Un minut escàs i seran dos quarts de dotze del migdia.
Seguim endavant en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
No és la primera vegada que des d'aquests micròfons
llancem aquest lema Posa't la gorra,
segons que és un lema que els és familiar,
perquè és el lema que ha presidit en els darrers temps
les festes que intenten ser multitudinàries
aquí a la ciutat de Tarragona i altres indrets de Catalunya
de l'entitat Fanoca, l'Associació de Nens amb Càncer.
Aquesta entitat és una entitat ja podríem dir
veterana no tant en anys però sí en activitat
i intensitat de la feina que desenvolupen.
El cas és que és una entitat que té un cos de voluntariat
molt important i ara aquí a la ciutat de Tarragona
dins del pla de formació de l'Associació
arribaran tota una sèrie de curs per a aquelles persones
que vulguin de manera voluntària, per tant absolutament desinteressada
i el turista per participar en bona part de l'activitat
que desenvolupa l'entitat.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic l'Anna García
és la coordinadora de voluntariat d'aquesta organització de Fanoca
i la tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Com dèiem, Anna García, bon dia.
Bon dia.
A veure, ja fa temps que vosaltres esteu treballant
amb el tema del voluntariat,
el que passa que aquí a la ciutat de Tarragona
cursos específics, jo em penso que és la primera vegada
que els fareu, no?
Doncs bé, en quant a cursos de formació
per al voluntariat domiciliari,
aquesta és la segona vegada que farem un curs de formació.
No, el que sí que hem iniciat aquest any
és una formació permanent
per tal de donar sortida a totes les necessitats
que van tenint els voluntaris
un cop s'incorporen a la seva tasca de voluntariat domiciliari.
És per això que aquesta vegada
hem iniciat ja la formació permanent
com fa uns quants anys que fem aquí a Barcelona
i en guany farem un altre curs de voluntariat domiciliari
i un curs que nosaltres en diem
l'amor prova de vida, etapa de creixement personal.
És a dir, que molts dels voluntaris que visiten els domicilis
per desgravar una mica la càrrega que suposa tenir un nano malalt en càncer
però que encara no està bé per fer una vida absolutament normalitzada
doncs és important que aquestes persones
tinguin, doncs bé, un control de sentiments
que sàpiguen una mica afrontar-se
a totes les pèrdues que totes les persones tenim al llarg de la nostra vida
i és per això que hem començat amb aquest curs de formació.
Clar, en principi algú pot pensar
que aquests cursos podrien anar adreçats
exclusivament a persones que directe o indirectament
estiguin vinculades amb algun nen o nena malalts de càncer
però no és aquesta la vostra intenció, no?
No, no és aquesta la nostra intenció
és més nosaltres, tots els nostres cursos
són oberts i gratuïts
per totes aquelles persones que s'interessen
per la nostra associació
i fins i tot tenen molts voluntaris d'altres associacions
que per tema d'horaris o per contingut
els interessa el nostre pla de formació
per a dir que també la nostra associació
a FANOC
és l'escola de formació
de la Subdirecció General d'Associacionisme i Voluntariat
i aquests cursos que nosaltres proposem
són uns cursos reconeguts
i després també és lliure
un certificat de participació i d'assistència
en aquests cursos
en realitat estan oberts per totes les persones
que estan interessats en conèixer-nos
i revisar també coses personals
però sobretot estan adreçats
si a persones que treballen
o en un ambient hospitalari
o en persones amb malalties de llarga durada
Tot i que l'experiència segurament Anna us indica
que aquelles persones que afortunadament
han superat aquesta etapa
pares, mares, familiars de nens i nenes
probablement siguin els més sensibles
a després
tot i que diguem-ne
la malaltia personal del seu fill i filla
s'hagi sortit prou bé
volen continuar vinculats o vinculades a l'entitat
Sí, són moltes les persones que ens demanen
que un cop superada aquesta etapa
han acabat, volen participar
i formar part del nostre col·lectiu
del voluntariat
nosaltres, de totes maneres
el que sempre diem
és que ha de ser
d'una forma molt tranquil·la
quan ens assegurem
que estan bé anímicament
que és diferent també
per exemple
ser voluntari
per tasques concretes
o administratives
o a nivell del pos a la gorra
i una altra cosa
és el voluntariat domiciliari
en el que trobem el dia a dia
amb la malaltia
i amb tots els estadis
que ells mateixos n'han passat
però sí que és veritat
que tenim persones
i pares i mares molt solidaris
que han acabat i superat aquesta etapa
volen formar part del nostre col·lectiu
de voluntariats
Parlem de les persones
en tot cas
que no estan vinculades
que en cap cas
tenen res a veure
amb el càncer
i menys quan afecta
nens i nenes
de més o menys curta edat
Vivim en una societat
que no ens agrada patir
no nosaltres directe
sinó tampoc indirectament
i quan contemplem
determinades circumstàncies
determinades imatges
ja sigui allà on sigui
mirem cap a una altra banda
no perquè no ens interessi
no perquè no tinguem
aquesta capacitat d'empatia
sinó perquè com et deia
sembla que no volem patir
per tant afrontar
un voluntariat
d'aquestes característiques
tenint en compte
que estem tractant
amb persones
a més persones petites
i que pateixen
es necessita d'una formació
tu no pots anar
només amb bona voluntat
a fer aquesta tasca
no?
no, això és evident
és per això que cada vegada
la nostra associació
Fanoc dona més importància
a la formació
no és solament voler
sinó és buscar
les persones adequades
també
per fer aquesta tasca
i aleshores
és per això
que és imprescindible
primer de tot
fer un curs
de voluntariat
abans d'incorporar-se
a part d'això
és que
nosaltres pensem
que a vegades
queda una mica
distorsionat
el que és
el tema del càncer
perquè tots coneixem
amb alguna persona
que té càncer
tots coneixem
una persona molt propera
que té aquesta malaltia
o que ha mort
d'aquesta malaltia
però el que primer
s'ha de fer
és de treure una mica
tots els tabús
primer s'ha de parlar
del càncer
com un no igual a mort
sinó que hi ha
l'esperança de vida
i sobretot
amb nens
és cada cop
més alta
i hem de situar
les persones
que s'interessen
en ser voluntaris nostres
amb la realitat
que els ocuparà
s'ha de formar bé
amb aquestes persones
i el que va
doncs
a mica en mica
anar incorporant
en funció
de les necessitats
que hi ha
de les famílies
perquè vagi
un voluntari
a casa seva
perquè jugui
amb el nano
perquè es puguin
atendre els pares
a la resta
de germans
perquè torni
a haver
una certa normalitat
amb aquella família
i després
d'haver fet
una formació
diguéssim
llarga
més que llarga
doncs
amb molt contingut
perquè sàpiguen
què es trobaran
i què és el que no es trobaran
per desmitificar
també una mica
la idea
que hi ha sobre el càncer
Això és el més important
segurament
fa uns anys
la mortalitat
no només entre els joves
sinó entre les persones grans
era la veïdíssima
afortunadament
de tant en tant
se'ns faciliten dades
que veuen
que d'una banda
la prevenció
però també els nous tractaments
fan que
el càncer
sigui
una malaltia
que es pot guarir
i a més a més
en moltíssims casos
per sempre
quan parlem de nens i nenes
la seva capacitat
de recuperació
és realment
extraordinària
però tot i així
encara hi ha molta recança
a parlar
del càncer
per tant
les persones
que són voluntàries
d'entrada
han de conèixer
el que és la malaltia
si no tenen notícia d'ella
Sí
una de les
o sigui
una de les xerrades
que nosaltres ven
a part que coneguin
la nostra associació
els nostres objectius
el perquè
d'aquest voluntariat
és també donar
algunes pinçallades
no una cosa
molt extensa
però sí
algunes pinçallades
de les característiques
del càncer infantil
quina diferència
hi ha
dels tumors sòlids
no és igual
que el que pot patir
un adult
oi que no?
perdona?
que no és igual
el que pot patir
un adult
i el que li envolta
no és el mateix
no, no és el mateix
la situació
va amb una família
que
a veure
el càncer sí que és
una malaltia
amb la que
el que pitjor s'ho passa
quan hi ha un diagnòstic
és el nano
això és evident
però és una malaltia
que envolta
diguéssim
la problemàtica
de tot l'entorn familiar
allà quan hi ha un diagnòstic
de càncer amb un fill
comencen a aparèixer
diguéssim
moltes coses
el pare o la mare
ha de deixar de treballar
els tractaments són llargs
són durs
s'han de fer desplaçaments
a hospitals
de referència
com aquí a Barcelona
a la Vall de Bruna
a Sant Joan de Déu
a altres hospitals
i aleshores
això impedeix
una coordinació familiar
com la que hi havia ara
els germans
sempre pateixen
aquestes conseqüències
del càncer infantil
perquè se senten
doncs jo què sé
abandonats
culpables
no volen parlar
del tema
gairebé
molts d'aquests
germans
d'un nano
afectat
amb càncer
ha de visitar
un psicòleg
perquè
té por
també
i perquè
sobren moltes coses
l'entorn familiar
canvia per complet
i això
és imprescindible
que es coneguin
els nous voluntaris
en què es trobaran
i quina serà
la problemàtica
de tot aquest entorn familiar
per altra banda
sí que és veritat
que els nanos
responen molt bé
a les noves medicacions
i que cada vegada
doncs
l'esperança de vida
és més llarga
i amb més qualitat
de vida
amb menys efectes
secundaris
però
bé
és una malaltia
llarga i dura
i que fins i tot
a vegades
es torna a desenvolupar
al cap d'uns anys
i aleshores
la pressió familiar
que quan un ano
té una altra vegada
un brot
doncs
clar
és dur
per la família
i els nostres voluntaris
han d'estar preparats
per totes aquestes
qüestions
que poden anar
sortint
mentre ells
fan de voluntaris
Carme
Anna perdona
jo ja sé
que és una pregunta
que és difícil
de respondre
però
hi ha algun
algun perfil
que respongui
a la figura
del voluntari
no dic ideal
però que
seria aquella persona
que digués
doncs mira
jo crec que reuneixo
aquestes condicions
per poder dedicar
unes hores
del meu temps
a aquestes persones
en principi
ha de ser una persona
que vulgui
col·laborar
diguéssim
amb altres
que estan passant
un moment
molt dur
o molt delicat
amb la seva vida
tampoc no demanem
una dedicació
extraordinària
pensem que
no ha de fer
a l'eix
de la seva vida
un voluntari
sinó que el voluntariat
forma
una part més
de la seva vida
la seva vida
doncs hi haurà
doncs el seu entorn familiar
la seva feina
els seus estudis
i a més a més
el voluntariat
i en tot cas
el que sempre
mirem
és d'assegurar-nos
que ell no hagi tingut
aquesta persona
una
una pèrdua
diguéssim
molt directa
fa pocs mesos
o poc temps
no perquè
no estaríem segurs
que no es tornés a obrir
algunes ferides
a nivell emocional
però en principi
una persona
oberta
optimista
i que tingui ganes
de compartir
és suficient
clar
és que és el que deies
si prou
situació tensa
emocionalment dura
està passant la família
en un asfalto
que arribi una persona
que també arribi
en un estat
diguem-ne
com de caigut
o que hagi tingut
una pèrdua
molt recient
o que s'hagi
enfrontat
amb un càncer
a nivell personal
també
això ens hem d'assegurar
també així
una mica
en tot cas
la implicació
que nosaltres volem
dels voluntaris
és un compromís
per part seva
que no fallaran
en el dia
i les hores
que ja han previst
i que qualsevol cosa
que a ell
li sembli
que surt una mica
dels aspectes
rutinaris
del seu voluntariat
ho ha de comunicar
a la coordinadora
del voluntariat
de Tarragona
la Mercè Rodríguez
perquè ella
pugui fer
les intervencions
també demanem
molta discreció
a l'hora
de fer el voluntariat
i aleshores
mai no hem de saber
ni el diagnòstic
ni el pronòstic
perquè tampoc
no ens ajudaria
la nostra pràctica
del voluntariat
és a dir
que nosaltres
hem d'anar
amb el millor
de nosaltres mateixos
aquell dia
i aquella hora
pactat prèviament
i aleshores
doncs
jugar amb aquest nano
ajudar a fer deures
mirar
que la seva vida
no s'interrompeixi
pel fet de tenir càncer
intentar normalitzar
diguéssim
aquesta situació
i en general
els nens i nenes
que pateixen càncer
com reaccionen
davant de la presència
d'una persona
que en principi
és estranya
no coneixen de res
de totes maneres
en principi
en principi
hi ha una reunió
prèvia amb la família
diguéssim
amb el nano
amb les tasques
que hem pactat
que es portaran a terme
és evident
que mai no
forcem
la presència
d'un voluntari
si no hi ha
un cert feeling
entre el nano
i el voluntari
en realitat
no se'ns ha adonat
mai aquest cas
i la veritat
és que
si es presentés
seríem respectuosos
perquè el primer
que hem d'atendre
és les necessitats
del nano
que està malalt
això és evident
però en principi
està ben acceptada
jo crec que
tenim un voluntari
de persones obertes
comprensives
solidàries
que no
no crec
que es presenti
diguéssim
un tema així
voluntariat domiciliari
en malalt i família
es repeteix aquest curs
l'altre
que
si no recordo malament
ens comentaves
que és nou
la mort prova de vida
exacte
el nom ja
diguem-ne
que planteja
el seu respecte
sí
de totes maneres
és un curs
que és veritat
que a la llarga
del nostre voluntariat
és probable
i per això
està fet aquest curs
que ens trobem
amb la mort
d'un dels nanos
que nosaltres
donem al nostre voluntariat
això és possible
que passi
però també és un curs
que ens fa mirar
cap a nosaltres
mateixos
al nostre interior
al llarg de la nostra vida
totes les persones
hem tingut pèrdues
i no parlem solament
de la mort
un canvi de feina
és una pèrdua
un canvi de domicili
una malaltia
hi ha moltes coses
és un curs
que ens ajuda
a reflexionar
sobre les pèrdues
que nosaltres
hem tingut
perquè la nostra societat
en realitat
no està molt
abasada
a les pèrdues
no en parlem
sovint
dels nostres sentiments
no som
som una societat
que està preparada
per afrontar
la mort
igual que
el naixement
d'un nano
i en tot cas
sempre ens agradaria
donar
unes pinçallades
perquè miréssim
amb el nostre interior
no ens podem permetre
ni tan sols
el temps de dol
davant d'una pèrdua
perquè tenim molta feina
i moltes coses
però el que passa
és que
el no fer
un dol
diguéssim
raonable
normal
ens impossibilita
tirar endavant
diguéssim
altres pèrdues
que tenim
al llarg
de la nostra vida
un dol
no resolt
a la nostra vida
personal
significa que
sempre
tindrem
aquella cosa
que no està
resolt
en el nostre interior
que no ens atrevem
a mirar
en profunditat
i en definitiva
és una mica
el que passa
diguéssim
a la nostra societat
molt estressada
molt preocupada
per arribar
a uns objectius
i assolint
no sé quines qüestions
i una mica
ens falta
aquest aturar-nos
i profunditzar
en les nostres
pròpies vides
El voluntariat
en general
és d'aquells
espais vitals
que ens fan reflexionar
al voltant de tot plegat
en aquest cas
aquesta proposta
aquests cursos
de voluntariat
que organitza
la FANOC
una organització
que déu-n'hi-do
si és activa
hi ha una plana web
en la qual
totes aquelles persones
interessades
poden trobar
no només
allò que té a veure
amb aquests cursos
de voluntariat
sinó amb tota
l'activitat
que desenvolupeu
jo imagino
que continueu
molt centrats
en el que és
facilitar
entre cometes
la vida
de les famílies
la proximitat
dels centres
de referència
perquè
com deies
la nena
són
les persones
més importants
però si la família
no està bé
també
té conseqüències
cap a l'albanestat
aquell nen o nena
és un peix
que es mossega
la cua
vull dir
si el nano
no està bé
els pares
no estan bé
però si nosaltres
no donem un cop
de mà
a les famílies
perquè tinguin
unes certes
bocanades
d'aire fresc
i puguin anar
normalitzant
la seva situació
o engullir
una mica
el que està passant
i tenir
una acceptació
normal
dintre del que cap
intentem
que aquestes famílies
tinguin
un coixí
per part nostra
en el que
tornin a estar
amb el nano
el més relaxat
possible
i el nano
també estarà millor
i aleshores
és per això
que ho trobem
imprescindible
aquest voluntariat
domiciliari
en principi
el primer curs
està previst
per aquesta mateixa
setmana
dimecres
si no va xerrada
exactament
hi ha places
encara
per si alguna persona
que ens escolta
volgués participar
això per suposat
que hi ha places
encara
i només cal
que truquin
al telèfon
de la nostra delegació
de Fanoca Tarragona
que és el 977
22
87
12
allà els informaran
de l'horari
i de com segueix
la formació
a partir d'aquesta
primera trobada
que és el proper
dimecres
les altres ja seran
cap al mes
de febrer
els altres seran
el mes de febrer
que els cursos
del curs de l'amor
prova de vida
i que també
trobaran
a la nostra web
o preguntant
directament
a la nostra delegació
de Fanoca Tarragona
molt bé
Anna Garcia
coordinadora
de voluntariat
de Fanoca
gràcies per atendre
la nostra trucada
i si ens ho permets
enhorabona
a tots els voluntaris
que fan aquesta tasca
molt bon dia
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
per donar la possibilitat
de poder explicar
els nostres objectius
adeu-siau
gràcies
bon dia