És un quart d'una del migdia, cinc minuts,
pugem per les escales centrals de l'Ajuntament.
Ara ens comentava el senyor Pons Mascaró,
Déu-n'hi-do, quin domini del que és la legislació, tot plegat,
i ens deia, bé, li deia a vostè, Joan Miquel,
recorda que seràs alcalde fins demà,
una miqueta abans de les 12 del migdia,
controlant, doncs, com quan s'acaben.
No és com a les 12 de la mitjanit, eh?
És que vostè no ho sap, però nosaltres tenim uns...
bé, sí que ho sap, segurament.
Tenim uns telèfonos interiors que es connectem uns als altres
i jo estava...
És una anècdota, que és una desgraciada anècdota
i és de les més tristes que he tingut l'oportunitat de viure,
però el Pons Mascaró passava per davant de la Rambla
el dia que es va ensorrar la casa.
Justament estava caminant per allà
i jo estava navegant a la isla de Santorini, a Grècia.
I pel mòbil interior de quatre xifres,
em va trucar al barco.
Després ja no vaig poder connectar amb ell
si no era per el telèfon normal,
però l'ensorrament de la casa, el Pons Mascaró,
me la va trucar, devien ser les 11 o les 12 de la nit,
jo me'n recordo que estàvem navegant per allà,
i amb l'interior de la casa,
o sigui que això de la tecnologia.
i ara, espero que no,
em recorda tant que te puc trucar,
fins i tot que estiguis quan estiguis fora.
És un fet de poder-lo localitzar en qualsevol moment.
Sortim al balcó, quin solet que fa, quin dia.
Ui, senyor Nadal,
vostè podrà venir encara?
Bueno, home, per cortesia sí,
però diguem-ne,
vostè té dret, ara que parlàvem de coses legals,
de continuar gaudint de les educacions castelleres
i tot plegat des d'aquest balcó?
No, no, jo no tinc dret.
Home, encara sí,
que ja ha dit el senyor Pons Mascaró,
si ara ens fessin una actuació castellera,
podríem...
Ara sí, però ja no tindré més dret.
Com canviarà la seva vida?
Canviarà molt ara, no?
Bueno, no ho sé,
perquè, de fet,
mai se pot dir el que seran les vides de les persones,
perquè el destí, malgrat que està marcat i està fixat,
no el sabem,
aquesta és la dificultat que hi ha,
vull dir, tots tenim un destí concret
i no el sabem.
Jo ara necessito tornar a fer d'abogat,
necessito reubicar-me personalment en el sentit aquest,
però jo diria que estic tancant amb una certa dignitat
aquesta etapa, no?
Jo crec que l'estic tancant amb una certa dignitat
i ja està.
Però el que és evident
és que, sí, això sí que ho he tingut molt clar a la vida,
sempre ho he tingut clar,
el que ets i fins on arriba
i quan deixes de ser-ho.
Vol fer d'advocat,
si no m'equivoco i si no vostè em rectifica,
es va especialitzar en mercantil.
Sí, sí.
I que d'advocat a seques
o vol especialitzar-se, vol fer classes?
Alguna vegada també he insinuat que li agradaria fer classes?
No, jo el dret mercantil el domino bastant normal
i ara domino molt bé el dret urbanístic.
És una lògica.
vull dir, si hi ha alguna cosa que domino
és l'urbanístic en aquests moments,
per lògica de treball, no?
En canvi, estic una mica peix,
100% peix amb dret penal
i tinc algunes dubtes importants
amb la llei d'enjudiciament civil
i amb el Còdic Civil.
Però, com un paleta,
quan acaba una obra,
en comença una altra,
amb el tema dels anys sabàtics
ni totes aquestes històries,
i l'endemà de les eleccions,
a les 9 del matí,
jo me'n vaig anar al meu despatx
i des de llavors procuro estar 3 o 4 hores al dia
per intentar resituar-me.
Tinc un despatx,
és igual, tinc un despatx,
el de tota la vida,
m'han posat una taula
i unes cadires i un telèfon
i allà vaig per intentar reubicar-me.
No vull deixar cap espai
entre la feina que deixo ara
i la feina que començaré aviat.
Pensi l'oferta que li ha fet l'Ignasi Soler
com a advocat del Col·legi de Periodistes
per defensar els drets dels joves professionals, eh?
L'origen de l'Ignasi Soler
és sindicalista pur,
no sé si ho sabien.
Ell treballava en una empresa
i jo la coneixia perfectament
i és sindicalista pur.
I...
no ho sé.
No, crec que sigui el cas.
Jo crec que els periodistes
tenen suficients arguments
com per plantejar coses importants.
Però ja li dic,
la vida dona molts toms.
Jo no sé exactament el que faré
i mai se pot dir nunca jamás,
com diu la pel·lícula de James Bond,
no?
Bueno, la deu dir en anglès.
S'ha tractat de...
de tractar de viure
i de tractar amb gran part de sobreviure.
De totes maneres,
la vida, alcalde,
sempre s'ha de triar.
Quan vas al restaurant,
et digues
carn o peix,
escolti, jo vull carn i vull peix,
mar o muntanya, no?
Allò típic.
sempre s'ha de triar
i quan es fa una tria
sempre es deixa alguna cosa en el camí.
Això no vol dir
que un se'n penedeixi.
Però vostè s'ha deixat moltes coses
i que potser té oportunitat
de recuperar-les?
A nivell personal,
d'aprenentatges,
d'experiències,
de coses noves per fer?
No, això són tonteries.
Vull dir,
això són tonteries de polític,
de política...
Escolti,
jo he tingut una família normal,
he tingut uns fills normals
i tinc uns nens normals.
He dedicat els fills
el temps que he pogut
com qualsevol pare
o mare de família
treballadora
i ja està.
Jo trobo que
estem vivint
en un món massa,
diguéssim,
egòlatre, no?
Que quan surt un polític
diu,
no, jo ara em dedicaré
a la família.
i si ara t'has de dedicar
a la família
que tens 56 anys,
potser que tu haguessis pensat
abans,
això són tonteries.
Jo em dedicaré,
doncs,
jo seguiré fent
el que hem vingut a fer
en aquest món,
que és a treballar.
Però, vull dir,
estem en un món
una mica egòlatre
en aquest sentit,
ja,
això de les planes web
i això de les...
Els blocs.
Els blocs.
Vull dir,
aquí el que no ets ningú
i jo trobo que
tot això és molt més normal,
no?
Ara el polític necessita
explicar al seu bloc
el que ell pensa.
Escolti,
doncs, miri,
què vol que li digui,
no...
Anem fent pel tros
i no ens compliquem tant la vida.
I això,
doncs,
la meva transició d'aquí a allà
és amb la convicció
que jo a partir d'aquell moment
no tinc cap dret
de vindre aquí,
amb la convicció
que seré un ciutadà normal
i corrent de Tarragona,
que més o menys
podré estar conegut
en funció dels anys
i aquí s'acaba la història
i no n'hi ha cap més.
Una altra cosa
és que ningú pot dir,
ni jo mateix,
si vostè em pregunta
què li faria il·lusió
ser tornar a ser alcalde,
evidentment
que em faria il·lusió,
que tindrà oportunitat
de fer-ho.
Probablement no,
però el món
sempre té espais oberts
i no saps exactament...
Està dient que
potser es torna a presentar
d'aquí uns anys?
No, no, no.
És que no m'ho crec, eh?
No, no,
tracto de dir
que no es pot dir mai
el que faràs
o el que deixaràs de fer
perquè és molt...
Però vaja,
en tot cas,
si, home,
escolti,
si vostè ve de número 2
a la meva candidatura
nosaltres podem parlar-ho
de número 2, eh?
Quan em jubili,
què em sembla?
No, no,
vull dir,
el número 2 seré jo.
Ah,
jo, no,
per favor.
Com era allò?
Mi reino no es de este mundo.
No se pot dir...
Com?
Vostè no sap allò,
no se puede decir...
Com ho diuen, això?
D'este agua no beberé
ni este cura no es mi padre.
Exacto, això no es pot dir mai.
En fi,
jo sé que és difícil,
digu-me un moment,
una circumstància,
una imatge des d'aquest balcó
i sé que és difícil,
alcalde,
que 18 anys sortint a aquest balcó...
N'hi ha moltes d'imatges,
no?
Però totes són agradables.
Jo crec que les imatges més boniques
aquí les tinc
de les fotos
amb els nets
aquí,
justament amb
la gent no em veia
que em feia la foto
perquè la fas una mica més cap aquí
i no et veuen des de baix,
però en canvi el fotògraf
aconsegueix agafar la plaça sencera.
La gent no surt aquí fora
perquè no fas aquí darrere.
Jo crec que les imatges
dels nets
amb la plaça plena
als dies de Santa Tecla
doncs
són boniques.
La família i la ciutat?
La família,
sí,
però és que els nets
no són família.
Home,
tots els avis ho diuen
i tots que tenim fills
i tenim pare,
veiem que els avis
es comporten
de manera
completament diferent
a com es comportava
el pare
amb els fills,
amb els nets.
La meva relació
amb la meva mare
i el meu pare
és una relació
de tota la vida
i el meu pare
ha patit més
pels meus anys
d'alcalde
que suposo
que moltes coses
i la meva mare
com que quan pateix
no ho diu
doncs
també
i aleshores
suposo que ells
han estat feliços
de veure aquesta oportunitat.
Clar,
jo també he estat feliç
amb el fet
que
aquí els fills
i la Júlia
i tots
hem tingut
l'oportunitat
d'estar.
Llavors,
clar,
la Júlia no
perquè la Júlia
sortia aquí
però els meus fills
la Júlia ha estat
moltíssimes vegades
en aquest balcó.
Els meus fills
no,
vull dir
perquè
són complicats
en aquest sentit
de la relació
política
amb el seu pare
i en canvi
els nets
com no tenien res a dir
doncs
he fet el que he volgut.
Per tant,
de tota aquesta història
doncs
el record més entranyable
és del fet
que tindrà quatre nets
i aleshores
l'arcabisbe
per exemple
diu
tu tens quatre nets
i digui
escolti senyor arcabisbe
jo no soc de l'opus
a casa meva
el que som és esgitanats.
Que és diferent,
és molt diferent.
Alcalde,
anem un momentet
només un momentet
perquè tenim un convidat
que el tindrem per telèfon
no ha pogut venir
tot i que
ens ha dit que li encantaria
però és una persona
molt ocupada
i molt important
som al Saló de Plens
ni que sigui
el moment
els ventiladors
perquè miri
que fa calor
en aquest saló
els plenaris
a vegades
eren terribles
i vostè sempre
era una mica crític
amb aquells
que es queixaven
de la calor
el veig una mica
espartar.
A veure
jo he tingut la sort
gràcies als meus pares
de tindre una vida
molt fàcil
des del punt de vista
econòmic
i també he sigut
treballador
i m'he guanyat
molt bé la vida
quan era
advocat
llavors
jo crec que els polítics
haurien de començar
a donar exemple
de
intentem no gastar tant
i
bueno
sí
sóc espartar
i
això no feia el cas
el cas és que
l'espartar
amb aquesta condició
doncs encara és millor
perquè imaginis
si amb l'oposició
li poso vostè
aire acondicionat
aleshores
això no s'hauria
acabat mai
i la veritat
és que el plenari
com hem dit abans
és més el moment
de l'oposició
que el de l'alcalde
per tant
aquí
aquells aires acondicionats
i aquells ventiladors
si jo hagués sigut
l'alcalde demà
jo no els poso
vostè abans de ser regidor
el cuiner
abans que
que farà
no?
com era allò
havia estat regidor
ja des de les primeres eleccions
municipals
democràtiques
abans
abans
abans
abans
havia estat en aquest saló
sí
jo m'assentava
se va tenir un avantpassat
que va ser alcalde
de Tarragona
també
sí
Malé
un besavi
o un besavi
no no
besavi
Malé
és el que
sí
és el que va portar
l'aigua
a Tarragona
de Sant Magí
és a dir
hi ha un parell
de fons a Tarragona
que les va portar
aquest
avi no
el pare de l'avi
Malé
i justament
és curiós
perquè jo vaig tindre
l'oportunitat
de celebrar
el cent
o dos
no cent
aniversari
de la portada
d'aquestes aigües
que justament
van anar a parar
a la font
que hi ha
a l'entrada
del portal
de Sant Antoni
i va ser
de l'avi
Malé
no
del besavi Malé
i per això
això que li deia
abans de ser regidor
abans d'entrar
en la vida política
val a dir
que vostè
va entrar
a Convergència
en el moment
de la fundació
i des d'aleshores
doncs
està el partit
sempre ha militat
en les mateixes
files
prèviament
a entrar
al món de la política
avui
vostè havia
entrat en aquesta sala
per algun motiu
o alguna raó
no sé
no
va ser a partir
de la política
és que
tinc una certa edat
i vostè
no sé si ho nota
però
clar
és que
això ha canviat molt
el que
el fet de la transparència
amb la relació
que existeix
entre una institució
i la ciutat
abans no existia
d'aquest moment
és a dir
diguéssim
els anys
40
50
i 55
i 60
i 65
fins al 70
l'existència
d'un ajuntament
no era
no era allò
que se'n diu
de coneixement
bàsic
entre altres coses
perquè les persones
no les triava el poble
sinó que
venien designats
per diferents
situacions
regulades
en aquell moment
i per tant
tampoc hi havia
aquesta
diguéssim
aquesta
aquesta
ganes
per part d'ells
de tindre
tanta comunicació
perquè clar
no la necessitaven
en tant que
no eren objecte
de votació
el que és evident
és que aquesta
és una sala
espectacularment
preciosa
i el que és evident
també
és que
pocs ajuntaments
a Espanya
i a Catalunya
tenen una casa
una sala
com aquesta
i ara que estem
arreglant la taulada
de dalt
això quedarà
un palau municipal
esplèndid
ara baixarem
cap a baix
que tenim aquesta
entrevista prevista
i algunes opinions
que hem recollit
del carrer
a l'atzar
jo ja sé
que tampoc
no li agrada
gaire el cinema
a vostè
les pel·lícules
no li agraden
gaire
de totes maneres
jo aquí
li veig
un moment
cinematogràfic
en aquest saló
de plens
quan tots marxem
sol
així en penumbra
acomiadant-se
en la més
absoluta
soledat
del que ha estat
sens dubte
escenari
de la seva vida
durant 18 anys
vostè veu
el moment
cinematogràfic
aquí?
no, no és
no ho sé
potser sí
el que passa
que és evident
que està ple
de records bons
i de records
dolents
i ara
que està
en una certa
penumbra
doncs
bé
és un moment
és un moment
aquí hi ha una anècdia
curiosa
que aquest parell
de retratos
aquests retratos
al final
els trauran
però perquè
els treguin
jo he tingut
que fer una cosa
que és
unes declaracions
de banda notari
de les persones
més antigues
de l'Ajuntament
de Tarragona
per constatar
que eren del propi
Ajuntament
aquests quatre quadres
eren quadres
cedits
pel Museu del Prado
aleshores
hem fet
un nou sucàpio
i aleshores
ara ja
diguéssim
que per prescripció
adquisitiva
ja són
de l'Ajuntament
jo no m'he atrevit
mai a tocar-los
perquè tenia por
que si els tocava
al Museu del Prado
se'n recordés
que estaven aquí
i que ens els prengués
ara segur
que vindrà
alguna persona
i dirà
el Joan Miquel Nadal
no es va atrever
a treure'ls
i els trec jo
que sàpiguen
que si això
es pot treure
ara
és perquè hi ha
les declaracions
notarials
específiques
que han fet
els serveis jurídics
de la casa
perquè això
quedi sempre
a propietat
de l'Ajuntament
no els he tocat mai
perquè tenia por
insistació
que se'n recordés
al Museu del Prado
que eren d'ell
i que se'ls emportés
per tant
quan marxem de casa
hem de tancar el gas
els llums
mirar que tot
estigui a post
alcalde
jo li deia de baixar
però li sap
reu que sèiem
un moment
és que ara
tinc algú al telèfon
amb el telèfon inalàmbric
si vols seure
ho dic
perquè pràcticament
mira
el Joan Maria
també m'acosta
segui, segui
sisplau alcalde
tenim a l'altre costat
del fil telefònic
el senyor
Miquel Roca Junyent
senyor Miquel Roca
molt bon dia
bon dia
moltíssimes gràcies
per atendre
la trucada
de Tarragona Ràdio
en aquest programa especial
que està doncs
fent un recorregut
entre personal
i polític
de l'alcalde
Joan Miquel Nadal
que com ens deia
el secretari municipal
deixarà de ser alcalde
demà minuts abans
de les 12 del migdia
quan col·loquialment
sobretot en el món
periodístic
es parla
sempre s'ha dit
que el Miquel Roca
era el pare polític
de Joan Miquel Nadal
no, no
el pare polític
de Joan Miquel Nadal
és el seu socre
això
això per descomptat
jo el que soc
és un molt bon amic
de Joan Miquel Nadal
i a més
és un amic
d'aquests
que està orgullós
de l'amic
està satisfet
perquè
és un gran
una gran persona
ha estat un gran
polític
ha estat
i és
un gran advocat
és un bon navegant
i per tant
té totes les qualitats
per les que
ell i jo
ens hem pogut entendre
durant tants i tants anys
si no com a fill
però sí com a fillol
vostè se sent de Miquel Roca
senyor Nadal
home no em queda més remei
no perquè és el que
m'ho va ensenyar tot
m'ho va ensenyar
la compostura
l'organització
l'ordre
i el respecte
i també m'ho va ensenyar
les trampes
però sobretot
home
les trampes no
aquestes les vas aprendre sol
no
no
honestament
i això és així
el que li dec políticament
o
a qui li dec políticament
les coses
és amb ell
i no
no em costa res
reconèixer-ho
i la veritat
sigui dita
és que si soc alcalde
és gràcies a que ell
va maniobrar oportunament
amb el seu moment
i si he estat
tants anys
al Congrés de Diputats
és perquè ell ho va decidir
en aquest sentit
vull dir
no
no
no hi ha cap problema
al contrari
per mi és un
per mi és una sinceritat total
reconèixer que ell
per mi és el referent
l'únic referent
que he tingut en política
senyor Roca
òbviament estem fent
un recorregut
de pràcticament
les dues últimes dècades
d'aquell Joan Miquel Nadal
amb 38 anys
que
que assumia l'alcaldia
de Tarragona
el Joan Miquel Nadal
d'ara que s'entén
s'entest en dient
que té una dàties gran
quina diferència
o quines diferències
fonamentals
se troba
home
a veure
en Joan Miquel Nadal
com qualsevol de nosaltres
amb l'edat millora
no no no
de veritat
amb l'edat millora
per una raó
perquè
en les accions
aquestes polítiques
de responsabilitat
i sobretot
d'assumir
la representació
de ciutadans
la maduresa
ajuda molt
aprendre
l'ofici
saber
ser sensible
escoltar
apropar-te
a la gent
tot això
també s'aprèn
també
les formes de fer-ho
i per tant
quan en Joan Miquel Nadal
inicia la seva carrera política
que ell havia tingut
un gran mestratge
que era el del seu propi pare
una persona
sempre molt propera
a les preocupacions
i les reivindicacions
de la gent
i aleshores
clar
en Joan Miquel
s'inicia
des de la fugositat
des de l'empèndix
des de la qualitat
però evidentment
els anys
l'apropen molt
molt
a la problemàtica
de la gent
fan madurar
i
en sap greu
segur que
segur
no em porto
el cremí
ara a dir
de la qualitat
del futur consistori
segur que serà bo
i sincerament
jo vull creure
que serà bo
i que serà bo
pels terragonins
però
tothom sap
que Tarragona
ha tingut
un gran alcalde
durant aquests 18 anys
un gran gran
gran alcalde
però senyor Roca
entre vostè i jo
està segur
que realment
deixarà la política?
no ho sé
l'he preguntat
al senyor Roca
senyor Nadal
deixi que contesti
el senyor Roca
no ho sé
no ho sé
és a dir
això és una decisió
molt
molt personal
i que
l'ha d'atendre ell
no ho sé
és a dir
jo l'única cosa
que a vegades
jo hem parlat
és a dir
que
quan un està
en la política
ja estàs compromès
plenament
quan no hi estàs
no et deixes
el teu compromís
tu ets sempre
vinculat
amb les coses
que em t'ho creus
amb els projectes
que has fet
amb els projectes
que has ajudat
a fer
i que has contribuït
a fer
és a dir
en Joan Miquel
serà sempre un home
que Tarragona
el trobarà
a la seva disposició
això n'estic
absolutament convençut
és a dir
és tanta la passió
que sent per Tarragona
que quan Tarragona
li demani alguna cosa
a en Joan Miquel
li costarà molt
de dir que no
molt
però evidentment
es pot viure
a favor del país
i treballant pel país
i treballant això
des de vessants
que no són
les estrictament polítiques
i per tant
jo estic segur
que en Joan Miquel
aquest compromís
amb la societat
amb la gent
amb els ciutadans
no l'abandonarà mai
i vaja
em sabria greu
que ho fes
li puc dir
des de l'experiència
que aquesta
segona
o altra manera
de servir
els interessos generals
és realment
també molt
gratificant
ell ha dit
que vol fer
d'advocat
a partir d'ara
i o si volen
acomiadar-se
li cedeixo la paraula
senyor Nadal
adeu Miquel
adeu records
adeu
i llavors
ara podem llançar
un missatge
que et avalarà
molta gent
adeu
i fins aviat
fins aviat
Miquel Roca
molt amable
gràcies per atendre
la nostra trucada
en directe
bon dia
fins aviat
allò d'amenaçador
alcalde
hem sortit al carrer
el Josep Sunyer
ha sortit
i ha recollit
moltes veus
de molts ciutadans
ha fet una
una petita
tria
d'algunes
d'aquestes veus
vols sentir-les
doncs vinga
escoltem-ho
a veure
què en pensen
alguns ciutadans
de Joan Miquel Nadal
em fa el fet
que més aviat
l'ha fet gran
doncs no
sempre hi ha alguna cosa
que hi ha en contra
no
però jo d'entro
de tot
a més a més
jo era
cada vegada
l'havia votat
i a més a més
segueixo en converses
amb jo també
m'agradaven
menys el Pujol
no sé
jo com
he viscut aquí
sempre a la Rambla
doncs
millorat
visto el que es veu
tot és nou
perquè només hi havia
la mostella
al final de la Rambla
aquella fàbrica
d'un altre cas
a l'altre costat
i prou
que passo
un pas de política
perquè ja estic cansada
no crec en els polítics
fins ara
malament no
potser hi ha hagut
algunes coses
que han fet
algunes errades
que claro
que tothom
som humans
no?
però jo dintre dels anys
que he estat
com a alcalde
no ha estat la cosa
tan malament
ara
jo t'ho dir la veritat
si això que fan ara
d'aquestes cases
que volen derrumbar
ha sigut una obra d'ell
i les coses
no estaven
potser
bastant
ben parlades
per les persones
que viuen
en aquests pisos
aquesta classe de coses
no sé si m'acaba
a mi de convèncer
m'ha mirat molt per ell
i pel seu entorn
ja està
només dic
que ha fet coses
pels rics
això ho sabem tots
pels rics
molta pompa
molta d'això
però ha oblidat els barris
allà on hi ha més llum
allà on viu ell
i tot aquell barri
l'altre barri
de l'altra banda
de la catedral
quasi no s'hi veu
jo al començament
molt bé
però al final
per mi
se li em va anar
de les mans
la ciutat bruta
i molts problemes
de trànsit
i bueno
problemes
al començament molt bé
però pel final
no gaire
doncs per mi bé
m'ha sap greu
que marxi
la veritat sigui dita
i també m'ha sap greu
que no surti
el mateix partit d'ell
hem trobat un canvi
molt maco
la ciutat
en tots els sentits
ens agrada
ja t'ho torno a dir
m'ha sap greu
que marxi
simplement dir
que
molt bé
el que diu la senyora
però també
trobo que
Tarragona
és una mica bruta
jo això
ve que sí
jo veig
que la gent
ho neteja
que hi ha netejadors
i ho neteja
en els dematins
i tot
potser som la gent
que som brutes
però això sí
Tarragona
la trobem
una mica bruta
en general
contents
en el Nadal
jo crec que ho ha fet
bastant bé
dintre de dues possibilitats
que he tingut
crec que ho ha fet bastant bé
i home
les millors
són evidents
vull dir que jo crec
que Tarragona
ha fet un canvi
molt molt bo
bueno la ciutat
doncs sí
ha fet canvis
i tal
però bueno
hi ha zones molt
molt deixades
com per exemple
Boscos
on visco jo
doncs és una zona
que realment
se va urbanitzar
però n'hi ha noms
al carrer
les broses
és un desastre
la neteja
és un desastre
i no es fa cas de res
molt bé ho ha fet
el Miquel Nadal
hauria d'estar
tota la vida
perquè és un home
que ha tingut
molt d'interès
per Tarragona
com a tarragoní
m'encanta
que el que ha fet
Tarragona
aquest home
hauria d'estar
18 anys més
i de llavors
cap aquí
tot això
ha anat augmentant
ha anat augmentant
i això
és digne de veure
el turisme
que ve
aquí a Tarragona
ha d'estar encantat
que el senyor alcalde
està pendent
que no se tiri
el portí de la reina
i no ha pogut en sortir
que això és una vergonya
una cosa tan maca
això no us hauríem de tirar
el portí de la reina
és un fortín
que és digne de veure
aquest
el que van fer aquí dintre
aquestes hores
que van fer aquí dintre
aquest restaurant
n'hi ha estat mai vostè
doncs és maco
allò és una llàstima
una cosa tan maca
que té Tarragona
que visqui jo en Nadal
i visqui Tarragona
i Tarragona endavant