Temps de tertúlia, en aquest matí de dimecres,
una tertúlia també, igual que la d'ahir,
amb bona part improvisada
i amb bona part pensant en els contartulis,
en els convidats, pensant en la figura de Josep Lluís Navarro.
D'alguna manera, també, aquesta és la segona tertúlia consecutiva
que volem enretre d'homenatge i de record
al que ha estat atinent d'alcalde d'Hormanisme
de l'Ajuntament de Tarragona durant 100 dies,
però ha estat durant 40 anys un incansable treballador
a l'autoritat portuària
i una persona vinculada a multitud d'entitats de la ciutat.
Per això avui, insistim, hem improvisat d'alguna manera la tertúlia
i per això avui repeteixo un tertúlia del passat divendres
com és el Joan Besora.
Joan, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir expressament.
I també saludem l'arquitecte tècnic Josep Maria Buqueres.
Josep Maria, bon dia.
Molt bon dia.
I Carles Gossalvez, periodista del Diari de Tarragona.
Carles, també bon dia.
Hola, bon dia.
Tres persones que hem escollit de les moltes
que podríem triar del llistat de tertulians,
si ens permeten aquesta expressió,
però que volíem reunir avui també per comentar,
igual que ahir parlàvem sobretot més d'una vessant esportiva
o relacionada amb el nàstic,
perquè vam triar tres persones que coneixien Josep Lluís Navarro
pel nàstic i també per la Setmana Santa.
I avui, en fi, hem volgut portar tres persones
que des de diferents vessants de l'àmbit professional,
al port, però també en el periodisme,
com és el cas del Carles,
ens poden aportar visions i comentaris
i referències i records de Josep Lluís Navarro.
En fi, un primer comentari sobre la desaparició, Carles,
sobre la desaparició de Josep Lluís Navarro.
Doncs que ens ha deixat una persona extraordinària,
absolutament pròxima,
i que jo en aquests últims mesos
he compartit la seva tasca,
jo des del punt de vista periodístic,
amb la qüestió del pla general,
i l'únic que puc dir és que mai havia vist
amb un polític,
que a vegades no sé si dir que Josep Lluís era polític,
perquè ell era una persona
que cobria molts àmbits,
la forma de tractar unes persones
que arribaven al seu despatx
amb un grandíssim problema,
com era la possible expropiació
de les seves cases,
i com sortien,
amb la tranquil·litat,
amb què sortien del seu despatx.
Això vol dir molt quan una persona
té un problema com els afectats del pla general.
I el Joan,
que per exemple havia treballat durant uns quants anys,
s'havia compartit feina amb Josep Lluís Navarro al Port?
Doncs sí, la veritat és que la meva amistat
amb ell ve de fa molts anys,
inclús a nivell familiar,
amb la seva esposa,
la meva, etcètera,
però justament els 11 darrers anys
els havia compartit ell a l'Otria Portuària.
El Port, l'Otria Portuària en si,
no ha de ser una gran família,
fins i tot involucrant-nos a la pròpia comunitat portuària,
i en la qual ell,
a través de 38 anys que portava treballant al Port,
havia creat una situació
en la qual,
sigui per antiguetat o sigui per la seva personalitat,
era un eix principal, diguéssim,
del Port i del personal del Port.
Pel seu despatx passava molta gent,
molts a confessar-se,
molts a demanar consells particulars,
i molts anàvem per qüestions tècniques i pures del treball.
Era una persona que tenia el seu caràcter,
tenia el seu geni,
vull dir, no era aquella persona,
tampoc, que diem,
deia tot que sí, tot això,
ell tenia les seves pròpies maneres de veure les coses,
però sí que he de destacar que sense arribar mai a la confrontació.
O sigui, allò que diuen que per barallar-se han de ser dos,
doncs ell no arribava mai a la confrontació,
ell sabia baixar o afluixar en el moment determinat,
tot i que al final potser no arribessis a tindre la coincidència d'opinió sobre un tema.
Però, bueno, tota aquesta manera de ser ha comportat.
I la vida, no ho sé, potser està malament dir-ho això,
però en definitiva es basa en resultats.
I potser el condol de la gent d'aquests dies
són el resultat de lo que ell havia creat durant tots aquests anys.
I el Josep Maria Boqueres, quin record o quina referència ens pot deixar de...
No, a veure, sí, jo la meva relació amb ell
comença sobretot quan, amb el port, amb dos basants.
Jo vaig tindre algun contacte professional amb el port,
sobretot quan era el president del Lluís Badia,
i després, sobretot, potser encara més,
la relació amb les seves tasques, diguéssim, culturals,
amb les exposicions.
Jo soc bastant dintre del que puc,
bastant assidu a les exposicions,
i, esclar, és indiscutible l'abasant cultural
i de promoció amb els tinglados que sempre ha fet el port.
I com darrere de totes les exposicions estava ell,
doncs, bueno, amb totes les inauguracions,
vulguis o no, doncs, tenies aquest tipus de relació personal.
Després, quan ja va estar amb la Junta del Nasti,
jo també ja fa temps que també soc un nastiquero,
doncs també, esclar, ja amb el mateix abans dels partits
o durant els descans,
doncs, fer petar la tartulieta, el que sigui.
I ara, últimament, diguéssim, ja quan va entrar allà en política,
doncs, també hi havia hagut algun contacte
i després, esclar, jo des del punt de vista com a tècnic,
doncs, esclar, valorar la tasca,
vull dir, dels tres, dels 100 dies,
pràcticament, és que no hi ha més,
doncs, d'aquells es va enfrontar, doncs,
amb la patata calenta com era el pom, no?
I per tot el que s'ha vist a nivell d'amies de comunicació,
doncs, estava bastant encarlat,
precisament per aquesta facultat personal que hi tenia,
doncs, de no barallar-se, buscar solucions, no?
i treure, doncs, sempre una mica
el foc del ferro
amb el sentit, doncs, de suavitzar
i explicar i comentar amb la gent, no?
És a dir, que la vessant humana
és, jo crec, el que potser el caracteritzava més, no?
Vull dir, doncs, sempre
amb aquell posat bastant així,
equànim, equilibrat i de persona, doncs,
i molta reunida, també, no?
Quantes facetes, eh, tenia?
Ara, en aquestes tres intervencions,
hem parlat d'anàstic, de cultura,
ahir també parlàvem de Setmana Santa,
de política, del pla general,
de la patata calenta,
del port de l'activitat,
múltiple que feia.
Digues-hi, no?
Ara va comentar, arreu del que deia Josep Maria,
de la ponderació,
en què feia els comentaris,
a les tertúlies d'aquesta casa,
quan parlava del nàstic, no?
Que sempre l'esport és un...
és un assumpte que sempre ens escopo una miqueta a la sang.
Ahir vam recordar un fragment d'una tertúlia
quan aquell disput entre les dues candidatures
que esperaven el Consell d'Administració
demarava el diàleg,
que es posessin d'acord,
que no hi hagués divisió
al si del Consell d'Administració del nàstic,
i, en fi, parlem, per exemple, del nàstic,
doncs, això, tots els presidents,
últims presidents que ha tingut el club,
han passat per la Capellardent,
van estar allà al funeral,
ell va ser directiu amb José Luis García
i en Josep Maria Andreu,
però, en fi, havia estat futbolista,
i era un entès, deien que era un entès de futbol.
No sé si tu havies coincidit, també, Carles,
amb alguna tertúlia amb ell aquí a la ràdio
o el José Maria, que havia dit sovint,
no sé si havien coincidit amb ell.
Jo havia coincidit i havia parlat bastant de tàctiques
de joc a l'hora d'enfrontar un partit
o de com s'havia jugat el partit de la setmana anterior
i sempre l'escoltava amb molta atenció
perquè sabia perfectament el que comentava
quan deia alguna cosa
al respecte a per què hem perdut o per què hem guanyat.
Sempre posava alguna clau,
que era la correcta.
Una justificació.
Sí, sí, sí.
Era un enamorat del Nàstic i deien,
que també ho heu entès,
ell, de fet, havia format part de la comissió esportiva
durant un temps.
Ahir vam tenir l'Àngel García, el sempre Nàstic,
i en l'època aquella de l'Àngel García
i l'Ismael Banyeres,
Josep Lluís Navarro formava part de la comissió esportiva,
és a dir, es dedicava a buscar jugadors,
a buscar fitxatges.
Havien parlat molt del Nàstic, també,
el Joan i el Josep Lluís, o no?
No, i tant, i tant.
Jo coneixia el Carles,
que ell sempre, no només el menàstic en tot,
hi trobava una justificació.
I fins i tot tenia expressions
que crec que molta gent hem copiat,
encara que quedi malament dir-ho.
Però sempre tenia la paraula oportuna
per justificar una cosa, no?
Jo crec que era el seu esport.
La bicicleta va vindre després,
o sigui, ell va tindre,
deu fer ja 8 o 10 anys,
o sigui, va tindre una lesió important,
quan ell seguia jugant a futbol,
a futbol sala i tot això,
al tendor d'Aquilés,
i això va fer, i a mi m'ho comentava,
dient, no, no, Joan,
és que la bicicleta, això va molt bé
per recuperar la mobilitat del peu i tot això,
i aquí va començar la seva afició
per la bicicleta,
que al final, doncs,
va arribar aquest moment,
doncs, en el qual semblava ser
que va acabar de sobre una bicicleta,
o com deia ahir un acudit del diari,
doncs, anava amb bicicleta cap al cel,
i en certa manera, doncs,
deia que per arribar al cel
s'ha de pedalar molt,
i ell, evidentment, havia pedalat moltíssim, no?
Josep Maria?
Del Nàstic?
No.
Havíeu parlat,
ho havíeu coincidit?
Sí, sí, sí, sí,
però és que, sobretot,
malgrat que a vegades,
bueno,
a les últimes èpoques del Nàstic,
entre des que estàvem a segona B,
vam pujar a segona A,
vam tornar a baixar a segona B,
tornar a pujar,
i després, ara,
l'últim any que vam estar a primera,
però ahir sempre,
quan hi havia conflictes,
i sobretot amb aquestes tertúlies
que tu recordaves ara, Ricard,
doncs,
sempre buscava,
tal com deia el Joan Besor,
una mica,
la part positiva,
i després,
sempre anar a buscar l'equilibri
i buscar que la gent no s'enfrenteix,
o sigui,
que en aquest aspecte,
diguéssim,
sempre l'aspecte positiu,
no?
I sempre,
i amb l'esperança,
doncs,
que les coses se resoldrien,
i no...
Llavors,
és clar,
això és el que feia,
i sempre amb la il·lusió,
com a comú dominador,
de tota la tasca,
i en aquest cas,
que estem parlant esportiva,
no?
Després,
és clar,
també un altre aspecte,
que també tu ho has dit una miqueta,
Ricard,
que aquí potser nosaltres no hem fet èmfasi,
però,
és clar,
jo sempre el recordaré,
a la procés del divendres Sant,
doncs,
allà amb la junta directiva,
el que sigui,
de la SAI,
no?
O sigui,
que això també era,
i a part que era un membre també de les congregacions,
o sigui,
que això,
jo crec que jo,
tota la vida l'he vist allà.
Ahir ho remarcàvem amb els convidats que tenim a la tertúlia,
l'aspecte de vinculació a la SAI i a la Setmana Santa.
El fons religiós que tenia,
a vegades,
inclús feien broma amb ell,
no?
Quan deia,
escolta,
amb un company,
escolta,
vés el Navarro que t'ho explicarà,
o ell a vegades,
en plan,
així,
una miqueta de broma,
hi ha un company del port,
que a vegades despotricava en contra de les creències religioses
i cada matí li deixava un estampet al damunt del seu despatx,
no?
Però això dintre del món laboral,
doncs això no s'hi pot donar,
no?
Però jo crec que aquest fons religiós,
amb ell també l'ajudava molt a buscar aquestes justificacions de les coses,
no?
Jo recordo,
com a anècdota,
si em permets explicar-la,
nosaltres,
dintre d'aquests 11 anys que hi havia estat al port,
sobretot 8,
quan estàvem amb la presència de Lluís Badia,
doncs clar,
teníem una vinculació estreta,
molt estreta,
passaven moltes hores junts
i ens tocava fer molts viatges junts,
també tot això.
I hi havia un viatge
que Lluís Badia va ser convidat
al monestir de Montserrat,
amb el pare Abad i tot això,
amb una audiència privada i tot això,
el qual, doncs,
jo l'acompanyava,
perquè estava dintre les meves funcions,
i ella l'enterà,
va dir que ell també,
sisplau, escolta,
que a mi no podeu prescindir,
jo també he de venir,
home, faltaria més, no?
I vam anar tots tres cap allà,
vam compartir una estona,
doncs amb el pare Abad,
vam tindre,
jo crec que això és un privilegi,
poder dinar amb el seu menjador,
junts amb tots els monjos de Montserrat,
mentre una llegia les seves lectures,
i tot això,
i fins i tot vam acabar,
doncs,
al despatx de l'Abad,
prenent un cafetó
i una copeta de romes de Montserrat,
no?
Jo recordo que, escolta,
veia immensament feliç,
perquè després va vindre la segona part,
i era la visita del fons cultural
i artístic que té el monestir de Montserrat,
i ell allà hi va disfrutar,
perquè el món de la cultura era el seu,
jo fins i tot,
no sé si serà gosarat dir-ho aquí davant del micròfon,
i ell ho deia,
perquè ell ho deia,
que ell esperava ocupar la cartera de cultura a l'Ajuntament,
li hagués agradat,
que tot això,
i el meu noi deia,
jo cultura,
jo cultura,
perquè en el fons era el que realment li agradava,
i a més ja en tenia,
ell tenia estudis de gestió cultural,
i evidentment,
era un enamorat dels museus,
amb una cultura molt àmplia,
i que trobaves resposta,
ja et dic,
a moltes coses.
Aquesta voluntat de ser regió de cultura,
segurament també la deu conèixer el Carles,
ell ho havia dit,
ho deia molt planerament,
a mi m'agradaria fer cultura,
després li van donar la patata calenta,
de com dius tu,
d'urbanisme,
i estava pensant fins i tot,
perquè vaig ser testimoni dilluns,
poc després de conèixer l'amor de Josep Jus Navarro,
com una de les persones més afectades,
i entre altres coses,
era per l'ajuda que li havia donat durant aquests 100 dies,
era la jove regidora de cultura i festes,
Sandra Coloma,
una de les persones més afectades,
precisament perquè Josep Jus Navarro,
durant aquests tres mesos de govern municipal,
l'havia ajudat molt,
l'havia assessorat molt,
fruit d'això que dèiem, no?
Cultura,
i en canvi li va tocar urbanisme,
però en fi,
tu des d'aquest punt de vista, Carles,
Déu-n'hi-do,
en 100 dies,
com s'havia girat la truita
en el tema del pla general, no?
Sí,
i a més,
amb un valor afegit,
perquè la gent,
com deia abans,
sortia tranquil·la,
contenta del seu despatx,
però a més,
amb un compromís,
i és que els hi deia,
mira,
vosaltres,
les vostres cases no seran expropiades,
això serà revisat,
han estat acceptades les vostres al·legacions,
però,
hauríeu de fer un esforç,
doncs,
per arreglar les façanes,
ja que hi som,
amb aquest tema,
no?
i tothom ho va acceptar
de forma encantada,
no?
De fer-ho,
no?
Realment,
la seva tasca,
molt difícil,
en aquest sentit,
la va saber resoldre a la perfecció.
Segurament creus...
I, perdona,
i la millor prova
és que ahir jo em vaig trobar
molta gent afectada
pel pla general
que ahir van assistir al funeral.
Tu creus,
segurament,
parlant de política
que l'alcalde va triar,
li va proposar
a Josep Lluís Navarro
portar el tema aquest,
precisament pel seu talant,
dialogant,
per la seva manera de fer,
creus que potser va ser una clau
i que el va triar per això?
Tenint en compte
que era un problema,
una polèmica considerable
la que teníem?
Per aquest motiu,
pel seu talant dialogant,
per la seva honestetat,
pel seu rigor,
per molts motius,
jo crec,
i penso,
després de la tasca
que ha fet aquests 100 dies,
que va ser la millor elecció
que es podia fer.
Josep Maria,
parlant d'aquest aspecte,
del POUM...
Esclar,
quan el Pep Félix Ballesteros
assumeix l'alcaldia
i ha de fer el cartipàs,
esclar,
Puigdemont Péctoré,
pensaves que un dels candidats
qui era?
Doncs el Carles Castillo,
perquè havia estat
com el regidor d'urbanisme
de l'oposició,
diguéssim,
no?
I com continuava
l'Ajuntament,
doncs...
Però, esclar,
però,
l'Ajuntament,
jo crec,
degut a...
Esclar,
és que amb el POUM
hi ha dues fases,
jo crec,
o tres,
diríem.
Una,
quan se va aprovar
amb l'anterior govern
i amb la majoria corresponent,
no?
I després,
a partir ja
que va entrar
el nou equip de govern,
doncs,
va sortir,
però és que va sortir
quasi una cosa,
encadenada,
dia darrere dia,
sortia a la premsa,
tots els temes
d'aquestes,
les expropiacions,
i, esclar,
això va ser una altra fase.
I, llavors,
i amb aquest ínterin,
jo no sé,
a priori,
doncs,
a l'hora de confecció
del cartí i pas,
però, bueno,
jo suposo que l'elecció
del Josep Lluís Navarro
va ser sobretot,
doncs,
perquè una persona,
doncs,
ja més madura,
amb més equilibri,
potser el fet
que no havia estat
a l'Ajuntament
també feia, doncs,
que partíssim de zero,
en canvi,
potser hi havia
altres compromisos.
Independent a les listes
del PSC.
Jo no sé ara,
que, esclar,
que aquest és l'altre problema
que té ara
l'equip de govern,
de reorganitzar el d'això,
moment, doncs,
no sé,
no sé què faran,
perquè, esclar,
vull dir,
ara és una altra problemàtica,
no?,
perquè, a més a més,
aquests compromisos
que han sortit a la premsa,
esclar,
suposo que l'aquestes reunions
no devia estar ells,
solament,
de l'Ajuntament,
devia haver-hi alguns tècnics
o el que sigui,
i a part que també,
jo recordo que molts veïns
també volien que els acords
quedessin per escrit,
però, esclar,
però vull dir coses
que queden per escrit
d'altres que no,
però, bueno,
però jo suposo que ja
el nou equip de govern
ja ha agafat una trajectòria
i ha tranquil·litzat molt
la ciutadania,
que és el que també convenia,
i, esclar,
i, sobretot,
doncs,
amb el trenar,
doncs,
que ell portava a les reunions,
és el que ha fet,
doncs,
que potser la gent
ho vegi d'una altra manera,
tot això.
El fet d'això
que apunteu ara el Josep Maria,
el buit que deixa polític,
parlem del buit polític
que deixa l'Ajuntament,
serà difícil,
creuen,
de suplir,
tenint en compte
que això era el tercer tinent
d'alcalde
i portava a l'àrea d'urbanisme,
que sempre és una
de les fortes,
de les emblemàtiques.
Veuen difícil
que es pugui suplir
aquest buit,
ja no només el personal,
sinó també el polític.
Ara,
pensant en el tema aquest,
jo crec que l'alcalde Ballesteros
també basa molt
la seva gestió
precisament
en el tema
de la relació humana,
no?
I,
en aquest cas,
José Luis era una,
era un crac,
això,
no?
Era el número un.
I llavors,
jo crec que,
com deia Jerem Maria,
a l'hora de buscar una persona
a dient,
per tirar un tema
al davant del POU,
té que tindre
un component tècnic,
evidentment,
però també el factor humà.
És una cosa
com aquelles de comparar,
doncs,
el tema
de la gestió sanitària,
la gestió mèdica,
no?
Tu,
quan vas a visitar-te
amb un metge,
evidentment,
esperes trobar
un camp professional
i que et curi
el que tu tens.
Però si,
al damunt,
quan s'acaba la visita,
el metge et ve
i et dona un copet
a l'esquena
i et diu
tranquil, home,
tranquil,
que això s'arreglarà,
que no passa gaire,
això a vegades
que també es pot dir
que prefereixo
que en aquest cas
m'atractin
molt professionalment
i no cal el copet,
però bueno,
en aquest cas sí.
I en aquest cas,
vull dir,
José Navarro
s'havia de donar
una solució,
una sortida
i a més el copet
a l'esquena,
que és el que a vegades
la gent més agraeix.
Jo crec que a Ballesteros
li costarà
trobar una persona
per substituir-la,
evidentment,
no crec que la trobi
exactament igual,
segurament també
altres persones
amb molts valors
humans
a l'equip de govern
que podran també
fer aquestes tasques.
Com ho vols, Carles?
Sí, perquè Josep Lluís
sumava la preparació
professional,
l'experiència
i les relacions humanes,
i això és molt complicat
de tenir una persona,
jo crec que serà difícil,
difícil,
millor dit,
jo penso que,
i que em perdonin,
els regidors,
però crec que la persona
que estava millor preparada
preparada dels regidors
actuals de l'equip de govern
amb diferència
era el Josep Lluís,
per tant,
la seva substitució
serà difícil
i complicada.
Creus de totes més
que pot variar
en fi,
la manera en què
s'havia plantejat
la gestió
del pla d'ordenació
urbana municipal?
Jo crec que no,
perquè ell va marcar
la línia
d'acord a més
amb l'alcalde Ballesteros,
lògicament.
Josep Maria,
tu estaries d'acord també
amb això,
que difícilment ja variarà
la línia?
No, no,
jo crec que ja
la traça està marcada
i llavors,
ara únicament és,
bueno,
esclar,
acabar de consolidar
tot el que s'havia iniciat,
que s'havia iniciat
i jo crec que també
devia ser bastant ambilionari,
perquè tampoc
100 dies no ha donat per més,
i el tema del POM
és molt complicat,
però bueno,
ell també es va marcar,
doncs,
ja es parlava d'una cronologia,
es deia,
ara totes les al·legacions
passaran,
tal, tal,
llavors ja deia,
jo recordo que m'ha semblat
que s'havia dit
que inclús la tardor
de l'any que ve
és quan ja l'Ajuntament
tornava-hi a portar el ple
per aprovar-ho
i consensuat
el màxim possible.
Ara,
jo crec que la figura
última,
política,
vull dir,
perquè fins ara
no havia entrat en política,
encara que sempre jo crec
que en tot el dia a dia
tots fem política,
però bueno,
però d'una manera marcada
i significada,
que a vegades
també és el col·lofó
de tota una trajectòria,
diguéssim,
al servei públic,
no?
Jo crec que la millor manera
que qualsevol persona
que està amb entitats culturals,
cíviques,
empreses o el que sigui,
quan s'hi fica en política
ja, diguéssim,
d'una manera
amb càrrecs o el que sigui,
i sigui diputats,
senadors,
parlamentaris
o regidors
de qualsevol ajuntament,
doncs ja,
ja té,
però esclar,
jo crec que la seva figura
dintre de tot l'organigrama
i tot l'equip de govern,
el que sigui,
jo crec que es notarà faltar,
però bueno,
se suposa que tothom
es pot substituir
i s'ha de fer més pinya,
el que sigui,
però el pas,
esclar,
vull dir que jo crec que era,
a més,
quan ja va sortir la palestra
que ahir anava a la llista
amb els socialistes,
doncs era com un fitxatge
i això ja marcava.
Era com un fitxatge
del món del futbol.
No, no, no,
sí, una mica sí,
bueno,
que això sempre passa,
no?,
en totes les candidatures
o el que sigui,
o sigui que això
no és cap sorpresa,
però esclar,
però després la trajectòria,
encara que ha sigut molt minsa,
doncs que ella ha donat a entendre
que també estava per Tarragona
i amb el càrrec que tenia,
doncs jo crec que serà molt difícil,
per no dir,
gairebé impossible substituir-lo,
de la mateixa manera,
impossible, no?
Ara,
el que passa que esclar,
vull dir,
suposo que l'equip de govern,
que és bastant majoritari,
doncs farà empinya,
un nou cartipàs
i tirarà endavant,
esclar.
Carles,
tu creus que era la culminació,
lògica,
de la trajectòria
de Josep Ius Navarro
a entrar en política?
Tenint en compte tot això,
l'abassant ciutadana,
cultural...
Jo crec que ens va sorprendre
a tothom,
no?,
quan vam saber
que anava de número 3
per les llistes
del Partit Socialista,
no?
Crec que molt poca gent
ho devia saber,
no?
Per tu és sorprenent,
no era lògic
que vés en una llista,
en una candidatura
a les eleccions?
o sí,
o sí,
no ho sé.
No,
ho dic perquè ho ha apuntat
el Josep Maria,
per el Josep Maria
segurament seria lògic,
no?
Home,
jo interpreto...
Una persona tan vinculada
a tot...
Sí,
a veure,
jo interpreto que,
esclar,
el que està en un centre,
diguéssim,
del teatre,
tal a l'Ateneu,
o l'altre que està
en el Bar d'Ensaire,
fa únicament
el que t'ha permet
fer l'entitat,
l'entitat corresponent,
perquè és la...
En canvi,
quan ja entres en política,
doncs la política
t'ha donat un mantell
de possibilitats
doncs més àmplia
i a més a més,
vull dir,
a part que tu després
te signifiques
com si regidor d'ensenyament
o regidor d'esport
o el que sigui,
però esclar,
tu fas un equip de govern
que toques totes les tecles
i per tant,
llavors,
la teva aportació,
però esclar,
no és únicament
el que el polític
personalment transmet,
sinó, esclar,
amb les reunions prèvies,
les que no coneixem,
les que es fan darrere
d'una taula
quatre persones
o tot o cinc,
aquestes són les que jo crec
són les importants,
perquè esclar,
ja és quan s'ha de seguir
allò que es té a fer,
no?
El que sí,
està claríssim,
és que ho va agafar
amb unes ganes enormes
i amb una il·lusió tremenda.
Al Joan li va sorprendre
que entrés en política?
Bueno,
la meva sorpresa,
potser en dos vessants,
sorpresa
en quant a participació
en política,
no,
però en canvi,
quan anés a la llista
que va anar,
doncs potser sí,
em va sorprendre
i ho haig de manifestar-ho.
Perquè el tema
de que...
Això ho va manifestar
molta gent en el seu moment.
De que tingués
aquesta vocació política,
clar,
jo crec que l'havia donada
d'aquell portava molts anys,
per dir-ho així,
al redé del taulell,
rebent els polítics
i en certa manera
potser Estell donava
consells a polítics
i tot això,
doncs era lògic
que em diria,
aprofités la benentesa
i diria,
escolta,
ara salto jo del taulell,
passo a l'altre costat
i vull,
en certa manera,
manifestar
o poder realitzar
aquells somnis
que tu vas acumulant
any darrere any,
no?
No,
per mi no,
jo pensava que ell
acabaria,
doncs,
en un lloc d'aquests,
no?
perquè, bueno,
tenia aquestes inquietuds
i com dèieu abans
també,
doncs,
aquelles contestacions
a qualsevol problema,
tenia les seves pròpies idees
i potser,
doncs,
bueno,
potser el Partit Socialista
en aquell moment
només va ser l'únic
que el van a buscar,
potser sí que era
d'un altre també
que es puc decidir.
Ell va parlar molt
de la figura
del candidat
de Josepheris Ballesteros,
que havia estat
una aposta personal
del que després
seria alcalde.
No, no,
és lògic
i si després ve una persona,
a més,
ell anava
com a independent
a la llista
i tot això
i aposta per ell,
doncs,
escoltar,
i ell té aquesta il·lusió,
a més,
una edat ja crec
que important
en la qual,
doncs,
jo diré que ho havia fet
tot el porno,
encara li quedaven anys
de treballar al porno,
però,
vinga, va,
sortim una cosa més
i l'il·lusió.
Sí,
donar-ho les experiències.
Aquí sí que haig de dir
una cosa,
no ho sé,
potser,
aquesta setmana darrere
estava extremadament content.
Jo el veia
així com al principi
de la legislatura,
a vegades el veia
agobiat,
amb la Fenya,
i jo,
hòstia,
és que aquests
de Convergència
m'han deixat això,
que no sé què,
no sé quantos,
se'l veia agobiat.
Ara,
aquesta última setmana
el veia molt content,
allà,
doncs,
el seu despatx del porno.
Divendres van coincidir
aquí en setmana.
Sí, exacte,
vam sortir d'aquí.
El Joan Vassora
va venir a la tertúlia
divendres
i després de la tertúlia
venia Josep Barro
que va fer l'última entrevista.
Van fer broma
perquè deia
de què heu parlat,
de què heu parlat,
i nosaltres de festes
dic que ara
a l'ocèrio
et toca a tu.
Exacte.
Jo me li deia
per què no parlem del nàstic?
Jo enlloc no parla del porno.
I tenia ganes
de parlar del nàstic
i de fet l'havíem convidat
per una tertúlia del nàstic
aquesta setmana.
Jo la setmana passada
també per la qüestió
del pla general
també vaig tenir
una reunió
amb ell ja
i amb els veïns
i coincideix
amb el que diu el Joan.
Havia fet uns jesos
a vacances
i estava especialment
animat,
tot i la importància
i la transcendència
del tema
del pla general.
De la vessant del por
i de la cultura
que també ja hem tocat
una miqueta
segurament
la ciutat
li deu molt
a Josep Lluís Navarro
la potenciació cultural
del moll de costa.
El moll de costa
culturalment
és el que és
i fins i tot
la façana maríptima
del barri del Serrallo
que s'havia d'inaugurar
justament
el dia de la Mercè
al vespre
és molt gràcies
a l'impuls
del mateix Navarro.
Era ahir
qui portava
les exposicions
gairebé,
qui les feia,
qui les muntava.
Quins records
tenen
en aquest sentit
més cultural
el més del por,
més del moll de costa.
Jo havia participat
amb ell
en la inauguració
de moltes exposicions
de les quals
no podia anar
el president
Lluís Badia
doncs anàvem
amb nosaltres
o ell o jo
doncs ens tocava
fer el Parlament
d'inauguració
i clar
fins i tot
hi sortia
al diari
una fotografia
que estàvem
tots dos
i per mi
doncs recordo
aquests moments
i tot això
i sí, sí
se li ha de donar
la culpa
realment la culpa
que totes aquestes coses
hagin pogut tirar endavant
perquè a partir d'endavant
una cosa
no costa tant
el que costa
és mantenir-ho
i a més es pot mantenir
amb una certa sensibilitat
i ell la tenia
sabia equilibrar
sabia
agaparar
els diferents gustos
escolta
a tots no ens agradarà
el mateix quadre
no?
el mateix estil
no?
doncs ell tenia
lloc
per contentar
tothom
des de la pintura
més tradicional
a l'art
més contemporani
crevia al seu despatx
quantitat d'artistes
d'un indret
i d'un altre
i en aquest sentit
hi calia donar-hi
i després
com tu també deies
el tema
de la proximitat
del moll de costa
amb el Serrallo
una proximitat
baixa total
i ell al Serrallo
tenia una amistat
personal
amb tothom
ell era el seu barri
i sempre tenia
pendent
perquè a vegades
fins i tot
nosaltres estàvem
treballant
amb una mentalitat
més empresarial
i més comercial
i potser estàvem
d'esquena
o no pensàvem
en aquell moment
amb la ciutat
i concretament
amb el barri del Serrallo
que teníem més proper
i ell sempre
aquesta sensibilitat
de penseu
amb ells
penseu
en no sé què
escolta
s'està descarregant
tal material
i fa pols
home és que fa molt de vent
sí sí
però els dels Serrallo
s'estan queixant
era la veu constant
dels veïns
i que això
ha portat
i llàstima
això ho deia
el president Burgessé
que
no es va poder inaugurar
el dia 24
la Rambla del Port
perquè precisament
ell
va morir
però ell
era un dels
creadors
del tema
Josep Maria
el tema aquest
del Port
i del Monti de Costa
a veure
jo crec que
dintre del Port
suposo que
va arribar
el carrer que va arribar
i portava ja molts anys
per la seva vàlua
professional
però després
tot el tema
que estem dient ara
de l'aspecte
diguéssim
no tan mercantil
no tan comercial
o tan industrial
del Port
doncs esclar
l'altre aspecte
dels tingladus
no únicament
a vegades
les exposicions
sinó altres activitats
que esclar
tot això
ell també coordinava
se'l tenia
que anar a veure
amb ell
doncs ara
escolta
que tal
tal empresa
o tal activitat
es tenia que fer
ja el que sigui
i després
també la vinculació
ja el que és
amb el tema
del serraio
però jo crec
que esclar
és el que
acaba de dir Joan
doncs
a part de l'aspecte
diguéssim
estrictament
tècnic
diguéssim
i de les decisions
esclar
és tindre sempre
la mà esquerra
per poder contentar tothom
perquè esclar
a vegades
és molt complicant
però
jo crec que
esclar
la seva
jo insisteixo
que la culminació
potser d'una
trajectòria
professional
a l'on corso
o a l'àmbit
després
perquè esclar
a veure
la gent ja el coneixia
però esclar
des del moment
que va entrar
l'Ajuntament
esclar
ja passes
amb una vessant
més pública
que potser
molta gent
doncs no
home
si no tenies
una relació
directa
amb ports
i amb la SAI
i coses d'aquestes
hi ha molt particulars
sí que se'l coneixia
perquè esclar
a vegades
en totes les ciutats
en totes les poblacions
si vas a mirar
a vegades
totes les activitats
passen
amb mans de
8-10 persones
no hi ha més
o sigui
ara si comencéssim
aquí dir noms
hi ha potser
5 o 6 tarragonins
que està aquí
està ja
tal tal
amb totes les mogudes
que hi ha
al llarg de l'any
arriba a Semana Santa
arriba al Reix
arriba no sé què
no sé quantos
doncs sempre
sempre hi ha 4 o 5 elements
i el Pep Lluís
sempre hi era
estem a punt
d'acabar la tertúlia
més de 3.000 persones
a la capellardent
més d'un miler
ahir al funeral
en fi
era d'esperar
no Carles
a mi
em va
em va emocionar
especialment
el silenci
que hi havia
a la placeta
de Sant Joan
20 minuts abans
que arribés
la comitiva
fonebre
em va impressionar
molt
el respecte
de la gent
que va anar
a dir-li adéu
el Josep Lluís
els gegants
del barri del Port
en fi
fins i tot
policies vestits
de gala
els companys
del Consistori
de cada partit
portant el fretre
a espatlles
en fi
imatges que ens queden
que avui reflexa
la premsa
imatges que ens queden
en el record
de Josep Lluís
de Navarro
avui també hem parlat
d'ell
en aquesta tertúlia
amb 3 companys
amb 3 persones
que el coneixen
des de diferents àmbits
els quals
agraïm
especialment
que hagin compartit
aquesta estona
també
amb els oients
de la ràdio
Carles Gossalvez
Gràcies
i fins la propera
Adéu-siau
Bon dia
Bon dia
Gràcies