Sembla que la gent no s'anima, eh?
La gent estava molt fixada en el tema aquest
de l'estàtua dels herois de 1811,
l'estàtua dels despullats,
però no estem a la Rambla Nova,
no parlem dels herois de 1811,
parlem d'un altre monument de les nostres comarques,
no necessària la mena de ser la ciutat de Tarragona.
Tenim una nova trucada. Hola, molt bon dia.
Bon dia. Hola, qui ets? Jordi.
Jordi, què més? Jordi Borrero. Jordi, com estem?
Molt bé. Com prova aquest dilluns?
Bé, treballant. Treballant.
Vaja, i les vacances que han quedat enrere?
La setmana que ve. La setmana que ve.
Doncs vaja, apunta el mes de setembre
per portar la contrària a molts.
Jordi, on anem avui?
Jo crec que al pilar que hi ha a la plaça
que hi ha a Altafulla, potser.
És...
Un pilar de 8, crec que és.
Un pilar de 8 a la plaça d'Altafulla,
a la plaça del Pou. Pou, bingo.
Sí senyor, Jordi, efectivament, eh?
Estem a l'estàtua
del pilar de 8 amb folre i manilles
que hi ha a la plaça del Pou,
la plaça de l'Ajuntament d'Altafulla.
Jordi, com ho has endevinat?
Doncs perquè vaig...
Bueno, vaig bastant per allà.
M'agrada aquest...
Aquest púgolet m'agrada molt.
Per allà.
Per allà.
És un...
Vaja, l'estiu dona molt de gust
i és una estàtua especial...
És molt bonic.
I és una estàtua força singular, eh?
Perquè està encaixonada amb una cantonada
i, vaja, és una estàtua, doncs, vaja,
bastant singular.
Jordi, moltes gràcies.
Felicitats per encertar-ho.
T'espero aquesta bossa de Tarragona Ràdio
de la casa aquí a les nostres instal·lacions
de l'Avinguda Roma, d'acord?
Molt bé.
A veure, una abraçada, Jordi.
Que vagin bé les vacances.
Doncs, efectivament, avui anem a Altafulla.
Visitem per primera vegada aquest estiu
la nostra localitat veïna,
la comarca de la Tarragonès.
i avui el visitem, doncs, vaja,
hem pogut donar un petit tom, eh,
a la ruta amagada.
No hem visitat cap museu,
no hem visitat cap localitat.
Un aspecte molt concret, una estàtua.
Ens hem aturat en aquesta estàtua d'Altafulla.
Tenim a l'altra banda del fil telefònic
en Fonxo Blanc.
Ell és el regidor de Cultura
de l'Ajuntament d'Altafulla.
Fonxo Blanc, hola, molt bon dia.
Molt bon dia.
Què tal, com estem?
I gràcies per la promoció que ens feu, eh?
Senyor Blanc, aquesta estàtua, aquest monument,
es va inaugurar l'any 1989,
ja fa gairebé 20 anys,
per rememorar,
diuen, una de les grans gestes
del món casteller del segle XIX.
Sí.
Què va passar?
Mira, exactament,
el Sant Martí de 1878,
l'edat més probable,
els germans Genillo, de Valls,
doncs, van fer un dels seus pilars de buit,
dels peus que es van fer
durant l'edat d'or dels castells,
del segle XIX.
Llavors, impulsat per l'alcalde del moment,
l'alcalde Pijuan,
i pel regidor de cultura del moment,
de l'Unió Democràtica,
el Joan Carrera,
doncs, van animar el Martí Royó
perquè fes dues tones
de ceràmica refractària
que reproduïssin el Pilar de Vuit.
I el més preciós va ser
que al cap de 10 anys
del monument de ceràmica
vam tenir el Pilar de Vuit carregat
als castellers de Vilafranca.
Ara en parlarem d'aquesta efemèride,
d'aquesta bonica...
A més a més, l'any passat,
el Fèlix Miret va viure dos mesos
a la casa nova adossada al Pilar.
Ara parlarem de les gestes
que ja han fet els castellers de Vilafranca
de Pilar a Pilar,
però, vaja,
podríem destacar, senyor Blanc,
que es tracta d'un monument força singular,
perquè és un monument, com dèiem abans,
encaixonat amb una cantonada, no?
Sí, a veure...
Ara, perquè s'ha fet...
A veure, pensa que la casa
al qual va adossat el vidre, el mirall,
és del mateix temps que el monument,
és a dir, del 89, del segle XX.
I després, que no deu tenir més de 10 anys,
s'hi va fer una altra casa al costat, no?
Tot és neo, és nou,
imitant l'arquitectura tradicional d'Altafulla,
als casals del d'Altafulla de comerciants,
però és obra nova.
I tot això ho ha fet com a paleta,
com a mestre d'obres,
l'Enric Barceló,
de Girol,
que és un gran crac de l'ofici.
Comentava vostè ara aquest fet
que uns anys més tard,
el 14 de novembre de 1999,
els castellers de Vilafranca
van plantar el Pilar de Vuit
davant de l'estàtua del Pilar de Vuit.
Va ser un moment, suposo,
especialment interessant, emocionant.
Per mi segueix sent el dia més feliç de ma vida.
El 14 de novembre del 99
segueix sent el dia més feliç de ma vida,
perquè al Baix Gaià
només hi havia com a plaça de Nol Callà,
gràcies a la jove de Tarragona.
Llavors, al cap d'uns anys,
nosaltres vam ser plaça de Nol,
però aquell mateix dia
vam tindre dues games extres.
Per preparar el Pilar
vam tenir la torre de Nol Forrimanilles,
una de les més èpiques i agòniques
que ha fet els castellers de Vilafranca.
I també la gràcia és que aquell dia
hi van participar molts altafollans a la pinya,
molts, perquè era molt justeta,
i de fet també van sortir
nova afició castellera per redreçar la colla nostra,
que l'any passat vam fer un 3 i un 4 de 7,
que per naltros,
i una torre de 6,
que per naltros ja és molt.
La gràcia és aquesta,
que la plaça també faci renèixer
la colla anfitriona,
en aquest cas els castellers d'Altafolla.
Per cert, gairebé en una relació de comensalia
o de cooperativisme amb els matalassers,
amb els xiquets de Tarragona del Jordi Sorignac.
Comentava vostè ara, senyor Blanc,
una coincidència, una petita anècdota,
i és que el quart del Pilar de 8 dels castellers de Vilafranca,
en Fèlix Miret,
va viure durant un temps
a la casa que ja és just al costat del monument.
Sí, el que passa és que, esclar,
al lloguer li costava 1.100 euros, saps?
Déu-n'hi-do, és un lloguer...
I va haver de triar, diu,
o estalviu per anar a Xila,
o em quedo aquí al Tafolla.
I, esclar, ell ja saps que té el Team Towers,
i és una persona que intenta, ves,
fer, arrenjar conflictes de fuga d'empreses,
i també ha anat a Jerusalem,
amb canalla de les tres religios,
per intentar fer dinamitzacions socials,
i qüestions socials que es diu ara, no?
Llavors, doncs, ja saps que anirem a la colla de Xila,
perquè, vaja, es veu que els castells,
ara que ja no hi ha cap utopia revolucionària,
són l'únic recurs que ens queda
per fer més fraternitat social, per dir-ho així, no?
Avui hem convidat en Fonxo Blanc,
regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Altafolla,
perquè ens faci cinc cèntims
en se proporcioni diferents dades sobre aquesta escultura,
la ruta amagada d'aquest dilluns,
però aprofitant que el tenim al telèfon,
i ja per acabar aquesta petita conversa,
senyor Blanc, vostè ha estat designat aquesta setmana
com a pregoner de la festa major de Vilafranca al Penedès,
la festa major de Sant Fèlix.
Vostè té molta relació amb Vilafranca del Penedès,
i de fet Sant Fèlix és una de les fesses
més importants de Catalunya.
Què representa per vostè això?
Home, a veure, jo diria que no només de Catalunya,
sinó dels països catalans, no?
En aquest cas sí que es pot parlar
de la gran àrea cultural i lingüística, no?
Home, per mi representa, a veure,
jo sóc un cor a sou partiu amb moltes coses,
tinc dues camises castelleres,
llavors també em moc entre la capital metropolitana,
que és Tarragona,
i la capital, podem dir històrica,
que és Vilafranca, no?
Vaja, jo ser professor de català allà fa 27 cursos,
i per mi ser pregoner,
doncs és una mena de tenir un certificat de reglament, no?
Que això d'estar reglat, i més ser un funcionari,
és una cosa que va bastant escasa.
Senyor Fontxo Blanc,
regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Altafulla,
moltes gràcies per haver-te'n avui als micròfons
al matí de Tarragona Ràdio.
Molta sort amb aquest pregó,
i molta sort també que tingueu els castells de Vilafranca
aquest dijous a la dia de Sant Fèlix.
Exacte, us prometem que intentarem descarregar el 3 de 10.
A veure si és així,
ens proporcionen una alegria a tots els aficionats.
Gràcies, a veure, senyor Blanc, una abraçada.
Adeu, adeu.
Doncs avui hem anat fins a Altafulla,
ens hem aturat en aquest monument,
en aquest punt especial.
Avui hem volgut conèixer els detalls
d'aquesta escultura del Pilar de Vuita,
amb Forra i Manilles,
que ja fa 18 anys que hi ha a la plaça del Pou,
a la plaça de l'Ajuntament d'aquesta localitat d'Alta Reuners.
i ja veuen que, a més a més,
darrere d'aquest monument hi ha petites anècdotes,
petites històries que la fan especialment interessant.
Posem aquí punt i final a la ruta amagada.
Enfilem ja camí cap a les 12 de migdia.