de Tarragona
durant sis anys,
quatre mesos i un dia.
I ho dic així tan concret,
perquè quan vaig passar-me
a ser funcionari de la Diputació de Tarragona,
aquí he estat 27 anys,
a veure, el certificat que se'm va fer
de serveis prestats,
ho deia d'aquesta manera.
i em va quedar tan gravat perquè semblava una sentència de presó,
això dels sis anys, quatre mesos,
i el dia que s'hi afegia, no?
Doncs bé, sí, realment encaixa perfectament,
per això no m'ha dolgut fer-ho,
amb el que és la meva professió
i la meva estructura mental,
d'una manera o altra,
durant molts anys.
Jo soc arquitecte tècnic de professió,
tinc màsters per a la Universitat Politécnica de Catalunya,
i els cursos, diferents cursos fets.
Per tant, això pot encaixar.
A més a més vull dir,
doncs, bueno,
tinc una vida que jo li dic plena de sabidoria,
que no vol dir saviesa,
perquè per mi la sabidoria
és la suma de coneixements i experiència.
D'una forma o altra,
aquests són els valors que jo puc aportar
en aquests moments a la meva feina.
Porta quatre dies,
com qui diu,
al capdavant del Servei Municipal de l'Habitatge,
amb aquesta gerència,
quines idees o quins objectius es planteja?
Bé, jo els que els polítics em manin,
jo en aquests moments no seré un polític,
sinó seré un gestor,
un gestor únicament,
però bueno,
n'hi ha un de clar
que són la construcció de 900 habitatges en quatre anys.
És un objectiu de programa del partit,
en aquest objectiu es van anar a les eleccions
i es van guanyar, entre d'altres, evidentment,
doncs això s'ha de complir
i per aquest camí anem.
A més a més,
amb altres coses que ens poden,
bé, que també poden ser complementàries,
com és ampliar el ventall d'habitatge de lloguer
pels joves, etcètera.
Hi ha una cosa que, per exemple,
s'amplia ara,
hi ha una proposta que suposo que s'aprovarà,
que és passar del límit de 30 anys a 35,
amb la qual s'amplia 5 anys més
les possibilitats que un jove
pugui tindre un suport o una reducció
o una subvenció en quant al lloguer,
etcètera.
La idea és potenciar més
el que havia estat fins ara
el servei de l'habitatge.
Damunt la taula, de fet,
té vostè una de les grans preocupacions
en aquests moments,
per no dir la primera,
de la majoria de ciutadans de Tarragona
i d'aquest país en general,
com és el tema de l'habitatge.
Anem a pams una miqueta del que ha comentat.
900 habitatges en quatre anys.
Aquesta és una promesa electoral del PSC.
en la passada campanya a les eleccions municipals.
És un objectiu possible, realment, senyor Díaz?
Sí, és possible
sempre que puguem anar de bracet
amb el Departament d'Urbanisme,
que en el fons és qui ha de generar sol,
sol d'aquest carrer de l'Ajuntament,
els polígonos i les unitats d'actuació,
i aquest sol que generi
ens ha de revertir a nosaltres
per poder fer construccions d'aquest tipus.
Això serà possible, evidentment,
si no no s'hagués fet aquesta promesa.
Ara, el Departament d'Urbanisme
també ha d'estar funcionant
a tota pastilla.
900 pisos tots a compra,
o hi ha una part que creu
que hauria de destinar-los a lloguer?
Aproximadament es pensa
que un 25% sigui de lloguer
i el altre sigui d'habitatge social,
o sigui, de preu reduït.
Més coses.
Ha parlat del lloguer jove
i d'ampliar l'edat.
La fórmula que s'estava utilitzant,
o que s'estava utilitzant,
de fet ja des de fa uns anys,
del lloguer jove,
funciona? Cal canviar-la?
S'han de fer...
No, per ara anem a dir
el límit d'ingressos
en relació al topall fixat
està funcionant, no?
Perquè, clar, va...
No solament va adreçat
als que tinguin, doncs,
fins a 35 anys
i s'emancipin, diem,
o s'independitzin.
No solament és això,
sinó que també agafa
un estrat d'una determinada
limitació econòmica,
amb el qual vol dir que si els ingressos
són superiors a una determinada xifra,
evidentment, no entra ja dins del camp.
Es considera ja que les seves possibilitats
són per anar a l'habitatge lliure.
La franja de població jove
ha de ser la preferència,
l'objecte preferent
del Servei Municipal de l'Habitatge?
Per ara sí.
El que passa que...
Jo penso, no ho sé,
això ho enfocarem,
una miqueta lloguer també
per persones grans,
que no necessiten gaire superfície de pis,
però sí que necessiten, doncs,
una certa independència
i a vegades necessiten uns habitatges
que hi hagi ascensor
per poder tindre mobilitat.
Que això ho puguem solucionar
i puguem donar, doncs,
un lloguer d'habitatge
amb aquestes persones
que estigui proporcionat una mica
en els seus recursos,
en les seves pensions.
Aquest és un camp
que s'hi hauria d'entrar més a fons
i l'altre camp potser hauria de ser
el que són les famílies monoparentals,
que cada vegada n'hi ha més,
en el qual, doncs,
la societat actual genera, doncs,
separacions i divorcis
i aleshores a vegades
queden les parelles
doncs una mica tocades
i com menys cobrir aquests espais.
Aquests són dos camps
que potser sí que hi hauríem d'estar treballant
i que d'una manera o altra s'està enfocant.
En poques paraules,
adaptar-se a les noves realitats socials, no?
Sí, sí, per descomptat.
Parlem també de territori.
Vostè parlava abans del tema
de l'apartament d'urbanisme
i de buscar sol.
Hi haurà preferència
per a determinats barris
on creu que el servei municipal
de l'habitatge
hi ha d'intervenir més
o la intenció és
estendre's per tot el municipi?
A veure, la intenció és atomitzar
d'una manera o altra.
Per què?
Perquè és conseqüència del planejament.
O sigui, allà on un planejament
es desenvolupa,
o sigui, del pla general
ja s'ha passat
amb un pla parcial
i aquest amb un projecte
d'urbanització,
una reparcel·lació, etcètera,
vol dir que aquell territori
té bomiment,
no té solars
on expandir-se,
per tant,
allà hi ha una necessitat.
Doncs allà també
hi haurà el servei
de l'habitatge
cobrint.
O sigui,
el fet d'anar
del braç
d'una manera o altra
d'urbanisme
en quant a la generació
de sol
fa també
que ens presentem
en els territoris
on n'hi ha mancança.
Per tant,
allà d'una forma o altra
també s'hi serà.
En l'anterior etapa
de govern
es van construir
cotxeres
a part d'habitatges.
Aquesta serà també
una preferència
del nou gerent
del servei municipal
de l'habitatge
o creu que aquest tema
ja està prou cobert?
No, a veure,
el gerent no té preferències,
el gerent té
activitats,
diem.
de moment
sembla ser
que
aquest tipus
de construcció
ja s'ha cobert,
ha cobert
una etapa
important
i ara
l'objectiu nostre
són els habitatges
que en realitat
és l'objectiu
del servei municipal
aquest,
el servei municipal
de l'habitatge.
L'altre,
en tot cas,
hauria de ser
un fet circumstancial
que en tot cas
ja ha cobert
pràcticament
el territori
i no crec
que hi hagi
més demandes
d'aquest tipus
i en tot cas
no és l'objectiu
en aquests moments
que jo conegui
no és l'objectiu
de fer
anem a dir
pàrquings.
Tenim,
ara que ha assumit
la gerència
del servei,
com s'ha trobat
la casa?
Tenim promocions
en marxa
ara mateix,
l'activitat
ha estat aturada
en els últims mesos
precisament
pel canvi
de govern
a l'Ajuntament
de Tarragona,
quina és la situació
que s'ha trobat?
Bé,
en aquests moments
hi ha,
a veure,
en marxa adjudicada
una promoció
de vuit habitatges
a Sant Salvador
i aleshores
hi ha una promoció
de sis habitatges
pendent
a Peixateries Velles
a la part alta,
crec que són
dos habitatges més
al carrer
que s'hi badaria,
en fi,
petites coses
que no és,
diguem,
l'ambició
que nosaltres tindríem.
No hi ha més
perquè no hi havia
res de reserva
de sol,
o sigui,
fins ara el sol
que s'havia generat
abans,
que havia sigut
just abans
de la llei 2
del 2002,
que és la llei
d'urbanisme
de Catalunya
que impedeix
que els ajuntaments
es venguin
amb subasta pública
els solars
que rebien
del 10%
d'aprofitament mig,
doncs bé,
aquest ajuntament
no va ser diferent
dels altres
i va subastar
tots els terrenys
que tenia i més,
per tant,
reserves de terrenys
en aquests moments
del servei de l'habitatge
no en té com
per fer una promoció
mínimament
d'una determinada
expectativa,
no?
L'últim són
els 60 habitatges
fets
davant de Joan XXIII,
que aquests
ja estan llogats,
anem a dir,
és la unitat
més gran
que s'ha fet
amb molt de temps.
Les aspiracions nostres
no van per aquí,
evidentment,
complirem
els deures
i les obligacions
que s'hagin de fer
en barris
com més la part alta,
quan hi hagi
alguna dificultat
o alguna casa
o alguna cosa
que amenaci ruïna
i d'una forma o altra
que hi hagi d'intervindre,
potser també
hi podrem intervindre
nosaltres
reconstruint-ho,
allò,
però no és l'objectiu
principal.
L'objectiu principal
nostre
és fer
promoció
de blocs
per donar
cobertura,
perquè el mercat
tingui una determinada
cobertura.
El sistema
liberal
o liberalitzat
que hi ha hagut
i el sobrecost
dels habitatges
de compra
en aquests moments
ha fet
que cada vegada
quedi més gent
marginada,
gent que no hi arriba
i gent que tampoc
pot estar
en una hipoteca
que li suposi
l'amortització
més als interessos
un cost superior
a un 30%
dels ingressos familiars.
Per tant,
hi ha molta gent
que es troben
que els seus ingressos
familiars
no estan
en aquest sostre
i, clar,
s'ha de buscar
altres solucions.
Si no hi són
en el mercat lliure,
l'administració
els ha de buscar,
ho ha de solventar
d'una forma o altra
i aquesta és la nostra feina.
Del que dèieu
fa un moment,
senyor Díaz,
es desprèn,
doncs,
que el Servei Municipal
de l'habitatge
ha de començar
pràcticament de zero
a buscar terrenys,
a planificar sol
per poder fer
promocions
més grans
i no petites actuacions
de 4 o 8 pisos.
Exacte,
en aquests moments
estem en petites actuacions
i d'aquí ve
els objectius
per arribar
als 900 habitatges
no tenim altra solució.
No podem anar
allò
amb mostres
d'habitatges
i petites promocions.
Hem d'anar
a promocions
més importants.
En fi,
doncs,
per davant queda
tota aquesta període.
comença una nova etapa
del Servei Municipal
de l'habitatge.
Avui hem fet
un primer tas
amb el seu nou gerent,
el senyor Francesc Díaz,
que recordem també
l'últim any
ha estat el president
de l'Associació de Veïns
de la Part Alta,
un càrrec que ostenta
en funcions
fins al proper dia 13 de desembre.
Senyor Francesc Díaz,
moltes gràcies,
molta sort
amb la nova feina,
amb la nova responsabilitat
i, en fi,
tindrem oportunitat
de parlar-ne
una mica
amb més detall
més endavant.
Molt bé,
gràcies.
Gràcies i bon dia.
Gràcies per haver-m'escoltat.
Gràcies.
Gràcies.